El divendres 6, Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

L’associació cultural Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig el pròxim divendres dia 6 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig, el qual serà oficiat pel Rvt. Sr. D. Antonio Ros Talaero, rector de la pàrroquia Assunció de Nostra Senyora de Museros, i serà cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

La Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, acompanyada per la seua Cort d’Amor realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia fa més de 600 anys del primer hospital psiquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any” en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions. Enguany Lo Rat Penat ha decidit premiar a l’Interagrupació de Falles de Valéncia pel seu treball en favor de la grandea i la proyecció de la nostra festa més universal.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre encorajant al poble valencià a participar en el solemneTe Deum de la catedral (11:00 h) i la Processó Cívica (12:00 h.) acompanyant a la Real Senyera, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana. La Senyera de Lo Rat Penat eixirà en tots els honors a les 10:30 h. del matí de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers per a acodir a la catedral de Valéncia on presidirà el solemne Te Deum del 9 d’octubre que oficiarà el cardenal arquebisbe de Valéncia.

En el Sopar es realisarà el sorteig de diversos obsequis, gentilea d’artistes, empreses i colaboradors. Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de la Casa de los Falleros i de Juan Boluda S. A.

Des de la centenària associació els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians”.

COMUNICAT DE LO RAT PENAT

Davant dels greus acontenyiments que s’estan produint en Catalunya, motivats per la convocatòria el 1 d’octubre d’un Referèndum illegal que posa en qüestió l’unitat d’Espanya; davant l’acossament que estan patint els catalans que pretenen lluitar per la llegalitat Constitucional.

La Junta de Govern de Lo Rat Penat expressa:

El seu més ferm recolzament a l’unitat d’Espanya des del respecte a la seua pluralitat de llengües, identitats i ideologies; a les decisions del Tribunal Constitucional; a l’actuació dels juges i fiscals; a les forces i cossos de Seguritat de l’Estat.

I el seu més profunt rebuig a les actuacions dels separatistes catalans que en el més absolut despreci a la Constitució i a les lleis, a l’opinió del conjunt dels espanyols, estan amenaçant la pau que disfruta el nostre País des de l’instauració de la Democràcia.

Igualment demana a tots els valencians l’unió activa en la defensa de la Comunitat Valenciana, històric Regne de Valéncia, en el mateix pla d’igualtat que el restant de les nacionalitats històriques, aixina com de les nostres senyes d’identitat, arreplegades en el nostre Estatut, contínuament amenaçades pels interessos i ingerències del nacionalisme expansioniste català i dels seus colaboracionistes en Valéncia.

Valéncia a 27 de setembre de 2017

Comunicat de Lo Rat Penat per l’atentat en Barcelona i Cambrils

Lo Rat Penat, Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, condena i expressa el seu pesar pels atentats terroristes de Barcelona i Cambrils i la solidaritat en tots els afectats i el condol en les famílies de les víctimes, demanant l’unitat i cooperació de tota la societat, de les forces de seguritat i de la comunitat internacional front ad esta barbàrie.

PRIMERS PASSOS DE LO RAT PENAT

Saldat en tan notable exit l’acte public fundacional de Lo Rat Penat, en aquella memorable nit del 31 de juliol i en l’incomparable marc del pabello municipal, aplegà  agost i, en ell, la marcha cap a la Malvarrosa, Betera, els pobles de la provincia de Terol, buscant la brisa del mar i l’aire de la montanya i fugint del caloros estiu de la ciutat de Valencia. L’activitat social se paralisava durant uns mesos i els fundadors i socis de la nova entitat, alla en els seus llocs d’estiueig, meditaven sobre l’exit alcançat i sobre els proyectes de futur. En canvi, tots els inicis son dificils i, maxim, quan son molts els problemes d’infraestructura per a posar en marcha la maquinaria d’una entitat que, d’entrada, carix de local social per a eixercir en exit les seues funcions.

 

Reconstruir en una certa garantia d’exit la vida societaria d’aquells mesos de la primavera d’hivern de 1878 resulta prou dificil per la carencia de documentacio al respecte. El primer Llibre d’Actes (1) “document imprescindible per a coneixer la vida diaria de qualsevol organisme en un minim de garantía” s’inicia en regularitat en giner de 1879 en que se feu carrec de la Secretari­a General aquella persona extraordinariament eficient que fon Ferran Reig i Flores. En una meticulositat digna de tot elogi, ademes de redactar actes i atendre a totes les competencies propies del seu carrec, cada any en el Almanaque de Las Provincias apareixia la memoria anual de la societat en la firma F.R.F. El mateix, conscient del problema que supon el consignar en acta els acorts adoptats en les sessions de govern, ho denuncia en alguna de les seues actes. Per eixemple, en la Junta General corresponent al 30 de març, inicia l’acta en les següents paraules: Reunits els senyors anotats al marge baix la presidencia de D. Felix Pizcueta, y no podentse donar conte de l’acta de la sesio anterior per no haberla rebut el secretari que sotascriu del anterior Sr. Lluch y Soler, se someteren a la aprobacio de la junta general els acorts presos per la Directiva fins esta feja, dels quals foren aprobats per unanimitat los següents…(2). Inclus se formà  una comissio, integrada pels senyors Cuevas, Bodrí­a i Càster per a que passaren per casa del secretari, senyor Lluch, a arreplegar llibres i documents. Despres, afegirà  un escrit en el llibre d’actes per a deixar constancia de tals deficiencies:

