F. Millán: “La llengua valenciana, és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar”.

La llengua que tingué com a orige el romanç que els valencians parlaven durant els anys difícils de l’Alta Edat Mija i que va rebre mér tart, per a enriquir-la, l’influència dels poetes musulmans i les aportacions dels cavallers occitans que acompanyaren al rei don Jaume, fins a convertir-se en la més bella de les llengües conegudes.

És la llengua harmònica que en el segle XIV expandiren per l’Europa coneguda Sant Vicent Ferrer i son germà Bonifaci, la mateixa que en el segle XV convertiren en la primera llengua culta de les Espanyes, Bernat Fenollar i Roïç de Corella, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell i Isabel de Villena, Jaume Roig i tants atres poetes i narradors que poblaren la cort dels virreis valencians. La llengua que els Papes Borja, Calixt III i Aleixandre VI, convertiren en llengua universal omplint en els seus resons les estàncies vaticanes.

Transcorreguts els dolorosos segles que tenen com a reis peninsulars als descendents de la Casa d’Àustria, XVI i XVII, en els que la llengua valenciana fon proscrita, i els menys conflictius que tenen als Borbons com a detentadors de la corona, XVIII i bona part del XIX, arribarà el moment de recuperar la llengua que pareixia perduda en l’explosió de Valencianitat que significà el moviment de la Renaixença, Constantí Llombart i Teodor Llorent, Bernat i Baldoví i Eduart Escalante, Querol i Pizcueta, Puig Torralba i Bodria, i tantes i tantes plomes que, des d’aquell moment, des de l’últim terç del segle de les llums, en la seua obra immortal, han anat marcant un camí que ya no té fi. Xavier Casp, Anfós Ramon, Simó Santonja, són fites en la senda traçada que se pobla en tots els poetes que esta nit nos acompanyen i que, per ser amics m’abstinc de nomenar.

Una llengua, la llengua valenciana, que és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar. Una llengua que tots els valencians, sense distinció de classes o de fortunes, hem d’estar compromesos en la seua permanent defensa, difussió i divulgació. I a lluitar sense treua en contra dels enemics que, ya siga des de la Meseta, des de les terres de més allà de l’Ebre, o des del nostre propi entorn, pareixen disposts a fer-la desaparéixer, estem tots convocats en un nou clamor de Germanies que no podem desdenyar.

Transcrit del discurs del mantenedor, Hble. Sr. D. Fernando Millán Sánchez, dels CXXVIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Enric Esteve: “Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía”.

Fragment del discurs de l’Hble. Sr. President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, coincidit con el 150 aniversari del periòdic Las Provincias.

“Quantes vegades ‘Las Provincias’ fon el clarí de la crida a l’acció que servia per a salvar la dignitat valenciana, a l’acció que clamava en contra les injustícies que Valéncia rebia, a l’acció que rebujava els oblits i que alçava murs en contra tots aquells que intentaven acabar en la personalitat valenciana, en la seua identitat i com a poble, en la seua història, en la seua cultura i, sobre tot, en la seua llengua.

La seua Llengua Valenciana que, naixcuda com a tots els romanços espanyols en el segle VI, de les ruïnes del llatí, fon creixent i evolucionant fins a tindre un Sigle d’Or, convertir-se en la primera llengua culta d’Espanya, en aquella que forjà, durant el segle XV, el primer Renaiximent espanyol.

Ningú posà en dubte la singularitat de la llengua valenciana i el més gran coneixidor del romanç castellà, Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía.

¿I venen hui eixos falsos progressistes, eixa gent mediocre a posar-la en qüestió?

¡Quina ignorància més gran!

Gràcies puix a ‘Las Provincias’ en nom de tots els valencians de bona voluntat. La seua força és la nostra força. I gràcies ad ella estem dispost a resistir”.

Enric Esteve: “No nos cansarem mai de reivindicar la validea oficial dels nostres títuls de Llengua Valenciana”

Transcripció de fragments del discurs del President de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, Enric Esteve i Mollà en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el que va reclamar l’oficialisació dels títuls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat:

«…Des de Lo Rat Penat, lo que no nos cansarem mai de reivindicar és la validea oficial dels nostres títuls de Llengua Valenciana, que siguen reconeguts, d’una vegada per totes, per la Conselleria de Cultura i Educació. És incomprensible que se continue mantenint l´injustícia que va cometre el Conseller Císcar cap a l´institució que més ha fet pel nostre Idioma Valencià.»

Igualment demanà el màxim autogovern per al nostre poble:

«…reivindiquem també que el nostre actual sistema llegislatiu acullga i reflectixca les màximes aspiracions del nostre poble valencià, i per mig de la reforma del nostre Estatut d’Autonomia, pogam conseguir les mes altes quotes d’autogovern per a la nostra nacionalitat.»

