L’Interagrupació de Falles rebrà el Premi “Crit Valencià de l’Any”

La Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ha decicit concedir el Premi “Crit Valencià de l’Any” en la seua edició de 2017 a l’Interagrupació de Falles de Valéncia, en reconeiximent a la seua entrega, dedicació, treball i esforç en benefici de la Festa de les Falles, de la seua grandea i de la seua proyecció, com una part fonamental de la cultura del Poble Valencià, que per mig de les seus festes i tradicions proyecta al món lo millor de la seua forma de ser i viure.

Igualment en la concessió d’este guardó que cada any en motiu de la celebració del 9 d’Octubre entrega Lo Rat Penat, se vol deixar constància de la valenta, ferma i decidida actuació de l’Interagrupació de Falles de Valéncia per denunciar i fer front als intents d’utilisació política de la Festa de les Falles, defenent l’honorabilitat, la diversitat i els valors culturals i democràtics de tot el colectiu faller.

L’entrega d’este guardó s’efectuarà en el transcurs dels actes que en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana celebrarà Lo Rat Penat en El Puig el pròxim dia 6 d’octubre, divendres: solemne Te Deum que s’oficiarà en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig a les 21 h. i seguidament celebració del tradicional Sopar de Sant Donís en el Huerto de Santa María.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).
Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

Enric Esteve: “La llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII”

Fragment del discurs del president de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Ya n’hi ha prou de claudicar, ya n’hi ha prou de deixar fer als colaboracionistes del pancatalanisme en Valéncia, ya n’hi ha prou de que continuen escampant la mateixa mentira, la mateixa cantinela una i mil voltes repetida de la suposada i “científica” -i per supost mai demostrada- unitat de la llengua catalana, mentira que sols amaga la maniobra política d’absorció de la llengua i cultura valencianes per a major glòria de lo que ells voldrien la gran Catalunya, la dels seus fantasmagòrics països catalans.

I hem de dir prou, perque una mentira, encara que mil voltes repetida, no deixa de ser mai una mentira. Perque la llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII en que es redacten els nostres Furs.

Llengua en la que escrigueren Sant Pere Pasqual, llengua en la que a mitat del sigle XIV es redactava el Llibre de Consolat de Mar, llengua en la que predicava Sant Vicent Ferrer per tota Europa occidental, llengua en la que el seu germà Bonifaci Ferrer va escriure en la cartoixa de Portaceli la traducció completa de la Bíblia, llengua en la que Ausias March escrigué el més alts versos que traspassaren les fronteres de la Corona d’Aragó, llengua en la que escrigué Jaume Roig el seu Espill, llengua en la que Sor Isabel de Villena feu el seu Vita Christi, llengua en la que Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch, la novela de cavalleries que Cervantes tant alaba en el “Quijote”, llengua valenciana en la que s’edità el primer llibre imprés en Espanya en 1474, les “Trobes en Lahors de la Verge Maria” i llengua en la que es va presentar la primera Bíblia impresa quatre anys després.

Tots estos autors i molts atres dotaren a la lliteratura en llengua valenciana d’un Sigle d’Or, mentres la populosa i rica ciutat de Valéncia, cap i casal del Regne, es convertia en el centre cultural més important de la península.

Activitats del dia 29 de setembre de 2017

– AULA D’HISTÒRIA DE LO RAT PENAT

El pròxim divendres 29 de setembre, a les 18:30h., l’Aula d’Història de Lo Rat Penat inaugurarà el Curs 2017-2018, oferint una conferència sobre “La Reforma i la Contrarreforma. Joan Lluís Vives. Sant Francesc de Borja” que impartirà el professor D. Fernando Millán.

L’acte es celebrarà en el Saló Constantí Llombart de la centenària entitat cultural, en el carrer Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

– PRESENTACIÓ “ARRÒS I TARTANA”

A les 19:30h. se presentarà la versió en llengua valenciana de l’obra de Vicent Blasco Ibañez, “Arròs i Tartana” realisada per Antoni Ruiz Negre, qui serà presentat per Ricart Folgado. Tancarà l’acte el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà.

¿Sabies que Mn. Escolano va destacar que la llengua valenciana era superior a la catalana?

Mn. Escolano, al referir-se al tema concret de la llengua que es parlava en el Regne de Valéncia, destaca dos aspectes: que es denominava llengua valenciana i que era superior a la catalana.

