¿Sabies que la Batalla de Flors fon proposta pel Baró de Cortes de Pallàs, President de Lo Rat Penat?

LA BATALLA DE FLORS 

Este festeig, ya tradicional i popular, típic entre les costums valencianes, fon propost pel Baró de Cortes de Pallàs, President de Lo Rat Penat en l’any 1891. Esta impressionant desfilada s’incorporà al programa de festejos en honor a Sant Jaume en la famosa Fira de Juliol, i era presidit per la Regina dels Jocs Florals.

La Batalla de Flors consistix en una desfilada de carrosses adornades en flors i les jóvens que van en elles, intercanvien en el públic, gran cantitat de flors. Com hem dit s’incorporà a la Fira de Juliol en 1891. En un principi desfilaven coches adornats en flor, circumstància que posteriorment fon evolucionant fins a aplegar a les verdaderes carrosses en decorats temàtics. Podem dir que des d’aquelles dates s’extengué a unes atres poblacions espanyoles. La desfilada la començà l’alta burguesia, pero progessivament s’anaven incorporant les demés classes populars. Se celebra en el Passeig de l’Albereda i se premia a les millors carrosses. El millor premi du el nom de Baró de Corts, com a recort.

Devem recordar, com en totes les celebracions, que la Batalla de Flors també patí moments de menys vitalitat i esplendor, pero gràcies a l’entusiasme i al treball del regidor Enric Duran i Tortajada, tornà a renàixer definitivament en 1931.

Transcrit del llibre  “Lo Rat Penat”. Editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, any 1996.

YA N’HI HA PROU SR. FUSET ¡VAJA-SE’N YA!

Est és l’artícul d’Enric Esteve i Fernando Millán publicat per Las Provincias el 19 de juny de 2017:

L’últim escàndal protagonisat pel regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de Valéncia, ha alcançat tals dimensions de despropòsit que les televisions d’Espanya en els seus telediaris de màxima audiència ho han arreplegat. El consistori valencià tracta de manipular les consciències dels responsables del món faller sometent-los a una enquesta en la que, junt a temes de la festa fallera, se’ls pregunta de forma totalment improcedent sobre les seues conviccions polítiques, les seues preferències religioses, sobre la seua apreciació del treball dut a terme per Compromís en la gestió de la ciutat de Valéncia…

Un intent de manipulació de les consciències, de politisació del món faller, que ha suscitat tal cantitat de protestes que el responsable d’esta maldat no ha tingut més remei que retirar l’enquesta. Això sí, anunciant que dins d’uns mesos tornarà a plantejar-la encara que s’adopte un nou format i s’eliminen algunes preguntes.

Arribats ad este punt d’abús de poder, d’intent d’indagar, dotorejar i conéixer la varietat de pensaments que se donen en el món faller és precís preguntar-se ¿per qué eixe intent, per qué eixa obstinació per conéixer la plural composició ideològica dels hòmens i dònes que treballen dia a dia per a que cada any les falles siguen l’admiració de tot lo món?

I la resposta no pot ser una atra que la necessitat de saber fins a quin punt poden crear divisió entre els que sempre han treballat junts, units per un mateix ideal, més allà de les seues conviccions polítiques o religioses, més allà de qualsevol diferència social que desapareix quan tots s’assenten en el casal faller al voltant d’una taula en un sopar de germanor.

Pretenen una divisió política del món faller, dretes i esquerres, religiosos o llaics, valencianistes o pancatalanistes, que siguen l’antesala del procés de catalanisació que pretenen. Un procés que s’inicia en l’atac a la llengua valenciana, obligació d’escriure el llibret en llengua catalanisada si se vol una subvenció, eliminació dels poemes en llengua valenciana que seguixen la normativa de Lo Rat Penat, imposició sobre la forma d’escriure els cartells explicatius de la falla i totes les amenaces i persecucions soterrades que el poder és capaç de llançar.

El fracàs recollit fins al moment en l’aplicació de les mides de catalanisació ressenyades ha segut gràcies a la magnífica resposta de les falles, la dels seus presidents i la de les seues comissions, rebujant tots els atacs en contra de la valencianitat de la que són depositaris, ha fet necessari el canvi de tàctica del Sr. Fuset. Primer vol conéixer als qui se situen políticament junt a Compromís, junt a Podemos, pròxims als nacionalisme socialiste per a, a partir d’ells, tornar a plantejar el procés de catalanisació pero esta vegada encobert per l’ideologia política.

