F. Millán: “La llengua valenciana, és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar”.

La llengua que tingué com a orige el romanç que els valencians parlaven durant els anys difícils de l’Alta Edat Mija i que va rebre mér tart, per a enriquir-la, l’influència dels poetes musulmans i les aportacions dels cavallers occitans que acompanyaren al rei don Jaume, fins a convertir-se en la més bella de les llengües conegudes.

És la llengua harmònica que en el segle XIV expandiren per l’Europa coneguda Sant Vicent Ferrer i son germà Bonifaci, la mateixa que en el segle XV convertiren en la primera llengua culta de les Espanyes, Bernat Fenollar i Roïç de Corella, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell i Isabel de Villena, Jaume Roig i tants atres poetes i narradors que poblaren la cort dels virreis valencians. La llengua que els Papes Borja, Calixt III i Aleixandre VI, convertiren en llengua universal omplint en els seus resons les estàncies vaticanes.

Transcorreguts els dolorosos segles que tenen com a reis peninsulars als descendents de la Casa d’Àustria, XVI i XVII, en els que la llengua valenciana fon proscrita, i els menys conflictius que tenen als Borbons com a detentadors de la corona, XVIII i bona part del XIX, arribarà el moment de recuperar la llengua que pareixia perduda en l’explosió de Valencianitat que significà el moviment de la Renaixença, Constantí Llombart i Teodor Llorent, Bernat i Baldoví i Eduart Escalante, Querol i Pizcueta, Puig Torralba i Bodria, i tantes i tantes plomes que, des d’aquell moment, des de l’últim terç del segle de les llums, en la seua obra immortal, han anat marcant un camí que ya no té fi. Xavier Casp, Anfós Ramon, Simó Santonja, són fites en la senda traçada que se pobla en tots els poetes que esta nit nos acompanyen i que, per ser amics m’abstinc de nomenar.

Una llengua, la llengua valenciana, que és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar. Una llengua que tots els valencians, sense distinció de classes o de fortunes, hem d’estar compromesos en la seua permanent defensa, difussió i divulgació. I a lluitar sense treua en contra dels enemics que, ya siga des de la Meseta, des de les terres de més allà de l’Ebre, o des del nostre propi entorn, pareixen disposts a fer-la desaparéixer, estem tots convocats en un nou clamor de Germanies que no podem desdenyar.

Transcrit del discurs del mantenedor, Hble. Sr. D. Fernando Millán Sánchez, dels CXXVIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Compromís de Casp

La mort de Martí l’Humà (1409) deixava la corona d’Aragó sense succesor directe. El seu fill Martí el Jove havia mort en Sicília. Varis nobles aspiraven al tro, encara que a soles tres d’ells tenien possibilitats reals. El príncep Ferrando de Castella, germà del Rei Enric III i regent del seu nebot Joan II; el comte d’Urgell, Jaume, descendent d’Alfons II i espós de la germana del rei; i Fadrique de Lluna, fill bastart de Martí el Jove.

Retirat de la pugna Fadrique per la seua bastarderia, Ferrando i Jaume s’enfrontaven en una batalla que predia una guerra civil.

Per a evitar-la les Assamblees de diputats dels tres estats decidixen nomenar tres representants per cada territori: 9 hòmens bons que elegirien al nou rei. En la condició expressa de que el candidat tinguera vots dels tres estats.

Fra Vicent Ferrer i Fra Bonifaci Ferrer formaven part de la delegació valenciana. Baix la protecció del Papa Benet XIII conseguiren reunir els vots necessaris per a proclamar rei a Ferrando de Castella, també conegut per Ferrando d’Antequera per les seues vistòries sobre els musulmans.

Quedava exclosa de la Corona d’Aragó la llínea catalana. El regne de Valéncia passava a ser l’eix de la Monarquia.

Transcrit del llibre “Les arrels de l’història de Valéncia. Història ilustrada de la Comunitat Valenciana” de Fernando Millán. Lo Rat Penat, 2015.

D. Juan Carlos Moragues, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 27 de juny

El pròxim dimarts dia 27 de juny, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, l’Excm. Sr. D. Juan Carlos Moragues Ferrer, Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, el qual impartira una conferència que té com a títul:

“Valéncia i Espanya proyecte comú.”

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

Miguel Navarro Sorní, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 5 de juny.

El pròxim dilluns dia 5 de juny, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, D. Miguel Navarro Sorní, President de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica i Vicedecà d’Història de l’Iglésia de la Facultat de Teologia de Valéncia, el qual impartira una conferència que té com a títul:

“El Corpus del Patriarca.”

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

Luis Garrido, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 25 d’abril.

El pròxim dimarts dia 25 d’abril, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, D. Luís Garrido Jiménez, Director de l’Escolania de la Mare de Deu dels Desamparatsel qual impartira una conferència que té com a títul:

“L’Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats. Tradició i Modernitat.”