 Vejam com ho han fet “professors indiscutibles” i “famosos científics en lligüística”.

 Qualsevol investigador, si vol ser fidel a la seua missió, deu assumir, a favor o en contra de la tesis que sustente, la realitat dels texts, reproduint-los i respectant-los tal i com varen eixir de la mà del seu autor.

 Els testimonis aduïts per Sanchis Guarner en el seu llibre La llengua dels valencians que es referixen a Mn. Gaspar Escolano són autèntics, pero diferixc radicalment de l’interpretació catalanista que ell els dona.

 D’entrada, Escolano, en el llibre primer de les seues Decadas, quan dona títul al cap. XIV, ho fa d’esta manera: “De la lengua lemosina y valenciana”, i continua dient: “La tercera y ultima lengua maesta de las España es la lemosina y más general que todas, después la castellana, por ser la que se hablaba en la provença y toda la Güianya y la Francia gótica, y la que agora se habla en el Principado de Cathaluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yviça y Sardeña” (I, XIV, 1, cols. 88,89).

 Més avant, per tal d’exaltar esta llengua llemosina, diu que es parlava en la Cort de Montpelier. Per això deduïx Mn. Escolano: “De aquí es, como nuestro venturoso conquistador el rey don Jayme se huviese criado con ella y tetadola en los pechos de su madre, en dicha corte de Montpeller; hizo tanto esfuerço la lengua en él y en su casa, que, conquistada Valencia de poder de moros y poblada de la mejor y más belicosa gente que tenía el mundo, quiso que tuviese parte su lengua en la conquista y que los nuevos pobladores huviesen de usar el lemosín” (I, XIV, 7, cols. 92.93).

 Com be es pot comprovar, en estos testimonis no apareix per a res el català.

En quant a la frase d’Escolano citada ostentosament per Sanchis Guarner, que diu: “Como fue poblado (el Regne de Valéncia) desde su conquista casi todo, de la nación catalana y tomó de ella su lengua” (I, XV, 14, col. 108), dec negar el supost de Mn. Escolano, ya que hi ha en estes paraules una clara contradicció en unes atres d’ell: “No embargante que buena pella del exército fuese de Aragón”, “poblada de la mejor y más beliciosa gente que tenía el mundo” (I, XIV, 1, 89). Pero és que, ademés d’esta contradicció i per d’amunt d’ella, està la prova científica i contundent del Dr. Antoni Ubieto i de la Dra. Cabanes, els quals han demostrat més que suficient, a base dels texts originals, que el número de catalans vinguts a la conquista de Valéncia en D. Juame fon molt reduït. Per tant, si falla el supost, falla també tota l’argumentació.

Per no allargar-me massa, aduiré només dos testimonis de Mn. Gaspar Escolano en que parla de la perfecció de la llengua valenciana i en els quals ben clara queda, per tant, la seua denominació.

El primer és: “Pero es cierto que corre parejas con ella la valenciana, siendo ésta la más pulida y cortesana dellas y la que se entiende en los pueblos mayores y ciudades” (I, XIV, 5, col.92).

 El segon és el següent: “Esta llengua (la llemosina) se comenzó a hablar en la ciuda y Reyno de Valencia y con el curso del tiempo se fue adelgazando, de suerte que, arrimado algunos vocablos gosseros que hoy en día se quedan en la catalana, poniendo en su lugar, de la latina los que bastavan, acepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen como natural, ha venido a tener nombre de por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las más dulces y graciosas del mundo” (I, XIV, 7, col. 93).

 Crec que les paraules de Mn. Escolano són tan clares que no necessiten d’explicació. A través d’elles podem interpretar el seu pensament afirmant que, més que d’unitat idiomàtica entre llengua valenciana i la catalana, es referix al fet que les dos llengües dimanen d’una mateixa arraïl i que en el seu temps, per factors determinants que d’algun modo explica en el text següent, es diversificaren present cada una la seua pròpia fisonomia: “El clima y secreta influencia del cielo en el suelo deste Reyno (hace) que todas las cosas, que a él se trasladan de otras tierras, se perfeccionen y crien con mayor fineza y lindeza que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimento en las plantas, hierbas y frutales, ha hecho tambien su prueba en la lengua. En limar y perfeccionar la propia (lengua) se ha dado  (els valencians) tan buena maña, que con ser la mesma (de la mateixa arraïl) que la catalana, se ha quedado ésta montaraz y mal sonante, y la valenciana, ha pasado a cortersana y gentil (I, XIV, 8, col.93)”.