I l´unió de tots els valencians:

«…És imprescindible que treballem junts per tal de conseguir una Pàtria més digna i més respectada per tots. Els valencians hem de fonamentar el nostre futur en l’unió, en la comprensió, en la solidaritat i en el màxim respecte a les diversitats i a les distintes sensibilitats. Hem de deixar de banda, d’una vegada per totes enfrontaments estèrils i particularismes caducs i innecessaris.»

Joan Gil i Barberà: “Defendrem sempre els tesors de la Llengua Valenciana, ya que sense llengua no hi ha pàtria”

Transcipció de part del discurs de l’Hble. Sr. Dr. En Joan Gil i Barberà en els Cent Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia:

“… Pero crec que sí que me permetreu, en una nit com esta, demanar-vos a tots l’unió forta per a defendre la Llengua Valenciana i la nostra lliteratura, aixina com les nostres tradicions i personalitat, ya que les nostres creències han d’estar vives; si estem units, sera fàcil mantindre el patrimoni anímic. Lo Rat Penat i els ratpenatistes estem molt orgullosos de la nostra obra i nos hem de mantindre atents i fidels ad ella, puix que és obra de fe i d’esperança, base per a la pàtria i la vida. Defendrem sempre els tesors de la Llengua Valenciana, ya que sense llengua no hi ha pàtria, ¿qué seria del portugués sense Camoens?, ¿de l’anglés sense Shakespeare i sense Byron?, ¿de l’italià sense Dante i Petrarca?, ¿del castellà sense Cervantes ni Calderón?… per açò els valencians no renunciarem mai a Ausias March, a Roiç de Corella, a Bonifaci Ferrer, a Joanot Martorell, ni a tots els representants de l’idioma valencià, ya que hem de mantindre’l viu, cult i popular. Hem de lluitar, com una mare ho faria per son fill, en esperança, en amor, en pau i en llibertat”.

¿Saps quines són les finalitats de Lo Rat Penat?

A manera d’esquema expondrem les finalitats i principis bàsics de la societat, principis que apareixen en el discurs de Feliu Pizcueta (primer President) en l’acte Fundacional, aixina com els ideals de Constantí Llombart. Estes finalitats les podem resumir en tres apartats:

– L’exaltació de l’història i la llengua valenciana.

– L’impuls de les arts i de la lliteratura.

– L’amor a la Pàtria Valenciana.

Lo Rat Penat té com a finalitat bàsica, estudiar, investigar, conservar, protegir, donar a conéixer, ensenyar i fomentar el progrés de la llengua i cultures valencianes per mig dels següents mijos: a) Organisant i promovent tota classe d’actes per al coneiximent i ensenyança de la Llengua Valenciana, que és l’idioma oficial de l’Entitat. b) Fomentar estudis, promoure edicions, crear biblioteques i treballar per a enaltir la llengua, cultura i economia valencianes. d) Realisar quantes activitats complementàries es considere necessàries per a conseguir les seues finalitats bàsiques.

Transcrit del llibre Lo Rat Penat VV. AA. Editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, any 1996.

Bases dels CXXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

Als poetes, als investigadors, als escritors que s’interessen per la Cultura Valenciana, Lo Rat Penat els crida a participar en esta extraordinària justa lliterària, per mig de l’aportació de les produccions de la seua inspiració o estudis. D’esta manera contribuïx i dona a conéixer els fruits del seu intelecte en la difusió de la seua meritòria llabor, per lo que els anima a que presenten treballs als temes que s’especifiquen en el següent Cartell.

Per a descarregar-te el cartell en pdf puncha ací baix.

Jocs Florals cartell 2017

Velada poètic musical en honor a la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels Poetes Valencians

Els poetes valencians celebraran la velada en honor de la seua patrona, la Mare de Deu dels Dolors 

L’iglésia de Sant Nicolau acollirà enguany este tradicional acte poètic que organisa Lo Rat Penat

El dia 7 d’abril, Lo Rat Penat celebrarà el tradicional acte poètic i musical en honor a la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels Poetes Valencians. L’acte tindrà lloc a partir de les 19.30 h en l’iglésia de Sant Nicolau de Valéncia.

L’acte estarà presidit per la CXXXIII Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín que estarà acompanyada per la seua Cort d’Amor, formada per: Cristina Olmos Mestre, Vanesa Barrios Fernández, Olga Senach Candela, Susana Gavilá Nácher, Cloty Mifsut Rodríguez i Bárbara Verdejo Carratalá.

 L’apertura, salutació i glossa de l’acte serà realisada per D. Antonio Corbí Copoví, vice-rector de la parròquia de Sant Nicolau de Valéncia, i tancarà l’acte l’Hble. Sr. D. Enric Esteve i Mollà, President de Lo Rat Penat.

