Els pensaments de Miquel Adlert Noguerol

Fragment del llibre “Miquel Adlert. Homenage”, editat per Lo Rat Penat en l’any 1990 en motiu de l’homenage que li feren les Joventuts Ratpenatistes.

Solament vullc ara que me permitiu recordar alguns pensaments seus, trets fidelment de la seua magna obra lliterària:

– És indiscutible que l’identitat històrica de Valéncia és construir el Regne de Valéncia, que és la denominació històrica més corrent, la llegal i oficial.

– El perfecte regiment de la nostra autonomia només pot ser obra d’uns hòmens autonomistes de solera i no improvisats, que no tinguen dependències polítiques de fòra del territori autónom.

– El nacionalisme és la proyecció política del patriotisme, el qual no és sino un sentiment d’amor a la Pàtria, la qual és la suma de tot allò que el patriota pot dir que és lo seu.

-Valencians churros, el valencià és el substantiu i churro és l’adjetiu, i no churros valencians; el substantiu és churro i valencià l’adjetiu. Els churros verdaders valencians; ho ha hagut mai discriminació, han segut i són, s’han sentit i es senten valencians, ells són els custodis de l’aigua que les hortes del pla necessiten. Són cooperadors a la riquea agrícola valenciana, el tindre la seua clau en eixos rius, en l’unió d’uns i atres valencians, en el costellam del Regne de Valéncia.

– He de començar per advertir que, per a mi en bona ortodòxia valenciana, és el valencianisme polític l’autèntic, en el meu pensament està, com a primordial, el sentiment d’amor a la Pàtria Valenciana, est és el topònim que els valencians han sentit en tot moment com el més cordial en el nostre amor a la Pàtria.

– És molt lo que se’n dugué el vent; pero com en l’era, en ple estiu quan el llaurador suorós del noble treball del camp, llança contra l’or del sol el blat recent batut, el vent s’endugué la palla, la pols, la brutea, lo llauger, lo fluix, lo impur, pero no pogué endur-se’n el gran, lo clar, lo net, lo permanent, lo pur… és este el gra pur, net, generós lo que ha construit el valencianisme regat per la font que porta ses aigües clares per a la conservació i cultiu del valuós llegat cultural de la nostra gloriosa història.

Homenage de les Joventuts Ratpenatistes a Vicent Blasco Ibáñez

En motiu de commemorar-se enguany el 150 aniversari del naiximent de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), el nostre escritor més universal, Lo Rat Penat vol recordar-lo en la celebració de diversos actes a lo llarc de l’any.

Vicent Blasco Ibáñez naixqué el 29 de giner de 1867, i per a commemorar-ho, el pròxim dumenge 29 de giner, a les 18 h., les Joventuts Ratpenatistes convoquen a la societat valenciana a celebrar un homenage a l’insigne escritor, periodiste i polític, davant del seu monument situat en la plaça dels Porchets (junt a l’avinguda Mª Cristina, entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça del Mercat), obra de l’escultor Nàssio Bayarri.

El president de les JJRR, Francesc Martínez, ha indicat que “Blasco Ibáñez és un valencià universal gràcies a les seues facetes d’escritor, periodiste i polític. Els valencians no podem deixar passar est aniversari sense homenajar a tan ilustre personage que dugué el nom de Valéncia i la seua cultura a cada racó del món a través de les seues magistrals noveles”.

En l’acte se realisarà una ofrena floral, depositant una corona de llorer en el seu monument i oferiran uns parlaments el professor Fernando Millán, vicepresident de LRP i president de l’Associació Vte. Blasco Ibáñez, i Òscar Rueda, vicepresident de LRP, que parlaran sobre la lliteratura de Blasco Ibáñez i la seua relació en LRP.

Vicent Blasco Ibáñez fon membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat i membre de l’Hble. Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals, i sense dubte un dels que més carinyo i apreci tingué sempre pel seu mestre Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat.

En 1891 Blasco Ibáñez ocupà la trona del Mantenedor dels Jocs Florals, i actuà en nom de Francesc Pi i Margall, que fon president de la I República espanyola. La Regina d’aquell any fon Maria Mascarós Abargues, que després se casà en el baró d’Alaquàs i vixqué en la casa que hui és la sèu de Lo Rat Penat en el carrer de Trinquet de Cavallers.