Lo Rat Penat amplia la data d’entrega de treballs per a participar en els Jocs Florals

Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penat, ha convocat la CXXXIV edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i ha fet la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s´interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d´investigació.

La data llímit d´entrega de treballs per a participar en els CXXXIV Jocs Florals, i per tal de donar més temps als poetes, investigadors i escritors per a la preparació dels seus treballs, s´amplia fins al dia 6 de novembre, dilluns. Els treballs, tal com indiquen les bases, hauran de presentar-se en triplicat eixemplar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, Tel. 96 391 09 92. Els treballs no aniran firmats, pero portaran indicador del premi al que es presenten i un lema que es repetirà en l´exterior d´un sobre tancat, dins del qual figurarà el nom de l´autor.

Per a rebre mes informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden visitar la web: www.loratpenat.org, dirigir-se al teléfon de Lo Rat Penat 96 391 09 92, o be per e-mail: secretaria@loratpenat.org

En el cartell figuren onze premis de diferent temàtica: poesia, teatre, novela, ensaig, narrativa, a més de diversos temes d´investigació. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià, i el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia.

Seran admesos treballs fins al dia 6 de novembre de 2017, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, nº 9, 46003 Valéncia.

El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la que serà la CXXXIV Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia dels Jocs Florals en data que oportunament s´anunciarà.

La festa de Sant Donís

El 9 d’Octubre és molt important en Valéncia puix que, precisament eixe dia se conmemora l’entrada en la capital de Jaume I, data en que l’església celebra la festivitat del màrtir i bisbe de París, Sant Donís. La ciutat començà a celebrar este fet des de 1338, any en el qual el Consell General decidí que es festejara l’efemèrides solemnement, en un processó general i fent donació d’almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

En els primers temps, la festa va consistir en la celebració de processons al Monasteri de Sant Vicent Màrtir, en la realisació de funcions religioses i distribució d’almoines. Mes avant, se va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric en la Sèu (el conegut Sermó de la Conquesta). Este és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels, fent referència a l’efemèrides històrica, i per això se’l nomenava de la Conquesta. Estos podien ser impresos, com passà en el sermó pronunciat en 1666 pel Dr. Gaspar Blay Arbuixech i que portava el títul del “Sermo de la Sancta Conquista de la molt insigne, noble, lleal e coronada ciutat de Valencia”.

Des de el punt de vista lliterari, els sermons constituïxen les primeres aportacions a l’oratòria que es realisen en Valéncia, remontant-se els primers al segle XIV.

En el sigle XV, la festa va adquirir un caràcter més alegre: des dels principals edificis es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons. En posterioritat, els mestres confiters de la ciutat crearen uns dolços especials per ad eixe dia: les piuletes i els tronadors, aixina com fruites i figuretes de massapà.

També es va establir la costum de que els jóvens obsequiaren a les seues novies en la « Mocaorà », present que consistia en un mocador gran de seda o d’un atre teixit que, nugat per les seus quatre puntes, anava ple d’estos productes de confiteria. Els més rics els nugaven en una joya. Les pasticeries, de forma ya tradicional, decoren les seues vitrines en estos productes típics i característics, elaborats en massapà, lo que ha motivat la creació d’un Concurs pel Gremi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Transcrit del llibre “9 d’Octubre dia nacional valencià” de M. Ferrandis i J. Moreno, i editat per Lo Rat Penat en el patrocini de l’Institut Valencià de la Joventut, en l’any 1994.

El divendres 6, Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

L’associació cultural Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig el pròxim divendres dia 6 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig, el qual serà oficiat pel Rvt. Sr. D. Antonio Ros Talaero, rector de la pàrroquia Assunció de Nostra Senyora de Museros, i serà cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

La Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, acompanyada per la seua Cort d’Amor realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia fa més de 600 anys del primer hospital psiquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any” en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions. Enguany Lo Rat Penat ha decidit premiar a l’Interagrupació de Falles de Valéncia pel seu treball en favor de la grandea i la proyecció de la nostra festa més universal.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre encorajant al poble valencià a participar en el solemneTe Deum de la catedral (11:00 h) i la Processó Cívica (12:00 h.) acompanyant a la Real Senyera, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana. La Senyera de Lo Rat Penat eixirà en tots els honors a les 10:30 h. del matí de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers per a acodir a la catedral de Valéncia on presidirà el solemne Te Deum del 9 d’octubre que oficiarà el cardenal arquebisbe de Valéncia.

En el Sopar es realisarà el sorteig de diversos obsequis, gentilea d’artistes, empreses i colaboradors. Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de la Casa de los Falleros i de Juan Boluda S. A.

