El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

      Per a commemorar enguany el dia de la Pàtria Valenciana que celebrem al voltant del 9 d’Octubre, el Cor Popular de Lo Rat Penat els oferix un programa que creem i esperem que els agrade.

      Cantarem dos barrejats de cançons festives que escomencen un per A la fira no vages si no portes diners i l’atre per Dolores tenia un nóvio seguides d’unes atres cançons.

      Cançó de breçol. Una cançoneta que vaig improvisar mentres tenia en els meus braços a la meua neteta Andrea quan apenes contava en uns pocs mesos d’edat.

      En el programa figuren tres havaneres. Allà en l’Havana, en la que se parla dels “amorios” que una mulata casada té en un home blanc en detriment del seu marit. No veges com se va posar este quan se va enterar de l’engany. Cançó cantada en les dos llengües oficials de la nostra Comunitat. A la muerte de Granero. Cançó molt popularisada en la que se narra la tràgica mort del torero ídol del poble valencià que fon Manuel Granero. Va morir el 7 de maig de 1922 d’una cornada en el coll rebuda del bou Pocapena de la ganaderia de Veragua.

      Cançó d’amor. Recorts en el que un matrimoni ya major rememora els seus anys de joventut.

      Alacantines. Selecció de cançons arreplegades en les comarques de L’Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta.

      Cançons patriòtiques: Cant a la terra. El Cardenal Benlloch (Juan Benlloch i Vivó, Valéncia 29/12/1869-Madrit 14/02/1926) va compondre per a la colònia valenciana en Burgos un himne dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats al qual li va posar com a títul “A la Verge dels Desamparats” en text original de Francisco Bou. Ya en l’any 1998, el gran i admirat poeta Pere Delmonte li va posar lletra patriòtica. Finalisarem la primera part cantant la Cançó de lluita, cançó composta contra l’opressió  catalanista que ya existia a príncipis del S.XX.

      ¿Quí me compra una barraca? Cançó arreplegada en Tavernes de la Valldigna en la que el primer tema és profunt i impressionant.

      Antigament, quan una cançó se fea molt popular, el poble valencià li posava lletra en llengua valenciana que no tenia res que vore en l’original. Este és el cas d’una cançó de la sarsuela “La del Soto del Parral” en la que se “transformà” en una cançó pasqüera. Lo mateix passa en una cançó de la sarsuela “La Montería” que la va convertir en un duo d’un gat i una gata.

      María la O és una romança de la sarsuela del mateix nom que va compondre l’autor cubà Ernesto Lecuona.

      La Maredeueta. Cançó que ha calat profundament en el poble valencià.

      Mirando al mar. Preciosa cançó del cantant de nom artístic Jorge Sepúlveda.

      Castelloneres. Tres cançons populars de Castelló: “Marineries”, “Me’n vaig a la Marjaleta” i “Jota de Castelló”.

Jesús A. Madrid

 

 

                                                                     I PART
Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó de breçol Jesús Andrés Madrid García
Allà en L’Havana Fortaleny
Alacantines Banyeres, Muro d’Alcoy, Gata de
Gorgos, Vergel, Pedreguer i La Xara
Cant a la terra Pere Delmonte/Juan Benlloch i Vivó
Cançons rialleres Massarrojos, Cullera, Villalonga,
Xàtiva, Carcaixent, Guadassuar i
Valéncia
¿Quí me compra una barraca? Tavernes de la Valldigna
A la muerte de Granero Alfara del Patriarca
La del Soto del Parral Soutullo i Vert
(Cançó de Pasqua de Nasaret) Lletra popular valenciana
Cançó de lluita Maximilià Thous/Miquel Asensi
 

II PART

Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó d’amor Jesús A. Madrid García
La Maredeueta José Santonja/Manuel Penella Raga
La Montería Jacinto Guerrero
(Marramiau) Lletra popular valenciana
María la O Gustavo Sánchez/Ernesto Lecuona
Mirant la mar Luis Sancho Monleón
Adap. i lletra en valencià: Jesús A. Madrid
Castelloneres Popular de Castelló
Lo Rat Penat Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià M. Thous/ José Serrano

 

HIMNE DE LO RAT PENAT

Lletra: Anfós Ramon i Garcia

Música: Jesús A. Madrid i Garcia

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.

¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.

Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.

Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

 

El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´octubre, celebrarà un Concert Extraordinari el pròxim dissabte, 23 de setembre, a les 11.30 h. del matí en el Palau de la Música (Sala Rodrigo), el qual estarà a càrrec del Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

Un any més el COR POPULAR DE LO RAT PENAT, com ve fent-ho des de 1980, vol commemorar el dia de l’entrada triumfal del Rei D. Jaume en la ciutat de Valéncia el 9 d’octubre de 1238, adherint-se aixina a les solemnes celebracions, tant cíviques com religioses, del poble valencià.

En el programa del concert d’enguany hi han quatre havaneres. Mi bella Lola. Cançó que se canta per tota Espanya, la qual és una declaració d’amor d’un mariner cap a una chica nomenada Lola. El Micalet. Se canta per tota la costa de Castelló i naturalment per Valéncia. L’oroneta. Cançó d’orige mexicà que ha segut gravada per molts intérprets. Nosatres la cantem traduïda al valencià.

Cantarem tres cançons falleres o relacionades en les falles. Senyoreta. Els chiquets d’un carrer demanen a una guapa chica una estoreta per a la falla. Cançó de la falla (El sant de Pepico). Cançó dels autors M. Thous i Miquel Asensi. La So Malaena. Tema en la que dos personages, aprofitant l’obscuritat que per la nit hi havia en l’antiga passarela instalada propet de l’Estació del Nort (que unia les dos Gran Vies valencianes) feyen les seues necessitats urinàries. Lo que va servir com a escena principal (fa molts anys) d’una falla de les rodalies de dita passarela.

Sant Antoni de Gavarda. Cançó que se canta per tots els pobles de la Ribera Alta i en atres llocs, en la que en pla humorístic se narren els “milacres” del sant.

No hi ha camí. Uns famosos versos d’Antonio Machado de la seua obra “Proverbios y cantares” de Campos de Castilla que els he traduït al valencià  i li he posat música.

Anuncis radiofònics. En el S. XX les emisores de ràdio, per a cobrir despeses, emetien uns anuncis publicitaris, els quals, en música molt amena i apegadiça penetraven ràpidament en els oyents. En estos anuncis escoltaran una mostra.

La Leyenda del beso. A un intermig d’esta sarsuela, Luis Gómez Escolar li va posar lletra. Gravada pel grup Mocedades se va convertir en un gran èxit.
Pintora manisera. És un homenage de M.Thous i Miquel Asensi a les dònes de Manises que pintaven a mà la ceràmica que se produïa en la citada població.

Vals del Cabanyal. A sovint el poble valencià s’ha aprofitat de temes musicals famosos per a posar-li lletra pròpia. És est el cas del “Vals sobre las olas” de Strauss, en el que el poble canta els “amoríos” d’un jove pintor i una chica del Cabanyal.

Alfonsina i la mar. Cançó dedicada pels autors a la famosa poeta argentina Alfonsina Storni (29-05-1892, 25-10-1938) que va morir de forma tràgica en la plaja d’El Mar de la Plata on té un monument. La cantem en valencià.

Volar. Cançó famosíssima en tot lo món que va ser composta per Domenico Modugno. També coneguda per “Nel blu dipinto di blu”. L’escoltaran vostés en lletra traduïda al valencià per Donís Martín.

COR POPULAR DE LO RAT PENAT

Presidenta d’Honor: Rosa Bartual/ Director: Jesús Madrid

PROGRAMA

I PART

Mi bella Lola- Monòver
El Micalet- Valéncia i Castelló
Senyoreta- Valéncia
Sant Antoni de Gavarda- Gavarda i Alcàntara del Xúquer
L’oroneta- Pop. mexicana. Adapt.: Jesús Madrid
Cançó de la falla- M. Thous/Miquel Asensi
No hi ha camí-  Jesús A. Madrid
Jota de Llíria- Llíria
La So Malaena- Valéncia
Vent de Ponent- Jaume Cebrián Ibor

II PART

Anuncis radiofònics- Selecció
La leyenda del beso (Intermedio)- A. Paso, E. Reollo/ Soutullo i Vert
Che, que a gust -Alacant
Pintora Manisera -Miquel Asensi
Vals del Cabanyal- Valéncia
Alfonsina i la mar -Félix Luna/Ariel Ramírez. Lletra en valencià i adapt.: Jesús A. Madrid
Volar Domenico Modugno. -Lletra en valencià: Donís Martin  Adapt. mus.: Jesús A. Madrid
Como han pasado los años -Rafael Ferro/Roberto Live
Lo Rat Penat- Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià -M. Thous/ J. Serrano

Les entrades són gratuïtes i estaran disponibles el mateix dia del concert en les taquilles del Palau des d’una hora abans de l’inici, fins que s’esgoten.

