Lo Rat Penat celebrà l’acte de llectura dels llibrets de falla premiats en 2019

La Fallera Major de Valéncia i la Regina dels Jocs Florals presidiren este entranyable acte en el que els poetes valencians llegiren fragments dels millors llibrets

Lo Rat Penat celebrà el passat dimecres 12 de juny, a les 19 h. el tradicional acte de llectura dels llibrets de falla premiats en el Saló Constantí Llombart de l’entitat, en el C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia. En ell, els poetes festius valencians guardonats en premi extraordinari durant les últimes festes falleres en el concurs centenari que des de 1903 organisa l’entitat valencianista donen a conéixer el seu treball que ha contribuït un any més a la consolidació de la lliteratura festiva en llengua valenciana. Cal recordar que en l’expedient de la declaració per la UNESCO de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.

En concret, Ampar Cabrera, guanyadora del Premi Extraordinari “Bernat i Baldoví”, Joan Antoni Alapont, Donís Salvador, Ernest Olmos, Elena Casa, Donís Martin, Manuel Andrés Zarapico, Immaculada Ballester i Òscar Rueda posen la veu als seus propis poemes a on se conjuguen l’ingeni, la gràcia i l’humor baix el domini de la mètrica i la tècnica.

L´acte estigué presidit per la Fallera Major de Valéncia, Marina Civera, la Regina dels Jocs Florals, María Chaqués i el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve.

Igualment amenisà l’acte el Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

En el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat s’han repartit un total de 250 premis en estandart per a les falles gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Patronat de la RACV, Camping Les Palmeres, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Melià, Família Delmonte, Família Alapont, Família Bea i Família Ramon-García.

CONCURS DE LES CREUS DE MAIG 2019 ORGANISAT PER LO RAT PENAT

Lo Rat Penat, ORGANISÀ i CONVOCÀ, en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, el Concurs de les Creus de Maig 2019 d’acort en les següents

 BASES:

 Podran concórrer ad ell qualsevol entitat cultural o comercial, Juntes de Festes, Comissions Falleres, Parròquies, Coleges, i també particulars que ho desigen, sempre i quan estiguen dins del terme municipal de Valéncia. L’inscripció deu fer-se per carta dirigida a la Secretaria de Lo Rat Penat, carrer Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, be per correu, personalment, per fax (96 391 22 55), o per correu electrònic (e-mail: secretaria@loratpenat.org)  fins a les 20’30 hores del dia 26 d’abril, divendres, en el qual es tancarà el determini  improrrogablement. En ella deu fer-se constar el punt del carrer o plaça en que s’alçarà la Creu, com també el nom del President, Director o persona en cap que la represente, firmada i en el seu domicili i teléfon o persona de contacte a qui poder dirigir-se, i un correu electrònic si tingueren.

Les Creus, com és tradicional, han d’estar confeccionades en flor natural i fresca, si be podran usar-se com a complements ornamentals la flor seca, plantes, pedra rocosa, jocs d’aigua, llum o qualsevol atre efecte que ajude a la seua noblea en el seu conjunt, quedant descalificades, per tant, les fetes en paper de seda, plàstics o materials que imiten o substituïxquen a la flor, aixina com les que no estiguen instalades quan passe el Jurat, que serà a partir de les 8’30 hores del dia 3 de maig, divendres, festivitat de l’Invenció de la Santa Creu. El Jurat tindrà en conte per a la seua valoració la quantitat i qualitat de la flor, les rarees de les espècies vegetals i florals, la composició cromàtica, la simbologia, els elements i la flora autòctona, la presència d’aigua i l’allumenació, els elements estructurals,  el disseny, l’innovació, l’originalitat i, en general, tots aquells detalls que ajuden a realçar l’image de la Santa Creu. Segons la seua estima, el Jurat otorgarà els següents guardons:

 SECCIÓ A

                  Ad esta Secció podran participar els monuments florals que superen els 3 m d’alçària i / o un presupost igual o superior de 500 €

 PREMIS

Primer Premi:         Diploma,         i            500       €

Segon Premi:                “                “                250       €

Tercer Premi:               “                “                125       €

 SECCIÓ B

                  Ad esta Secció podran participar els monuments florals que no superen els 3 m d’alçària i/o en un presupost inferior als 500 €.

Les creus inscrites en la secció B i que a juí del Jurat superen el presupost o alçària d’esta secció no tindran opció a premi.

