Acte Commemoratiu del Dia Nacional Valencià el pròxim dia 6 d’octubre, divendres, en El Puig, en un Te Deum a les 21:15 h. en el Monasteri.

Dins dels actes commemoratius del Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat organisa el tradicional Sopar de Sant Donís, que enguany celebrarem el dia 6 d’octubre, divendres, en el següent programa:

  • 21:00 h. Te Deum en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig, acompanyat pels cants del Cor Popular de Lo Rat Penat.

Entrega del Premi Crit Valencià de l’Any 2017.

  • Seguidament, Sopar de Sant Donís en el restaurant Huerto de Santa María d’El Puig.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).

Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

¿Sabies que…?

En els anys de la Transició, la postura ferma i decidida de Lo Rat Penat, junt a moltes atres entitats, en defensa dels símbols històrics valencians i de l’identitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana, possibilità que la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1982 arreplegara una part important de les reivindicacions del nostre poble.

Fotografia: Manolo Guallart

El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´octubre, celebrarà un Concert Extraordinari el pròxim dissabte, 23 de setembre, a les 11.30 h. del matí en el Palau de la Música (Sala Rodrigo), el qual estarà a càrrec del Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

Un any més el COR POPULAR DE LO RAT PENAT, com ve fent-ho des de 1980, vol commemorar el dia de l’entrada triumfal del Rei D. Jaume en la ciutat de Valéncia el 9 d’octubre de 1238, adherint-se aixina a les solemnes celebracions, tant cíviques com religioses, del poble valencià.

En el programa del concert d’enguany hi han quatre havaneres. Mi bella Lola. Cançó que se canta per tota Espanya, la qual és una declaració d’amor d’un mariner cap a una chica nomenada Lola. El Micalet. Se canta per tota la costa de Castelló i naturalment per Valéncia. L’oroneta. Cançó d’orige mexicà que ha segut gravada per molts intérprets. Nosatres la cantem traduïda al valencià.

Cantarem tres cançons falleres o relacionades en les falles. Senyoreta. Els chiquets d’un carrer demanen a una guapa chica una estoreta per a la falla. Cançó de la falla (El sant de Pepico). Cançó dels autors M. Thous i Miquel Asensi. La So Malaena. Tema en la que dos personages, aprofitant l’obscuritat que per la nit hi havia en l’antiga passarela instalada propet de l’Estació del Nort (que unia les dos Gran Vies valencianes) feyen les seues necessitats urinàries. Lo que va servir com a escena principal (fa molts anys) d’una falla de les rodalies de dita passarela.

Sant Antoni de Gavarda. Cançó que se canta per tots els pobles de la Ribera Alta i en atres llocs, en la que en pla humorístic se narren els “milacres” del sant.

No hi ha camí. Uns famosos versos d’Antonio Machado de la seua obra “Proverbios y cantares” de Campos de Castilla que els he traduït al valencià  i li he posat música.

Anuncis radiofònics. En el S. XX les emisores de ràdio, per a cobrir despeses, emetien uns anuncis publicitaris, els quals, en música molt amena i apegadiça penetraven ràpidament en els oyents. En estos anuncis escoltaran una mostra.

La Leyenda del beso. A un intermig d’esta sarsuela, Luis Gómez Escolar li va posar lletra. Gravada pel grup Mocedades se va convertir en un gran èxit.
Pintora manisera. És un homenage de M.Thous i Miquel Asensi a les dònes de Manises que pintaven a mà la ceràmica que se produïa en la citada població.

Vals del Cabanyal. A sovint el poble valencià s’ha aprofitat de temes musicals famosos per a posar-li lletra pròpia. És est el cas del “Vals sobre las olas” de Strauss, en el que el poble canta els “amoríos” d’un jove pintor i una chica del Cabanyal.

Alfonsina i la mar. Cançó dedicada pels autors a la famosa poeta argentina Alfonsina Storni (29-05-1892, 25-10-1938) que va morir de forma tràgica en la plaja d’El Mar de la Plata on té un monument. La cantem en valencià.

Volar. Cançó famosíssima en tot lo món que va ser composta per Domenico Modugno. També coneguda per “Nel blu dipinto di blu”. L’escoltaran vostés en lletra traduïda al valencià per Donís Martín.

