Informe al Consell d’Europa sobre la situació de la Llengua Valenciana, preparat per Lo Rat Penat i la Secció de Llengua de la RACV

Les versions íntegres de l’informe es poden trobar en:

 

El Decàlec de Reivindicacions del Valencianiste Llingüístic, que resumix el contengut i les conclusions de l’informe, se pot trobar en el següent fullet:

 

Lo Rat Penat i la Secció de Llengua de la RACV presentaren un informe al Consell d’Europa sobre la situació de la llengua valenciana

L’informe, que es presentà públicament el dimecres 28 de noviembre de 2018 en la sèu de Lo Rat Penat, descriu la situació sociollingüística actual del valencià i denuncia l’estat de discriminació que patixen els valenciaparlants usuaris de la normativa de la RACV.
Un equip d’especialistes coordinats per Òscar Rueda, president dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, i Voro López, director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), redactà un informe de 143 pàgines en el que es descriu detalladament l’actual situació sociollingüística de la llengua valenciana, se fa un anàlisis crític dels informes periòdics que realisa el Comité d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, i es denuncia l’estat de discriminació que patixen les entitats, escritors i usuaris de la normativa de la RACV, coneguda popularment com a “Normes d’El Puig”.
L’informe, en versions en valencià, castellà i anglés i que conta en un apèndix documental d’atres 178 pàgines, fon enviat a tots els membres del Comité d’Experts, els quals ya n’acusaren rebut i estan analisant-lo de cara a la redacció del seu pròxim informe sobre la situació de les llengües minoritàries d’Europa. El document anava acompanyat d’una solicitut de reunió en els responsables del Comité d’Experts en la seua visita a Valéncia, “a fi de traslladar-los de primera mà les nostres inquietuts i la nostra visió sobre el conflicte llingüístic valencià”.
Els redactors de l’informe desijaren posar de manifest “molts aspectes que dificulten la normalisació social de la llengua valenciana i han segut omesos en informes anteriors del Comité d’Experts”. Un aspectes que “han portat a situacions de discriminació sense precedents cap a una part del món cultural valencià i dels usuaris de la llengua valenciana”.
L’informe se feu públic oficialment el 28 de noviembre de 2018 a les 20 hores en la sèu de Lo Rat Penat. El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, presentà als coordinadors de l’informe, en un acte que els promotors d’esta iniciativa preveren “multitudinari”, i en el que es donà inici a un conjunt d’accions reivindicatives del reconeiximent oficial de la normativa de la RACV i del valencià com a llengua autònoma, sense discriminacions de ninguna classe cap als seus usuaris.

Valéncia, Balears i Nàpols reivindiquen la seua identitat llingüística en l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat

El passat dimarts 25 de setembre tingué lloc l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. Baix el lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de la Secció de Llengua de la RACV; Joan Pons, Director de Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de l’Acadèmia Napolitana, debateren entorn dels problemes comuns que afecten a les llengües dels seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director dels Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, els ponents destacaren que les tres llengües, ademés de ser vehícul viu d’expressió de pobles en antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeiximent oficial i de prejuïns idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejuïns que intenten presentar estes llengües com a suposts dialectes “informals”, “vulgars”, “coloquials” o “de poble”, justificant d’esta manera la discriminació oficial als parlants i les associacions culturals que intenten posar en valor este patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix el seu desenroll com a llengües oficials i de cultura, i potencia el seu abandonament per part dels seus parlants tradicionals.

Les entitats representades en el coloqui anunciaren la posada en marcha d’accions conjuntes a nivell internacional per a que la situació de minorisació llingüística i de conculcació dels drets llingüístics que es viu en estos i uns atres territoris de l’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Tancà l’acte el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar als ponents per les seues intervencions, obsequiant al  president de l’Acadèmia Napolitana i al director de Sa Fundació Jaume III, en un eixemplar numerat del llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editado por Lo Rat Penat, i animant a tots els valencians a participar en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de la centenària institució.

El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

      Per a commemorar enguany el dia de la Pàtria Valenciana que celebrem al voltant del 9 d’Octubre, el Cor Popular de Lo Rat Penat els oferix un programa que creem i esperem que els agrade.

