LA SOCIETAT LO RAT PENAT: CREADA PER A UNIR.

En qualsevol cas no s’enten la fundacio de Lo Rat Penat sense l’ambient de conciliacio i reconciliacio que consegui la Restauracio de la Monarquia en la persona d’Alfons XII i la Constitucio de 1876, en la que tingue destacada participacio Ciril Amorós i uns atres politics valencians que s’incorporaren i recolzaren el proyecte ratpenatiste.

Esta reflexio sobre la concordia en la societat valenciana, despres d’anys i anys de discordies d’orige politic i social, es necessari perque, insistim, sense ella no es comprén la fundacio de Lo Rat Penat. Els fundadors eren conscients de les diferencies socials dels seus membres, tambe de les diferencies politiques, d’ahi que s’insistira en formar la casa comuna dels poetes de guant i d’espardenya, pero esta concordia tenia, tambe un objectiu que era fomentar les glories de Valencia i el seu antich Realme.

Observem que n’eren moltes les diferencies que separaven als fundadors de Lo Rat Penat, pero el seu imaginari colectiu sobre Valencia coincidia. D’ahi que fora possible la fundacio de Lo Rat Penat.

Viure en una terra en que els seus habitants, els antepassats de Llombart i Llorente, estengueren per primera vegada una lletra de canvi, en concret el 19 de febrer de 1376; erigiren el primer hospital de malalts mentals, en 1409 i a on s’inicia a treballar en l’imprenta, en 1474, produint el primer incunable d’Espanya, en llengua valenciana, podia i pot produir orgull. Pero est orgull, est amor cap a lo propi no es, ni te perque ser, nacionalisme. La memoria dels cursos 1968-69 es un eixemple mes d’amor a la propia colectivitat pero sense el menor indici de nacionalisme. Esta actitut li ve a Lo Rat Penat des dels seus origens. En definitiva, els testimonis en este sentit son constant des de la fundacio de Lo Rat Penat. Servixquen com a eixemple estes paraules de Teodor Llorente que son un resumen magnific de lo que significa Lo Rat Penat i de quin era l’imaginari colectiu que proponia un dels seus mes destacats membres.

“Hay muchas cuestiones que nos dividen y separan en distintos campos, y es legí­tima esa lucha cuando defiende cada uno sus honradas convicciones; pero hay también algo, que nos une a todos: el amor a España , el amor a Valencia, nuestras madres cariñosas; El amor al arte, el amor a la poesí­a, que enaltecen y subliman al espíritu humano. Y así como el pobre inválido del ejército, retirado a su aldea natal, toma la guitarra, humilde representación para el de los idealismos poéticos, y forma corro cantando coplas, que encuentran eco unánime en todos los corazones, yo cantaré lo que es nuestro sentimiento común, lo que tiene por emblema nuestro Rat Penat, la fe, la patria i el amor…” (1)

(1)  Almanaque Las Provincias,1904, p.102.

Transcrit del llibre Història de Lo Rat Penat.

PRIMERS PASSOS DE LO RAT PENAT

Saldat en tan notable exit l’acte public fundacional de Lo Rat Penat, en aquella memorable nit del 31 de juliol i en l’incomparable marc del pabello municipal, aplegà  agost i, en ell, la marcha cap a la Malvarrosa, Betera, els pobles de la provincia de Terol, buscant la brisa del mar i l’aire de la montanya i fugint del caloros estiu de la ciutat de Valencia. L’activitat social se paralisava durant uns mesos i els fundadors i socis de la nova entitat, alla en els seus llocs d’estiueig, meditaven sobre l’exit alcançat i sobre els proyectes de futur. En canvi, tots els inicis son dificils i, maxim, quan son molts els problemes d’infraestructura per a posar en marcha la maquinaria d’una entitat que, d’entrada, carix de local social per a eixercir en exit les seues funcions.

