PER LO NOSTRE – Enric Esteve i Mollà

LA BAIXEA MORAL DE COMPROMÍS

Han publicat els mijos de comunicació que el Sr. Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació, ha utilisat les rets socials per a burlar-se cruelment de l’aspecte físic d’Eduardo Zaplana, una persona i un home que des de fa anys lluita en valor i fortalea contra la seua enfermetat.

Lo primer que el tal Nomdedéu deuria canviar-se és el llinage, ya que no tan sols se burla del dolor i del patiment dels demés, sino que l’utilisa per a fer mal a un home que no té més culpa que haver segut el President de la Comunitat Valenciana.

¿Tant odia esta gent als qui no pensen com ells? ¿Tanta maldat tenen que ni davant del patiment i de l’enfermetat expressen compassió? A pesar d’eixa baixea moral tan evident esta gent està ocupant llocs de responsabilitat en càrrecs públics.

No a soles ha segut l’immoral Nomdedéu el que s’ha burlat de la tragèdia humana, també la seua companyera, la diputada en Corts Valencianes Mireia Mollà ha tingut temps per a riure’s i aplaudir a qui no mereix ni tan sols el calificatiu de persona. Lo cert és que qui desija el mal gratuïtament sol ser per enveja, i eixa actitut no pot dur res bo.

Espere que la puritana Sra. Oltra, veu i pensament de Compromís, coalició a la que els nomenats pertanyen, utilise el seu càrrec per a anunciar la dimissió del Sr. Nomdedéu, entenent que en el conglomerat polític que dirigix no caben, segons ella, els corruptes morals.

Me sent decepcionat en el president de les Corts Valencianes. Tenia una bona opinió d’Enric Morera. Pero si no és capaç de denunciar públicament el comportament infame d’est individu, hauré de pensar que m’he equivocat i que no podré aplegar a cap enteniment en ell.

Sent el dolor d’Eduardo Zaplana perque és el dolor d’un home que en els seus encerts i els seus errors ha demostrat sempre la seua humanitat i respecte als demés.

Sr. Nomdedéu “Quien desea el mal a su vecino, tiene el suyo de camino”.

La Senyera de Lo Rat Penat presidirà en la Catedral el Solemne Te Deum del 9 d’Octubre

El cardenal arquebisbe de Valéncia ha rebut al president de la centenària institució cultural

El cardenal arquebisbe de Valéncia, D. Antonio Cañizares ha rebut a una delegació de Lo Rat Penat, encapçalada pel seu president, Enric Esteve, per tal de acordar de que enguany novament la Senyera de Lo Rat Penat, presidirà el solemne Te Deum del 9 d’Octubre, que es celebrarà a les 11 h. en la Sèu Metropolitana de Valéncia.
El president de Lo Rat Penat, vol convidar a tot el Poble Valencià a acompanyar a la Senyera de l’Institució que eixirà en tots els honors a les 10:30 h. de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers, fins a la catedral per a participar en el solemne Te Deum del 9 d’Octubre.
La Senyera de Lo Rat Penat, facsímil de l’original, fon beneïda en 1923 en la Basilica de la Mare de Deu pel cardenal Reig, i pot considerar-se la segona ensenya de la Comunitat Valenciana per tots els actes patriòtics que ha presidit.
Cal recordar que Lo Rat Penat és el promotor de la recuperació de la processó cívica del 9 d’Octubre i de la celebració d’este data, que, des de la recuperació de l’autogovern, és el Dia de la Comunitat Valenciana.
Davant la negativa de l’actual tripartit que governa l’Ajuntament de Valéncia de que la Real Senyera entre en la catedral, trencant una tradició secular dels valencians en la celebració d’esta històrica data, serà la Senyera de Lo Rat Penat la que presidixca el Te Deum d’acció de gràcies.

¿Sabies que Mn. Escolano va destacar que la llengua valenciana era superior a la catalana?

Mn. Escolano, al referir-se al tema concret de la llengua que es parlava en el Regne de Valéncia, destaca dos aspectes: que es denominava llengua valenciana i que era superior a la catalana.

 Vejam com ho han fet “professors indiscutibles” i “famosos científics en lligüística”.

 Qualsevol investigador, si vol ser fidel a la seua missió, deu assumir, a favor o en contra de la tesis que sustente, la realitat dels texts, reproduint-los i respectant-los tal i com varen eixir de la mà del seu autor.

 Els testimonis aduïts per Sanchis Guarner en el seu llibre La llengua dels valencians que es referixen a Mn. Gaspar Escolano són autèntics, pero diferixc radicalment de l’interpretació catalanista que ell els dona.

 D’entrada, Escolano, en el llibre primer de les seues Decadas, quan dona títul al cap. XIV, ho fa d’esta manera: “De la lengua lemosina y valenciana”, i continua dient: “La tercera y ultima lengua maesta de las España es la lemosina y más general que todas, después la castellana, por ser la que se hablaba en la provença y toda la Güianya y la Francia gótica, y la que agora se habla en el Principado de Cathaluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yviça y Sardeña” (I, XIV, 1, cols. 88,89).

 Més avant, per tal d’exaltar esta llengua llemosina, diu que es parlava en la Cort de Montpelier. Per això deduïx Mn. Escolano: “De aquí es, como nuestro venturoso conquistador el rey don Jayme se huviese criado con ella y tetadola en los pechos de su madre, en dicha corte de Montpeller; hizo tanto esfuerço la lengua en él y en su casa, que, conquistada Valencia de poder de moros y poblada de la mejor y más belicosa gente que tenía el mundo, quiso que tuviese parte su lengua en la conquista y que los nuevos pobladores huviesen de usar el lemosín” (I, XIV, 7, cols. 92.93).