Una tàctica utilisada des dels anys 60 del sigle passat, i que els ha oferit magnífics beneficis. Primer fon el desembarc en l’Universitat, ser d’esquerres i ser pancatalaniste se fonia en una unitat que rebujava el valencianisme com a instrument de la dictadura. Després fon el professorat, tant en l’ensenyança secundària com en la primera etapa educativa, els que seguiren el mateix camí. En els passats anys ha segut la classe treballadora a la que se li parlava de revolució social i de la necessitat de recolzar les llegítimes reivindicacions socials per a alcançar el poder. I com a última etapa del “procés”, la politisació del moviment faller, la del moviment social i festiu més genuïnament valencià.

Si est objectiu se complix, si les falles se catalanisen, la batalla dels “països catalans”, la fractura definitiva d’Espanya està guanyada per aquells que hui pretenen destruir l’identitat valenciana.

Per això, perque estem davant de la batalla final per la valencianitat és hora de que cada qual es lleve la careta i done la cara. És hora de que més allà de l’afiliació política, conservadors, lliberals o socialdemócrates, més allà de la creència religiosa, catòlics o llaics, més allà de qualsevol atra diferència, definim la nostra posició en relació a Valéncia i a Espanya.

Els qui creguen en la bondat dels “països catalans”, en la necessitat de que la Comunitat Valenciana siga una província de l’imperi català, els qui entenguen que la fractura d’Espanya, la seua desaparició i la seua conversió en un número indefinit de chicotets països a l’estil de l’antiga Yugoslàvia, deuen d’expondre les seues idees en claritat, sense mentires que les encobrixquen, sense promeses que mai se poden complir. Si guanyen en les pròximes eleccions el camí serà seu.

Com debem de fer en sentit contrari els qui pensem en una Comunitat Valenciana singular i diferenciada, com a una part essencial d’un proyecte comú de tots els hòmens i dònes que viuen en la Península Ibèrica, en les Illes Balears i en les Illes Canàries. Un proyecte de vida i de futur en comú que nomenem Espanya.

Pel moment esperar que el Sr. Fuset, enemic de tot lo valencià, gestor públic fracassat, mentirós compulsiu en tantes ocasions, siga apartat d’un món que el rebuja i que se sent avergonyit de les seues actuacions.

 

Fernando Millán Sánchez

Enric Esteve i Mollà

 

LA FUNDACIÓ JAUME III I LO RAT PENAT INICIEN RELACIONS PER A ESTRETIR LLAÇOS ENTRE ELS POBLES BALEAR I VALENCIÀ

Coincidència en la necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de Valéncia com de Balears, a fi de salvaguardar les característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer créixer la seua autoestima colectiva.

El vicepresident segon Joan Pons i els vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representats de l’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat la sèu de l’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, a on s’han reunit en el seu president, Enric Esteve, i el director dels cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A l’encontre han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlecs membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Els representants balearistes i valencianistes coincidiren en la necessitat inajornable d’implantar i difondre socialment els respectius models estàndarts propis del balear i el valencià, a pesar de les creixents traves que impedixen la seua assunció per part de les instàncies oficials.

Esta vehiculació dels respectius models estàndarts propis, orals i escrits, en tots els àmbits d’us, i especialment en l’educació i els mijos de comunicació, és l’única via que permetrà la salvaguarda futura de les genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, aixina com el reforç de l’autoestima dels parlants en el seu idioma matern, l’aument del seu us social i la seua perpetuació en les generacions més jóvens.

D’esta manera, el valencianisme i el balearisme reinicien les clàssiques relacions de germanor que han caracterisat a valencians i balears de totes les époques, sempre des de l’igualtat i el reconeiximent mutu.

L’encontre enceta un camí de colaboració i sinèrgies entre les entitats que tant en Balears com en Valéncia treballen per la protecció, defensa, estímul i difusió de la cultura i la llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o anexionar les singulars i indiscutibles identitats diferenciades del poble balear i el poble valencià.

Recital poètic a càrrec de Remigi Pons i Tudela

El dimarts, 20 de juny de 2017 a les 20 h. en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, se farà un Recital poètic a càrrec de Remigi Pons i Tudela en el següent programa:

Recital bilingüe de poemes de:

Peris Celda

Pere Delmonte

Anfós Ramon

Rafa Melià

Ampar Cabrera

Aureli López

Federico García Lorca

Manuel Machado

Antonio Machado

Rubén Darío

Eduardo Marquina

Constantino Llorente

Manolo Garcia

Joan Antoni Alapont

Donís Martin

 

Este chicotet homenage va dirigit als poetes valencians, defensors de la llengua i la cultura de la nostra terra.

