El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

      Per a commemorar enguany el dia de la Pàtria Valenciana que celebrem al voltant del 9 d’Octubre, el Cor Popular de Lo Rat Penat els oferix un programa que creem i esperem que els agrade.

      Cantarem dos barrejats de cançons festives que escomencen un per A la fira no vages si no portes diners i l’atre per Dolores tenia un nóvio seguides d’unes atres cançons.

      Cançó de breçol. Una cançoneta que vaig improvisar mentres tenia en els meus braços a la meua neteta Andrea quan apenes contava en uns pocs mesos d’edat.

      En el programa figuren tres havaneres. Allà en l’Havana, en la que se parla dels “amorios” que una mulata casada té en un home blanc en detriment del seu marit. No veges com se va posar este quan se va enterar de l’engany. Cançó cantada en les dos llengües oficials de la nostra Comunitat. A la muerte de Granero. Cançó molt popularisada en la que se narra la tràgica mort del torero ídol del poble valencià que fon Manuel Granero. Va morir el 7 de maig de 1922 d’una cornada en el coll rebuda del bou Pocapena de la ganaderia de Veragua.

      Cançó d’amor. Recorts en el que un matrimoni ya major rememora els seus anys de joventut.

      Alacantines. Selecció de cançons arreplegades en les comarques de L’Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta.

      Cançons patriòtiques: Cant a la terra. El Cardenal Benlloch (Juan Benlloch i Vivó, Valéncia 29/12/1869-Madrit 14/02/1926) va compondre per a la colònia valenciana en Burgos un himne dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats al qual li va posar com a títul “A la Verge dels Desamparats” en text original de Francisco Bou. Ya en l’any 1998, el gran i admirat poeta Pere Delmonte li va posar lletra patriòtica. Finalisarem la primera part cantant la Cançó de lluita, cançó composta contra l’opressió  catalanista que ya existia a príncipis del S.XX.

      ¿Quí me compra una barraca? Cançó arreplegada en Tavernes de la Valldigna en la que el primer tema és profunt i impressionant.

      Antigament, quan una cançó se fea molt popular, el poble valencià li posava lletra en llengua valenciana que no tenia res que vore en l’original. Este és el cas d’una cançó de la sarsuela “La del Soto del Parral” en la que se “transformà” en una cançó pasqüera. Lo mateix passa en una cançó de la sarsuela “La Montería” que la va convertir en un duo d’un gat i una gata.

      María la O és una romança de la sarsuela del mateix nom que va compondre l’autor cubà Ernesto Lecuona.

      La Maredeueta. Cançó que ha calat profundament en el poble valencià.

      Mirando al mar. Preciosa cançó del cantant de nom artístic Jorge Sepúlveda.

      Castelloneres. Tres cançons populars de Castelló: “Marineries”, “Me’n vaig a la Marjaleta” i “Jota de Castelló”.

Jesús A. Madrid

 

 

                                                                     I PART
Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó de breçol Jesús Andrés Madrid García
Allà en L’Havana Fortaleny
Alacantines Banyeres, Muro d’Alcoy, Gata de
Gorgos, Vergel, Pedreguer i La Xara
Cant a la terra Pere Delmonte/Juan Benlloch i Vivó
Cançons rialleres Massarrojos, Cullera, Villalonga,
Xàtiva, Carcaixent, Guadassuar i
Valéncia
¿Quí me compra una barraca? Tavernes de la Valldigna
A la muerte de Granero Alfara del Patriarca
La del Soto del Parral Soutullo i Vert
(Cançó de Pasqua de Nasaret) Lletra popular valenciana
Cançó de lluita Maximilià Thous/Miquel Asensi
 

II PART

Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó d’amor Jesús A. Madrid García
La Maredeueta José Santonja/Manuel Penella Raga
La Montería Jacinto Guerrero
(Marramiau) Lletra popular valenciana
María la O Gustavo Sánchez/Ernesto Lecuona
Mirant la mar Luis Sancho Monleón
Adap. i lletra en valencià: Jesús A. Madrid
Castelloneres Popular de Castelló
Lo Rat Penat Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià M. Thous/ José Serrano

 

HIMNE DE LO RAT PENAT

Lletra: Anfós Ramon i Garcia

Música: Jesús A. Madrid i Garcia

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.

¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.

Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.

Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

 

Mª TERESA OLLER BENLLOCH (1920-2018)

La Junta de Govern de Lo Rat Penat, vos comunica que ha faltat l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). La capella ardent estarà oberta hui 4 de setembre, a partir de les 18 h. i fins al tancament, en el Conservatori de la Plaça de Sant Esteve, 3. Demà dimecres, a les 16 h. missa en el Cementeri General.

Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Descanse en pau.