 Encara que “aquesta suposada superioritat” no pareix que li agrade massa a Sanchis Guarner en Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XIV, XVII i XVIII, 36, ací queda la realitat del text de Mn. Gaspar Escolano.


Foto: Decada primera de la historia de la insigne y Coronada ciudad y Reyno de Valencia (Bivaldi).

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

¿Sabies que en el sigle XVI un catedràtic de l’Universitat valentina va reconéixer el valencià com a llengua?

En la Primera part del Vocabulario del Humanista Joan Llorenç Palmireno diu expressament: “Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o Lengua Portuguesa”.

En tan poques paraules s’inclou el reconeiximent de la nostra Llengua Valenciana, per part de Joan Llorenç Palmireno, en els mateixos drets de les atres Llengües del seu entorn: Castellana, Italiana, Francesa o Portuguesa. El mèrit d’est escritor, com a argument positiu en defensa de la nostra Llengua Valenciana, està en que no és natural del nostre Regne sino del d’Aragó i, per tant, al fer una tal afirmació no el pogué moure mai cap amor patri per exagerat que fora.

Palmireno fon catedràtic de la nostra Universitat valentina durant molts anys de la seua vida i a la seua aula d’Humanitats assistien alumnes de totes les comarques del Regne. Pero això ben be pogué comprovar que la llengua que els seus alumnes parlaven i, en la qual trobava tantes i tan excelents obres dels autors valencians que el precediren, era la Valenciana, filla del mateix tronc, el llatí, i germana de les del seu voltant, denominades “llengües romanç”.

Ad est aragonés, Joan Llorenç, Palmireno, Valéncia li deu un tribut d’agraïment puix el té ben mereixcut.

El seu testimoni el crec molt important per algunes raons: en primer lloc, per ser un gran llatiniste i bon coneixedor de les llengües romanç; també per se un juge imparcial en causa alinea; i, finalment, per ser un eslabó o anell d’unió entre els testimonis dels clàssics valencians i els escritors que venien ací a continuar una tan brillant tradició.

Este nou testimoni constituïa un nou argument en defensa de la nostra Llengua Valenciana, la qual, instituïda com a llengua lliterària per haver alcançat ya l’Edat seua d’Or en estos temps de l’autor, intenten alguns reduir-la a un simple dialecte del seu germà, el català.

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

F. Millán: “La llengua valenciana, és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar”.

La llengua que tingué com a orige el romanç que els valencians parlaven durant els anys difícils de l’Alta Edat Mija i que va rebre mér tart, per a enriquir-la, l’influència dels poetes musulmans i les aportacions dels cavallers occitans que acompanyaren al rei don Jaume, fins a convertir-se en la més bella de les llengües conegudes.

És la llengua harmònica que en el segle XIV expandiren per l’Europa coneguda Sant Vicent Ferrer i son germà Bonifaci, la mateixa que en el segle XV convertiren en la primera llengua culta de les Espanyes, Bernat Fenollar i Roïç de Corella, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell i Isabel de Villena, Jaume Roig i tants atres poetes i narradors que poblaren la cort dels virreis valencians. La llengua que els Papes Borja, Calixt III i Aleixandre VI, convertiren en llengua universal omplint en els seus resons les estàncies vaticanes.

Transcorreguts els dolorosos segles que tenen com a reis peninsulars als descendents de la Casa d’Àustria, XVI i XVII, en els que la llengua valenciana fon proscrita, i els menys conflictius que tenen als Borbons com a detentadors de la corona, XVIII i bona part del XIX, arribarà el moment de recuperar la llengua que pareixia perduda en l’explosió de Valencianitat que significà el moviment de la Renaixença, Constantí Llombart i Teodor Llorent, Bernat i Baldoví i Eduart Escalante, Querol i Pizcueta, Puig Torralba i Bodria, i tantes i tantes plomes que, des d’aquell moment, des de l’últim terç del segle de les llums, en la seua obra immortal, han anat marcant un camí que ya no té fi. Xavier Casp, Anfós Ramon, Simó Santonja, són fites en la senda traçada que se pobla en tots els poetes que esta nit nos acompanyen i que, per ser amics m’abstinc de nomenar.