PREMIS

Primer Premi:         Diploma,         i            200       €

Segon Premi:                “                “                150       €

Tercer Premi:               “                “                100       €

 

 Totes les Creus inscrites en abdós seccións i plantades tindran Diploma de Lo Rat Penat.

 Aquelles Creus que, pel seu tamany, exposició inadequada, tècnica i acabat deficient i mal estat del material vegetal-floral i que a juí del Jurat no reunixquen els mèrits suficients, seran descalificades.

El Jurat estarà compost per un membre de Lo Rat Penat, un assessor tècnic de l’Universitat i un atre designat per l’Ajuntament.

El veredicte del Jurat, serà inapelable i se donarà a conéixer pels mijos de comunicació. L’entrega dels premis s’anunciarà prèviament.

Lo Rat Penat prega, un any més, l’entrega de fotografies de les Creus (e-mail: secretaria@loratpenat.org) per a que en els seus archius se guarde memòria històrica de totes elles i els estudiosos puguen evaluar l’evolució de la festa.

Valéncia, 2 d’abril de 2019

La llengua valenciana en el sigle XXI: llombartiana, inclusiva, europea i universal

Tres Doctors en Filologia reflexionaren sobre el futur de la llengua valenciana en una taula redona organisada per Lo Rat Penat en recort de Constantí Llombart.

Com ve sent tradicional, Lo Rat Penat recordà l’aniversari de la mort de Constantí Llombart en una taula redona que, baix el títul “La llengua valenciana en el sigle XXI: llombartiana, inclusiva, europea i universal”, tingué lloc el dimarts 26 de març de 2019 a les 19:30 h en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat.

En ella participaren els següents ponents:

Josefa Villanueva, Doctora en Filologia, Universitat París-Nanterre, especialista en l’estudi del moviment valencianiste.

Voro López, Doctor en Filologia, Universitat de Valéncia, President de la Secció de Llengua de la RACV.

Lluís Fornés, Doctor en Filologia, Universitat de Valéncia. Professor de llengua occitana, Universitat Paul Valéry Montpelhièr.

El debat serà introduït per Fernando Millán, director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat, i moderat per Òscar Rueda, director dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de la mateixa institució.

Els ponents reflexionaren entorn a la problemàtica sorgida a primeries del sigle XX sobre el nom, l’entitat i la normativisació de la llengua valenciana, i feren propostes de futur que van encaminades a la resolució de l’actual conflicte, partint de la ciència filològica, la convivència i el consens entre valencians.

FALLO DEL JURAT DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FALLA 2019

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat ha convocat este certamen lliterari faller i festiu fent l´anual crida a les Comissions Falleres i als poetes valencians per a participar en este Concurs de Llibrets on l´humor, l´ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d´esta part fonamental de la lliteratura en Llengua Valenciana i de la nostra Festa més universal.

Enguany s’ha tornat a conseguir un nou èxit de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 303 llibrets per a participar en les diverses seccions del certamen.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve ha declarat “… nos ompli d’orgull eixa confiança del món faller en la nostra institució cultural, que des de la seua fundació en 1878 té com a objectius la defensa, promoció, ensenyança i difusió de la llengua, cultura i tradicions valencianes. Este concurs s’ha convertit, a lo llarc de més de cent anys, en el referent de la lliteratura festiva en Llengua Valenciana”.

Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles.

Entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració la UNESCO de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.

Este centenari concurs, en el que es repartiran els premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Melià, Família Delmonte, Família Alapont, Família Bea i Família Ramon-García.

 

Per a descarregar-te el veredicte del jurat en pdf, ací baix.

Fallo Concurs Llibrets Falla 2019

 

Lo Rat Penat i la Secció de Llengua de la RACV presentaren un informe al Consell d’Europa sobre la situació de la llengua valenciana