Ells a través dels seus escrits i les seues obres fan una llabor impagable per Valéncia, fent perdurar pel temps, el sentiment, l’història i la sabiduria d’este gran poble.

Remigi Pons

Lo Rat Penat lamenta l’oficialisació de la forma catalana ‘València’ i reivindica l’us de la forma valenciana ‘Valéncia’

Una volta finalisat el procediment administratiu que ha fet oficial la forma catalana ‘València’ com a única denominació oficial de la capital valenciana, Lo Rat Penat lamenta que els interessos polítics hagen prevalgut, una volta més, sobre els arguments purament llingüístics.

La Junta de Govern de l’entitat, en representació del sentir dels socis de l’associació, se referma en el seu recolzament a l’informe tècnic que va emetre en son dia la Secció de Llengua de la RACV, en el sentit de que “És competència de les institucions valencianes prendre autònomament les seues decisions, sense la necessitat d’haver-se de subjugar a institucions o entitats no valencianes. El fet que unes atres llengües o territoris seguixquen, des dels seus principis i lícitament, uns atres criteris, no és motiu suficient per a coartar la llibertat i independència dels valencians a l’hora d’ordenar i decidir el nom dels nostres territoris segons la nostra realitat i història. I més encara, si cap, en el topònim que dona nom al nostre territori i a la nostra capital, pel seu especial simbolisme per a tots els valencians. (…) Totes les autoritats llingüístiques de diferents tendències reconeixen que el topònim Valéncia es pronuncia en e tancada, com ho fan la AVL i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. És inexplicable que si existix este consens a l’hora de reconéixer la seua fonètica, alguns pretenguen adoptar una ortografia que reflectix la pronunciació catalana del topònim, subjugant la fonètica valenciana a l’ortografia catalana.”

Per això, Lo Rat Penat continua considerant que Valéncia, en accent tancat sobre la e, és l’única forma que respecta la tradició històrica i llingüística dels valenciaparlants en general, i dels habitants del municipi en particular, i per tant, és l’única que s’ajusta als criteris de l’artícul 1.1 delDecret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern Valencià que regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis; el qual exigix expressament que “La nova denominació del municipi s’haurà d’adequar a la seua tradició històrica i llingüística.”

Per eixe motiu, Lo Rat Penat anuncia que continuarà usant la formaValéncia en tota la seua documentació, publicacions i comunicacions, i convida a totes les institucions, entitats, empreses, associacions culturals, cíviques i festives, i a tots els valencians en general, a continuar utilisant la forma valenciana Valéncia, en accent tancat sobre la e, per a referir-se tant al nostre territori com a la nostra capital; fins que, en un futur que esperem pròxim, la força de la raó i de la valencianitat conseguixca vore’s reconeguda oficialment.

En la Ciutat de Valéncia, a 15 de febrer de 2017

Lo Rat Penat edita el seu tradicional Calendari en llengua valenciana per al 2017

Lo Rat Penat ha editat el Calendari de l’associació per a l’any 2017. L’acte de presentació se celebrarà el dia 23 de decembre, divendres, a les 19.30 h. en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, carrer Trinquet de Cavallers, núm. 9 de la ciutat de Valéncia. Assistirà el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, els autors de l’almanac i els representants del món cultural valencianiste. L’acte estarà presidit per la Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán.

El Calendari Lo Rat Penat 2017 arreplega les efemèrides valencianes més destacades i, ademés, inclou un apartat lliterari format bàsicament per texts poètics i uns atres de prosa adaptats a les diferents époques de l’any. Per últim, es dedica un faldó en cada més per a la divulgació i reivindicació de la cultura, la llengua, l’història i la personalitat autòctones a través de chicotetes referències a diversos aspectes que van des de la lliteratura en llengua valenciana fins a les nostres festes i tradicions.

En l’apartat lliterari figuren texts d’Ampar Cabrera, Donís Salvador, Elena Casa, Joan Josep Serra, Llúcia Gonzàlez, Lucas Grao, Marta Lanuza, Òscar Rueda, Francesc Tarazona, Sito Sanchis, Xavier Salvador i Zaït Moreno i la capçalera és de l’artiste Pepe Lacreu.