 

Extracte del acta de la sesió celebrada per la Junta Directiva el dia 23 de Agost de 1879.

 

En vista de qu’el Secretari que fon d’esta Societat, en son principi, D. Manuel Lluch y Soler, no ha redactat les actes de ninguna de les sesions en que com tal actuà, ni ha contestat  les gestions que se han fet desde entonces ab lo fi de que al menys enviara els antecedents que obraren en son poder y desijant qu’en tot temps conste la falta de atenció de dit Sr. acordà esta Junta, que aixi se consigne en acta y que el pasat acort se fixe en el lloch que debien ocupar les que ha deixat de redactar el repetit Sr. pera que se conega sempre el motiu per el que no s’encontren en el llibre de actes, les que deurien autoriçar el Sr. Lluch en Valencia 20 de Setembre de 1879. Lo Secretari general, Ferran Reig y Flores. V.P. Lo President, Teodor Llorente (3), (4).

 

A les dificultats inicials s’ha d’afegir la carencia de seu social. Les primeres activitats se desenrollaran en l’Ateneu Casino Obrer que els prestà  el local; pero, ya en les primeres reunions de la directiva (26 de giner de 1879) veem com Vicent Boix oferix una de les dependencies de l’Institut del que era Director per a celebrar les reunions, i en la sessio del 9 de febrer se comissiona als senyors Llombart, Carboneres i Bodrí­a per a que busquen casa social. Molt interes posà  la comissio en esta faena ya que en la següent sessio de la junta directiva, el 16 de febrer, se dona conte del lloguer, per cinc quinzets i mig diaris, de la que seri­a la primera seu de l’Entitat, el numero “principal” del carrer de Rubiols; la Comissio pagà  489’50 quinzets pel lloguer del local fins al 24 de maig i adquiri els primers mobles. Les deficients condicions de la seu provisional del carrer de Rubiols, obliguen a continuar les gestions en busca d’un local mes digne; inclus s’aplegà  a comissionar a Labaila, Chapa i Reig per a poder dispondre de local en la Societat d’Agricultura; en agost, s’acorda donar avis a l’amo de la casa de l’abando de la mateixa quan s’encontrara atra en millors condicions i se comissiona als senyors Thous, Llombart i Tramoyeres per a que continuen les seues gestions; sera el 4 d’octubre del mateix any quan se done conte de la que sera la seua Seu definitiva en aquells temps, una antiga casona propietat del Comte de Casal, don Lluís Ibáñez de Lara, en una placeta (Comte de Casal, 2-1ª) del carrer del Moli de Na Rovella, junt als carrerons de Conills i la Magdalena. (5)

 

Encara que l’objectiu principal de la nova Societat fora, al menys en la ment de T. Llorente i el seu grup, com verem en les seues intervencions en l’acta de constitucio de l’entitat en l’Ateneu Casino Obrer, la celebracio dels Jocs Florals, se potenciaren tot tipo d’activitats culturals i recreatives, que resultaran atractives per a una massa social cada vegada en aument i que satisferen tant als llorentins com als llombartians. Molt importants foren els acorts presos en la junta directiva celebrada el 2 de març de 1879: la formacio en quatre seccions (lliteratura, arqueologia, musica i pintura, escultura i arts anexes), segons els estatuts; aixo descarregà  un tant de treball a la secretaria general que se dedicà  a coordinar les activitats. Fon elegit per ad esta Secretarí­a General Ferran Reig i Flores; actuaria com a vicesecretari Ricart Càster. En quant a atres detalls organisatius, un vocal de la Junta Directiva estaria semanalment al front de la societat; la casa permaneixeria oberta fins a la 1 de la nit; inclus s’encarregà  a Llombart que redactara un reglament per al conserge, que deuria dur uniforme i el distintiu de la societat; i, conscients de la necessitat d’aumentar el numero d’associats, essencial a l’iniciar l’activitat de qualsevol societat per a fer front a les grans carencies i necessitats, se nomenà  una comissio integrada pels senyors Cuevas, Llombart, Clemente, Bueso, Miguel, Escalante, Milego, Malbuison, Galiana, Martí­nez Aloy, Melo i Martà­, la primera decisio de la qual fon, la de remetre una circular a totes les personalitats, aixina com donar de baixa als socis que no satisfeen les seues quotes.