 

Reconstruir en una certa garantia d’exit la vida societaria d’aquells mesos de la primavera d’hivern de 1878 resulta prou dificil per la carencia de documentacio al respecte. El primer Llibre d’Actes (1) “document imprescindible per a coneixer la vida diaria de qualsevol organisme en un minim de garantía” s’inicia en regularitat en giner de 1879 en que se feu carrec de la Secretari­a General aquella persona extraordinariament eficient que fon Ferran Reig i Flores. En una meticulositat digna de tot elogi, ademes de redactar actes i atendre a totes les competencies propies del seu carrec, cada any en el Almanaque de Las Provincias apareixia la memoria anual de la societat en la firma F.R.F. El mateix, conscient del problema que supon el consignar en acta els acorts adoptats en les sessions de govern, ho denuncia en alguna de les seues actes. Per eixemple, en la Junta General corresponent al 30 de març, inicia l’acta en les següents paraules: Reunits els senyors anotats al marge baix la presidencia de D. Felix Pizcueta, y no podentse donar conte de l’acta de la sesio anterior per no haberla rebut el secretari que sotascriu del anterior Sr. Lluch y Soler, se someteren a la aprobacio de la junta general els acorts presos per la Directiva fins esta feja, dels quals foren aprobats per unanimitat los següents…(2). Inclus se formà  una comissio, integrada pels senyors Cuevas, Bodrí­a i Càster per a que passaren per casa del secretari, senyor Lluch, a arreplegar llibres i documents. Despres, afegirà  un escrit en el llibre d’actes per a deixar constancia de tals deficiencies:

 

Extracte del acta de la sesió celebrada per la Junta Directiva el dia 23 de Agost de 1879.

 

En vista de qu’el Secretari que fon d’esta Societat, en son principi, D. Manuel Lluch y Soler, no ha redactat les actes de ninguna de les sesions en que com tal actuà, ni ha contestat  les gestions que se han fet desde entonces ab lo fi de que al menys enviara els antecedents que obraren en son poder y desijant qu’en tot temps conste la falta de atenció de dit Sr. acordà esta Junta, que aixi se consigne en acta y que el pasat acort se fixe en el lloch que debien ocupar les que ha deixat de redactar el repetit Sr. pera que se conega sempre el motiu per el que no s’encontren en el llibre de actes, les que deurien autoriçar el Sr. Lluch en Valencia 20 de Setembre de 1879. Lo Secretari general, Ferran Reig y Flores. V.P. Lo President, Teodor Llorente (3), (4).

 

A les dificultats inicials s’ha d’afegir la carencia de seu social. Les primeres activitats se desenrollaran en l’Ateneu Casino Obrer que els prestà  el local; pero, ya en les primeres reunions de la directiva (26 de giner de 1879) veem com Vicent Boix oferix una de les dependencies de l’Institut del que era Director per a celebrar les reunions, i en la sessio del 9 de febrer se comissiona als senyors Llombart, Carboneres i Bodrí­a per a que busquen casa social. Molt interes posà  la comissio en esta faena ya que en la següent sessio de la junta directiva, el 16 de febrer, se dona conte del lloguer, per cinc quinzets i mig diaris, de la que seri­a la primera seu de l’Entitat, el numero “principal” del carrer de Rubiols; la Comissio pagà  489’50 quinzets pel lloguer del local fins al 24 de maig i adquiri els primers mobles. Les deficients condicions de la seu provisional del carrer de Rubiols, obliguen a continuar les gestions en busca d’un local mes digne; inclus s’aplegà  a comissionar a Labaila, Chapa i Reig per a poder dispondre de local en la Societat d’Agricultura; en agost, s’acorda donar avis a l’amo de la casa de l’abando de la mateixa quan s’encontrara atra en millors condicions i se comissiona als senyors Thous, Llombart i Tramoyeres per a que continuen les seues gestions; sera el 4 d’octubre del mateix any quan se done conte de la que sera la seua Seu definitiva en aquells temps, una antiga casona propietat del Comte de Casal, don Lluís Ibáñez de Lara, en una placeta (Comte de Casal, 2-1ª) del carrer del Moli de Na Rovella, junt als carrerons de Conills i la Magdalena. (5)

 