Una llengua, la llengua valenciana, que és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar. Una llengua que tots els valencians, sense distinció de classes o de fortunes, hem d’estar compromesos en la seua permanent defensa, difussió i divulgació. I a lluitar sense treua en contra dels enemics que, ya siga des de la Meseta, des de les terres de més allà de l’Ebre, o des del nostre propi entorn, pareixen disposts a fer-la desaparéixer, estem tots convocats en un nou clamor de Germanies que no podem desdenyar.

Transcrit del discurs del mantenedor, Hble. Sr. D. Fernando Millán Sánchez, dels CXXVIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

J. Alminyana: “Els autors valencians asseguraven que les versions de les seues obres les feen en Llengua Valenciana i no en catalana”

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

En quant a la denominació de la Llengua Valenciana, Antoni Canals nos oferix un text lluminós que, per sí sol, val ya per mil. Els valencians no li ho agrairem mai prou, i més els de hui, clavats en la polèmica llingüística que llamentablement nos està dividint per a profit d’un tercer, ya que, a més de reconéixer la nostra Llengua Valenciana, establix clarament la seua diferenciació de la catalana.

En el pròlec de la seua obra Valeri Màxim diu textualment: “perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'[he] tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l’hagen tret en lengua cathalana”. Est és el valiós i flagrant text del mestre Antoni Canals. Tal com ho ha dit u dels nostres bibliógrafs, d’ell es desprén que ya en el segle XIV, i no en el XV com ho afirma el senyor Miquel i Planas en l’introducció del seu Cançoner satirich valencia, els autors valencians asseguraven que les versions de les seues obres les feen en Llengua Valenciana i no en catalana, distinció que s’estengué més tart quan, a finals del segle XV, a l’imprimir-se i reimprimir-se en Barcelones obres d’autors valencians, es fea constar, en les portades i en els colofons, i inclús dins dels texts, que ho eren en “Llengua Valenciana”, “en la nostra Llengua Valenciana” o “en estil de valenciana prosa”; com també està clar que es va fer una versió en català del Valeri Màxim, segons el testimoni del mateix Antoni Canals, versió que, hui per hui del tot desconeguda, remarca la seua diferenciació de la Llengua Valenciana.

Sense entrar en disquisicions ni en interpretacions, ni manco en filologies d’este text, només per la seua simple llectura i sense prejuïns es pot aplegar a conéixer i a entendre que es tracta d’una diferenciació real que fa Canals entre la Llengua Valenciana i la Llengua Catalana.

Inici dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2017-2018

Lo Rat Penat inicia un any més els seus Cursos de Llengua i Cultura Valencianes en la seua LXVIII (68) edició. Una nova edició dels Cursos que organisem des de 1949, seguint en la trayectòria de difusió de la llengua i cultura valencianes que caracterisa a la nostra entitat des de la seua fundació.

El pròxim divendres 22 de setembre a les 19 h se realisarà en el saló Constantí Llombart de la nostra sèu un acte inaugural informatiu, d’entrada lliure, en el que s’expondran els diferents cursos disponibles i s’atendran dubtes i demandes dels interessats en matricular-se. Ademés s’aprofitarà per a fer una charrada divulgativa de les diferents ferramentes informàtiques que tenim a la nostra disposició per a fer un us correcte de la llengua valenciana segons les normes d’El Puig.

Els alumnes dels distints nivells, tant presencials com a distància, podran matricular-se des del 18 de setembre fins al 31 d’octubre en la sèu de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, en horari de 9 h a 14 h i de 16:30 h a 21 h.

A continuació es detallen els diferents cursos disponibles:

Nivells dels cursos de Llengua (pla d’estudis anual) (inici 16 d’octubre de 2017):