Des de la centenària associació els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians”.

L’Interagrupació de Falles rebrà el Premi “Crit Valencià de l’Any”

La Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ha decicit concedir el Premi “Crit Valencià de l’Any” en la seua edició de 2017 a l’Interagrupació de Falles de Valéncia, en reconeiximent a la seua entrega, dedicació, treball i esforç en benefici de la Festa de les Falles, de la seua grandea i de la seua proyecció, com una part fonamental de la cultura del Poble Valencià, que per mig de les seus festes i tradicions proyecta al món lo millor de la seua forma de ser i viure.

Igualment en la concessió d’este guardó que cada any en motiu de la celebració del 9 d’Octubre entrega Lo Rat Penat, se vol deixar constància de la valenta, ferma i decidida actuació de l’Interagrupació de Falles de Valéncia per denunciar i fer front als intents d’utilisació política de la Festa de les Falles, defenent l’honorabilitat, la diversitat i els valors culturals i democràtics de tot el colectiu faller.

L’entrega d’este guardó s’efectuarà en el transcurs dels actes que en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana celebrarà Lo Rat Penat en El Puig el pròxim dia 6 d’octubre, divendres: solemne Te Deum que s’oficiarà en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig a les 21 h. i seguidament celebració del tradicional Sopar de Sant Donís en el Huerto de Santa María.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).
Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

Enric Esteve: “La llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII”

Fragment del discurs del president de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Ya n’hi ha prou de claudicar, ya n’hi ha prou de deixar fer als colaboracionistes del pancatalanisme en Valéncia, ya n’hi ha prou de que continuen escampant la mateixa mentira, la mateixa cantinela una i mil voltes repetida de la suposada i “científica” -i per supost mai demostrada- unitat de la llengua catalana, mentira que sols amaga la maniobra política d’absorció de la llengua i cultura valencianes per a major glòria de lo que ells voldrien la gran Catalunya, la dels seus fantasmagòrics països catalans.

I hem de dir prou, perque una mentira, encara que mil voltes repetida, no deixa de ser mai una mentira. Perque la llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII en que es redacten els nostres Furs.

Llengua en la que escrigueren Sant Pere Pasqual, llengua en la que a mitat del sigle XIV es redactava el Llibre de Consolat de Mar, llengua en la que predicava Sant Vicent Ferrer per tota Europa occidental, llengua en la que el seu germà Bonifaci Ferrer va escriure en la cartoixa de Portaceli la traducció completa de la Bíblia, llengua en la que Ausias March escrigué el més alts versos que traspassaren les fronteres de la Corona d’Aragó, llengua en la que escrigué Jaume Roig el seu Espill, llengua en la que Sor Isabel de Villena feu el seu Vita Christi, llengua en la que Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch, la novela de cavalleries que Cervantes tant alaba en el “Quijote”, llengua valenciana en la que s’edità el primer llibre imprés en Espanya en 1474, les “Trobes en Lahors de la Verge Maria” i llengua en la que es va presentar la primera Bíblia impresa quatre anys després.

Tots estos autors i molts atres dotaren a la lliteratura en llengua valenciana d’un Sigle d’Or, mentres la populosa i rica ciutat de Valéncia, cap i casal del Regne, es convertia en el centre cultural més important de la península.

¿Sabies que les Joventuts Ratpenatistes foren les precursores de la Processó Cívica del 9 d’Octubre?

Foren les Joventuts Ratpenatistes les que, en 1917, realisaren un primer acte d’ofrena en el monument a Jaume I, i que fon la societat Lo Rat Penat qui animà, en els primers anys vint, un homenage que responguera a l’increment de consciència valencianista de la societat. Serà en 1922 quan l’Ajuntament i la Diputació s’unixen per fi a Lo Rat Penat i acodixen en corporació, per primera volta, acompanyats de la Real Senyera, a l’ofrena a Jaume I.

1922 és, per tant, el primer any en que, gràcies a Lo Rat Penat, es recupera la Processó del 9 d’Octubre en un cerimonial homologable al de l’época foral.

(DOGV, Núm.7892. Declaració de la Processó del 9 d’Octubre com a Be d’Interés Cultural Immaterial)

Activitats del dia 29 de setembre de 2017

– AULA D’HISTÒRIA DE LO RAT PENAT

El pròxim divendres 29 de setembre, a les 18:30h., l’Aula d’Història de Lo Rat Penat inaugurarà el Curs 2017-2018, oferint una conferència sobre “La Reforma i la Contrarreforma. Joan Lluís Vives. Sant Francesc de Borja” que impartirà el professor D. Fernando Millán.