Encara que l’objectiu principal de la nova Societat fora, al menys en la ment de T. Llorente i el seu grup, com verem en les seues intervencions en l’acta de constitucio de l’entitat en l’Ateneu Casino Obrer, la celebracio dels Jocs Florals, se potenciaren tot tipo d’activitats culturals i recreatives, que resultaran atractives per a una massa social cada vegada en aument i que satisferen tant als llorentins com als llombartians. Molt importants foren els acorts presos en la junta directiva celebrada el 2 de març de 1879: la formacio en quatre seccions (lliteratura, arqueologia, musica i pintura, escultura i arts anexes), segons els estatuts; aixo descarregà  un tant de treball a la secretaria general que se dedicà  a coordinar les activitats. Fon elegit per ad esta Secretarí­a General Ferran Reig i Flores; actuaria com a vicesecretari Ricart Càster. En quant a atres detalls organisatius, un vocal de la Junta Directiva estaria semanalment al front de la societat; la casa permaneixeria oberta fins a la 1 de la nit; inclus s’encarregà  a Llombart que redactara un reglament per al conserge, que deuria dur uniforme i el distintiu de la societat; i, conscients de la necessitat d’aumentar el numero d’associats, essencial a l’iniciar l’activitat de qualsevol societat per a fer front a les grans carencies i necessitats, se nomenà  una comissio integrada pels senyors Cuevas, Llombart, Clemente, Bueso, Miguel, Escalante, Milego, Malbuison, Galiana, Martí­nez Aloy, Melo i Martà­, la primera decisio de la qual fon, la de remetre una circular a totes les personalitats, aixina com donar de baixa als socis que no satisfeen les seues quotes.

 

 

 

(1) Es tracta d’un volum sense paginar en l’encapçalament del qual, en fulla orlada baix l’escut de l’entitat, se llig: LO RAT-PENAT. Societat de amadors de les glories de Valencia y son antich Realme. JUNTA DIRECTIVA. ACTES. (d’atra ma: 1879 a 1881. No 1). Consta de 170 pagines, ocupant les 147 inicials les actes de la junta directiva i les 23 restants les actes de la Junta General, encapçalades per la de la sessio constitutiva de l’entitat, celebrada el 7 de juny de 1878 en el Ateneu-Casino Obrer.

 

(2)Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. Anys 1879-1881.

 

(3) Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. Anys 1879-1881.

 

(4) Possiblement, haja de vore en esta desidia per part de Lluch Soler la seua desconfiança cap al grup dirigent que el porta a apartar-se de l’entitat junt en atres poetes i escritors que, en estos primers anys, desconfiaren tant del grup de patricis com del republicanisme de Llombart i Escalante; tal es el cas d’Altet i Ruate, mossen Josep Peris Pasqual, Rafael Maria Liern, Francesc Palanca i Roca. Actitut que adoptaren, aixi mateix, el grup de revolucionaris de 1868 a on s’encontrava  Ramon Andrés Cabrelles, discipul de Llombart, Sanmartí­n i Aguirre, Manuel Lluch i Soler i Josep Aguirre.

 

(5) Casa que en el temps desapareixeria al formar part dels solars en els que despres se construiria l’actual Mercat Central.

 

Transcrit del llibre Història de Lo Rat Penat: Capitul I NAIXIMENT DE LO RAT PENAT (1878-1902).

 

¿Sabies que Constantí Llombart va ser u dels fundadors de Lo Rat Penat?

Carmel Navarro Llombart va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de setembre de 1848, en el típic carrer de la Bosseria. Des de la seua infància mostrà un esperit inadaptable: escomençà a educar-se en les classes externes de les Escoles Pies pero aplegà a no soportar ningun tipo d’imposició, faltant  molts dies a classe i prenint una actitut rebel davant dels professors. Com a conseqüència hagué de deixar l’ensenyança primària sense a penes aplegar a una instrucció mijana, només en els coneiximents bàsics de llectura i escritura.
Sos pares, Carmel i Maria, comprengueren que lo millor seria posar-lo a treballar, i com a fet providencial, en 1860, el novençà Llombart entrà d’aprenent en un taller d’enquadernació. Açò va motivar la seua presa de contacte en els llibres, despertant en ell una forta afició per les publicacions, en uns vehements desijos de voler deprendre i ampliar els seus coneiximents i la seua cultura, i aplegant a descollar sent encara jove, en qualitats superiors a la seua edat.
El tracte i amistat en l’impressor Laborda i en el poeta Andreu Codonyer l’ajudaren a publicar els seus primers treballs en la “Gaceta Popular” que dirigia Pelayo del Castillo. El seu caràcter, la seua capacitat de treball i la seua constància, fan que pels seus propis mijos publique un semanari que titula El Fárrago, en verdader caràcter lliterari. Colabora en atres publicacions, escrivint un joguet teatral, En lo mercat de Valéncia, i un milacre per a les festes vicentines, La calúmnia castigada, abdós obres escrites en valencià.
Una data clau en la vida de Llombart fon la Revolució de 1868. Ell mateixa afirma que va influir en sa vida i el seu pensament “com a revelació d’un món desconegut”, motiu d’expressió de les seues inquietuts i plataforma per a desenrollar el seu temperament independent i valencià. S’unix en els pensadors i polítics progressistes, encara que el seu afany mai va ser polític, sino lliterari. Colabora en les publicacions El Diablo Cojuelo i La Propaganda Republicana, i compon unes obres republicanes destinades a l’orfeó del Centre Popular Instructiu, que varen obtindre certa popularitat.