  • Curs Bàsic: Coneiximent de la llengua valenciana a nivell oral i gramàtica bàsica, destinat a no valenciaparlants (nivell A2 segons Marc europeu de referència). Presencial.
  • Curs Elemental: Introducció a la gramàtica i ortografia de les Normes d’El Puig (nivell C1 segons Marc europeu de referència). Presencial i adistància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Bàsic o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Mig: Curs de perfeccionament de l’escritura. Profundisació en diversos aspectes de la nostra llengua (nivell C2 segons Marc europeu de referència). Presencial i a distància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Elemental o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Superior: Diverses matèries relacionades en la llengua, la lliteratura i la cultura valenciana componen este curs. Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Mig per a poder cursar-lo.
  • Curs de Professorat: Curs d’especialisació llingüística i treball final d’investigació / docència dirigit per un mestre del claustre. Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Superior per a poder cursar-lo.
  • Curs de Revalencianisació Llingüística (inici novembre 2017). Dirigit a persones que ya conten en el títul “Mitjà” de la “Junta Qualificadora” pero desigen revalencianisar la seua ortografia, lèxic, morfosintaxis i fonètica d’acort en la normativa valenciana. La superació en aprofitament d’este curs se convalida en el certificat de Nivell Mig de Lo Rat Penat.
  • Curs d’Interpretació i Direcció Escènica (inici octubre 2017): Introducció al món del teatre i de les actuacions teatrals.
  • Fòrum de cultura valenciana – pràctica del valencià oral (inici octubre 2017). Estructurat en forma de tertúlies a l’entorn d’un tema sobre la llengua o la cultura valenciana, està dirigit especialment a persones que sense seguir un pla d’estudis concret, o be una volta s’ha superat el pla d’estudis general, vullguen centrar-se en la pràctica i perfeccionament del valencià oral.
  • Curs d’Història de la Llengua i la Lliteratura valenciana (inici octubre 2017): Enguany s’obri la possibilitat de matricular-se i assistir a les classes de Nivell Superior de llengua, enfocades a l’història de la nostra llengua i lliteratura, encara que no es disponga del títul de Nivell Mig. S’acreditarà esta assistència per mig del corresponent diploma en finalisar el curs (no es convalida pel Nivell Superior, ni permet l’accés al Nivell de Professorat).
  • Curs d’Introducció a la Poesia (inici octubre 2017): Introducció al món de la poesia valenciana i millora de les tècniques poètiques. Dos nivells: elemental i alvançat
  • Existix la possibilitat de realisar proves de nivell, que permeten l’accés directe al nivell Elemental i al nivell Mig.
  • Matrícula:La matrícula per als seminaris i cursos que escomencen a partir de novembre de 2017, estarà oberta fins una semana ans d’escomençar cada acció formativa.
  • Per a més informació pots telefonejar a Lo Rat Penat (963 91 09 92) o be remetre-nos un correu electrònic a cursos@loratpenat.org

Els alumnes poden matricular-se entre el 18 de setembre i el 31 d’octubre.

Si vols estar puntualment informat de la celebració de cursos, seminaris i jornades, solicita que et donem d’alta en la nostra llista de correu enviant-nos un e-mail en el teu nom a cursos@loratpenat.org, indicant-nos preferiblement en quina classe d’accions formatives estàs especialment interessat.

Podeu propondre a la Secció de Cursos l’organisació d’accions formatives específiques sobre aspectes concrets de la normativa de la llengua valenciana, de la seua història, o be d’una extensió dels cursos de llengua en alguna localitat, sempre que s’acredite l’interés en matricular-se d’un número mínim de 5 persones.

A lo llarc del curs s’organisaran seminaris formatius i jornades sobre un tema concret de la normativa de la llengua valenciana o de la seua història. S’informarà en antelació de la seua realisació.

Enric Esteve: “Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía”.

Fragment del discurs de l’Hble. Sr. President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, coincidit con el 150 aniversari del periòdic Las Provincias.

“Quantes vegades ‘Las Provincias’ fon el clarí de la crida a l’acció que servia per a salvar la dignitat valenciana, a l’acció que clamava en contra les injustícies que Valéncia rebia, a l’acció que rebujava els oblits i que alçava murs en contra tots aquells que intentaven acabar en la personalitat valenciana, en la seua identitat i com a poble, en la seua història, en la seua cultura i, sobre tot, en la seua llengua.

La seua Llengua Valenciana que, naixcuda com a tots els romanços espanyols en el segle VI, de les ruïnes del llatí, fon creixent i evolucionant fins a tindre un Sigle d’Or, convertir-se en la primera llengua culta d’Espanya, en aquella que forjà, durant el segle XV, el primer Renaiximent espanyol.

Ningú posà en dubte la singularitat de la llengua valenciana i el més gran coneixidor del romanç castellà, Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía.

¿I venen hui eixos falsos progressistes, eixa gent mediocre a posar-la en qüestió?

¡Quina ignorància més gran!

Gràcies puix a ‘Las Provincias’ en nom de tots els valencians de bona voluntat. La seua força és la nostra força. I gràcies ad ella estem dispost a resistir”.