L’acte es celebrarà en el Saló Constantí Llombart de la centenària entitat cultural, en el carrer Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

– PRESENTACIÓ “ARRÒS I TARTANA”

A les 19:30h. se presentarà la versió en llengua valenciana de l’obra de Vicent Blasco Ibañez, “Arròs i Tartana” realisada per Antoni Ruiz Negre, qui serà presentat per Ricart Folgado. Tancarà l’acte el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà.

La Senyera de Lo Rat Penat presidirà en la Catedral el Solemne Te Deum del 9 d’Octubre

El cardenal arquebisbe de Valéncia ha rebut al president de la centenària institució cultural

El cardenal arquebisbe de Valéncia, D. Antonio Cañizares ha rebut a una delegació de Lo Rat Penat, encapçalada pel seu president, Enric Esteve, per tal de acordar de que enguany novament la Senyera de Lo Rat Penat, presidirà el solemne Te Deum del 9 d’Octubre, que es celebrarà a les 11 h. en la Sèu Metropolitana de Valéncia.
El president de Lo Rat Penat, vol convidar a tot el Poble Valencià a acompanyar a la Senyera de l’Institució que eixirà en tots els honors a les 10:30 h. de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers, fins a la catedral per a participar en el solemne Te Deum del 9 d’Octubre.
La Senyera de Lo Rat Penat, facsímil de l’original, fon beneïda en 1923 en la Basilica de la Mare de Deu pel cardenal Reig, i pot considerar-se la segona ensenya de la Comunitat Valenciana per tots els actes patriòtics que ha presidit.
Cal recordar que Lo Rat Penat és el promotor de la recuperació de la processó cívica del 9 d’Octubre i de la celebració d’este data, que, des de la recuperació de l’autogovern, és el Dia de la Comunitat Valenciana.
Davant la negativa de l’actual tripartit que governa l’Ajuntament de Valéncia de que la Real Senyera entre en la catedral, trencant una tradició secular dels valencians en la celebració d’esta històrica data, serà la Senyera de Lo Rat Penat la que presidixca el Te Deum d’acció de gràcies.

Inici dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2017-2018

Lo Rat Penat inicia un any més els seus Cursos de Llengua i Cultura Valencianes en la seua LXVIII (68) edició. Una nova edició dels Cursos que organisem des de 1949, seguint en la trayectòria de difusió de la llengua i cultura valencianes que caracterisa a la nostra entitat des de la seua fundació.

El pròxim divendres 22 de setembre a les 19 h se realisarà en el saló Constantí Llombart de la nostra sèu un acte inaugural informatiu, d’entrada lliure, en el que s’expondran els diferents cursos disponibles i s’atendran dubtes i demandes dels interessats en matricular-se. Ademés s’aprofitarà per a fer una charrada divulgativa de les diferents ferramentes informàtiques que tenim a la nostra disposició per a fer un us correcte de la llengua valenciana segons les normes d’El Puig.

Els alumnes dels distints nivells, tant presencials com a distància, podran matricular-se des del 18 de setembre fins al 31 d’octubre en la sèu de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, en horari de 9 h a 14 h i de 16:30 h a 21 h.

A continuació es detallen els diferents cursos disponibles:

Nivells dels cursos de Llengua (pla d’estudis anual) (inici 16 d’octubre de 2017):

