Enric Esteve: “La llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII”

Fragment del discurs del president de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Ya n’hi ha prou de claudicar, ya n’hi ha prou de deixar fer als colaboracionistes del pancatalanisme en Valéncia, ya n’hi ha prou de que continuen escampant la mateixa mentira, la mateixa cantinela una i mil voltes repetida de la suposada i “científica” -i per supost mai demostrada- unitat de la llengua catalana, mentira que sols amaga la maniobra política d’absorció de la llengua i cultura valencianes per a major glòria de lo que ells voldrien la gran Catalunya, la dels seus fantasmagòrics països catalans.

I hem de dir prou, perque una mentira, encara que mil voltes repetida, no deixa de ser mai una mentira. Perque la llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII en que es redacten els nostres Furs.

Llengua en la que escrigueren Sant Pere Pasqual, llengua en la que a mitat del sigle XIV es redactava el Llibre de Consolat de Mar, llengua en la que predicava Sant Vicent Ferrer per tota Europa occidental, llengua en la que el seu germà Bonifaci Ferrer va escriure en la cartoixa de Portaceli la traducció completa de la Bíblia, llengua en la que Ausias March escrigué el més alts versos que traspassaren les fronteres de la Corona d’Aragó, llengua en la que escrigué Jaume Roig el seu Espill, llengua en la que Sor Isabel de Villena feu el seu Vita Christi, llengua en la que Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch, la novela de cavalleries que Cervantes tant alaba en el “Quijote”, llengua valenciana en la que s’edità el primer llibre imprés en Espanya en 1474, les “Trobes en Lahors de la Verge Maria” i llengua en la que es va presentar la primera Bíblia impresa quatre anys després.

Tots estos autors i molts atres dotaren a la lliteratura en llengua valenciana d’un Sigle d’Or, mentres la populosa i rica ciutat de Valéncia, cap i casal del Regne, es convertia en el centre cultural més important de la península.