 Com be es pot comprovar, en estos testimonis no apareix per a res el català.

En quant a la frase d’Escolano citada ostentosament per Sanchis Guarner, que diu: “Como fue poblado (el Regne de Valéncia) desde su conquista casi todo, de la nación catalana y tomó de ella su lengua” (I, XV, 14, col. 108), dec negar el supost de Mn. Escolano, ya que hi ha en estes paraules una clara contradicció en unes atres d’ell: “No embargante que buena pella del exército fuese de Aragón”, “poblada de la mejor y más beliciosa gente que tenía el mundo” (I, XIV, 1, 89). Pero és que, ademés d’esta contradicció i per d’amunt d’ella, està la prova científica i contundent del Dr. Antoni Ubieto i de la Dra. Cabanes, els quals han demostrat més que suficient, a base dels texts originals, que el número de catalans vinguts a la conquista de Valéncia en D. Juame fon molt reduït. Per tant, si falla el supost, falla també tota l’argumentació.

Per no allargar-me massa, aduiré només dos testimonis de Mn. Gaspar Escolano en que parla de la perfecció de la llengua valenciana i en els quals ben clara queda, per tant, la seua denominació.

El primer és: “Pero es cierto que corre parejas con ella la valenciana, siendo ésta la más pulida y cortesana dellas y la que se entiende en los pueblos mayores y ciudades” (I, XIV, 5, col.92).

 El segon és el següent: “Esta llengua (la llemosina) se comenzó a hablar en la ciuda y Reyno de Valencia y con el curso del tiempo se fue adelgazando, de suerte que, arrimado algunos vocablos gosseros que hoy en día se quedan en la catalana, poniendo en su lugar, de la latina los que bastavan, acepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen como natural, ha venido a tener nombre de por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las más dulces y graciosas del mundo” (I, XIV, 7, col. 93).

 Crec que les paraules de Mn. Escolano són tan clares que no necessiten d’explicació. A través d’elles podem interpretar el seu pensament afirmant que, més que d’unitat idiomàtica entre llengua valenciana i la catalana, es referix al fet que les dos llengües dimanen d’una mateixa arraïl i que en el seu temps, per factors determinants que d’algun modo explica en el text següent, es diversificaren present cada una la seua pròpia fisonomia: “El clima y secreta influencia del cielo en el suelo deste Reyno (hace) que todas las cosas, que a él se trasladan de otras tierras, se perfeccionen y crien con mayor fineza y lindeza que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimento en las plantas, hierbas y frutales, ha hecho tambien su prueba en la lengua. En limar y perfeccionar la propia (lengua) se ha dado  (els valencians) tan buena maña, que con ser la mesma (de la mateixa arraïl) que la catalana, se ha quedado ésta montaraz y mal sonante, y la valenciana, ha pasado a cortersana y gentil (I, XIV, 8, col.93)”.

 Encara que “aquesta suposada superioritat” no pareix que li agrade massa a Sanchis Guarner en Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XIV, XVII i XVIII, 36, ací queda la realitat del text de Mn. Gaspar Escolano.


Foto: Decada primera de la historia de la insigne y Coronada ciudad y Reyno de Valencia (Bivaldi).

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

Acte Commemoratiu del Dia Nacional Valencià el 6 d’octubre en El Puig

Dins dels actes commemoratius del Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat organisa el tradicional Sopar de Sant Donís, que enguany celebrarem el dia 6 d’octubre, divendres, en el següent programa:

  • 21:00 h. Te Deum en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig, acompanyat pels cants del Cor Popular de Lo Rat Penat.

Entrega del Premi Crit Valencià de l’Any 2017.

  • Seguidament, Sopar de Sant Donís en el restaurant Huerto de Santa María d’El Puig.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).

Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

¿Sabies que en el sigle XVI un catedràtic de l’Universitat valentina va reconéixer el valencià com a llengua?

En la Primera part del Vocabulario del Humanista Joan Llorenç Palmireno diu expressament: “Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o Lengua Portuguesa”.

En tan poques paraules s’inclou el reconeiximent de la nostra Llengua Valenciana, per part de Joan Llorenç Palmireno, en els mateixos drets de les atres Llengües del seu entorn: Castellana, Italiana, Francesa o Portuguesa. El mèrit d’est escritor, com a argument positiu en defensa de la nostra Llengua Valenciana, està en que no és natural del nostre Regne sino del d’Aragó i, per tant, al fer una tal afirmació no el pogué moure mai cap amor patri per exagerat que fora.

Palmireno fon catedràtic de la nostra Universitat valentina durant molts anys de la seua vida i a la seua aula d’Humanitats assistien alumnes de totes les comarques del Regne. Pero això ben be pogué comprovar que la llengua que els seus alumnes parlaven i, en la qual trobava tantes i tan excelents obres dels autors valencians que el precediren, era la Valenciana, filla del mateix tronc, el llatí, i germana de les del seu voltant, denominades “llengües romanç”.

Ad est aragonés, Joan Llorenç, Palmireno, Valéncia li deu un tribut d’agraïment puix el té ben mereixcut.

El seu testimoni el crec molt important per algunes raons: en primer lloc, per ser un gran llatiniste i bon coneixedor de les llengües romanç; també per se un juge imparcial en causa alinea; i, finalment, per ser un eslabó o anell d’unió entre els testimonis dels clàssics valencians i els escritors que venien ací a continuar una tan brillant tradició.