  • Curs Bàsic: Coneiximent de la llengua valenciana a nivell oral i gramàtica bàsica, destinat a no valenciaparlants (nivell A2 segons Marc europeu de referència). Presencial.
  • Curs Elemental: Introducció a la gramàtica i ortografia de les Normes d’El Puig (nivell C1 segons Marc europeu de referència). Presencial i adistància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Bàsic o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Mig: Curs de perfeccionament de l’escritura. Profundisació en diversos aspectes de la nostra llengua (nivell C2 segons Marc europeu de referència).
  • Presencial i a distància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Elemental o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Superior: Diverses matèries relacionades en la llengua, la lliteratura i la cultura valenciana componen este curs.
  • Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Mig per a poder cursar-lo.
  • Curs de Professorat: Curs d’especialisació llingüística i treball final d’investigació / docència dirigit per un mestre del claustre.
  • Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Superior per a poder cursar-lo.
  • Curs de Revalencianisació Llingüística (inici novembre 2017). Dirigit a persones que ya conten en el títul “Mitjà” de la “Junta Qualificadora” pero desigen revalencianisar la seua ortografia, lèxic, morfosintaxis i fonètica d’acort en la normativa valenciana. La superació en aprofitament d’este curs se convalida en el certificat de Nivell Mig de Lo Rat Penat.
  • Curs d’Interpretació i Direcció Escènica (inici octubre 2017): Introducció al món del teatre i de les actuacions teatrals.
  • Fòrum de cultura valenciana – pràctica del valencià oral(inici octubre 2017). Estructurat en forma de tertúlies a l’entorn d’un tema sobre la llengua o la cultura valenciana, està dirigit especialment a persones que sense seguir un pla d’estudis concret, o be una volta s’ha superat el pla d’estudis general, vullguen centrar-se en la pràctica i perfeccionament del valenciàoral.Existix la possibilitat de realisar proves de nivell, que permeten l’accés directe al nivell Elemental i al nivell Mig.
  • Seminaris formatius:
  • Accions formatives específiques:
  • Llista de correu sobre informació de cursos, seminaris i jornades:
  • Matrícula:La matrícula per als seminaris i cursos que escomencen a partir de novembre de 2017, estarà oberta fins una semana ans d’escomençar cada acció formativa.
  • Per a més informació pots telefonejar a Lo Rat Penat (963 91 09 92) o be remetre-nos un correu electrònic a cursos@loratpenat.org
  • Els alumnes poden matricular-se entre el 18 de setembre i el 31 d’octubre.
  • Si vols estar puntualment informat de la celebració de cursos, seminaris i jornades, solicita que et donem d’alta en la nostra llista de correu enviant-nos un e-mail en el teu nom a cursos@loratpenat.org, indicant-nos preferiblement en quina classe d’accions formatives estàs especialment interessat.
  • Podeu propondre a la Secció de Cursos l’organisació d’accions formatives específiques sobre aspectes concrets de la normativa de la llengua valenciana, de la seua història, o be d’una extensió dels cursos de llengua en alguna localitat, sempre que s’acredite l’interés en matricular-se d’un número mínim de 5 persones.
  • A lo llarc del curs s’organisaran seminaris formatius i jornades sobre un tema concret de la normativa de la llengua valenciana o de la seua història. S’informarà en antelació de la seua realisació.
  •  
  • Proves de nivell:
  • Curs d’Història de la Llengua i la Lliteratura valenciana (inici octubre 2017): Enguany s’obri la possibilitat de matricular-se i assistir a les classes de Nivell Superior de llengua, enfocades a l’història de la nostra llengua i lliteratura, encara que no es disponga del títul de Nivell Mig. S’acreditarà esta assistència per mig del corresponent diploma en finalisar el curs (no es convalida pel Nivell Superior, ni permet l’accés al Nivell de Professorat).
  • Curs d’Introducció a la Poesia (inici octubre 2017): Introducció al món de la poesia valenciana i millora de les tècniques poètiques. Dos nivells: elemental i alvançat

Enric Esteve: “Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía”.

Fragment del discurs de l’Hble. Sr. President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, coincidit con el 150 aniversari del periòdic Las Provincias.

“Quantes vegades ‘Las Provincias’ fon el clarí de la crida a l’acció que servia per a salvar la dignitat valenciana, a l’acció que clamava en contra les injustícies que Valéncia rebia, a l’acció que rebujava els oblits i que alçava murs en contra tots aquells que intentaven acabar en la personalitat valenciana, en la seua identitat i com a poble, en la seua història, en la seua cultura i, sobre tot, en la seua llengua.

La seua Llengua Valenciana que, naixcuda com a tots els romanços espanyols en el segle VI, de les ruïnes del llatí, fon creixent i evolucionant fins a tindre un Sigle d’Or, convertir-se en la primera llengua culta d’Espanya, en aquella que forjà, durant el segle XV, el primer Renaiximent espanyol.

Ningú posà en dubte la singularitat de la llengua valenciana i el més gran coneixidor del romanç castellà, Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía.

¿I venen hui eixos falsos progressistes, eixa gent mediocre a posar-la en qüestió?

¡Quina ignorància més gran!

Gràcies puix a ‘Las Provincias’ en nom de tots els valencians de bona voluntat. La seua força és la nostra força. I gràcies ad ella estem dispost a resistir”.

ALGEMESÍ I LA MARE DE DEU DE LA SALUT

Algemesí és un poble que pertany a la Comarca de la Ribera Alta, a 32 Km. de Valéncia. Està situat en la planura aluvial del Xúquer en la confluència del riu Magre. El seu terme municipal llimita en Alginet, Sollana, Albalat de la Ribera, Polinyà del Xúquer, Alzira i Guadassuar. Creua el seu terme la carretera de Valéncia a Xàtiva per Alzira, i la de l’Alcúdia a Sueca, enllaçant en la carretera de Valéncia a Madrit per la costa, també ho fa l’autopista A-7. És un poble ric en cultius de cítrics, verdures i hortalices i en diverses indústries derivades de l’agricultura. També té serreries, fàbriques de mobles, de materials de construcció, de confecció de teixits, de licors, indústries de litografia, etc.