COR POPULAR DE LO RAT PENAT

Presidenta d’Honor: Rosa Bartual/ Director: Jesús Madrid

PROGRAMA

I PART

Mi bella Lola- Monòver
El Micalet- Valéncia i Castelló
Senyoreta- Valéncia
Sant Antoni de Gavarda- Gavarda i Alcàntara del Xúquer
L’oroneta- Pop. mexicana. Adapt.: Jesús Madrid
Cançó de la falla- M. Thous/Miquel Asensi
No hi ha camí-  Jesús A. Madrid
Jota de Llíria- Llíria
La So Malaena- Valéncia
Vent de Ponent- Jaume Cebrián Ibor

II PART

Anuncis radiofònics- Selecció
La leyenda del beso (Intermedio)- A. Paso, E. Reollo/ Soutullo i Vert
Che, que a gust -Alacant
Pintora Manisera -Miquel Asensi
Vals del Cabanyal- Valéncia
Alfonsina i la mar -Félix Luna/Ariel Ramírez. Lletra en valencià i adapt.: Jesús A. Madrid
Volar Domenico Modugno. -Lletra en valencià: Donís Martin  Adapt. mus.: Jesús A. Madrid
Como han pasado los años -Rafael Ferro/Roberto Live
Lo Rat Penat- Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià -M. Thous/ J. Serrano

Les entrades són gratuïtes i estaran disponibles el mateix dia del concert en les taquilles del Palau des d’una hora abans de l’inici, fins que s’esgoten.

¿Sabies que la Senyera de Lo Rat Penat és la segona bandera del regne en representació històrica?

Esta Senyera fon costejada i donada a l’entitat per les Joventuts Ratpenatistes, presidides llavors per Emili Cebrian. Des de 1923 a 1991 ha presidit tots els actes de l’entitat i numeroses i importants jornades i trobades valencianistes. Des de 1991 ha eixit en vàries ocasions de forma excepcional: per a cobrir els ataüts d’En Xavier Casp, En Joan Costa… És la primera rèplica exacta que es feu de l’eixemplar de la Senyera de 1596 i, com a tal, és la segona Senyera del regne en representativitat històrica. Tant és aixina que durant la década dels huitanta en que no es celebrà el Te Deum oficial del 9 d’Octubre, Lo Rat Penat va mantindre esta tradició i la seua Senyera el presidí en la catedral (i ara novament és la Senyera de Lo Rat Penat la que des de 2015 presidix el solemne Te Deum en la catedral, davant la negativa del tripartit que nos governa a celebrar est acte d’acció de gràcies). La vitrina en que es conserva fon donada en 1983 -per motiu del I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia- per la Regina d’aquell any, Pepita Samper, que ya ho havia segut en 1929, quan obtingué el primer guardó de Miss Espanya. La Senyera històrica es troba en la Sala de la Senyera de la nova sèu social de Lo Rat Penat, en el carrer del Trinquet de Cavallers, en l’antiga casa-palau dels Barons d’Alaquàs.

Transcrit del llibre “Senyera Valenciana. La bandera de tots” VV.AA.. Editat per Lo Rat Penat.

La Bendició de la Real Senyera de Lo Rat Penat

Las Provincias 07/05/1923

Se celebró este acto, que fue brillantí­simo, en el Camarín de la Virgen de los Desamparados, concurrido, además del alcalde, don Juan Artal, el presidente de la Diputación, don Modesto Jiménez de Bentrosa, y oficiando en el acto prelado.

Dicha Senyera, copia fiel de la que se conserva en nuestro Archivo municipal y que evoca las glorias de nuestro antiguo reino, ha sido costeada por la Juventud Valencianista de Lo Rat-Penat. Fueron padrinos en este solemnísimo acto de la bendición el alcalde de Valencia, señor Artal, y la última Reina de los Juegos Florales, la bellísima señorita Rosarito Sanchis Creixach. Nutrido coro de voces entonó la plegaria, letra de don Jose Maria Bayarri y música de Álvaro Marzal, premiada por Lo Rat-Penat.

Finalmente, el elocuente orador sagrado don Hernán Cortés pronunció un elocuente discurso: “Hemos tomado parte de un acto de patriotismo valenciano, porque el patriotismo es religiosidad, en agradecimiento y correspondencia a Dios, que nos dió la tierra bendita en que nacimos.