Este nou testimoni constituïa un nou argument en defensa de la nostra Llengua Valenciana, la qual, instituïda com a llengua lliterària per haver alcançat ya l’Edat seua d’Or en estos temps de l’autor, intenten alguns reduir-la a un simple dialecte del seu germà, el català.

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

F. Millán: “La llengua valenciana, és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar”.

La llengua que tingué com a orige el romanç que els valencians parlaven durant els anys difícils de l’Alta Edat Mija i que va rebre mér tart, per a enriquir-la, l’influència dels poetes musulmans i les aportacions dels cavallers occitans que acompanyaren al rei don Jaume, fins a convertir-se en la més bella de les llengües conegudes.

És la llengua harmònica que en el segle XIV expandiren per l’Europa coneguda Sant Vicent Ferrer i son germà Bonifaci, la mateixa que en el segle XV convertiren en la primera llengua culta de les Espanyes, Bernat Fenollar i Roïç de Corella, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell i Isabel de Villena, Jaume Roig i tants atres poetes i narradors que poblaren la cort dels virreis valencians. La llengua que els Papes Borja, Calixt III i Aleixandre VI, convertiren en llengua universal omplint en els seus resons les estàncies vaticanes.

Transcorreguts els dolorosos segles que tenen com a reis peninsulars als descendents de la Casa d’Àustria, XVI i XVII, en els que la llengua valenciana fon proscrita, i els menys conflictius que tenen als Borbons com a detentadors de la corona, XVIII i bona part del XIX, arribarà el moment de recuperar la llengua que pareixia perduda en l’explosió de Valencianitat que significà el moviment de la Renaixença, Constantí Llombart i Teodor Llorent, Bernat i Baldoví i Eduart Escalante, Querol i Pizcueta, Puig Torralba i Bodria, i tantes i tantes plomes que, des d’aquell moment, des de l’últim terç del segle de les llums, en la seua obra immortal, han anat marcant un camí que ya no té fi. Xavier Casp, Anfós Ramon, Simó Santonja, són fites en la senda traçada que se pobla en tots els poetes que esta nit nos acompanyen i que, per ser amics m’abstinc de nomenar.

Una llengua, la llengua valenciana, que és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar. Una llengua que tots els valencians, sense distinció de classes o de fortunes, hem d’estar compromesos en la seua permanent defensa, difussió i divulgació. I a lluitar sense treua en contra dels enemics que, ya siga des de la Meseta, des de les terres de més allà de l’Ebre, o des del nostre propi entorn, pareixen disposts a fer-la desaparéixer, estem tots convocats en un nou clamor de Germanies que no podem desdenyar.

Transcrit del discurs del mantenedor, Hble. Sr. D. Fernando Millán Sánchez, dels CXXVIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

¿Sabies que…?

En els anys de la Transició, la postura ferma i decidida de Lo Rat Penat, junt a moltes atres entitats, en defensa dels símbols històrics valencians i de l’identitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana, possibilità que la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1982 arreplegara una part important de les reivindicacions del nostre poble.

Fotografia: Manolo Guallart

J. Alminyana: “Els autors valencians asseguraven que les versions de les seues obres les feen en Llengua Valenciana i no en catalana”

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

En quant a la denominació de la Llengua Valenciana, Antoni Canals nos oferix un text lluminós que, per sí sol, val ya per mil. Els valencians no li ho agrairem mai prou, i més els de hui, clavats en la polèmica llingüística que llamentablement nos està dividint per a profit d’un tercer, ya que, a més de reconéixer la nostra Llengua Valenciana, establix clarament la seua diferenciació de la catalana.

En el pròlec de la seua obra Valeri Màxim diu textualment: “perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'[he] tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l’hagen tret en lengua cathalana”. Est és el valiós i flagrant text del mestre Antoni Canals. Tal com ho ha dit u dels nostres bibliógrafs, d’ell es desprén que ya en el segle XIV, i no en el XV com ho afirma el senyor Miquel i Planas en l’introducció del seu Cançoner satirich valencia, els autors valencians asseguraven que les versions de les seues obres les feen en Llengua Valenciana i no en catalana, distinció que s’estengué més tart quan, a finals del segle XV, a l’imprimir-se i reimprimir-se en Barcelones obres d’autors valencians, es fea constar, en les portades i en els colofons, i inclús dins dels texts, que ho eren en “Llengua Valenciana”, “en la nostra Llengua Valenciana” o “en estil de valenciana prosa”; com també està clar que es va fer una versió en català del Valeri Màxim, segons el testimoni del mateix Antoni Canals, versió que, hui per hui del tot desconeguda, remarca la seua diferenciació de la Llengua Valenciana.

Sense entrar en disquisicions ni en interpretacions, ni manco en filologies d’este text, només per la seua simple llectura i sense prejuïns es pot aplegar a conéixer i a entendre que es tracta d’una diferenciació real que fa Canals entre la Llengua Valenciana i la Llengua Catalana.

Inici dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2017-2018

Lo Rat Penat inicia un any més els seus Cursos de Llengua i Cultura Valencianes en la seua LXVIII (68) edició. Una nova edició dels Cursos que organisem des de 1949, seguint en la trayectòria de difusió de la llengua i cultura valencianes que caracterisa a la nostra entitat des de la seua fundació.