El seu monument principal és l’iglésia parroquial dedicada a Sant Jaume, obra de Doménech Gamieta (1550-1582). La frontera és renaixentista, verdaderament maravellosa, estètica i bonica, i de campanar únic. Destaca la bobeda de nervatura gòtica. El retaule de l’altar major era de Francesc de Ribalta, ya que el gran mestre de l’escola de pintura valenciana va tindre taller en Algemesí. Este magnífic retaule va ser destruït parcialment en 1936, i després de la guerra civil se va reconstruir, també parcialment per Segrelles, que deixà ademés en el temple obra seua. Se conserven de Ribalta i del seu taller l’obra pictòrica de l’altar de Sant Josep, dos retaules de Sant Vicent Ferrer i una Crucifixió.

Un atre monument digne de menció és l’antic convent dels frares Dominics, hui hospital, fundat en 1590 per Jaume Joan Bleda. Les noves iglésies parroquials són de construcció moderna.

Històricament Algemesí fon una aldea musulmana, repoblada pels cristians després de l’ocupació de Jaume I el Conqueridor. Des d’un principi formà part del municipi d’Alzira fins al regnat de Felip II. Ya en el sigle XVI tenia parròquia pròpia i, en 1574 a petició del síndic Guinovart, li fon concedida la segregació d’Alzira. Més tart, en 1602, Felip III li donà el títul de Vila Real, anexionant-se els llocs i senyorius de Cotes i Pardines, hui desapareguts, encara que es conserven el resenyats noms en dos partides de terme i també en uns retaules migevals que es conserven en l’iglésia de Sant Jaume.

Dins del terme d’Algemesí es troba un pintoresc parage natural nomenat La Chopera, i és d’interés ecològic un llac artificial localisat en la partida del Barranc a on existix una reserva per a la protecció del samaruc.

Sense dubte, la gran festa d’Algemesí és la dedicada a la Mare de Deu de la Salut, festa també gran dins de la Comunitat Valenciana, inclús comparable al Misteri d’Elig i a les celebracions del Sexeni de Morella. D’estes festes, alguns autors han escrit que tal i com es celebren en l’actualitat daten del sigle XIII, fet que no arriba a ser cert. Per això, analisarem els estudis d’investigació que ha realisat Mossén Vicent Castell, canonge i membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Per ad este autor, ben vinculat a la festa, és evident que la devoció a la Mare de Deu en Algemesí es centra en l’antiga image romànica que data dels primers anys de la Reconquista. Esta sagrada image fon trobada segons la tradició en el buit del tronc d’una morera, en la partida de la Barca. Ad esta Mare de Deu se la nomenava baix moltes advocacions, entre elles la de Verge de la Consolació i Verge dels Àngels, d’arrels agustines i franciscanes respectivament. A la fi s’aplegà a una conformitat, per votació popular, de donar-li el nom de Mare de Deu de la Salut (1586). En ocasió del trasllat de l’image des d’un altar lateral de l’antiga parròquia a un altar de la nova (hui el de la Puríssima Concepció). De tal manera es consolidà el títul, arribant a celebrar-se en el seu honor la festa principal del poble, fent-la coincidir en el dia 8 de setembre, festa tradicional del Naiximent de la Santíssima Verge.

En 1610, consta que es celebra una provessó, el 8 de setembre, en intervenció de cantors, músics cegos, predicadors i atres participacions. També hi ha notícies que seguia celebrant-se en 1619 “com sempre era costum” i en primeres “Vísperas” com hui encara es conserva. Començà el periodo d’or dels milacres de la Mare de Deu de la Salut, fins a 1711 que aplegà a Algemesí Mossén Querol de Morella, qui passà l’image de l’altar lateral a l’altar major de l’antiga parròquia (hui capella de la Comunió). En motiu d’açò hi hagué molta festa, en abundant música i en la concurrència de danses (esta és la referència més antiga de la participació de danses religioses folclòriques). També Mossén Querol començà l’organisació del quint centenari de l’aparició de l’image de la Mare de Deu, que no va poder fruir el Mossén al morir abans d’esta data de 1747. Afegim que des de 1703 es considerà esta celebració com a “Festa Major” d’Algemesí.