Porque es religiosidad el patriotismo, cuando Jesucristo tiene lástima de su patria, cuando el pueblo judí­o llora lejos de su tierra. Este acto es también de gran amor a la ciudad de Valencia, porque todo patriotismo descuella en amor a la propia ciudad, que es amor a la madre que descuella en el de toda la familia. Y Valencia florece en la Senyera que se acaba de bendecir.

Es, además el acto de hoy de identidad, de amor y poesía, porque todo ello significa un bandera a los pies de una mujer, la Virgen soberana de cielo y tierra.

Ya tiene Lo Rat-Penat su Senyera, ya tienen los valencianistas pendón que les recuerde las gestas gloriosas de sus antepasados y sea estí­mulo y porvenir.

Solo nos resta, Señora, dirigiros un ruego: que ya que os inclináis hacia nosotros, deis un beso a esta Senyera, porque si os dignáis mirarla y besarla, sería milagrosa, y todos, el ilustre valenciano que la bendice y es columna firme de la Iglesia Española; el Ayuntamiento, la Diputación provincial, este Rat-Penat, sabrán influir su entusiasmo a todos los valencianos para que eleven el nivel de su patria y hagan que broten gritos clamorosos de: ¡Viva Valencia la de la Virgen de los Desamparados!”.

Terminada la ceremonia religiosa, se organizó una lucida comitiva para acompañar la Senyera a la casa social, seguida de la banda de música del Ayuntamiento. El entusiasmo de la juventud, que precedía a la Senyera, fue indescriptible. Fue un paso verdaderamente triunfal de nuestra enseña.

En Lo Rat-Penat fueron obsequiados con un lunch por el presidente, señor Almarche, la bella Reina de la poesía y las autoridades que habían concurrido el acto.

Por la tarde se organizó una brillante velada literario en Lo Rat-Penat, abriendo la sesión el presidente de la sección Joventut de Lo Rat-Penat, don Emilio Cebrián Navarro, leyendo poesías muy inspiradas los señores Alberola, Morante, Porrás, Valero, Gallego, Castañer y Suay Sura, y cerrando la sesión el señor Almarche con un discurso muy patriótico.

Alegacions a la declaració com a BIC de la Festa del Nou d’Octubre

Lo Rat Penat presenta el seu informe d’alegacions a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre.

La societat Lo Rat Penat ha elevat a la Conselleria d’Educació un informe relatiu a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre. L’entitat valencianista ha solicitat personar-se en el procediment per ser part directament interessada, puix fon gràcies a les seues gestions que l’històrica processó anual, abolida en 1707, va ser recuperada en 1922 en participació oficial de l’Ajuntament i la Diputació de Valencia.

Lo Rat Penat fa valdre ademés la seua condició d’institució consultiva de l’Administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural, d’acort en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998 modificada per la Llei de Senyes d’Identitat, que ara el tripartit pretén abolir.

L’informe d’esmenes a l’exposició de motius publicada per la Conselleria en el DOCV el passat més d’octubre de 2015 se centra en quatre grans blocs. Per una banda, se critica la reducció errònea que es pretén fer de l’àmbit simbòlic de la Senyera i de la processó a únicament la ciutat de Valéncia, quan és evident que tant una com atra són símbol identitari i patrimoni de tots els valencians.

En segon lloc, se detecta en l’exposició de motius de la Conselleria dos inexactituts històriques importants. Per una banda, l’afirmació de que “des del sigle XVII s’ha celebrat quasi ininterrompudament”, quan la realitat és que la processó fon prohibida en 1707 per les noves autoritats borbòniques i que des d’aquell moment fins ben entrat el sigle XX només se celebrà en 1738 i 1838. Per una atra banda, l’afirmació de que fon recuperada en participació de l’ajuntament en 1931 (sense fer menció a l’entitat valencianista), quan la realitat és que fon en 1922 i gràcies als esforços de Lo Rat Penat, motiu pel qual dita entitat ocupa des d’aquell moment una posició preeminent en el desenroll de la mateixa.

Ademés, Lo Rat Penat troba  inadmissible que s’obvie la presència de la Senyera en la Sèu com a constant històrica central de la Processó del Nou d’Octubre, tant en l’época foral com des de la recuperació definitiva de l’acte en la tercera década del sigle XX. L’informe també menciona una série de detalls adicionals i inexactituts (com per eixemple l’us, en l’exposició de motius de la Conselleria, de la numeració barcelonina dels reis forals en lloc de la valenciana), la correcció dels quals també se solicita.

L’informe complet està a disposició del públic punchant ací.