      Cantarem dos barrejats de cançons festives que escomencen un per A la fira no vages si no portes diners i l’atre per Dolores tenia un nóvio seguides d’unes atres cançons.

      Cançó de breçol. Una cançoneta que vaig improvisar mentres tenia en els meus braços a la meua neteta Andrea quan apenes contava en uns pocs mesos d’edat.

      En el programa figuren tres havaneres. Allà en l’Havana, en la que se parla dels “amorios” que una mulata casada té en un home blanc en detriment del seu marit. No veges com se va posar este quan se va enterar de l’engany. Cançó cantada en les dos llengües oficials de la nostra Comunitat. A la muerte de Granero. Cançó molt popularisada en la que se narra la tràgica mort del torero ídol del poble valencià que fon Manuel Granero. Va morir el 7 de maig de 1922 d’una cornada en el coll rebuda del bou Pocapena de la ganaderia de Veragua.

      Cançó d’amor. Recorts en el que un matrimoni ya major rememora els seus anys de joventut.

      Alacantines. Selecció de cançons arreplegades en les comarques de L’Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta.

      Cançons patriòtiques: Cant a la terra. El Cardenal Benlloch (Juan Benlloch i Vivó, Valéncia 29/12/1869-Madrit 14/02/1926) va compondre per a la colònia valenciana en Burgos un himne dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats al qual li va posar com a títul “A la Verge dels Desamparats” en text original de Francisco Bou. Ya en l’any 1998, el gran i admirat poeta Pere Delmonte li va posar lletra patriòtica. Finalisarem la primera part cantant la Cançó de lluita, cançó composta contra l’opressió  catalanista que ya existia a príncipis del S.XX.

      ¿Quí me compra una barraca? Cançó arreplegada en Tavernes de la Valldigna en la que el primer tema és profunt i impressionant.

      Antigament, quan una cançó se fea molt popular, el poble valencià li posava lletra en llengua valenciana que no tenia res que vore en l’original. Este és el cas d’una cançó de la sarsuela “La del Soto del Parral” en la que se “transformà” en una cançó pasqüera. Lo mateix passa en una cançó de la sarsuela “La Montería” que la va convertir en un duo d’un gat i una gata.

      María la O és una romança de la sarsuela del mateix nom que va compondre l’autor cubà Ernesto Lecuona.

      La Maredeueta. Cançó que ha calat profundament en el poble valencià.

      Mirando al mar. Preciosa cançó del cantant de nom artístic Jorge Sepúlveda.

      Castelloneres. Tres cançons populars de Castelló: “Marineries”, “Me’n vaig a la Marjaleta” i “Jota de Castelló”.

Jesús A. Madrid

 

 

                                                                     I PART
Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó de breçol Jesús Andrés Madrid García
Allà en L’Havana Fortaleny
Alacantines Banyeres, Muro d’Alcoy, Gata de
Gorgos, Vergel, Pedreguer i La Xara
Cant a la terra Pere Delmonte/Juan Benlloch i Vivó
Cançons rialleres Massarrojos, Cullera, Villalonga,
Xàtiva, Carcaixent, Guadassuar i
Valéncia
¿Quí me compra una barraca? Tavernes de la Valldigna
A la muerte de Granero Alfara del Patriarca
La del Soto del Parral Soutullo i Vert
(Cançó de Pasqua de Nasaret) Lletra popular valenciana
Cançó de lluita Maximilià Thous/Miquel Asensi
 

II PART

Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó d’amor Jesús A. Madrid García
La Maredeueta José Santonja/Manuel Penella Raga
La Montería Jacinto Guerrero
(Marramiau) Lletra popular valenciana
María la O Gustavo Sánchez/Ernesto Lecuona
Mirant la mar Luis Sancho Monleón
Adap. i lletra en valencià: Jesús A. Madrid
Castelloneres Popular de Castelló
Lo Rat Penat Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià M. Thous/ José Serrano

 

HIMNE DE LO RAT PENAT

Lletra: Anfós Ramon i Garcia

Música: Jesús A. Madrid i Garcia

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.

¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.

Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.

Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

 

Mª TERESA OLLER BENLLOCH (1920-2018)

La Junta de Govern de Lo Rat Penat, vos comunica que ha faltat l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). La capella ardent estarà oberta hui 4 de setembre, a partir de les 18 h. i fins al tancament, en el Conservatori de la Plaça de Sant Esteve, 3. Demà dimecres, a les 16 h. missa en el Cementeri General.

Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Descanse en pau.

A Mª TERESA OLLER BENLLOCH

(1920-2018)

Valéncia, 3 de setembre de 2018

Lo Rat Penat vol adherir-se al pesar de tot un poble per la mort de l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). Mª Teresa, millor que ningú, va saber captar l’ànima i el sentir del poble valencià a través d’eixa expressió popular que és el folclor, eixe esperit que nos fa com som, del sentir i del viure format per generacions de valencians a través del temps i dels avatars de l’història del Regne de Valéncia.

Mª Teresa mai deixà de treballar per la cultura valenciana, a Valéncia dedicà la seua vida, arreplegant l’ànima del poble valencià en la seua expressió quotidiana, en tots els valors que això comporta, de senzillea, de naturalitat i d’humanitat.

La seua relació en Lo Rat Penat es remonta a la seua infància, perque des de ben chicoteta acodia en son pare a la sèu de la societat, en la plaça de Manises, en el Palau de la Scala, que ara és sèu de la Diputació. Són pare Manuel Oller fon regidor de l’Ajuntament de Valéncia en vàries llegislatures, sempre independent, i també fon directiu de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ocupant diferents càrrecs; en 1929 fon nomenat vicepresident i en 1931 ocupà eventualment la presidència. I fon també Mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, el certamen que Lo Rat Penat organisa des de 1879.

 En eixos anys, la menuda Mª Teresa mentres jugava s’impregnava ya en les velles parets de Lo Rat Penat d’eixe amor i estima per Valéncia i per la seua cultura que l’han acompanyada a lo llarc de la seua vida. Allí començà a sentir Mª Teresa eixe interés per la música mentres escoltava ensajar al Cor de Lo Rat Penat… i li dia a son pare que ella també volia cantar en eixe cor, i ho dia en eixa alegria i en eixa espenta que ella sempre ha sabut transmetre a tots els que l’han rodejat i que era una de les característiques que marcaren el seu caràcter….

 

Infatigable, tenaç i treballadora, Mª Teresa Oller, se sorprenia en els cants, balls, romanços, dites, sentències i pregons que se sentien pels carrers dels pobles i ciutats del Regne de Valéncia, que encara formen part de les vivències i de la memòria dels nostres majors, i que gràcies a la seua llabor d’estudi, recolecció i recopilació han quedat registrats per a que no es perguen i preservar la nostra memòria colectiva, aixina com facilitar la llabor dels estudiosos.

La llabor de tota una vida, la de Mª Teresa Oller, ha segut de capital importància per ad eixa part fonamental del nostre patrimoni cultural com és el folclor valencià.

Per la seua banda Lo Rat Penat sempre ha reconegut el valor i l’importància de la seua llabor. Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Gràcies Mª Teresa per haver segut un eixemple de fidelitat i llealtat al teu poble i a les seues arrels. En Lo Rat Penat estem molt orgullosos d’haver contat sempre en tu i d’haver-te expressat el nostre carinyo i la nostra admiració.

Descansa en pau Mª Teresa,…-i com ya estaràs en el cel demana-li a la Mareta pels seus fills de Valéncia, per la Pàtria Valenciana que s’ampara baix son mant.

 

Enric Esteve i Mollà

President de Lo Rat Penat

Bases dels CXXXV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

Als poetes, als investigadors, als escritors que s’interessen per la Cultura Valenciana, Lo Rat Penat els crida a participar en esta extraordinària justa lliterària, per mig de l’aportació de les produccions de la seua inspiració o estudis. D’esta manera contribuïx i dona a conéixer els fruits del seu intelecte en la difusió de la seua meritòria llabor, per lo que els anima a que presenten treballs als temes que s’especifiquen en el següent Cartell.

Per a descarregar-te el cartell en pdf puncha ací Baix.