L’informe, que es presentà públicament el dimecres 28 de noviembre de 2018 en la sèu de Lo Rat Penat, descriu la situació sociollingüística actual del valencià i denuncia l’estat de discriminació que patixen els valenciaparlants usuaris de la normativa de la RACV.
Un equip d’especialistes coordinats per Òscar Rueda, president dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, i Voro López, director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), redactà un informe de 143 pàgines en el que es descriu detalladament l’actual situació sociollingüística de la llengua valenciana, se fa un anàlisis crític dels informes periòdics que realisa el Comité d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, i es denuncia l’estat de discriminació que patixen les entitats, escritors i usuaris de la normativa de la RACV, coneguda popularment com a “Normes d’El Puig”.
L’informe, en versions en valencià, castellà i anglés i que conta en un apèndix documental d’atres 178 pàgines, fon enviat a tots els membres del Comité d’Experts, els quals ya n’acusaren rebut i estan analisant-lo de cara a la redacció del seu pròxim informe sobre la situació de les llengües minoritàries d’Europa. El document anava acompanyat d’una solicitut de reunió en els responsables del Comité d’Experts en la seua visita a Valéncia, “a fi de traslladar-los de primera mà les nostres inquietuts i la nostra visió sobre el conflicte llingüístic valencià”.
Els redactors de l’informe desijaren posar de manifest “molts aspectes que dificulten la normalisació social de la llengua valenciana i han segut omesos en informes anteriors del Comité d’Experts”. Un aspectes que “han portat a situacions de discriminació sense precedents cap a una part del món cultural valencià i dels usuaris de la llengua valenciana”.
L’informe se feu públic oficialment el 28 de noviembre de 2018 a les 20 hores en la sèu de Lo Rat Penat. El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, presentà als coordinadors de l’informe, en un acte que els promotors d’esta iniciativa preveren “multitudinari”, i en el que es donà inici a un conjunt d’accions reivindicatives del reconeiximent oficial de la normativa de la RACV i del valencià com a llengua autònoma, sense discriminacions de ninguna classe cap als seus usuaris.

Mª TERESA OLLER BENLLOCH (1920-2018)

La Junta de Govern de Lo Rat Penat, vos comunica que ha faltat l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). La capella ardent estarà oberta hui 4 de setembre, a partir de les 18 h. i fins al tancament, en el Conservatori de la Plaça de Sant Esteve, 3. Demà dimecres, a les 16 h. missa en el Cementeri General.

Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Descanse en pau.

A Mª TERESA OLLER BENLLOCH

(1920-2018)

Valéncia, 3 de setembre de 2018

Lo Rat Penat vol adherir-se al pesar de tot un poble per la mort de l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). Mª Teresa, millor que ningú, va saber captar l’ànima i el sentir del poble valencià a través d’eixa expressió popular que és el folclor, eixe esperit que nos fa com som, del sentir i del viure format per generacions de valencians a través del temps i dels avatars de l’història del Regne de Valéncia.

Mª Teresa mai deixà de treballar per la cultura valenciana, a Valéncia dedicà la seua vida, arreplegant l’ànima del poble valencià en la seua expressió quotidiana, en tots els valors que això comporta, de senzillea, de naturalitat i d’humanitat.

La seua relació en Lo Rat Penat es remonta a la seua infància, perque des de ben chicoteta acodia en son pare a la sèu de la societat, en la plaça de Manises, en el Palau de la Scala, que ara és sèu de la Diputació. Són pare Manuel Oller fon regidor de l’Ajuntament de Valéncia en vàries llegislatures, sempre independent, i també fon directiu de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ocupant diferents càrrecs; en 1929 fon nomenat vicepresident i en 1931 ocupà eventualment la presidència. I fon també Mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, el certamen que Lo Rat Penat organisa des de 1879.

 En eixos anys, la menuda Mª Teresa mentres jugava s’impregnava ya en les velles parets de Lo Rat Penat d’eixe amor i estima per Valéncia i per la seua cultura que l’han acompanyada a lo llarc de la seua vida. Allí començà a sentir Mª Teresa eixe interés per la música mentres escoltava ensajar al Cor de Lo Rat Penat… i li dia a son pare que ella també volia cantar en eixe cor, i ho dia en eixa alegria i en eixa espenta que ella sempre ha sabut transmetre a tots els que l’han rodejat i que era una de les característiques que marcaren el seu caràcter….

 

Infatigable, tenaç i treballadora, Mª Teresa Oller, se sorprenia en els cants, balls, romanços, dites, sentències i pregons que se sentien pels carrers dels pobles i ciutats del Regne de Valéncia, que encara formen part de les vivències i de la memòria dels nostres majors, i que gràcies a la seua llabor d’estudi, recolecció i recopilació han quedat registrats per a que no es perguen i preservar la nostra memòria colectiva, aixina com facilitar la llabor dels estudiosos.

La llabor de tota una vida, la de Mª Teresa Oller, ha segut de capital importància per ad eixa part fonamental del nostre patrimoni cultural com és el folclor valencià.