 

 

 

(1) Es tracta d’un volum sense paginar en l’encapçalament del qual, en fulla orlada baix l’escut de l’entitat, se llig: LO RAT-PENAT. Societat de amadors de les glories de Valencia y son antich Realme. JUNTA DIRECTIVA. ACTES. (d’atra ma: 1879 a 1881. No 1). Consta de 170 pagines, ocupant les 147 inicials les actes de la junta directiva i les 23 restants les actes de la Junta General, encapçalades per la de la sessio constitutiva de l’entitat, celebrada el 7 de juny de 1878 en el Ateneu-Casino Obrer.

 

(2)Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. Anys 1879-1881.

 

(3) Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. Anys 1879-1881.

 

(4) Possiblement, haja de vore en esta desidia per part de Lluch Soler la seua desconfiança cap al grup dirigent que el porta a apartar-se de l’entitat junt en atres poetes i escritors que, en estos primers anys, desconfiaren tant del grup de patricis com del republicanisme de Llombart i Escalante; tal es el cas d’Altet i Ruate, mossen Josep Peris Pasqual, Rafael Maria Liern, Francesc Palanca i Roca. Actitut que adoptaren, aixi mateix, el grup de revolucionaris de 1868 a on s’encontrava  Ramon Andrés Cabrelles, discipul de Llombart, Sanmartí­n i Aguirre, Manuel Lluch i Soler i Josep Aguirre.

 

(5) Casa que en el temps desapareixeria al formar part dels solars en els que despres se construiria l’actual Mercat Central.

 

Transcrit del llibre Història de Lo Rat Penat: Capitul I NAIXIMENT DE LO RAT PENAT (1878-1902).

 

Bases dels CXXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

Als poetes, als investigadors, als escritors que s’interessen per la Cultura Valenciana, Lo Rat Penat els crida a participar en esta extraordinària justa lliterària, per mig de l’aportació de les produccions de la seua inspiració o estudis. D’esta manera contribuïx i dona a conéixer els fruits del seu intelecte en la difusió de la seua meritòria llabor, per lo que els anima a que presenten treballs als temes que s’especifiquen en el següent Cartell.

Per a descarregar-te el cartell en pdf puncha ací baix.

Jocs Florals cartell 2017

LA FUNDACIÓ JAUME III I LO RAT PENAT INICIEN RELACIONS PER A ESTRETIR LLAÇOS ENTRE ELS POBLES BALEAR I VALENCIÀ

Coincidència en la necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de Valéncia com de Balears, a fi de salvaguardar les característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer créixer la seua autoestima colectiva.

El vicepresident segon Joan Pons i els vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representats de l’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat la sèu de l’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, a on s’han reunit en el seu president, Enric Esteve, i el director dels cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A l’encontre han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlecs membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Els representants balearistes i valencianistes coincidiren en la necessitat inajornable d’implantar i difondre socialment els respectius models estàndarts propis del balear i el valencià, a pesar de les creixents traves que impedixen la seua assunció per part de les instàncies oficials.

Esta vehiculació dels respectius models estàndarts propis, orals i escrits, en tots els àmbits d’us, i especialment en l’educació i els mijos de comunicació, és l’única via que permetrà la salvaguarda futura de les genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, aixina com el reforç de l’autoestima dels parlants en el seu idioma matern, l’aument del seu us social i la seua perpetuació en les generacions més jóvens.

D’esta manera, el valencianisme i el balearisme reinicien les clàssiques relacions de germanor que han caracterisat a valencians i balears de totes les époques, sempre des de l’igualtat i el reconeiximent mutu.

L’encontre enceta un camí de colaboració i sinèrgies entre les entitats que tant en Balears com en Valéncia treballen per la protecció, defensa, estímul i difusió de la cultura i la llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o anexionar les singulars i indiscutibles identitats diferenciades del poble balear i el poble valencià.

Enric Esteve renova com a president

Enric Esteve seguirà al capdavant de l’entitat decana del valencianisme quatre anys més. Se necessiten 150 avals per a poder presentar candidatura, pero Esteve ha acompanyat la seua en més de 400. Junt ad ell renoven sis membres de la junta i 4 n’entren de nous: Claudi Chaqués, Òscar Rueda, Vicent Boluda i Bernat Bernardo.

Els restants de punts de l’orde del dia somesos a votació s’han aprovat per unanimitat. Esteve, en el seu artícul semanal en Las Provincias destaca els identitaris: “L’assamblea aprovà les accions realisades per a la promoció i difusió de la llengua i cultura valencianes, aixina com la posició adoptada per l’entitat en defensa de l’identitat valenciana. Un treball que nos convertix en un dels referents de la lluita del poble valencià en la defensa de les seues senyes d’identitat”