LO RAT JOCS FLORALS 2018

CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2018 que organisa LO RAT PENAT

Lo Rat Penat, des de la seua fundació en 1878, sempre s’ha preocupat per les expressions de la cultura popular. A finals del sigle XIX ya premiava a les millors falles, i des de 1903 organisa i convoca el Concurs de Llibrets de Falla que potencia i promou la lliteratura festiva en llengua valenciana. De fet, en l’expedient que motivà la declaració per part de la UNESCO de la festa de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de l’Humanitat se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este centenari concurs.

Lo Rat Penat també organisava la concessió de premis als millors llibrets de les Fogueres, una iniciativa que deixà de dur-se a terme i que es tornà a rependre l’any passat convocant novament estos premis que es concedixen valorant únicament el contingut tradicional del llibret, açò és l’explicació i relació de lo que conté la Foguera (o en el seu cas de la Barraca), escrita en vers i en llengua valenciana, valorant-se la sàtira, l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos.

FALLO DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2018
que organisa
LO RAT PENAT

SECCIÓ GENERAL

Premi Extraordinari “LO RAT PENAT”
Foguera: CALDERÓN DE LA BARCA- PLAÇA D’ESPANYA
Autor del llibret: Donís Martin i Albizua

Primer Premi
Foguera: PASSEIG DE GÓMIZ
Autor del llibret: Manolo Vilaplana i Lluch

Segon Premi
Foguera: DIPUTACIÓ-RENFE
Autor del llibret: Manolo Vilaplana i Lluch

Tercer Premi
Foguera: SANT BLAI DE DALT
Autor del llibret: Joan Victorià Ramírez i Boscà

SECCIÓ INFANTIL

Premi Extraordinari “LO RATET PENAT”
Foguera: SANT BLAI DE BAIX
Autor del llibret: Joan Victorià Ramírez i Boscà

Primer Premi
Foguera: PRINCESA- MERCÉ
Autor del llibret: Joan Victorià Ramírez i Boscà

Segon Premi
Foguera: SANT BLAI DE DALT
Autor del llibret: Joan Victorià Ramírez i Boscà

Tercer Premi
Foguera: PASSEIG DE GÓMIZ
Autor del llibret: Julio Fontán i López

Igualment Lo Rat Penat concedirà un estandart extraordinari
a la millor Foguera 2018
i a la millor Foguera Infantil 2018

HOMENAGE A BLASCO IBÁÑEZ. Representació de l’obra “El Juez”

Per a tancar els actes d’homenage a Vicent Blasco Ibáñez en motiu del 150 aniversari del seu naiximent, Lo Rat Penat posarà en escena “El Juez”, l’única obra de teatre del gran escritor que s’estrenà en Valéncia en 1894.

L’obra, dirigida i adaptada per Remigi Pons, se presentarà el dia 5 de juny, dimarts, a les 19:30 h. en el Teatre Talia de Valéncia, C/ Cavallers, 31.

Tots els socis que tinguen el gust d’assistir poden reservar les seues entrades en la nostra sèu social, Tel. 96 391 09 92, secretaria@loratpenat.org, fins que s’esgoten.

“EL JUEZ”

Per a tancar els actes d’homenage a Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928) en motiu del 150 aniversari del seu naiximent, Lo Rat Penat posarà en escena “El Juez”, l’única obra de teatre del gran escritor valencià que s’estrenà en el teatre Apolo de Valéncia l’any 1894.

Vicent Blasco Ibáñez fon membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat i membre de l’Hble. Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals, i sense dubte un dels que més carinyo i apreci tingué sempre pel seu mestre Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat.

La trama argumental de l’obra se centra en plantejar a l’espectador el drama que viu un jove de províncies obligat a elegir entre l’estricte compliment de la Justícia, que ha segut fins al moment la seua raó de ser, i l’amor cap a la dòna que ha segut la seua font d’inspiració i que en el moment és acusada d’un assessinat cruel. El sorprenent final de l’obra sorprendrà a l’espectador.