Per la seua banda Lo Rat Penat sempre ha reconegut el valor i l’importància de la seua llabor. Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Gràcies Mª Teresa per haver segut un eixemple de fidelitat i llealtat al teu poble i a les seues arrels. En Lo Rat Penat estem molt orgullosos d’haver contat sempre en tu i d’haver-te expressat el nostre carinyo i la nostra admiració.

Descansa en pau Mª Teresa,…-i com ya estaràs en el cel demana-li a la Mareta pels seus fills de Valéncia, per la Pàtria Valenciana que s’ampara baix son mant.

 

Enric Esteve i Mollà

President de Lo Rat Penat

Ha faltat D. Juan Lladró. La missa serà el dumenge, 17 de decembre a les 10:45 h. en el Tanatori Municipal de Valéncia

Enric Esteve destaca de Juan Lladró la seua vertent valenciana que unida a l’empresarial li va servir per a dur “el nom de Valéncia per tot lo món”. Ademés, una relació d’amistat unia a Esteve i al germà major dels Lladró. “Per a mi era més que un amic, fon un pare en el qie tinguí l’honor d’estar en la secretaria de la RACV i formà part de la Junta de Govern de Lo Rat Penat fins fa quatre anys durant la meua presidència. La pèrdua irreparable per a tots els valencians. La seua presència hui en dia nos fa falta. Ha segut un gran empresari, ha segut l’image de Lladró. Hui és un dia trist”, conclou el president de Lo Rat Penat.
Declaracions del President de Lo Rat Penat en el diari Las Provincias.
http://www.lasprovincias.es/economia/fallece-juan-lladro-20171216114456-nt.html

El divendres 6, Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

L’associació cultural Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig el pròxim divendres dia 6 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig, el qual serà oficiat pel Rvt. Sr. D. Antonio Ros Talaero, rector de la pàrroquia Assunció de Nostra Senyora de Museros, i serà cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

La Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, acompanyada per la seua Cort d’Amor realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia fa més de 600 anys del primer hospital psiquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any” en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions. Enguany Lo Rat Penat ha decidit premiar a l’Interagrupació de Falles de Valéncia pel seu treball en favor de la grandea i la proyecció de la nostra festa més universal.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre encorajant al poble valencià a participar en el solemneTe Deum de la catedral (11:00 h) i la Processó Cívica (12:00 h.) acompanyant a la Real Senyera, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana. La Senyera de Lo Rat Penat eixirà en tots els honors a les 10:30 h. del matí de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers per a acodir a la catedral de Valéncia on presidirà el solemne Te Deum del 9 d’octubre que oficiarà el cardenal arquebisbe de Valéncia.

En el Sopar es realisarà el sorteig de diversos obsequis, gentilea d’artistes, empreses i colaboradors. Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de la Casa de los Falleros i de Juan Boluda S. A.

Des de la centenària associació els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians”.

COMUNICAT DE LO RAT PENAT

Davant dels greus acontenyiments que s’estan produint en Catalunya, motivats per la convocatòria el 1 d’octubre d’un Referèndum illegal que posa en qüestió l’unitat d’Espanya; davant l’acossament que estan patint els catalans que pretenen lluitar per la llegalitat Constitucional.

La Junta de Govern de Lo Rat Penat expressa:

El seu més ferm recolzament a l’unitat d’Espanya des del respecte a la seua pluralitat de llengües, identitats i ideologies; a les decisions del Tribunal Constitucional; a l’actuació dels juges i fiscals; a les forces i cossos de Seguritat de l’Estat.

I el seu més profunt rebuig a les actuacions dels separatistes catalans que en el més absolut despreci a la Constitució i a les lleis, a l’opinió del conjunt dels espanyols, estan amenaçant la pau que disfruta el nostre País des de l’instauració de la Democràcia.

Igualment demana a tots els valencians l’unió activa en la defensa de la Comunitat Valenciana, històric Regne de Valéncia, en el mateix pla d’igualtat que el restant de les nacionalitats històriques, aixina com de les nostres senyes d’identitat, arreplegades en el nostre Estatut, contínuament amenaçades pels interessos i ingerències del nacionalisme expansioniste català i dels seus colaboracionistes en Valéncia.