Les solemníssimes festes de l’any 1747 serviren per a instituir a l’Ajuntament com a l’organisador de la festa anyal de la Vila. Algemesí contava en huit barris, i cada any per rotació, nomenaven als majorals i festers, En 1835 els barris es reduïren a quatre, com en l’actualitat. Al front d’esta organisacio es nomenà un “depositari” per a donar contes a l’administració municipal. En commemorar-se el sext centenari, l’Ajuntament nomenà oficialment a la Mare de Deu de la Salut Patrona d’Algemesí en 1816, fet confirmat pel patronat pontifici en 1925, coronant-se l’image de la Verge canònicament per l’Arquebisbe de Valéncia Prudencio Melo assistint l’Alcalde.

La festa decaigué des de 1931 a 1936, quan va desaparéixer l’image al ser destruïda. Acabada la nefasta guerra civil i reiniciada una atra volta la festa, es va celebrar el sèptim centenari i es va construir la capella de la “Troballa” pel prestigiós arquitecte d’Algemesí Joan Segura de Lago (XXXI President de Lo Rat Penat), estrenant-se l’Himne “Estrela del Matí”, en lletra de Martí Domínguez i música del mestre Agustí Alamán, també els dos naturals d’Algemesí. En 1950 es feu la segona coronació de la nova image de la Mare de Deu de la Salut, aprofitant l’efemèrides del 25 aniversari de la primera, i es retorna completament a la tradició, en els misteris, martiris, milacres, danses, personages bíblics, etc… fins a 1977 quan la gran festa d’Algemesí es declarà de “Interés Turístic Nacional”. Es va fundar un “Patronat” de la festa (a l’estil del Misteri d’Elig), per a evitar pèrdues i alteracions irreparables, i també velar per l’autenticitat de totes les seues manifestacions, establint-se “La Consueta” tradicional i bàsica de la celebració.

Les dates principals de la festa transcorren entre el 6 i 8 de setembre. Algemesí vibra davant la Mare de Deu de la Salut oferint-li una de les celebracions més importants de tot el nostre Regne. Les festes s’inicien el dia 6, representant-se distints misteris i milacres, el dia 7 es fan dos provessons, sempre acompanyades de balls populars, representacions, tabal i dolçaina i indumentària adequada, i el dia 8 la gran provessó final. Entre les danses destaca la Moixeranga que conté vàries parts: dansa, alçament de torres humanes i formació de figures d’orige religiós. El ball o Dansa dels Bastonets, que l’eixecuten huit hòmens, es tracta d’una dansa guerrera. El ball de La Carchofa (en uns atres llocs es diu de La Magrana); la dansen dotze chiques i un chic que sosté el pal central provist de les cintes, que les protagonistes trenen i destrenen en les seues evolucions dansants; a la fi s’obri l’artilugi (carchofa) i apareix una figura religiosa. En el cas del Corpus de Valéncia és l’Eucaristia, en Algemesí és una chicoteta image de la Mare de Deu de la Salut; per tant es tracta d’una dansa d’adoració. La dels Pastorets, és una dansa bucòlica. La Dansa dels Arquets, es nomena aixina perque es balla en uns arquets adornats en flors o cintes; arquets que, en Algemesí, són una circumferència completa adornada en cintes, es tracta d’una dansa d’acció de gràcies pels bens que nos dona el camp. El Bolero, també està present i la titulen com a Dansa dels Llauradors; la ballen parelles en indumentària tradicional valenciana acompanyades per instruments de vent. Finalment Els Tornejants, és una dansa original i l’única que va dins de la processó, concretament entre la Creu major i l’image de la Mare de Deu. Per ser esta i la Moixeranga les danses més originals fem un chicotet apartat per a cadascuna, descrivint-les en més amplitut.

La Moixeranga és un ball píric i marcial que es balla en alguns llocs d’Alacant i Valéncia, pero que en Algemesí té una especial significació i característica. És un ball popular en que es representen passages de caràcter religiós, com la Crucifixió i l’Ascensió, el qual és dansat als acorts d’una melodia senzilla i d’un ritme de fàcil seguiment, a base de dolçaina i tabal. Els components són uns quaranta hòmens, més un jovenet que puja dalt de la torre humana, que es va construint al ritme de la música. L’indumentària, molt curiosa, consta de pantaló i brusa a ralles roges i blaves en un gorro en orelleres. Verdaderament és una dansa maravellosa i molt vistosa, aplegant a ser impressionants eixes torres humanes que tots els anys podem vore i presenciar en les tradicionals i úniques festes d’Algemesí.

