Warning: Trying to access array offset on value of type bool in /var/www/vhosts/loratpenat.org/public_html/wp-content/themes/responsive-mobile/includes/functions-extentions.php on line 35

Històric debut coper de “bàsquet”

Per Chemi Martínez Villalba

Inaugurat en setembre de 2025, despuix d’una inversió de més de 300 millons d’euros, el Roig Arena conta en un afor oficial de 15.600 espectadors per a events de bàsquet, sifra que pot aplegar fins als 20.000 en concerts. Esta infraestructura, impulsada per l’empresari valencià Juan Roig, ha segut concebuda com un pabelló “a l’estil NBA”, en tecnologia alvançada, zones VIP, espais gastronòmics integrats i una experiència global per als assistents que va més allà dels 40 minuts de joc.

La final enfrontà al Real Madrit Bàsquet i al Saski Baskonia el dumenge 22 de febrer en un duel que passarà a l’història per la resposta del públic. Segons senyes oficials, 15.314 espectadors estigueren presents en el pabelló durant la final, una sifra que representa l’assistència més alta del torneig i que a penes quedà a 152 persones de batre el récort històric de la Copa, establit en 2017 en el Fernando Buesa Arena.

Durant els quatre dies de Copa, el Roig Arena no baixà dels 13.000 assistents en cada partit, acumulant un total de més de 101.000 aficionats, que adquiriren entrades per als distints encontres. Des dels quarts fins a la gran final, el públic respongué en entusiasme, convertint les grades en un mosaic de colors, càntics i passió basquetbolística.

El torneig fon una autèntica festa per a les aficions. Més de 10.000 seguidors procedents de fòra de la província de Valéncia es desplaçaren per a viure l’experiència copera, duent en ells l’energia per a recolzar incondicionalment als seus equips.

Els espais de la contornada de l’arena s’ompliren, en una Fan Zone de més de 90.000 m² dissenyada per a congregar a aficionats, famílies i visitants de totes les edats. Allí s’organisaren activitats, concerts, partits paralels i trobades entre seguidors que permeteren gojar del bàsquet molt abans de que els jocs escomençaren.

Est ambient festiu fon clau no solament per a elevar el nivell de l’espectàcul deportiu sino també per a transformar la Copa en un event cultural a on la convivència i la passió compartida es palparen en cada racó de la ciutat.

L’arribada a la final no estigué exenta de drama i rivalitat. En semifinals, el Real Madrit conseguí superar als amfitrions, el Valéncia Basket, per un ajustat 108-106 gràcies a dos triples decisius en l’últim minut del partit.

Per la seua banda, el Baskonia protagonisà una de les sorpreses del campeonat en eliminar al FC Barcelona Bàsquet per 70-67, conseguint una final copera dèsset anys despuix.

El duel definitiu entre Real Madrit i Baskonia fon un autèntic espectàcul. Encara que el conjunt blanc inicià millor el joc, el Baskonia sabé repondre en un bàsquet sòlit, defensa férrea i moments d’inspiració en atac, imponent-se finalment per 100-89 per a alçar-se en el títul coper de 2026.

El nortamericà Trent Forrest, de Baskonia, fon elegit MVP del torneig despuix d’una actuació magistral en la final, destacant tant en punts com en joc colectiu i liderant al seu equip cap a una victòria que quedarà per a l’història del club.

Més allà de lo estrictament deportiu, la presència de la Copa del Rei en Valéncia ha tengut un impacte econòmic significatiu. Els organisadors i autoritats locals han estimat que l’event podria haver generat entre 20 i 70 millons d’euros en beneficis directes i indirectes per a la ciutat, gràcies a la despesa en hostaleria, allojaments, transport, comerç i activitats turístiques durant els dies del torneig.

La repercussió no es llimita solament als dies de partits, sino que enfortix la proyecció internacional de Valéncia com a destí capaç d’acollir grans events deportius en infraestructures de primera categoria, impulsant la marca de la ciutat i atraent futures inversions.

Ademés, la mateixa instalació del Roig Arena, concebuda com un motor econòmic i social, seguirà generant activitat en concerts, congressos i espectàculs de primer nivell, reforçant el seu paper en la revitalisació urbana del districte de Quatre Carreres i el seu entorn.

A la final no solament acodiren aficionats de tota Espanya, la cita contà en la presència del rei Felip VI, que visità el Roig Arena abans del joc i fon rebut per autoritats deportives i municipals, subrallant l’importància de l’event tant a nivell deportiu com institucional.