 

Li agrada escriure i tractar sobre l’injustícia social, l’esclavisme i l’oposició a les quintes, i ho fa en dignitat lliterària. La seua meta era la llibertat d’expressió i acció, i escrivia en un estil àgil i mordaç. En esta época és quan comença a firmar les seues obres i escrits en el nom de Constantí Llombart. Va escriure un interessant treball titulat Trece días de sitio o Crónica de la Revolución Cantonal, que és un bon document per a estudiar el cantolanisme valencià. En 1871 es consagra definitivament com a escritor en editar-se el seu verdader primer llibre, Cantos, que alcançà gran popularitat entre els llectors valencians. Des de llavors se dedica a la lliteratura. En 1877 dirigix la publicació en valencià Niu d’abelles, i escriu els seus drames Justícia contra justícia, La esclavitud de los blancos i Lo darrer agermanat, aixina com un llibre de poemes, Flores y Perlas. En 1876 escrigué en colaboració en Cebrian i Mezquita (que més tart seria president de Lo Rat Penat) El plater de paper blau i La copa d’argent.

Llombart sempre pensà atraure al valencianisme cultural, més que polític, en una visió progressista i lliberal; sabé aglutinar als lliterats i poetes valencians de la seua época com Boix, Altet, Bonilla, Villarroya, etc. iniciant-se aixina en el moviment de la Renaixença Valenciana en la publicació de Abelles i abellerols, Tabal i Donsayna, Tipos d’auca (retrats epigràfics de personages valencians), i l’Anuari de Lo Rat Penat que fon la publicació de més valor lliterari i intelectual. Va agrupar al seu entorn a la joventut lliterària, com Ferrer i Bigné, Iranzo Simón, Céster, Llorente, Labaila, Querol, Torres i uns atres, fent-se realitat l’ideal de Llombart en la fundació de la Societat LO RAT PENAT en 1878, societat actual i viva en els nostres dies, que va ser i és pedra angular i centre on seforgen i agrupen “els Amadors de les Glòries Valencianes”.
Va dirigir dos semanaris satírics: El Pare Mulet i El bou solt. Per a completar la seua obra escrita citarem La Suiza valenciana, Guía de Buñol y sus alrededores i Valencia antigua y Moderna. Constantí Llombart va morir en la ciutat de Valéncia, en el carrer de Pelayo, en 1893. El seu sepeli, que es celebrà en el cementeri civil, fon una gran manifestació de duel i patriotisme. Sense dubte fon un personage que representà fondament el valencianisme que feu brotar la Renaixença de les lletres valencianes. Valéncia li dedicà un monument en els Jardins del Real.
Les seues dos publicacions més importants són:
– LOS FILLS DE LA MORTA-VIVA. És l’obra més interessant de Llombart. Està constituïda per biografies d’escritors valencians, i ell mateixa latitula com a Apunts Bibliogràfics del renaiximient lliterari llemosí en Valéncia. Se publicà en 1879, época de major fecunditat lliterària de Llombart. Este llibre va ser escrit en l’intenció de donar a conéixer la magnitut de la llengua llemosina, aportant gran cantitat de notes d’autors valencians, tant en prosa com en vers. És una exposició de la lliteratura valenciana que comprén dos sigles, el XVIII i el XIX, o siga el periodo de l’Ilustració i la Renaixença. Obra de meticulós treball i de gran ambició dins de la nostra renaixença. Llibre bàsic per a l’investigació; en ell podem comprovar dates, consultar autors i localisar les seues obres, complint-se aixina l’intenció de Constanti Llombart de donar a conéixer i divulgar als nostres grans autors. Se tornà a reeditar en 1972. Esta magna obra fonguardonada en els Jocs Florals de 1879, i porta una interessant introducció de l’ilustrat escritor Lluís Tramoyeres Blasco titulada “La lliteratura llemosina dins lo progrés Provincial”. També porta una nota al marge digna de reproduir, que diu aixina:
“La denominació de llengua llemosina usada per lo cartell, nos ha posat en lo cas d’admetre una clasificacio ab la que no estem del tot conformes. Entèngas, puix, que tant en lo text com en les notes, al emplear la paraula llemosina, nos referim sempre à la lliteratura valenciana y sols per rahò d’historia pot emplearse aquella”.
– DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO. Conegut en l’actualitat en el nom de Diccionari de Llombart; la seua obsessió era conseguir la tercera edició del diccionari de José Escrig, i ell mateixa nos diu que ho fa “impulsat pels sentiments i fervorós amor patrio”; açò nos demostra la visió de futur de Llombart. Devem recordar que el Diccionari Valencià-Castellà d’Escrig va ser avalat per un Real decret de 1851 que diu:
“El Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación del Reino, con fecha del 8 de enero, me dice de Real orden lo que sigue: SM. la Reina se ha servido mandar que recomiende a V.S. a los Ayuntamientos de esa provincia la suscripción del Diccionario Valenciano-Castellano que ha redactado D. José Escrig, cuyo importe les será abonado en sus respectivas cuentas como gasto voluntario. De Real Orden lo digo a V.S. para los efectos expresados”.
Este real decret se va comunicar als Governadors de Castelló, Valéncia i Alacant.
Llombart sabé conseguir i construir una tercera edició, en un ensaig ortogràfic gens despreciable, edició corregida i aumentada en un considerable cabal de veus, frases, locucions, modismes, adagis, refrans i costumbrisme, de que les anteriors carien. L’edició de Llombart se realisà en Valéncia en l’Editorial de Pascual Aguilar en 1231 pàgines, en l’any 1887; i consta el nom de Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat, Societat d’Amadors de les Glòries de Valéncia i el seu Regne, com aixina mateix de l’Acadèmia Llemosino-Valenciana, i que va ser laureat en els Jocs Florals de 1886 en el premi d’honor i cortesia (Flor Natural).
Despuix de la revolució de 1868 va tindre alguns enfrontaments en les autoritats governamentals, i decidí tornar a la lliteratura. Funda el CALENDARI LLEMOSÍ LO RAT PENAT, que aparegué en 1874. Era un almanac lliterari on colaboraven els més distinguits escritors valencians, catalans i mallorquins, editant-lo a les seues expenses fins a 1883; constava d’un centenar de pàgines en texts lliteraris en prosa i en vers, cròniques d’actualitat i costumbrisme. El seu lema era “Pel fil traurem lo capdell”. El 15 de decembre de 1884, com a portaveu de la Societat Lo Rat Penat, i de la seua pròpia economia crea el PERIÒDIC LLITERARI QUINZENAL LO RAT PENAT, el qual constava de 8 pàgines, i del que només varen aparéixer quinze eixemplars. Se publicà fins a abril de 1885. A pesar de la seua curta duració, estes publicacions foren un èxit, i serviren per a reforçar la Societat; foren un nexe d’unió entre els seus afiliats. Molts dels texts eren treballs premiats en els Jocs Florals, sobretot poemes, i contava en grans i prestigiosos colaboradors com Sanmartíin i Aguirre, Manuela Agnés Rausell, Lluís Cebrian i Mezquita, Jacint Labaila, etc.
Finalment va aparéixer LA REVISTA MENSUAL DE LO RAT PENAT, publicada per la mateixa Societat, de giner a decembre de 1911, aplegant a tindre 500 pàgines, continuació de l’iniciativa de Constantí Llombart. Esta revista mensual aparegué per iniciativa del President de l’entitat Vicente Dualde Furió, qui va demanar a Teodor Llorente que la dirigira, utilisant-se la mateixa capçalera “Per fil traurem lo capdell”. Varen colaborar els més destacats membres de la Societat: Josep Sanchis Sivera, Lluís Fullana, Santiago Cebrian Ibor, Josep Rodrigo Pertegàs, Roc Chabàs, Josep Martínez Aloy, Francesc Badenes Dalmau, Francesc Almarche, Carles Sarthou Carreres, Ramón A. Cabrelles, etc. Esta revista admetia treballs en llengua castellana.
Constantí Llombart va fundar LO RAT PENAT, SOCIETAT D’AMADORS DE LES GLÒRIES VALENCIANES I SON ANTIC REGNE, junt a Teodor Llorente i en la colaboració de Feliu Pizcueta i d’un nutrit grup d’escritors i patricis, fet que es portà a terme en 1878, prenint el nom de l’animal emblemàtic de l’escut de Valéncia, ya utilisat per Llombart en les capçaleres del seu almanac. Se creava en Valéncia una associació que tragué a la llum molts valors lliteraris, arqueològics, llingüístics, costumistes, històrics, etc.: expressió de l’esperit de la “Renaixença” i portaveu del valencianisme cultural, que ha aplegat fins als nostres dies.

