Lo Rat Penat mostra la seua satisfacció per l’anulació, per part del Tribunal Suprem, del concepte “àmbit llingüístic” que contenia el decret promulgat en 2017 pel Consell de la Generalitat Valenciana.
Un decret que, baix l’excusa d’autorisar comunicacions administratives redactades únicament en valencià si anaven dirigides a Catalunya i les Illes Balears, pretenia en realitat l’anulació, per la porta de darrere, de l’entitat pròpia de la llengua valenciana com a idioma cooficial, d’acort en el nostre Estatut d’Autonomia.
Històricament, Lo Rat Penat ha fomentat les relacions de respecte i fraternitat entre els parlants de llengües emparentades en el valencià, com puguen ser el català, el mallorquí, el provençal o el llemosí. Pero especialment a partir dels anys 60 del sigle XX, l’actitut supremacista del nacionalisme català ha impossibilitat que esta relació igualitària continue en els térmens en que sempre s’havia regit, dificultant la normalisació social del valencià i fomentant la divisió en el nostre poble.
Les reaccions orquestades de certs sectors catalanistes cap a esta sentència fan profundisar encara més l’abisme entre un poble valencià que només vol desenrollar la seua identitat idiomàtica sense interferències externes, i uns ideòlecs i polítics que pretenen l’anexió a Catalunya, no a soles del nostre idioma, sino de la nostra cultura i, a llarc determini, inclús del nostre territori.
Observem en indignació i denunciem que, a rant d’esta sentència, entitats pancatalanistes que cínicament diuen defendre “la nostra llengua” se dediquen a fer campanya a favor de l’eliminació de les versions en llengua valenciana en pàgines web, entitats bancàries, supermercats, doblages o etiquetat de productes, considerant-les, lliteralment, “una despesa addicional i supèrflua”, demananant que se facen en català.
Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l’entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s’ha manifestat en contra d’una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l’entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s’implanten models idiomàtics que accentuen l’assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.
Davant d’esta situació, des de Lo Rat Penat exigim a les forces polítiques que defenguen en fermea el nostre idioma front als atacs que rep contínuament per part d’ideologies totalitàries, que res de bo poden aportar a la convivència del nostre poble ni a la conservació de la llengua i cultura valencianes.