El pròxim divendres 22 de setembre a les 19 h se realisarà en el saló Constantí Llombart de la nostra sèu un acte inaugural informatiu, d’entrada lliure, en el que s’expondran els diferents cursos disponibles i s’atendran dubtes i demandes dels interessats en matricular-se. Ademés s’aprofitarà per a fer una charrada divulgativa de les diferents ferramentes informàtiques que tenim a la nostra disposició per a fer un us correcte de la llengua valenciana segons les normes d’El Puig.

Els alumnes dels distints nivells, tant presencials com a distància, podran matricular-se des del 18 de setembre fins al 31 d’octubre en la sèu de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, en horari de 9 h a 14 h i de 16:30 h a 21 h.

A continuació es detallen els diferents cursos disponibles:

Nivells dels cursos de Llengua (pla d’estudis anual) (inici 16 d’octubre de 2017):

  • Curs Bàsic: Coneiximent de la llengua valenciana a nivell oral i gramàtica bàsica, destinat a no valenciaparlants (nivell A2 segons Marc europeu de referència). Presencial.
  • Curs Elemental: Introducció a la gramàtica i ortografia de les Normes d’El Puig (nivell C1 segons Marc europeu de referència). Presencial i adistància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Bàsic o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Mig: Curs de perfeccionament de l’escritura. Profundisació en diversos aspectes de la nostra llengua (nivell C2 segons Marc europeu de referència).
  • Presencial i a distància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Elemental o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Superior: Diverses matèries relacionades en la llengua, la lliteratura i la cultura valenciana componen este curs.
  • Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Mig per a poder cursar-lo.
  • Curs de Professorat: Curs d’especialisació llingüística i treball final d’investigació / docència dirigit per un mestre del claustre.
  • Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Superior per a poder cursar-lo.
  • Curs de Revalencianisació Llingüística (inici novembre 2017). Dirigit a persones que ya conten en el títul “Mitjà” de la “Junta Qualificadora” pero desigen revalencianisar la seua ortografia, lèxic, morfosintaxis i fonètica d’acort en la normativa valenciana. La superació en aprofitament d’este curs se convalida en el certificat de Nivell Mig de Lo Rat Penat.
  • Curs d’Interpretació i Direcció Escènica (inici octubre 2017): Introducció al món del teatre i de les actuacions teatrals.
  • Fòrum de cultura valenciana – pràctica del valencià oral(inici octubre 2017). Estructurat en forma de tertúlies a l’entorn d’un tema sobre la llengua o la cultura valenciana, està dirigit especialment a persones que sense seguir un pla d’estudis concret, o be una volta s’ha superat el pla d’estudis general, vullguen centrar-se en la pràctica i perfeccionament del valenciàoral.Existix la possibilitat de realisar proves de nivell, que permeten l’accés directe al nivell Elemental i al nivell Mig.
  • Seminaris formatius:
  • Accions formatives específiques:
  • Llista de correu sobre informació de cursos, seminaris i jornades:
  • Matrícula:La matrícula per als seminaris i cursos que escomencen a partir de novembre de 2017, estarà oberta fins una semana ans d’escomençar cada acció formativa.
  • Per a més informació pots telefonejar a Lo Rat Penat (963 91 09 92) o be remetre-nos un correu electrònic a cursos@loratpenat.org
  • Els alumnes poden matricular-se entre el 18 de setembre i el 31 d’octubre.
  • Si vols estar puntualment informat de la celebració de cursos, seminaris i jornades, solicita que et donem d’alta en la nostra llista de correu enviant-nos un e-mail en el teu nom a cursos@loratpenat.org, indicant-nos preferiblement en quina classe d’accions formatives estàs especialment interessat.
  • Podeu propondre a la Secció de Cursos l’organisació d’accions formatives específiques sobre aspectes concrets de la normativa de la llengua valenciana, de la seua història, o be d’una extensió dels cursos de llengua en alguna localitat, sempre que s’acredite l’interés en matricular-se d’un número mínim de 5 persones.
  • A lo llarc del curs s’organisaran seminaris formatius i jornades sobre un tema concret de la normativa de la llengua valenciana o de la seua història. S’informarà en antelació de la seua realisació.
  •  
  • Proves de nivell:
  • Curs d’Història de la Llengua i la Lliteratura valenciana (inici octubre 2017): Enguany s’obri la possibilitat de matricular-se i assistir a les classes de Nivell Superior de llengua, enfocades a l’història de la nostra llengua i lliteratura, encara que no es disponga del títul de Nivell Mig. S’acreditarà esta assistència per mig del corresponent diploma en finalisar el curs (no es convalida pel Nivell Superior, ni permet l’accés al Nivell de Professorat).
  • Curs d’Introducció a la Poesia (inici octubre 2017): Introducció al món de la poesia valenciana i millora de les tècniques poètiques. Dos nivells: elemental i alvançat

El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´octubre, celebrarà un Concert Extraordinari el pròxim dissabte, 23 de setembre, a les 11.30 h. del matí en el Palau de la Música (Sala Rodrigo), el qual estarà a càrrec del Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

Un any més el COR POPULAR DE LO RAT PENAT, com ve fent-ho des de 1980, vol commemorar el dia de l’entrada triumfal del Rei D. Jaume en la ciutat de Valéncia el 9 d’octubre de 1238, adherint-se aixina a les solemnes celebracions, tant cíviques com religioses, del poble valencià.

En el programa del concert d’enguany hi han quatre havaneres. Mi bella Lola. Cançó que se canta per tota Espanya, la qual és una declaració d’amor d’un mariner cap a una chica nomenada Lola. El Micalet. Se canta per tota la costa de Castelló i naturalment per Valéncia. L’oroneta. Cançó d’orige mexicà que ha segut gravada per molts intérprets. Nosatres la cantem traduïda al valencià.