Valéncia a 27 de setembre de 2017

Comunicat de Lo Rat Penat per l’atentat en Barcelona i Cambrils

Lo Rat Penat, Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, condena i expressa el seu pesar pels atentats terroristes de Barcelona i Cambrils i la solidaritat en tots els afectats i el condol en les famílies de les víctimes, demanant l’unitat i cooperació de tota la societat, de les forces de seguritat i de la comunitat internacional front ad esta barbàrie.

PRIMERS PASSOS DE LO RAT PENAT

Saldat en tan notable exit l’acte public fundacional de Lo Rat Penat, en aquella memorable nit del 31 de juliol i en l’incomparable marc del pabello municipal, aplegà  agost i, en ell, la marcha cap a la Malvarrosa, Betera, els pobles de la provincia de Terol, buscant la brisa del mar i l’aire de la montanya i fugint del caloros estiu de la ciutat de Valencia. L’activitat social se paralisava durant uns mesos i els fundadors i socis de la nova entitat, alla en els seus llocs d’estiueig, meditaven sobre l’exit alcançat i sobre els proyectes de futur. En canvi, tots els inicis son dificils i, maxim, quan son molts els problemes d’infraestructura per a posar en marcha la maquinaria d’una entitat que, d’entrada, carix de local social per a eixercir en exit les seues funcions.

 

Reconstruir en una certa garantia d’exit la vida societaria d’aquells mesos de la primavera d’hivern de 1878 resulta prou dificil per la carencia de documentacio al respecte. El primer Llibre d’Actes (1) “document imprescindible per a coneixer la vida diaria de qualsevol organisme en un minim de garantía” s’inicia en regularitat en giner de 1879 en que se feu carrec de la Secretari­a General aquella persona extraordinariament eficient que fon Ferran Reig i Flores. En una meticulositat digna de tot elogi, ademes de redactar actes i atendre a totes les competencies propies del seu carrec, cada any en el Almanaque de Las Provincias apareixia la memoria anual de la societat en la firma F.R.F. El mateix, conscient del problema que supon el consignar en acta els acorts adoptats en les sessions de govern, ho denuncia en alguna de les seues actes. Per eixemple, en la Junta General corresponent al 30 de març, inicia l’acta en les següents paraules: Reunits els senyors anotats al marge baix la presidencia de D. Felix Pizcueta, y no podentse donar conte de l’acta de la sesio anterior per no haberla rebut el secretari que sotascriu del anterior Sr. Lluch y Soler, se someteren a la aprobacio de la junta general els acorts presos per la Directiva fins esta feja, dels quals foren aprobats per unanimitat los següents…(2). Inclus se formà  una comissio, integrada pels senyors Cuevas, Bodrí­a i Càster per a que passaren per casa del secretari, senyor Lluch, a arreplegar llibres i documents. Despres, afegirà  un escrit en el llibre d’actes per a deixar constancia de tals deficiencies:

 

Extracte del acta de la sesió celebrada per la Junta Directiva el dia 23 de Agost de 1879.

 

En vista de qu’el Secretari que fon d’esta Societat, en son principi, D. Manuel Lluch y Soler, no ha redactat les actes de ninguna de les sesions en que com tal actuà, ni ha contestat  les gestions que se han fet desde entonces ab lo fi de que al menys enviara els antecedents que obraren en son poder y desijant qu’en tot temps conste la falta de atenció de dit Sr. acordà esta Junta, que aixi se consigne en acta y que el pasat acort se fixe en el lloch que debien ocupar les que ha deixat de redactar el repetit Sr. pera que se conega sempre el motiu per el que no s’encontren en el llibre de actes, les que deurien autoriçar el Sr. Lluch en Valencia 20 de Setembre de 1879. Lo Secretari general, Ferran Reig y Flores. V.P. Lo President, Teodor Llorente (3), (4).