Transcrit del llibre  “Lo Rat Penat” VV. AA. Editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, any 1996.

Bases dels CXXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

Als poetes, als investigadors, als escritors que s’interessen per la Cultura Valenciana, Lo Rat Penat els crida a participar en esta extraordinària justa lliterària, per mig de l’aportació de les produccions de la seua inspiració o estudis. D’esta manera contribuïx i dona a conéixer els fruits del seu intelecte en la difusió de la seua meritòria llabor, per lo que els anima a que presenten treballs als temes que s’especifiquen en el següent Cartell.

Per a descarregar-te el cartell en pdf puncha ací baix.

Jocs Florals cartell 2017

Veredicte del Jurat del Concurs de Llibrets de Fogueres de Sant Joan 2017 que organisa Lo Rat Penat

CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2017
que organisa
LO RAT PENAT

Lo Rat Penat, des de la seua fundació en 1878, sempre s’ha preocupat per les expressions de la cultura
popular. A finals del sigle XIX ya premiava a les millors falles, i des de 1903 organisa i convoca el
Concurs de Llibrets de Falla que potencia i promou la lliteratura festiva en llengua valenciana. De fet, en
l’expedient que ha motivat la declaració per part de la UNESCO de la festa de les Falles com a
Patrimoni Cultural Immaterial de l’Humanitat se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la
celebració d’este centenari concurs.

Lo Rat Penat també organisava la concessió de premis als millors llibrets de les Fogueres, una iniciativa
que deixà de dur-se a terme i que es torna a rependre convocant novament estos premis que es
concedixen valorant únicament el contingut tradicional del llibret, açò és l’explicació i relació de lo que
conté la foguera (o en el seu cas de la barraca), escrita en vers i en llengua valenciana, valorant-se la
sàtira, l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos.

FALLO DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2017
que organisa
LO RAT PENAT

SECCIÓ GENERAL

Primer Premi
Foguera: PASSEIG DE GÓMIZ
Autor del llibret: Manolo Vilaplana i Lluch

Segon Premi
Foguera: DIPUTACIÓ-RENFE
Autor del llibret: Manolo Vilaplana i Lluch

Tercer Premi
Foguera: LA CERÀMICA
Autor del llibret: Miguel Prim

SECCIÓ INFANTIL

Primer Premi
Foguera: SANT BLAI DE DALT
Autor del llibret: Joan V. Ramírez Boscà

Igualment Lo Rat Penat concedirà un estandart a la millor Foguera 2017
i a la millor Foguera Infantil 2017

Per a descarregar-te el fallo del jurat en pdf puncha ací baix.

Fallo Concurs de Llibrets Fogueres 2017

D. Juan Carlos Moragues, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 27 de juny

El pròxim dimarts dia 27 de juny, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, l’Excm. Sr. D. Juan Carlos Moragues Ferrer, Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, el qual impartira una conferència que té com a títul:

“Valéncia i Espanya proyecte comú.”

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

LA FUNDACIÓ JAUME III I LO RAT PENAT INICIEN RELACIONS PER A ESTRETIR LLAÇOS ENTRE ELS POBLES BALEAR I VALENCIÀ

Coincidència en la necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de Valéncia com de Balears, a fi de salvaguardar les característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer créixer la seua autoestima colectiva.