Cantarem tres cançons falleres o relacionades en les falles. Senyoreta. Els chiquets d’un carrer demanen a una guapa chica una estoreta per a la falla. Cançó de la falla (El sant de Pepico). Cançó dels autors M. Thous i Miquel Asensi. La So Malaena. Tema en la que dos personages, aprofitant l’obscuritat que per la nit hi havia en l’antiga passarela instalada propet de l’Estació del Nort (que unia les dos Gran Vies valencianes) feyen les seues necessitats urinàries. Lo que va servir com a escena principal (fa molts anys) d’una falla de les rodalies de dita passarela.

Sant Antoni de Gavarda. Cançó que se canta per tots els pobles de la Ribera Alta i en atres llocs, en la que en pla humorístic se narren els “milacres” del sant.

No hi ha camí. Uns famosos versos d’Antonio Machado de la seua obra “Proverbios y cantares” de Campos de Castilla que els he traduït al valencià  i li he posat música.

Anuncis radiofònics. En el S. XX les emisores de ràdio, per a cobrir despeses, emetien uns anuncis publicitaris, els quals, en música molt amena i apegadiça penetraven ràpidament en els oyents. En estos anuncis escoltaran una mostra.

La Leyenda del beso. A un intermig d’esta sarsuela, Luis Gómez Escolar li va posar lletra. Gravada pel grup Mocedades se va convertir en un gran èxit.
Pintora manisera. És un homenage de M.Thous i Miquel Asensi a les dònes de Manises que pintaven a mà la ceràmica que se produïa en la citada població.

Vals del Cabanyal. A sovint el poble valencià s’ha aprofitat de temes musicals famosos per a posar-li lletra pròpia. És est el cas del “Vals sobre las olas” de Strauss, en el que el poble canta els “amoríos” d’un jove pintor i una chica del Cabanyal.

Alfonsina i la mar. Cançó dedicada pels autors a la famosa poeta argentina Alfonsina Storni (29-05-1892, 25-10-1938) que va morir de forma tràgica en la plaja d’El Mar de la Plata on té un monument. La cantem en valencià.

Volar. Cançó famosíssima en tot lo món que va ser composta per Domenico Modugno. També coneguda per “Nel blu dipinto di blu”. L’escoltaran vostés en lletra traduïda al valencià per Donís Martín.

COR POPULAR DE LO RAT PENAT

Presidenta d’Honor: Rosa Bartual/ Director: Jesús Madrid

PROGRAMA

I PART

Mi bella Lola- Monòver
El Micalet- Valéncia i Castelló
Senyoreta- Valéncia
Sant Antoni de Gavarda- Gavarda i Alcàntara del Xúquer
L’oroneta- Pop. mexicana. Adapt.: Jesús Madrid
Cançó de la falla- M. Thous/Miquel Asensi
No hi ha camí-  Jesús A. Madrid
Jota de Llíria- Llíria
La So Malaena- Valéncia
Vent de Ponent- Jaume Cebrián Ibor

II PART

Anuncis radiofònics- Selecció
La leyenda del beso (Intermedio)- A. Paso, E. Reollo/ Soutullo i Vert
Che, que a gust -Alacant
Pintora Manisera -Miquel Asensi
Vals del Cabanyal- Valéncia
Alfonsina i la mar -Félix Luna/Ariel Ramírez. Lletra en valencià i adapt.: Jesús A. Madrid
Volar Domenico Modugno. -Lletra en valencià: Donís Martin  Adapt. mus.: Jesús A. Madrid
Como han pasado los años -Rafael Ferro/Roberto Live
Lo Rat Penat- Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià -M. Thous/ J. Serrano

Les entrades són gratuïtes i estaran disponibles el mateix dia del concert en les taquilles del Palau des d’una hora abans de l’inici, fins que s’esgoten.

Enric Esteve: “Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía”.

Fragment del discurs de l’Hble. Sr. President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, coincidit con el 150 aniversari del periòdic Las Provincias.

“Quantes vegades ‘Las Provincias’ fon el clarí de la crida a l’acció que servia per a salvar la dignitat valenciana, a l’acció que clamava en contra les injustícies que Valéncia rebia, a l’acció que rebujava els oblits i que alçava murs en contra tots aquells que intentaven acabar en la personalitat valenciana, en la seua identitat i com a poble, en la seua història, en la seua cultura i, sobre tot, en la seua llengua.

La seua Llengua Valenciana que, naixcuda com a tots els romanços espanyols en el segle VI, de les ruïnes del llatí, fon creixent i evolucionant fins a tindre un Sigle d’Or, convertir-se en la primera llengua culta d’Espanya, en aquella que forjà, durant el segle XV, el primer Renaiximent espanyol.

Ningú posà en dubte la singularitat de la llengua valenciana i el més gran coneixidor del romanç castellà, Miguel de Cervantes, fon el primer en elogiar-la i en defendre la seua supremacía.

¿I venen hui eixos falsos progressistes, eixa gent mediocre a posar-la en qüestió?

¡Quina ignorància més gran!

Gràcies puix a ‘Las Provincias’ en nom de tots els valencians de bona voluntat. La seua força és la nostra força. I gràcies ad ella estem dispost a resistir”.