La cobertura mediàtica fon extensa, en transmissions en múltiples països i plataformes, consolidant a la Copa del Rei com u dels tornejos més seguits del bàsquet espanyol. La primera final de la Copa del Rei de bàsquet en el Roig Arena no fon solament un torneig, fon una experiència integral, un moment de trobada entre cultures d’aficions i un impuls econòmic i social per a Valéncia. En assistències històriques, un ambient únic i un impacte que va més allà del resultat, esta edició quedarà com una de les més memorables i potser marque el començ d’una nova era per al bàsquet espanyol en un escenari capaç de rivalisar en els millors del continent.

 

Despuix del Roig Arena

Despuix del Roig Arena

Per Chemi Martínez Villalba

Valéncia està vivint un d’eixos moments que marquen época. L’obertura del nou Roig Arena no és solament l’inauguració d’un pabelló modern, és, deportivament parlant, un punt d’inflexió que redefinix el present i el futur del deport en la ciutat. Un verdader “abans i despuix” que situa a Valéncia en una nova posició del tauler.

Abans del Roig Arena, el deport valencià ha demostrat una enorme capacitat de resiliència. Clubs històrics, aficions fidels i talent local han convixcut durant anys en instalacions que, encara que funcionals i carregades d’història, havien quedat llimitades per a les exigències del deport professional actual. La Fonteta, per eixemple, ha segut un símbol i un lloc emocional per al bàsquet valencià, pero també un espai en evidents restriccions d’afor, servicis i possibilitats de creiximent. Aixina i tot permaneixerà en el cor dels valencians. La ciutat de Valéncia competia, pero ho fea moltes voltes des de la desventaja estructural.

Eixe context obligava a conformar-se en manco events internacionals, menor capacitat per a atraure grans cites deportives i una experiència per a l’aficionat que no sempre estava a l’altura del nivell competitiu dels equips. El deport creixia gràcies a l’esforç humà, no a l’impuls de l’infraestructura.
Despuix del Roig Arena, l’escenari canvia radicalment. Parlem d’una instalació concebuda per al deport del sigle XXI, major capacitat, tecnologia de primer nivell, comoditat per al públic, espais polivalents i una proyecció internacional immediata. El Roig Arena no solament eleva el llistó, el transforma per complet.
Des del punt de vista deportiu, este nou pabelló permet a Valéncia consolidar-se com a sèu habitual de grans competicions nacionals i internacionals. Facilita el creiximent dels clubs, millora l’experiència dels deportistes i oferix a l’afició un entorn d’acort en l’ambició de la ciutat. Ya no es tracta solament de competir, sino de fer-ho des de l’excelència.

Pero l’impacte va més allà del parquet. El Roig Arena actua com a motor de desenroll deportiu, social i econòmic. Genera oportunitats per al deport base, inspira a noves generacions i reforça l’image de Valéncia com una ciutat moderna, dinàmica i compromesa en el deport com a ferramenta de cohesió i proyecció global.

Este no és un canvi immediat ni efímer. És un impàs estratègic, un bot d’escala. El moment en el que Valéncia deixa arrere l’etapa de “fer molt en poc” i entra de ple en una fase de creiximent sostingut, recolzat per infraestructures a l’altura del seu talent.

El Roig Arena no borra el passat, l’honra. Pero, sobretot, obri una porta al futur. I una volta creuada, ya no hi ha possibilitat de fer-se arrere.

A partir d’ara en la ciutat de Valéncia tenim una fita des de la que seguir creixent i a on poder gojar del deport valencià.

Foto 1
Foto 1
Foto 2
Foto 2

Or històric per a la Selecció Femenina de Bàsquet de la Comunitat Valenciana

Or històric per a la Selecció Femenina de Bàsquet de la Comunitat Valenciana

Per Chemi Martínez Villalba

La Comunitat Valenciana està de celebració. Fa pocs mesos la nostra selecció femenina de bàsquet ha conseguit un èxit històric en proclamar-se campeona d’Espanya en el recent Campeonat Nacional, penjant-se la medalla d’or despuix d’un torneig impecable que confirma el gran moment que travessa este deport en la nostra terra.

La Comunitat Valenciana està de celebració. Fa pocs mesos la nostra selecció femenina de bàsquet ha conseguit un èxit històric en proclamar-se campeona d’Espanya en el recent Campeonat Nacional, penjant-se la medalla d’or despuix d’un torneig impecable que confirma el gran moment que travessa este deport en la nostra terra.

En una final vibrant disputada contra la Selecció de Castella i Lleó, les nostres jugadores s’impongueren en autoritat per un marcador de 74-84, demostrant caràcter, solidea i un joc colectiu que marcà la diferència. Des de l’inici del partit, l’equip valencià dugué  l’iniciativa, controlant el ritme i responent en madurea en els moments clau per a acabar celebrant un triumf  mereixcut.

El paper de les jugadores fon  determinant. Noms com Irene Campillo, Lucía Carbonell, Alba Solera, Elsa Martínez, Carmen Berbegal, Anastasia Lishchuk i Daniela Martínez lluïren en llum pròpia en diferents fases del campeonat i de la final, sent referents tant en atac com en defensa. La seua entrega, calitat i compromís foren claus per a que l’equip alcançara lo més alt del podi.