En la part poètica, el Pròlec estarà a càrrec del poeta Joan Antoni Alapont i Pérez, guanyador de la Flor Natural en els últims Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. El I Dolor, La profecia de Simeó, serà versada pel poeta Sito Sanchis; el II Dolor, La Fugida a Egipte, per Manuel Garcia i Miró; el III Dolor, La Pèrdua de Jesús en el Temple, serà realisada per Elena Casa i Llàcer, el IV Dolor, l’Encontre en el carrer de l’Amargura per Ampar Cabrera i Sanfèlix, el V Dolor, La Mort de Jesús en la Creu per Rafael Melià i Castelló, el VI Dolor El Devallament de la Creu per Josep Albert Aymemir i Casasús i, finalment, el VII Dolor, la Sepultura de Jesús serà versada per Donís Martin i Albizua, posant fi a les intervencions poètiques.

El Cor Popular de Lo Rat Penat, que posarà música a la velada estarà dirigit per Jesús A. Madrid i Garcia.

Homenage de les Joventuts Ratpenatistes a Vicent Blasco Ibáñez

En motiu de commemorar-se enguany el 150 aniversari del naiximent de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), el nostre escritor més universal, Lo Rat Penat vol recordar-lo en la celebració de diversos actes a lo llarc de l’any.

Vicent Blasco Ibáñez naixqué el 29 de giner de 1867, i per a commemorar-ho, el pròxim dumenge 29 de giner, a les 18 h., les Joventuts Ratpenatistes convoquen a la societat valenciana a celebrar un homenage a l’insigne escritor, periodiste i polític, davant del seu monument situat en la plaça dels Porchets (junt a l’avinguda Mª Cristina, entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça del Mercat), obra de l’escultor Nàssio Bayarri.

El president de les JJRR, Francesc Martínez, ha indicat que “Blasco Ibáñez és un valencià universal gràcies a les seues facetes d’escritor, periodiste i polític. Els valencians no podem deixar passar est aniversari sense homenajar a tan ilustre personage que dugué el nom de Valéncia i la seua cultura a cada racó del món a través de les seues magistrals noveles”.

En l’acte se realisarà una ofrena floral, depositant una corona de llorer en el seu monument i oferiran uns parlaments el professor Fernando Millán, vicepresident de LRP i president de l’Associació Vte. Blasco Ibáñez, i Òscar Rueda, vicepresident de LRP, que parlaran sobre la lliteratura de Blasco Ibáñez i la seua relació en LRP.

Vicent Blasco Ibáñez fon membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat i membre de l’Hble. Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals, i sense dubte un dels que més carinyo i apreci tingué sempre pel seu mestre Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat.

En 1891 Blasco Ibáñez ocupà la trona del Mantenedor dels Jocs Florals, i actuà en nom de Francesc Pi i Margall, que fon president de la I República espanyola. La Regina d’aquell any fon Maria Mascarós Abargues, que després se casà en el baró d’Alaquàs i vixqué en la casa que hui és la sèu de Lo Rat Penat en el carrer de Trinquet de Cavallers.

 

Celebrats els CXXXIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

La CXXXIII Regina dels Jocs Florals, Noèlia Durbán, saluda als assistents a l’acte en el seu colofó.

L’entitat cultural Lo Rat Penat celebrà el passat divendres 20 de giner en el Teatre Principal de Valéncia ciutat els tradicionals Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en els quals fon proclamada CXXXIII Regina la senyoreta Noèlia Durbán Martín, junt a les Dames de la seua Cort d’Amor.

El poeta guardonat en la Flor Natural fon Joan Antoni Alapont, el qual fon reconegut ademés com a Mestre en Gai Saber, en haver segut guanyador de les tres categories poètiques del certamen en diferents edicions. L’Englantina d’Or i la Viola d’Or foren guanyades per Josep Albert Aymemir; el Premi Extraordinari Ajuntament de Valéncia, per Fernando Millán; el Josep Maria Bayarri per Voro López i el Jaume I per Rafael Melià.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, reafirmà l’importància de la centenària societat en el manteniment i potenciació de la cultura i la llengua valenciana: ‘Lo Rat Penat continua sent la roca inamovible en la que es topen tots els que intenten acabar en la nostra identitat’.

Actuà de mantenidor el periodiste i escriptor Alfonso Ussía qui, basant-se en la trilogia, Fe, Pàtria i Amor, destacà en el seu discurs la singularitat i independència de l’idioma valencià: ‘El valencià és un idioma que fins Cervantes en el seu Persiles y Segismunda elogia com una llengua tan harmònica i dolça com el portugués’.

Ussía també va fer alusió al 150 aniversari del naiximent de Vicente Blasco Ibáñez: ‘Este any de 2017 se complixen, Noèlia, 150 anys del naiximent d’una de les glòries més brillants de les lletres valencianes i espanyoles. De Don Vicent Blasco Ibáñez, qui en la seua prosa seca, fonda, bronca, iluminada, com el seu caràcter, ací estigué en 1891, llegint el discurs del mantenedor d’aquell any, Francesc Pi i Margall, que no pogué desplaçar-se fins a Valéncia’.

L’acte va tindre com a colofó l’Himne de la Comunitat Valenciana interpretat pel cantant valencià Francisco i la Banda Municipal de Valéncia dirigida per Fernando Bonete.

(foto: Fran Adlert)