ALGEMESÍ I LA MARE DE DEU DE LA SALUT

Algemesí és un poble que pertany a la Comarca de la Ribera Alta, a 32 Km. de Valéncia. Està situat en la planura aluvial del Xúquer en la confluència del riu Magre. El seu terme municipal llimita en Alginet, Sollana, Albalat de la Ribera, Polinyà del Xúquer, Alzira i Guadassuar. Creua el seu terme la carretera de Valéncia a Xàtiva per Alzira, i la de l’Alcúdia a Sueca, enllaçant en la carretera de Valéncia a Madrit per la costa, també ho fa l’autopista A-7. És un poble ric en cultius de cítrics, verdures i hortalices i en diverses indústries derivades de l’agricultura. També té serreries, fàbriques de mobles, de materials de construcció, de confecció de teixits, de licors, indústries de litografia, etc.

El seu monument principal és l’iglésia parroquial dedicada a Sant Jaume, obra de Doménech Gamieta (1550-1582). La frontera és renaixentista, verdaderament maravellosa, estètica i bonica, i de campanar únic. Destaca la bobeda de nervatura gòtica. El retaule de l’altar major era de Francesc de Ribalta, ya que el gran mestre de l’escola de pintura valenciana va tindre taller en Algemesí. Este magnífic retaule va ser destruït parcialment en 1936, i després de la guerra civil se va reconstruir, també parcialment per Segrelles, que deixà ademés en el temple obra seua. Se conserven de Ribalta i del seu taller l’obra pictòrica de l’altar de Sant Josep, dos retaules de Sant Vicent Ferrer i una Crucifixió.

Un atre monument digne de menció és l’antic convent dels frares Dominics, hui hospital, fundat en 1590 per Jaume Joan Bleda. Les noves iglésies parroquials són de construcció moderna.

Històricament Algemesí fon una aldea musulmana, repoblada pels cristians després de l’ocupació de Jaume I el Conqueridor. Des d’un principi formà part del municipi d’Alzira fins al regnat de Felip II. Ya en el sigle XVI tenia parròquia pròpia i, en 1574 a petició del síndic Guinovart, li fon concedida la segregació d’Alzira. Més tart, en 1602, Felip III li donà el títul de Vila Real, anexionant-se els llocs i senyorius de Cotes i Pardines, hui desapareguts, encara que es conserven el resenyats noms en dos partides de terme i també en uns retaules migevals que es conserven en l’iglésia de Sant Jaume.

Dins del terme d’Algemesí es troba un pintoresc parage natural nomenat La Chopera, i és d’interés ecològic un llac artificial localisat en la partida del Barranc a on existix una reserva per a la protecció del samaruc.

Sense dubte, la gran festa d’Algemesí és la dedicada a la Mare de Deu de la Salut, festa també gran dins de la Comunitat Valenciana, inclús comparable al Misteri d’Elig i a les celebracions del Sexeni de Morella. D’estes festes, alguns autors han escrit que tal i com es celebren en l’actualitat daten del sigle XIII, fet que no arriba a ser cert. Per això, analisarem els estudis d’investigació que ha realisat Mossén Vicent Castell, canonge i membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Per ad este autor, ben vinculat a la festa, és evident que la devoció a la Mare de Deu en Algemesí es centra en l’antiga image romànica que data dels primers anys de la Reconquista. Esta sagrada image fon trobada segons la tradició en el buit del tronc d’una morera, en la partida de la Barca. Ad esta Mare de Deu se la nomenava baix moltes advocacions, entre elles la de Verge de la Consolació i Verge dels Àngels, d’arrels agustines i franciscanes respectivament. A la fi s’aplegà a una conformitat, per votació popular, de donar-li el nom de Mare de Deu de la Salut (1586). En ocasió del trasllat de l’image des d’un altar lateral de l’antiga parròquia a un altar de la nova (hui el de la Puríssima Concepció). De tal manera es consolidà el títul, arribant a celebrar-se en el seu honor la festa principal del poble, fent-la coincidir en el dia 8 de setembre, festa tradicional del Naiximent de la Santíssima Verge.

En 1610, consta que es celebra una provessó, el 8 de setembre, en intervenció de cantors, músics cegos, predicadors i atres participacions. També hi ha notícies que seguia celebrant-se en 1619 “com sempre era costum” i en primeres “Vísperas” com hui encara es conserva. Començà el periodo d’or dels milacres de la Mare de Deu de la Salut, fins a 1711 que aplegà a Algemesí Mossén Querol de Morella, qui passà l’image de l’altar lateral a l’altar major de l’antiga parròquia (hui capella de la Comunió). En motiu d’açò hi hagué molta festa, en abundant música i en la concurrència de danses (esta és la referència més antiga de la participació de danses religioses folclòriques). També Mossén Querol començà l’organisació del quint centenari de l’aparició de l’image de la Mare de Deu, que no va poder fruir el Mossén al morir abans d’esta data de 1747. Afegim que des de 1703 es considerà esta celebració com a “Festa Major” d’Algemesí.

Les solemníssimes festes de l’any 1747 serviren per a instituir a l’Ajuntament com a l’organisador de la festa anyal de la Vila. Algemesí contava en huit barris, i cada any per rotació, nomenaven als majorals i festers, En 1835 els barris es reduïren a quatre, com en l’actualitat. Al front d’esta organisacio es nomenà un “depositari” per a donar contes a l’administració municipal. En commemorar-se el sext centenari, l’Ajuntament nomenà oficialment a la Mare de Deu de la Salut Patrona d’Algemesí en 1816, fet confirmat pel patronat pontifici en 1925, coronant-se l’image de la Verge canònicament per l’Arquebisbe de Valéncia Prudencio Melo assistint l’Alcalde.