Els pensaments de Miquel Adlert Noguerol

Fragment del llibre “Miquel Adlert. Homenage”, editat per Lo Rat Penat en l’any 1990 en motiu de l’homenage que li feren les Joventuts Ratpenatistes.

Solament vullc ara que me permitiu recordar alguns pensaments seus, trets fidelment de la seua magna obra lliterària:

– És indiscutible que l’identitat històrica de Valéncia és construir el Regne de Valéncia, que és la denominació històrica més corrent, la llegal i oficial.

– El perfecte regiment de la nostra autonomia només pot ser obra d’uns hòmens autonomistes de solera i no improvisats, que no tinguen dependències polítiques de fòra del territori autónom.

– El nacionalisme és la proyecció política del patriotisme, el qual no és sino un sentiment d’amor a la Pàtria, la qual és la suma de tot allò que el patriota pot dir que és lo seu.

-Valencians churros, el valencià és el substantiu i churro és l’adjetiu, i no churros valencians; el substantiu és churro i valencià l’adjetiu. Els churros verdaders valencians; ho ha hagut mai discriminació, han segut i són, s’han sentit i es senten valencians, ells són els custodis de l’aigua que les hortes del pla necessiten. Són cooperadors a la riquea agrícola valenciana, el tindre la seua clau en eixos rius, en l’unió d’uns i atres valencians, en el costellam del Regne de Valéncia.

– He de començar per advertir que, per a mi en bona ortodòxia valenciana, és el valencianisme polític l’autèntic, en el meu pensament està, com a primordial, el sentiment d’amor a la Pàtria Valenciana, est és el topònim que els valencians han sentit en tot moment com el més cordial en el nostre amor a la Pàtria.

– És molt lo que se’n dugué el vent; pero com en l’era, en ple estiu quan el llaurador suorós del noble treball del camp, llança contra l’or del sol el blat recent batut, el vent s’endugué la palla, la pols, la brutea, lo llauger, lo fluix, lo impur, pero no pogué endur-se’n el gran, lo clar, lo net, lo permanent, lo pur… és este el gra pur, net, generós lo que ha construit el valencianisme regat per la font que porta ses aigües clares per a la conservació i cultiu del valuós llegat cultural de la nostra gloriosa història.

Himne de Lo Rat Penat. Lletra d’Anfós Ramon, música de Jesús A. Madrid

Este himne s’estrenà en el Palau de la Música de Valencia, en motiu del XXV Aniversari del Cor Popular de #LoRatPenat l’any 2005. La lletra se li encarregà, per part de Rosa Bartual, a Anfós Ramon per a ser un regal del Cor cap a Lo Rat Penat i fon musicat per Jesús A. Madrid.

HIMNE DE LO RAT PENAT
Lletra: Anfós Ramon i Garcia
Música: Jesús A. Madrid i Garcia

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.

¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.

Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.

Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Enric Esteve: “No nos cansarem mai de reivindicar la validea oficial dels nostres títuls de Llengua Valenciana”

Transcripció de fragments del discurs del President de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, Enric Esteve i Mollà en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el que va reclamar l’oficialisació dels títuls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat:

«…Des de Lo Rat Penat, lo que no nos cansarem mai de reivindicar és la validea oficial dels nostres títuls de Llengua Valenciana, que siguen reconeguts, d’una vegada per totes, per la Conselleria de Cultura i Educació. És incomprensible que se continue mantenint l´injustícia que va cometre el Conseller Císcar cap a l´institució que més ha fet pel nostre Idioma Valencià.»

Igualment demanà el màxim autogovern per al nostre poble:

«…reivindiquem també que el nostre actual sistema llegislatiu acullga i reflectixca les màximes aspiracions del nostre poble valencià, i per mig de la reforma del nostre Estatut d’Autonomia, pogam conseguir les mes altes quotes d’autogovern per a la nostra nacionalitat.»

I l´unió de tots els valencians:

«…És imprescindible que treballem junts per tal de conseguir una Pàtria més digna i més respectada per tots. Els valencians hem de fonamentar el nostre futur en l’unió, en la comprensió, en la solidaritat i en el màxim respecte a les diversitats i a les distintes sensibilitats. Hem de deixar de banda, d’una vegada per totes enfrontaments estèrils i particularismes caducs i innecessaris.»