¿Sabies que el Cor Popular de Lo Rat Penat té un repertori de més de 350 cançons?

El 15 d’agost de 1979 es reuniren les professores del Conservatori de Valencia, Maria Teresa Oller i Emilia Muñoz, en casa de Rosa Bartual, per tal de demanar-li ad esta ultima la creacio d’un cor de caracteristiques especials per a poder interpretar, sense mixtificacions, les cançons populars del poble valencià. Les cançons populars, encara que, sense tindre relleu academic, formaven part de la vida cotidiana i de l’historia de Valencia, pero encara que estaven vives en la memoria de la gent i moltes estaven arreplegades per musics i folcloristes de reconegut prestigi, baix els auspicis de l’Institucio Alfons el Magnanim, corrien el perill de desapareixer en anar morint les persones que les coneixien i cantaven. Per tant, el motiu fonamental de la creacio del Cor Popular de Lo Rat Penat no fon mai l’investigacio ni la coleccio de material, sino primordialment la difusio, tal i com diu el seu lema: “Que els vells recorden i els jovens deprenguen”.

En principi se pensà  que el Cor el formaren set o huit persones que acompanyarien al Grup de Danses de l’Entitat, que feya poc s’havia refundat, pero pronte el Cor va anar prenint independencia i vida propia, cosa que va causar mes d’un maldecap.

En els primers dies d’octubre de 1979 escomençaren a arreplegar gent i a ensajar les primeres cançons d’un repertori que se pensava seria de deu o dotze cançons i que en 1999 passen de 350.

La presentacio oficial, vestits ya en el trage tradicional del sigle XIX i en mes de 25 components, fon el 8 d’octubre, vespra del gran Dia Valencià, en l’Hotel Astoria, en el sopar de Sant Donis, a on estaven reunides mes de doscentes persones presidides pel Governador Civil, José Mª Fernández del Rí­o i la seua senyora, i Xavier Casp, qui per aquelles dates era president de Lo Rat Penat.

L’exit fon apoteosic; la gent, entre sorpresa i emocio, no parava d’apludir i aplaudir. A la Directora, com si d’un torero se tractara, l’alçaren en volandes. El Cor havia naixcut oficialment baix els millors dels auguris. La riquea d’esta terra està descrita, en totes les facetes, per les cançons populars que, com molt be diu el seu nom, son les cançons que el poble interpreta en qualsevol moment del dia, davant de distintes situacions, expressant penes, alegries, jocs i critiques.

Actualment el Cor Popular conta, com ya hem alvançat, en un repertori de 350 cançons, que podem dividir en amples grups, entre els quals cap destacar: humoristiques, de breçol, de pasqua, de “quintos”, havaneres, pregons, de taverna, narracions, de camp, falleres, romanços, de llar, de treball, nadalenques, albades i “albadas”, goigs, aurores, jotes, de jocs i de bateig.

Totes estes cançons son interpretades pel Cor, de viva veu, tal i com el propi poble les ha cantades sempre, sense eleboracio academica alguna, perque el poble quan canta les seues cançons, no la te, i ademes, sería inadequada per ad estes musiques tan espontanees.

Al mateix temps, estes cançons son acompanyades per intruments caracteristics: guitarres, gitarro, bandurries, llaüts, postices, panderetes i, en alguna ocasio, acordeo.

En tots estos vint anys de vida, el Cor ha estat format per aproximadament unes 45 persones, entre musics i cantants. Les actuacions les realisen quasi sempre ataviats en el trage tradicional valencià, be el del s. XVIII o el del s. XIX, pero, segons les circumstancies, tambe ha adoptat ultimament un uniforme mes funcional per a les actuacions no oficials.

El palmares artistic del Cor Popular es ben ample i dens. Despres de l’aprenentage i “rodage” del Cor durant tot 1981, a lo llarc de 1982 i 83 inicia una llarga serie de recitals per tota la geografia valenciana, auspiciada i dirigida per la que era Caixa d’Aforros de Valencia, al ritme d’una actuacio per semana. Allo els brindà l’ocasio de coneixer infinitat de pobles nostres que ni els membres del Cor sabien a on estaven localisats i, al mateix temps, fon motiu de que tots eixos pobles conegueren a Lo Rat Penat i al seu Cor.

Transcrit del llibre Història de Lo Rat Penat.