La festa decaigué des de 1931 a 1936, quan va desaparéixer l’image al ser destruïda. Acabada la nefasta guerra civil i reiniciada una atra volta la festa, es va celebrar el sèptim centenari i es va construir la capella de la “Troballa” pel prestigiós arquitecte d’Algemesí Joan Segura de Lago (XXXI President de Lo Rat Penat), estrenant-se l’Himne “Estrela del Matí”, en lletra de Martí Domínguez i música del mestre Agustí Alamán, també els dos naturals d’Algemesí. En 1950 es feu la segona coronació de la nova image de la Mare de Deu de la Salut, aprofitant l’efemèrides del 25 aniversari de la primera, i es retorna completament a la tradició, en els misteris, martiris, milacres, danses, personages bíblics, etc… fins a 1977 quan la gran festa d’Algemesí es declarà de “Interés Turístic Nacional”. Es va fundar un “Patronat” de la festa (a l’estil del Misteri d’Elig), per a evitar pèrdues i alteracions irreparables, i també velar per l’autenticitat de totes les seues manifestacions, establint-se “La Consueta” tradicional i bàsica de la celebració.

Les dates principals de la festa transcorren entre el 6 i 8 de setembre. Algemesí vibra davant la Mare de Deu de la Salut oferint-li una de les celebracions més importants de tot el nostre Regne. Les festes s’inicien el dia 6, representant-se distints misteris i milacres, el dia 7 es fan dos provessons, sempre acompanyades de balls populars, representacions, tabal i dolçaina i indumentària adequada, i el dia 8 la gran provessó final. Entre les danses destaca la Moixeranga que conté vàries parts: dansa, alçament de torres humanes i formació de figures d’orige religiós. El ball o Dansa dels Bastonets, que l’eixecuten huit hòmens, es tracta d’una dansa guerrera. El ball de La Carchofa (en uns atres llocs es diu de La Magrana); la dansen dotze chiques i un chic que sosté el pal central provist de les cintes, que les protagonistes trenen i destrenen en les seues evolucions dansants; a la fi s’obri l’artilugi (carchofa) i apareix una figura religiosa. En el cas del Corpus de Valéncia és l’Eucaristia, en Algemesí és una chicoteta image de la Mare de Deu de la Salut; per tant es tracta d’una dansa d’adoració. La dels Pastorets, és una dansa bucòlica. La Dansa dels Arquets, es nomena aixina perque es balla en uns arquets adornats en flors o cintes; arquets que, en Algemesí, són una circumferència completa adornada en cintes, es tracta d’una dansa d’acció de gràcies pels bens que nos dona el camp. El Bolero, també està present i la titulen com a Dansa dels Llauradors; la ballen parelles en indumentària tradicional valenciana acompanyades per instruments de vent. Finalment Els Tornejants, és una dansa original i l’única que va dins de la processó, concretament entre la Creu major i l’image de la Mare de Deu. Per ser esta i la Moixeranga les danses més originals fem un chicotet apartat per a cadascuna, descrivint-les en més amplitut.

La Moixeranga és un ball píric i marcial que es balla en alguns llocs d’Alacant i Valéncia, pero que en Algemesí té una especial significació i característica. És un ball popular en que es representen passages de caràcter religiós, com la Crucifixió i l’Ascensió, el qual és dansat als acorts d’una melodia senzilla i d’un ritme de fàcil seguiment, a base de dolçaina i tabal. Els components són uns quaranta hòmens, més un jovenet que puja dalt de la torre humana, que es va construint al ritme de la música. L’indumentària, molt curiosa, consta de pantaló i brusa a ralles roges i blaves en un gorro en orelleres. Verdaderament és una dansa maravellosa i molt vistosa, aplegant a ser impressionants eixes torres humanes que tots els anys podem vore i presenciar en les tradicionals i úniques festes d’Algemesí.

Els Tornejants també és un ball folclòric-religiós que s’eixecuta en Algemesí en la processó de la Mare de Deu de la Salut, i és l’únic ball processonal d’esta ciutat que va dins de la processó, després de la Creu Parroquial i precedint al magnífic guió d’argent (en l’image de la Mare de Deu), tots els demés balls i danses van davant de la creu i són pre-processionals. Els Tornejants dansen de forma que nos recorden un torneig, encara que els participants duen vares i no llances. El trage consta d’un faldellí i pantaló curt i cenyit, i en el cap una espècie de cimera que du adossada un antifaç en una careta feta de fil d’aram. En són sis els dansats que eixecuten un torneig i esgrima en els pals o varilles vibrants, els quals llancen a l’aire de quan en quan, sense deixar que caiguen en terra; si fallen, disponen d’uns pages per arreplegar-les. Presidix un page que du en la dreta una espasa i en l’esquerra un escut en forma de cor en una image pintada de la Mare de Deu. Tot el ball es dansa a base de timbals, sense cap atre instrument musical. El ball consta de diferents “números” com “carrerilles”, “cadireta”, “cruçà”, “quatre cantons” i “quatre cares”, sent “la fuga” el principal. Aixina tenim que Moixeranga, Pastorets, Arquets i Carchofa es ballen en tabal i dolçaina; el Bolero en música de vent; i els Tornejants solament en redobles de timbal.

Hem parlat de la Creu Parroquial alçada, i val la pena senyalar que es tracta d’una obra artística d’orfebreria en argent, la qual data de 1739 i és d’estil barroc, presentant molt bon estat de conservació. Està fabricada i modelada per l’argenter Antoni Reynot. Obra del mateix mestre orfebre són el joc de canelobres de processó, igualment d’argent. Segurament per eixa época es fabricà l’artístic guió repujat en argent i que es conserva.