 

A les dificultats inicials s’ha d’afegir la carencia de seu social. Les primeres activitats se desenrollaran en l’Ateneu Casino Obrer que els prestà  el local; pero, ya en les primeres reunions de la directiva (26 de giner de 1879) veem com Vicent Boix oferix una de les dependencies de l’Institut del que era Director per a celebrar les reunions, i en la sessio del 9 de febrer se comissiona als senyors Llombart, Carboneres i Bodrí­a per a que busquen casa social. Molt interes posà  la comissio en esta faena ya que en la següent sessio de la junta directiva, el 16 de febrer, se dona conte del lloguer, per cinc quinzets i mig diaris, de la que seri­a la primera seu de l’Entitat, el numero “principal” del carrer de Rubiols; la Comissio pagà  489’50 quinzets pel lloguer del local fins al 24 de maig i adquiri els primers mobles. Les deficients condicions de la seu provisional del carrer de Rubiols, obliguen a continuar les gestions en busca d’un local mes digne; inclus s’aplegà  a comissionar a Labaila, Chapa i Reig per a poder dispondre de local en la Societat d’Agricultura; en agost, s’acorda donar avis a l’amo de la casa de l’abando de la mateixa quan s’encontrara atra en millors condicions i se comissiona als senyors Thous, Llombart i Tramoyeres per a que continuen les seues gestions; sera el 4 d’octubre del mateix any quan se done conte de la que sera la seua Seu definitiva en aquells temps, una antiga casona propietat del Comte de Casal, don Lluís Ibáñez de Lara, en una placeta (Comte de Casal, 2-1ª) del carrer del Moli de Na Rovella, junt als carrerons de Conills i la Magdalena. (5)

 

Encara que l’objectiu principal de la nova Societat fora, al menys en la ment de T. Llorente i el seu grup, com verem en les seues intervencions en l’acta de constitucio de l’entitat en l’Ateneu Casino Obrer, la celebracio dels Jocs Florals, se potenciaren tot tipo d’activitats culturals i recreatives, que resultaran atractives per a una massa social cada vegada en aument i que satisferen tant als llorentins com als llombartians. Molt importants foren els acorts presos en la junta directiva celebrada el 2 de març de 1879: la formacio en quatre seccions (lliteratura, arqueologia, musica i pintura, escultura i arts anexes), segons els estatuts; aixo descarregà  un tant de treball a la secretaria general que se dedicà  a coordinar les activitats. Fon elegit per ad esta Secretarí­a General Ferran Reig i Flores; actuaria com a vicesecretari Ricart Càster. En quant a atres detalls organisatius, un vocal de la Junta Directiva estaria semanalment al front de la societat; la casa permaneixeria oberta fins a la 1 de la nit; inclus s’encarregà  a Llombart que redactara un reglament per al conserge, que deuria dur uniforme i el distintiu de la societat; i, conscients de la necessitat d’aumentar el numero d’associats, essencial a l’iniciar l’activitat de qualsevol societat per a fer front a les grans carencies i necessitats, se nomenà  una comissio integrada pels senyors Cuevas, Llombart, Clemente, Bueso, Miguel, Escalante, Milego, Malbuison, Galiana, Martí­nez Aloy, Melo i Martà­, la primera decisio de la qual fon, la de remetre una circular a totes les personalitats, aixina com donar de baixa als socis que no satisfeen les seues quotes.

 

 

 

(1) Es tracta d’un volum sense paginar en l’encapçalament del qual, en fulla orlada baix l’escut de l’entitat, se llig: LO RAT-PENAT. Societat de amadors de les glories de Valencia y son antich Realme. JUNTA DIRECTIVA. ACTES. (d’atra ma: 1879 a 1881. No 1). Consta de 170 pagines, ocupant les 147 inicials les actes de la junta directiva i les 23 restants les actes de la Junta General, encapçalades per la de la sessio constitutiva de l’entitat, celebrada el 7 de juny de 1878 en el Ateneu-Casino Obrer.

 

(2)Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. Anys 1879-1881.

 

(3) Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. Anys 1879-1881.

 

(4) Possiblement, haja de vore en esta desidia per part de Lluch Soler la seua desconfiança cap al grup dirigent que el porta a apartar-se de l’entitat junt en atres poetes i escritors que, en estos primers anys, desconfiaren tant del grup de patricis com del republicanisme de Llombart i Escalante; tal es el cas d’Altet i Ruate, mossen Josep Peris Pasqual, Rafael Maria Liern, Francesc Palanca i Roca. Actitut que adoptaren, aixi mateix, el grup de revolucionaris de 1868 a on s’encontrava  Ramon Andrés Cabrelles, discipul de Llombart, Sanmartí­n i Aguirre, Manuel Lluch i Soler i Josep Aguirre.

 

(5) Casa que en el temps desapareixeria al formar part dels solars en els que despres se construiria l’actual Mercat Central.

 

Transcrit del llibre Història de Lo Rat Penat: Capitul I NAIXIMENT DE LO RAT PENAT (1878-1902).