A Mª TERESA OLLER BENLLOCH

(1920-2018)

Valéncia, 3 de setembre de 2018

Lo Rat Penat vol adherir-se al pesar de tot un poble per la mort de l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). Mª Teresa, millor que ningú, va saber captar l’ànima i el sentir del poble valencià a través d’eixa expressió popular que és el folclor, eixe esperit que nos fa com som, del sentir i del viure format per generacions de valencians a través del temps i dels avatars de l’història del Regne de Valéncia.

Mª Teresa mai deixà de treballar per la cultura valenciana, a Valéncia dedicà la seua vida, arreplegant l’ànima del poble valencià en la seua expressió quotidiana, en tots els valors que això comporta, de senzillea, de naturalitat i d’humanitat.

La seua relació en Lo Rat Penat es remonta a la seua infància, perque des de ben chicoteta acodia en son pare a la sèu de la societat, en la plaça de Manises, en el Palau de la Scala, que ara és sèu de la Diputació. Són pare Manuel Oller fon regidor de l’Ajuntament de Valéncia en vàries llegislatures, sempre independent, i també fon directiu de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ocupant diferents càrrecs; en 1929 fon nomenat vicepresident i en 1931 ocupà eventualment la presidència. I fon també Mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, el certamen que Lo Rat Penat organisa des de 1879.

 En eixos anys, la menuda Mª Teresa mentres jugava s’impregnava ya en les velles parets de Lo Rat Penat d’eixe amor i estima per Valéncia i per la seua cultura que l’han acompanyada a lo llarc de la seua vida. Allí començà a sentir Mª Teresa eixe interés per la música mentres escoltava ensajar al Cor de Lo Rat Penat… i li dia a son pare que ella també volia cantar en eixe cor, i ho dia en eixa alegria i en eixa espenta que ella sempre ha sabut transmetre a tots els que l’han rodejat i que era una de les característiques que marcaren el seu caràcter….

 

Infatigable, tenaç i treballadora, Mª Teresa Oller, se sorprenia en els cants, balls, romanços, dites, sentències i pregons que se sentien pels carrers dels pobles i ciutats del Regne de Valéncia, que encara formen part de les vivències i de la memòria dels nostres majors, i que gràcies a la seua llabor d’estudi, recolecció i recopilació han quedat registrats per a que no es perguen i preservar la nostra memòria colectiva, aixina com facilitar la llabor dels estudiosos.

La llabor de tota una vida, la de Mª Teresa Oller, ha segut de capital importància per ad eixa part fonamental del nostre patrimoni cultural com és el folclor valencià.

Per la seua banda Lo Rat Penat sempre ha reconegut el valor i l’importància de la seua llabor. Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Gràcies Mª Teresa per haver segut un eixemple de fidelitat i llealtat al teu poble i a les seues arrels. En Lo Rat Penat estem molt orgullosos d’haver contat sempre en tu i d’haver-te expressat el nostre carinyo i la nostra admiració.

Descansa en pau Mª Teresa,…-i com ya estaràs en el cel demana-li a la Mareta pels seus fills de Valéncia, per la Pàtria Valenciana que s’ampara baix son mant.

 

Enric Esteve i Mollà

President de Lo Rat Penat

El divendres 6, Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

L’associació cultural Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig el pròxim divendres dia 6 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig, el qual serà oficiat pel Rvt. Sr. D. Antonio Ros Talaero, rector de la pàrroquia Assunció de Nostra Senyora de Museros, i serà cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

La Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, acompanyada per la seua Cort d’Amor realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia fa més de 600 anys del primer hospital psiquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any” en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions. Enguany Lo Rat Penat ha decidit premiar a l’Interagrupació de Falles de Valéncia pel seu treball en favor de la grandea i la proyecció de la nostra festa més universal.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre encorajant al poble valencià a participar en el solemneTe Deum de la catedral (11:00 h) i la Processó Cívica (12:00 h.) acompanyant a la Real Senyera, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana. La Senyera de Lo Rat Penat eixirà en tots els honors a les 10:30 h. del matí de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers per a acodir a la catedral de Valéncia on presidirà el solemne Te Deum del 9 d’octubre que oficiarà el cardenal arquebisbe de Valéncia.

En el Sopar es realisarà el sorteig de diversos obsequis, gentilea d’artistes, empreses i colaboradors. Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de la Casa de los Falleros i de Juan Boluda S. A.

Des de la centenària associació els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians”.

¿Sabies que les Joventuts Ratpenatistes foren les precursores de la Processó Cívica del 9 d’Octubre?

Foren les Joventuts Ratpenatistes les que, en 1917, realisaren un primer acte d’ofrena en el monument a Jaume I, i que fon la societat Lo Rat Penat qui animà, en els primers anys vint, un homenage que responguera a l’increment de consciència valencianista de la societat. Serà en 1922 quan l’Ajuntament i la Diputació s’unixen per fi a Lo Rat Penat i acodixen en corporació, per primera volta, acompanyats de la Real Senyera, a l’ofrena a Jaume I.