Anem a donar una orientació de totes les celebracions que es fan en Algemesí en honor de la Mare de Deu de la Salut, i aixina tot el qui s’interesse podrà assistir a totes les manifestacions religioses i tradicionals. En Algemesí les festes comencen el dia 29 d’agost en iniciar-se la novena a la Mare de Deu que es celebra en la capella de la “Troballa”, i durant eixos dies la missa es a les 7 del matí, la qual s’oficia en la mateixa capella. El dissabte 2 de setembre, en acabar la celebració de la novena, en el quint dia, se fa una gran “Dansà” pel carrer de la Barca. El dia final de la novena, és dir, el 6 de setembre, a les nou de la nit, hi ha un passacarrer a càrrec dels tabaleters i dolçainers. Més o manco, cap a les 10 de la nit, acabada la novena en la capella de la Troballa en la representació de Misteris (Misteri de la Mare de Deu) que s’acompanya en finalisar en la clàssica tirada de caramelos i globos i, ya per a rematar la nit, el gran concert a càrrec de la Banda d’Algemesí. Després del concert comença la nit del retorn.

El dia 7 de setembre, vespra de la Mare de Deu, es reunixen en la plaça Major els festers, dolçainers, etc. i tots els colaboradors a fi d’organisar els grups de la “plegà”. Una vegada feta l’organisació, la tradicional “plegà” passa per tot el poble, i en finalisar hi ha un gran volteig de campanes i una disparada de carcasses. En este mateix dia, a mitant vesprada, solemne veneració de la Mare de Deu de la Salut en la capella de la Basílica, a continuació trasllat de la Mare de Deu a l’Altar Major, seguit d’un cant solemne de vespres i ofrena de narts. Quan acaba l’acte es produix el toc de l’Ave Maria i Repic de la Chirivia, acabant en una missa en la Basílica. Per la nit es fa la primera processó, molt interessant puix es tracta de la “Provessó de les Promeses”, que va des de la basílica a la capella de la “Troballa”, i són portadors de l’anda de la Mare de Deu els Jóvens d’Algemesí (tradicionalment els estudiants). En entrar la Verge en la capella, es fa la missa de campanya que es celebra per les intencions de la Germandat sacerdotal, després d’esta celebració, en el patronat es representa Lloances a la Verge. I en la capella, durant tota la nit, es vela fins a l’alba.

Estem ya en el dia 8 de setembre, dia gran, dia de la Mare de Deu de la Salut. La matinada d’eixe dia es veu animada per una “despertà” i volteig general de campanes. De bon matí missa en la capella, oferida en sufragi dels difunts del barri que s’encarrega d’organisar la festa. També en la Basílica es celebra una missa per les intencions de la parròquia. Més o manco, a les 10 del matí comença la segona processó important, la del “Trasllat” de la Mare de Deu a la Basílica, en la participació dels misteris i milacres; en esta ocasió són portadors de l’anda els soldats fills del poble. En entrar la Mare de Deu en la parròquia, es fa una solta de coloms, globos i focs d’artifici. A continuació es celebra la missa major solemne concelebrada, actuant tradicionalment la Schola Cantorum Joan Bautista Cabanilles. Tant en la processó de les “Promeses” com en la del “Trasllat”, podem presenciar l’actuació dels misteris i dels grups de ball.

Per la vesprada del dia de la patrona, al voltant de les huit i mija es realisa la solemníssima Processó General, a on podem presenciar els misteris i milacres representats maravellosament i en molta gràcia pels chiquets. La processó s’inicia en l’eixida de l’escola de dolçainers, incorporant-se els Misteris i martiris, a continuació la primera actuació de la Moixeranga en esta processó general, seguint el ball dels Bastonets, el ball dels Pastorets, ball de la Carchofa i ball dels Arquets, tancant el Bolero o ball dels Llauradors. A continuació dels Llauradors, ix l’artística i antiga Creu Barroca Parroquial, seguida dels Tornejants (únic grup que va dins de la processó) fent la seua representació, impressionant i original, davant del Guió de la Mare de Deu. Després apareixen els personages bíblics i els apòstols. Tota esta comitiva precedix l’eixida solemne de la Mare de Deu que va seguida del clero i de les autoritats locals i convidades. No cal dir que tota la processó és una manifestació folclòric-religiosa a on se fa present el gran amor del poble d’Algemesí davant la seua Patrona. En entrar la Verge a la Basílica es dispara un castell de focs artificials en la Plaça Major. És tanta la devoció d’este poble de la Ribera Alta a la seua gran Verge, que també en la missa major d’eixe dia, a l’hora de donar gràcies, el celebrant diu:

És just i necessari
donar-te gràcies i lloar-te,
és esta celebració de la Verge Maria,
Mare de la Salut.

Abans de deixar este magnífic poble d’Algemesí, direm que al voltant del 12 de juny es celebra la festa i fira de Sant Onofre, una de les més vistoses de totes les nostres comarques. També, en l’última semana de setembre té lloc una afamada semana de bous i espectàculs musicals per les nits, finalisant esta semana en una gran desfilada de Carrosses. No hem d’oblidar que es planten unes 7 falles per a celebrar la festa de Sant Josep i que dins de la gastronomia d’Algemesí són famoses les fogacetes dolces i la “tortà” d’armela.

Transcrit del llibre “Costums i Tradicions Valencianes”, editat per Lo Rat Penat l’any 1995.