Els Tornejants també és un ball folclòric-religiós que s’eixecuta en Algemesí en la processó de la Mare de Deu de la Salut, i és l’únic ball processonal d’esta ciutat que va dins de la processó, després de la Creu Parroquial i precedint al magnífic guió d’argent (en l’image de la Mare de Deu), tots els demés balls i danses van davant de la creu i són pre-processionals. Els Tornejants dansen de forma que nos recorden un torneig, encara que els participants duen vares i no llances. El trage consta d’un faldellí i pantaló curt i cenyit, i en el cap una espècie de cimera que du adossada un antifaç en una careta feta de fil d’aram. En són sis els dansats que eixecuten un torneig i esgrima en els pals o varilles vibrants, els quals llancen a l’aire de quan en quan, sense deixar que caiguen en terra; si fallen, disponen d’uns pages per arreplegar-les. Presidix un page que du en la dreta una espasa i en l’esquerra un escut en forma de cor en una image pintada de la Mare de Deu. Tot el ball es dansa a base de timbals, sense cap atre instrument musical. El ball consta de diferents “números” com “carrerilles”, “cadireta”, “cruçà”, “quatre cantons” i “quatre cares”, sent “la fuga” el principal. Aixina tenim que Moixeranga, Pastorets, Arquets i Carchofa es ballen en tabal i dolçaina; el Bolero en música de vent; i els Tornejants solament en redobles de timbal.

Hem parlat de la Creu Parroquial alçada, i val la pena senyalar que es tracta d’una obra artística d’orfebreria en argent, la qual data de 1739 i és d’estil barroc, presentant molt bon estat de conservació. Està fabricada i modelada per l’argenter Antoni Reynot. Obra del mateix mestre orfebre són el joc de canelobres de processó, igualment d’argent. Segurament per eixa época es fabricà l’artístic guió repujat en argent i que es conserva.

Anem a donar una orientació de totes les celebracions que es fan en Algemesí en honor de la Mare de Deu de la Salut, i aixina tot el qui s’interesse podrà assistir a totes les manifestacions religioses i tradicionals. En Algemesí les festes comencen el dia 29 d’agost en iniciar-se la novena a la Mare de Deu que es celebra en la capella de la “Troballa”, i durant eixos dies la missa es a les 7 del matí, la qual s’oficia en la mateixa capella. El dissabte 2 de setembre, en acabar la celebració de la novena, en el quint dia, se fa una gran “Dansà” pel carrer de la Barca. El dia final de la novena, és dir, el 6 de setembre, a les nou de la nit, hi ha un passacarrer a càrrec dels tabaleters i dolçainers. Més o manco, cap a les 10 de la nit, acabada la novena en la capella de la Troballa en la representació de Misteris (Misteri de la Mare de Deu) que s’acompanya en finalisar en la clàssica tirada de caramelos i globos i, ya per a rematar la nit, el gran concert a càrrec de la Banda d’Algemesí. Després del concert comença la nit del retorn.

El dia 7 de setembre, vespra de la Mare de Deu, es reunixen en la plaça Major els festers, dolçainers, etc. i tots els colaboradors a fi d’organisar els grups de la “plegà”. Una vegada feta l’organisació, la tradicional “plegà” passa per tot el poble, i en finalisar hi ha un gran volteig de campanes i una disparada de carcasses. En este mateix dia, a mitant vesprada, solemne veneració de la Mare de Deu de la Salut en la capella de la Basílica, a continuació trasllat de la Mare de Deu a l’Altar Major, seguit d’un cant solemne de vespres i ofrena de narts. Quan acaba l’acte es produix el toc de l’Ave Maria i Repic de la Chirivia, acabant en una missa en la Basílica. Per la nit es fa la primera processó, molt interessant puix es tracta de la “Provessó de les Promeses”, que va des de la basílica a la capella de la “Troballa”, i són portadors de l’anda de la Mare de Deu els Jóvens d’Algemesí (tradicionalment els estudiants). En entrar la Verge en la capella, es fa la missa de campanya que es celebra per les intencions de la Germandat sacerdotal, després d’esta celebració, en el patronat es representa Lloances a la Verge. I en la capella, durant tota la nit, es vela fins a l’alba.

Estem ya en el dia 8 de setembre, dia gran, dia de la Mare de Deu de la Salut. La matinada d’eixe dia es veu animada per una “despertà” i volteig general de campanes. De bon matí missa en la capella, oferida en sufragi dels difunts del barri que s’encarrega d’organisar la festa. També en la Basílica es celebra una missa per les intencions de la parròquia. Més o manco, a les 10 del matí comença la segona processó important, la del “Trasllat” de la Mare de Deu a la Basílica, en la participació dels misteris i milacres; en esta ocasió són portadors de l’anda els soldats fills del poble. En entrar la Mare de Deu en la parròquia, es fa una solta de coloms, globos i focs d’artifici. A continuació es celebra la missa major solemne concelebrada, actuant tradicionalment la Schola Cantorum Joan Bautista Cabanilles. Tant en la processó de les “Promeses” com en la del “Trasllat”, podem presenciar l’actuació dels misteris i dels grups de ball.