1922 és, per tant, el primer any en que, gràcies a Lo Rat Penat, es recupera la Processó del 9 d’Octubre en un cerimonial homologable al de l’época foral.

(DOGV, Núm.7892. Declaració de la Processó del 9 d’Octubre com a Be d’Interés Cultural Immaterial)

¿Sabies que…?

En els anys de la Transició, la postura ferma i decidida de Lo Rat Penat, junt a moltes atres entitats, en defensa dels símbols històrics valencians i de l’identitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana, possibilità que la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1982 arreplegara una part important de les reivindicacions del nostre poble.

Fotografia: Manolo Guallart

Poema de Teodor Llorente a la Real Senyera

En motiu del segon centenari de la mort de Calderón del Barca en l’any 1881, s’organisaren en Madrit uns actes d’homenage als quals assistí en tots els honors la Real Senyera.

Teodor Llorente, segon president de Lo Rat Penat, escrigué en motiu del regrés de la Senyera a Valéncia després d’aquell acte, un poema a la nostra Real Senyera, que vos transcrivim a continuació:

¡Oh, Senyera valenciana!
¡Gonfanó de la ciutat!
¡Drap gloriós d’or y de grana
que corona el Rat-Penat!
Vuí, rejuvenint la historia,
mamprens, al vent de la gloria,
altra volta l’antich vol;
y banyante en llum encesa,
per tu, de nostra grandesa,
tornar a eixir lo brillant sol.

No arrives, no, coronada
de sanguinosos llorers,
ni entristixen ta tornada
gemechs de hórfens llastimers.
Entre vítors y alegríes,
tan glorós com ans venies,
vens, ¡oh, penó may vensut!
de donar, en lloch insigne,
al Geni homenaje digne,
y a la Patria honrós tribut.

Triomfalment la Cort d’Espanya
te ha vist, en carro de honor;
y la gent propia y la estranya
se uniren en ta llabor.
Complaguts en ta victoria,
han abaixat de la Gloria
y te han mirat sonrient
(públich digne de tal festa):
lo gran Rey de la Conquesta,
Ausias-March y Sant Vicent.

Tú, tradicional bandera
de Fe, Patria y Llibertat,
a Espanya, a Europa sancera
nostra historia has recordat.
De nostres insignes
poetes, guerrers o sabis,
evocaves lo gran nom;
darrere de tú marjaven,
y al vórelos com passaven,
abaixava el cap tot hom.

Passaven, vestits de malla,
reys, capdills y almogavers,
en perdurable batalla
contra els alarbs traiciones;
passaven pel pla y la serra
consagrant la nostra terra,
ab gloriós bateig de sanch;
y sobre ells, capitá y guía,
Sant Jordi s’aparexía
en son famós cavall blanch.

Pasaven bisbes y frares,
predicadors y romeus;
y a la fe fe nostres pares
vensuts, muslims y juhéus
Reynes que bastíen temples
passaven, donant eixemples,
d’hon l’infern confundit fuig;
y passaven -¡oh, alegría!-
les estreles de María
sobre el sant tosal del Puig.

Passaven, ab la gramalla,
los justicies y els jurats,
donant,per escut y valla,
lo lley a les llibertats;
passaven pavordes, mestres
en tot saber; y los mestres
en les arts del trovador;
y encenent honestes flames,
passaven hermoses dames
doctes en les lleys de amor.

Tota eixa despareguda
y anyorada majestat,
en tú Valencia saluda,
¡Senyea del Rat-Penat!
D’eixes perdudes grandeses
veu brotat noves promeses
plenes de dolsos conhorts;
y tant pots y tan alcances,
que’t fas nunci d’esperances,
tú, la insignia dels recorts!

Teníes tú, quant lo poble
duyes als combats guerrers,
pera defensarte, un noble
Centenar de Ballesters.

Vuí, centenar de centenes,
ab lo calor de les venes
ab la fe que no decáu,
de ta custoria responen;
y millor defensa’t
bandera de amor y pau!

Ab la corbella o l’aixada,
ab llansadora o martell,
ab la ploma may cansada,
ab lo creador pincell,
ab la ma curtida y forta,
ab lo cor, sagrat fornall,
serém per ta gloria, oh, Reyna,
lo Centenar de la feyna
y els Ballesters del trevall.

Jurém per lo nom del pare
que es nostre millor espill;
per lo bes que cada mare
li dona a son tendre fill;
jurém per la llar sagrada,
jurém per la etat pasada,
jurém per lo esvenidor,
jurém ab fe en la victoria,
lluytar sempre per ta gloria
¡Senyera del patri amor!