Presentarà al conferenciant D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

José Francisco Ballester-Olmos, en el Fòrum d’Opinió el pròxim 27 de març

El pròxim dilluns dia 27 de març, a les 19 h, visita Lo Rat Penat, en la tribuna del Fòrum d’Opinió, D. José Francisco Ballester-Olmos y Anguís, Lloctinent General del M.I.V.M. i L. Capítul de Cavallers Jurats de Sant Vicent Ferrerel qual impartira una conferència que té com a títul

“Les Festes Vicentines, expressió de la Cultura Valenciana”

Pronunciarà el parlament d’introducció i plantejament del tema, D. Javier Doménech y Nohales, President de l’Associació de Sant Vicent Ferrer de l’Altar del Tossal.

Presentarà als conferenciants D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.

L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

Homenage de les Joventuts Ratpenatistes a Vicent Blasco Ibáñez

En motiu de commemorar-se enguany el 150 aniversari del naiximent de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), el nostre escritor més universal, Lo Rat Penat vol recordar-lo en la celebració de diversos actes a lo llarc de l’any.

Vicent Blasco Ibáñez naixqué el 29 de giner de 1867, i per a commemorar-ho, el pròxim dumenge 29 de giner, a les 18 h., les Joventuts Ratpenatistes convoquen a la societat valenciana a celebrar un homenage a l’insigne escritor, periodiste i polític, davant del seu monument situat en la plaça dels Porchets (junt a l’avinguda Mª Cristina, entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça del Mercat), obra de l’escultor Nàssio Bayarri.

El president de les JJRR, Francesc Martínez, ha indicat que “Blasco Ibáñez és un valencià universal gràcies a les seues facetes d’escritor, periodiste i polític. Els valencians no podem deixar passar est aniversari sense homenajar a tan ilustre personage que dugué el nom de Valéncia i la seua cultura a cada racó del món a través de les seues magistrals noveles”.

En l’acte se realisarà una ofrena floral, depositant una corona de llorer en el seu monument i oferiran uns parlaments el professor Fernando Millán, vicepresident de LRP i president de l’Associació Vte. Blasco Ibáñez, i Òscar Rueda, vicepresident de LRP, que parlaran sobre la lliteratura de Blasco Ibáñez i la seua relació en LRP.

Vicent Blasco Ibáñez fon membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat i membre de l’Hble. Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals, i sense dubte un dels que més carinyo i apreci tingué sempre pel seu mestre Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat.

En 1891 Blasco Ibáñez ocupà la trona del Mantenedor dels Jocs Florals, i actuà en nom de Francesc Pi i Margall, que fon president de la I República espanyola. La Regina d’aquell any fon Maria Mascarós Abargues, que després se casà en el baró d’Alaquàs i vixqué en la casa que hui és la sèu de Lo Rat Penat en el carrer de Trinquet de Cavallers.

 

Celebrats els CXXXIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

La CXXXIII Regina dels Jocs Florals, Noèlia Durbán, saluda als assistents a l’acte en el seu colofó.

L’entitat cultural Lo Rat Penat celebrà el passat divendres 20 de giner en el Teatre Principal de Valéncia ciutat els tradicionals Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en els quals fon proclamada CXXXIII Regina la senyoreta Noèlia Durbán Martín, junt a les Dames de la seua Cort d’Amor.

El poeta guardonat en la Flor Natural fon Joan Antoni Alapont, el qual fon reconegut ademés com a Mestre en Gai Saber, en haver segut guanyador de les tres categories poètiques del certamen en diferents edicions. L’Englantina d’Or i la Viola d’Or foren guanyades per Josep Albert Aymemir; el Premi Extraordinari Ajuntament de Valéncia, per Fernando Millán; el Josep Maria Bayarri per Voro López i el Jaume I per Rafael Melià.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, reafirmà l’importància de la centenària societat en el manteniment i potenciació de la cultura i la llengua valenciana: ‘Lo Rat Penat continua sent la roca inamovible en la que es topen tots els que intenten acabar en la nostra identitat’.

Actuà de mantenidor el periodiste i escriptor Alfonso Ussía qui, basant-se en la trilogia, Fe, Pàtria i Amor, destacà en el seu discurs la singularitat i independència de l’idioma valencià: ‘El valencià és un idioma que fins Cervantes en el seu Persiles y Segismunda elogia com una llengua tan harmònica i dolça com el portugués’.

Ussía també va fer alusió al 150 aniversari del naiximent de Vicente Blasco Ibáñez: ‘Este any de 2017 se complixen, Noèlia, 150 anys del naiximent d’una de les glòries més brillants de les lletres valencianes i espanyoles. De Don Vicent Blasco Ibáñez, qui en la seua prosa seca, fonda, bronca, iluminada, com el seu caràcter, ací estigué en 1891, llegint el discurs del mantenedor d’aquell any, Francesc Pi i Margall, que no pogué desplaçar-se fins a Valéncia’.

L’acte va tindre com a colofó l’Himne de la Comunitat Valenciana interpretat pel cantant valencià Francisco i la Banda Municipal de Valéncia dirigida per Fernando Bonete.

(foto: Fran Adlert)