Igualment se presentarà un calendari de taula en llengua valenciana que enguany ha contat en la colaboració destacada de l’Agrupació d’Aquarelistes Valencians, Josep Francesc Rams, Manuel Escuín, Josep Lluis Andreu, Ferran Taengua, Joan Albandea, Salvador Rodriguez-Bronchú, Francesc Martin, Lleovigilt Contel, Guillem Solsona, Francesc Ferrandis, Ramon Miralles i Josep Galarzo, que han aportat les seues obres, resultant un calendari d’excelent calitat.

El Calendari editat per la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes acosta als valencians, seguint la tradició llombartina, els actes i dates culturals més significatius del Regne de Valéncia.

Comunicat de Lo Rat Penat – maig de 2016

Davant de les informacions aparegudes en diferents mijos de comunicació referents a la reunió mantenguda pel Decà de la RACV i el President de la AVL en les que s’implica a Lo Rat Penat, la primera de les institucions culturals valencianes, volem fer constar lo següent.

Primer: Els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, aixina com totes les publicacions realisades per la nostra entitat, complixen exclusivament les normes d’El Puig i les directrius marcades per la Gramàtica de la Llengua Valenciana elaborada per la Secció de Llengua de la RACV, única autoritat llingüística que reconeixem.

Segon: Lo Rat Penat ni en este moment ni en cap atre ha mantengut contactes en la AVL o en qualsevol atra institució referents a la naturalea i singularitat de la Llengua Valenciana. Entenem que els estudis científics de numerosos investigadors –molts d’ells, acadèmics de la pròpia RACV– avalen la seua singularitat i la seua independència de qualsevol atra llengua romànica.

Tercer: En referència concreta a les manifestacions i conversacions sostengudes pel Sr. Decà de la RACV, afirmem que, de ser cert lo reflectit en els mijos de comunicació, dites manifestacions no representen en absolut la posició de Lo Rat Penat. Igualment, recordem que el Sr. Martínez Roda no és ninguna autoritat en el camp de la llingüística. Si algú ha de fixar els criteris científics de la RACV en esta matèria, entenem que no pot ser ningú més que els membres de la Secció de Llengua de l’institució que ell presidix, per ser els únics tècnicament capacitats per a fer-ho.

Valéncia, 11 de maig de 2016

La Junta de Govern de Lo Rat Penat

Alegacions a la declaració com a BIC de la Festa del Nou d’Octubre

Lo Rat Penat presenta el seu informe d’alegacions a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre.

La societat Lo Rat Penat ha elevat a la Conselleria d’Educació un informe relatiu a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre. L’entitat valencianista ha solicitat personar-se en el procediment per ser part directament interessada, puix fon gràcies a les seues gestions que l’històrica processó anual, abolida en 1707, va ser recuperada en 1922 en participació oficial de l’Ajuntament i la Diputació de Valencia.

Lo Rat Penat fa valdre ademés la seua condició d’institució consultiva de l’Administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural, d’acort en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998 modificada per la Llei de Senyes d’Identitat, que ara el tripartit pretén abolir.

L’informe d’esmenes a l’exposició de motius publicada per la Conselleria en el DOCV el passat més d’octubre de 2015 se centra en quatre grans blocs. Per una banda, se critica la reducció errònea que es pretén fer de l’àmbit simbòlic de la Senyera i de la processó a únicament la ciutat de Valéncia, quan és evident que tant una com atra són símbol identitari i patrimoni de tots els valencians.

En segon lloc, se detecta en l’exposició de motius de la Conselleria dos inexactituts històriques importants. Per una banda, l’afirmació de que “des del sigle XVII s’ha celebrat quasi ininterrompudament”, quan la realitat és que la processó fon prohibida en 1707 per les noves autoritats borbòniques i que des d’aquell moment fins ben entrat el sigle XX només se celebrà en 1738 i 1838. Per una atra banda, l’afirmació de que fon recuperada en participació de l’ajuntament en 1931 (sense fer menció a l’entitat valencianista), quan la realitat és que fon en 1922 i gràcies als esforços de Lo Rat Penat, motiu pel qual dita entitat ocupa des d’aquell moment una posició preeminent en el desenroll de la mateixa.

Ademés, Lo Rat Penat troba  inadmissible que s’obvie la presència de la Senyera en la Sèu com a constant històrica central de la Processó del Nou d’Octubre, tant en l’época foral com des de la recuperació definitiva de l’acte en la tercera década del sigle XX. L’informe també menciona una série de detalls adicionals i inexactituts (com per eixemple l’us, en l’exposició de motius de la Conselleria, de la numeració barcelonina dels reis forals en lloc de la valenciana), la correcció dels quals també se solicita.

L’informe complet està a disposició del públic punchant ací.