Menció especial mereix també l’impecable direcció de l’entrenador Jorge Mansergas, que sabé guiar al grup en inteligència tàctica i capacitat de liderage. Baix el seu càrrec, la selecció mostrà un bàsquet sòlit, versàtil i basat en la confiança mútua, un sagell d’identitat que ha segut vital per a alcançar est històric or.

Este triumfo no és solament un guany deportiu: és el reflex d’anys de treball en els clubs de base, equips de coleges, en els planters i en l’estructura de formació que caracterisa el bàsquet valencià, aixina com l’exigència tant a títul deportiu com personal de totes les chiques en llicència federativa. Entrenadors, famílies i jugadores han construït pas a pas un camí que hui es corona en el major dels premis.

L’impacte d’est èxit va més allà de l’or conseguit. Representa un impuls decisiu per a la visibilitat del deport femení, oferint a centenars de chiquetes referents pròxims i reals. Vore un equip de la seua terra proclamar-se campeó nacional inspira, motiva i obri horisons per a noves generacions de jugadores.

Ademés, est or consolida la Comunitat Valenciana com una de les potències emergents del bàsquet espanyol, avalant el creiximent de les nostres competicions locals i confirmant que el futur és més que prometedor.

Hui celebrem a unes campeones que han demostrat que, en esforç, unió i passió, els ensomis se complixen. La medalla d’or ya lluïx en el palmarés de la selecció femenina valenciana, i ho fa en la lluentor especial dels qui no solament guanyen partits, sino que deixen impronta en tota una comunitat.

¡Enhorabona, campeones! Est or és vostre… i de tots.

Adeu a La Fonteta

Adeu a "La Fonteta"

Per Chemi Martínez Villalba

Adeu a La Fonteta: el Valéncia Basket tanca una era per a obrir-ne una atra.

El Pabelló de la Font de Sant Lluís, conegut popularment com La Fonteta, ha segut durant vora quatre décades l’escenari principal del bàsquet d’èlit en Valéncia. Des de que el llavors Pamesa Valéncia es traslladà allí, en la temporada 1987-88, este recint se convertí en l’autèntic cor del club Taronja i en un símbol per a l’afició. Han passat 38 anys des d’aquell primer partit oficial en la seua pista, temps en el que s’han vixcut ascensos, títuls europeus, finals nacionals i nits inoblidables d’Eurolliga, tant en l’equip masculí com en el femení.

En juny de 2025, La Fonteta baixà el teló de la seua història com a sèu principal del Valéncia Basket en una emotiva jornada per al recort. L’event deportiu reuní a llegendes del club i de la selecció espanyola, en un partit benèfic que va omplir el pabelló de gom a gom per última volta. Va ser una carcassa final a l’altura del llegat construït entre els seus murs: més de mil partits oficials, millers d’aficionats vibrant i generacions sanceres identificades en els colors taronja. Pero més que un adeu definitiu, fon una despedida simbòlica, perque, si be l’equip se  trasllada a un nou escenari, l’història que s’ha escrit en esta pista queda ya gravada per a sempre en la memòria colectiva del bàsquet espanyol.

La nova casa del club, el Roig Arena, obrirà les portes en setembre. Se tracta d’una instalació de vanguarda, en capacitat per a 15.000 espectadors i dissenyada específicament per a respondre als exigents estàndarts de l’Eurolliga, en la que el Valéncia Basket participarà a lo manco durant les pròximes tres temporades. Esta mudança simbolisa el creiximent continu d’un proyecte deportiu que, des dels seus dies com a Pamesa Valéncia, ha buscat consolidar-se entre els grans del continent.

A pesar del canvi d’escenari, l’Ajuntament de Valéncia ha assegurat que La Fonteta seguirà en us, vinculada al bàsquet i al deport en general.  Se preveu que continue sent sèu de competicions deportives, entrenaments i events culturals, com ya ho ha segut en el passat en actes com l’elecció de la Fallera Major. La seua història no es destruïx, se transforma.

L’inversió emocional que jugadors, tècnics i aficionats han depositat en este pabelló convertix la seua despedida en un moment de gran càrrega simbòlica. La Fonteta no era simplement un lloc a on se jugaven partits; era una extensió de l’ànima del club, un espai a on el rugit del públic se convertia en el sext jugador.

En l’horisó posat en el Roig Arena, el Valéncia Basket pega un pas de jagant cap al futur, pero ho fa en els peus ben plantats en el llegat que deixa arrere. La Fonteta ha segut més que un pabelló, ha segut testic d’una història que ara continua, en un atre escenari, pero en la mateixa passió.