El vicepresident segon Joan Pons i els vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representats de l’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat la sèu de l’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, a on s’han reunit en el seu president, Enric Esteve, i el director dels cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A l’encontre han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlecs membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Els representants balearistes i valencianistes coincidiren en la necessitat inajornable d’implantar i difondre socialment els respectius models estàndarts propis del balear i el valencià, a pesar de les creixents traves que impedixen la seua assunció per part de les instàncies oficials.

Esta vehiculació dels respectius models estàndarts propis, orals i escrits, en tots els àmbits d’us, i especialment en l’educació i els mijos de comunicació, és l’única via que permetrà la salvaguarda futura de les genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, aixina com el reforç de l’autoestima dels parlants en el seu idioma matern, l’aument del seu us social i la seua perpetuació en les generacions més jóvens.

D’esta manera, el valencianisme i el balearisme reinicien les clàssiques relacions de germanor que han caracterisat a valencians i balears de totes les époques, sempre des de l’igualtat i el reconeiximent mutu.

L’encontre enceta un camí de colaboració i sinèrgies entre les entitats que tant en Balears com en Valéncia treballen per la protecció, defensa, estímul i difusió de la cultura i la llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o anexionar les singulars i indiscutibles identitats diferenciades del poble balear i el poble valencià.

Missa en la Capella del Sant Càliç, juny 2017

El pròxim dia 29 de juny, dijous, a les 19.45 h. i en la Capella del Sant Càliç de la S.I. Catedral de Valéncia, se celebrarà la missa en la que participa anualment Lo Rat Penat com a membre d’Honor de la Confraria del Sant Càliç. La cerimònia serà harmonisada pel Cor Popular de Lo Rat Penat.

Miguel Navarro Sorní, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 5 de juny.

El pròxim dilluns dia 5 de juny, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, D. Miguel Navarro Sorní, President de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica i Vicedecà d’Història de l’Iglésia de la Facultat de Teologia de Valéncia, el qual impartira una conferència que té com a títul:

“El Corpus del Patriarca.”

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

Veredicte del Jurat del Concurs de les Creus de Maig 2017

Creu guanyadora del primer premi en la secció A: FALLA MESTRE GOZALBO – COMTE D’ALTEA

Lo Rat Penat vol agrair a les Falles, Associacions Culturals, Juntes de Festes, Parròquies, Germandats Religioses i a tots els colectius i persones que han concursat, la seua participació en este Concurs, perque són els verdaders protagonistes d’esta Festa que tots els anys a principis de Maig fa que tots els valencians, rebam, sense esperar-nos-ho, la grata sorpresa de vore les nostres places i carrers ocupades per estes creus de flor que nos anuncien definitivament que la primavera està entre tots nosatres.

Les Creus inscrites enguany en el Concurs han segut 51 quedant descalificades 3 creus per no estar plantades a l’hora de passar el Jurat, quedant-se un total de 48 Creus.

Per a descarregar-te el veredicte del jurat del Concurs de les Creus de Maig, puncha ací baix.

Veredicte Jurat 2017

Veredicte del Jurat del Concurs de Milacres de Sant Vicent 2017

Com és costum i tradició, per Lo Rat Penat i Junta Central Vicentina s’organisa i convoca el Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer en honor del Patró del Regne de Valéncia, en el patrocini i colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, a celebrar en l’edifici de la ONCE, en Gran Via Ramón y Cajal, 13, de Valéncia, els dies 18, 19 i 20 d’abril de 2017, a les 15.30 h i a on prengueren part, en un únic milacre per altar, les Associacions que ho desijaren, tant de fòra com de dins de la nostra ciutat. El fallo del jurat s’ha fet públic el dia 21 d’abril, divendres, a les 20.00 h. en la Sala Constantí Llombart de Lo Rat Penat el podeu descarregar ací en format pdf.

Acta Premis Milacres 2017

El Milacre guanyador del primer premi farà una representació extraordinària del mateix el dissabte dia 29 d’abril, a les 11.00 h, en l’edifici de la ONCE, en Gran Via Ramón y Cajal, 13, de Valéncia, i en el qual se farà entrega dels premis obtinguts segons el fallo del Jurat, que serà inapelable.

Luis Garrido, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 25 d’abril.

El pròxim dimarts dia 25 d’abril, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, D. Luís Garrido Jiménez, Director de l’Escolania de la Mare de Deu dels Desamparatsel qual impartira una conferència que té com a títul:

“L’Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats. Tradició i Modernitat.”

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.