Per la vesprada del dia de la patrona, al voltant de les huit i mija es realisa la solemníssima Processó General, a on podem presenciar els misteris i milacres representats maravellosament i en molta gràcia pels chiquets. La processó s’inicia en l’eixida de l’escola de dolçainers, incorporant-se els Misteris i martiris, a continuació la primera actuació de la Moixeranga en esta processó general, seguint el ball dels Bastonets, el ball dels Pastorets, ball de la Carchofa i ball dels Arquets, tancant el Bolero o ball dels Llauradors. A continuació dels Llauradors, ix l’artística i antiga Creu Barroca Parroquial, seguida dels Tornejants (únic grup que va dins de la processó) fent la seua representació, impressionant i original, davant del Guió de la Mare de Deu. Després apareixen els personages bíblics i els apòstols. Tota esta comitiva precedix l’eixida solemne de la Mare de Deu que va seguida del clero i de les autoritats locals i convidades. No cal dir que tota la processó és una manifestació folclòric-religiosa a on se fa present el gran amor del poble d’Algemesí davant la seua Patrona. En entrar la Verge a la Basílica es dispara un castell de focs artificials en la Plaça Major. És tanta la devoció d’este poble de la Ribera Alta a la seua gran Verge, que també en la missa major d’eixe dia, a l’hora de donar gràcies, el celebrant diu:

És just i necessari
donar-te gràcies i lloar-te,
és esta celebració de la Verge Maria,
Mare de la Salut.

Abans de deixar este magnífic poble d’Algemesí, direm que al voltant del 12 de juny es celebra la festa i fira de Sant Onofre, una de les més vistoses de totes les nostres comarques. També, en l’última semana de setembre té lloc una afamada semana de bous i espectàculs musicals per les nits, finalisant esta semana en una gran desfilada de Carrosses. No hem d’oblidar que es planten unes 7 falles per a celebrar la festa de Sant Josep i que dins de la gastronomia d’Algemesí són famoses les fogacetes dolces i la “tortà” d’armela.

Transcrit del llibre “Costums i Tradicions Valencianes”, editat per Lo Rat Penat l’any 1995.

Els pensaments de Miquel Adlert Noguerol

Fragment del llibre “Miquel Adlert. Homenage”, editat per Lo Rat Penat en l’any 1990 en motiu de l’homenage que li feren les Joventuts Ratpenatistes.

Solament vullc ara que me permitiu recordar alguns pensaments seus, trets fidelment de la seua magna obra lliterària:

– És indiscutible que l’identitat històrica de Valéncia és construir el Regne de Valéncia, que és la denominació històrica més corrent, la llegal i oficial.

– El perfecte regiment de la nostra autonomia només pot ser obra d’uns hòmens autonomistes de solera i no improvisats, que no tinguen dependències polítiques de fòra del territori autónom.

– El nacionalisme és la proyecció política del patriotisme, el qual no és sino un sentiment d’amor a la Pàtria, la qual és la suma de tot allò que el patriota pot dir que és lo seu.

-Valencians churros, el valencià és el substantiu i churro és l’adjetiu, i no churros valencians; el substantiu és churro i valencià l’adjetiu. Els churros verdaders valencians; ho ha hagut mai discriminació, han segut i són, s’han sentit i es senten valencians, ells són els custodis de l’aigua que les hortes del pla necessiten. Són cooperadors a la riquea agrícola valenciana, el tindre la seua clau en eixos rius, en l’unió d’uns i atres valencians, en el costellam del Regne de Valéncia.

– He de començar per advertir que, per a mi en bona ortodòxia valenciana, és el valencianisme polític l’autèntic, en el meu pensament està, com a primordial, el sentiment d’amor a la Pàtria Valenciana, est és el topònim que els valencians han sentit en tot moment com el més cordial en el nostre amor a la Pàtria.

– És molt lo que se’n dugué el vent; pero com en l’era, en ple estiu quan el llaurador suorós del noble treball del camp, llança contra l’or del sol el blat recent batut, el vent s’endugué la palla, la pols, la brutea, lo llauger, lo fluix, lo impur, pero no pogué endur-se’n el gran, lo clar, lo net, lo permanent, lo pur… és este el gra pur, net, generós lo que ha construit el valencianisme regat per la font que porta ses aigües clares per a la conservació i cultiu del valuós llegat cultural de la nostra gloriosa història.