Remigi Pons, el reconegut actor i director de teatre valencià, ha realisat l’adequació de l’obra, dotant-la de la fluïdea necessària per a que guanye en amenitat. Una llabor que li consolida com el gran expert que és en el teatre valencià i en el coneiximent de l’obra del nostre escritor més universal, autor de “La Barraca”, “Entre naranjos”, “Cañas y barro”…

Fernando Millán
President de l’Associació Vicent Blasco Ibáñez
Vicepresident de Lo Rat Penat

REPERTORI

EL JUEZ

Vicent Blasco Ibáñez

                                        Carmen………………………Lola Carrascosa

Doña Petra……………………Isabel Torrijo

Purita…………………………Marieta Gasulla

Antonia……………………….Charo Torres

Don Alberto…………………..Vicente Iborra

Don Tomás……………………Remigi Pons

Luis……………………………Nico Civera

Don José………………………Antonio Llopis

Simón………………………….Vicente Ortega

 

Direcció: Remigi Pons

Directora: Charo Caballer

Regidor: Paco López

Adaptació: Remigi Pons

Peluqueria i maquillage: Daniel Matallín

Lo Rat Penat celebrarà el dimecres 23 de maig la llectura dels llibrets de falla premiats en 2018

La Fallera Major de Valéncia i la Regina dels Jocs Florals presidiran este entranyable acte en el que els poetes valencians llegiran fragments dels millors llibrets

Lo Rat Penat celebrarà el pròxim dimecres 23 de maig, a partir de les 19.30 h. el tradicional acte de llectura dels llibrets de falla premiats en el Saló Constantí Llombart de l’entitat, en el C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia. En ell, els poetes festius valencians guardonats en premi extraordinari durant les últimes festes falleres en el concurs centenari que des de 1903 organisa l’entitat valencianista donaran a conéixer el seu treball que ha contribuït un any més a la consolidació de la lliteratura festiva en llengua valenciana. Cal recordar que en l’expedient de la declaració per la UNESCO de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.

En concret, Ampar Cabrera, guanyadora del Premi Extraordinari “Bernat i Baldoví”, Sito Sanchis, Elena Casa, Donís Salvador, Joan Ant. Alapont, Joan Josep Serra, Manuel Lagardera, Donís Martin, Manuel Andrés Zarapico i Miquel Àngel Gascon posaran la veu als seus propis poemes a on se conjuguen l’ingeni, la gràcia i l’humor baix el domini de la mètrica i la tècnica.

L´acte estarà presidit per la Fallera Major de Valéncia, Rocío Gil, la Regina dels Jocs Florals, Mónica Duart, i el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve.

Igualment amenisarà l’acte el Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

En el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat s’han repartit un total de 250 premis en estandart per a les falles gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Associació Patronat de la RACV, Camping Les Palmeres, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Melià, Família Delmonte, Família Bea, Família Alapont i Família Ramon-Garcia.

Veredicte del Jurat del Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer 2018

Com és costum i tradició, per Lo Rat Penat i Junta Central Vicentina s’organisa i convoca el Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer en honor del Patró del Regne de Valéncia, en el patrocini i colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, celebrat en l’edifici de la ONCE, en Gran Via Ramón y Cajal, 13, de Valéncia, els dies 3, 4 i 5 d’abril de 2018, i a on prengueren part, en un únic milacre per altar, les Associacions que ho desijaren, tant de fòra com de dins de la nostra ciutat. El fallo del jurat s’ha fet públic el dia 6 d’abril, divendres, a les 20.00 h. en la Sala Constantí Llombart de Lo Rat Penat el podeu descarregar ací  baix en format pdf.

Veredicte Concurs de Milacres de Sant Vicent 2018

El Milacre guanyador del primer premi farà una representació extraordinària del mateix el dissabte dia 21 d’abril, a les 11.30 h, en en l’Ateneu Mercantil, Plaça de l’Ajuntament, de Valéncia, i en el qual se farà entrega dels premis obtinguts segons el fallo del Jurat, que serà inapelable.

Taula redona en Lo Rat Penat al voltant del Constantí Llombart

En l’aniversari de la mort del pare de la Renaixença, Constantí Llombart

De la Renaixença venim; a la Renaixença tornem. Perque renàixer no és solament tornar a nàixer, és molt més: recuperar vivències, tornar als orígens, respirar essències… i, sobretot, proyectar futur.

El pròxim dimarts 3 d’abril de 2018, a les 19:30 h, en la sèu de Lo Rat Penat, saló Constantí Llombart, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia c., se celebrarà una taula redona en homenage a Constantí Llombart en el 124 aniversari de la seua mort.

La taula, que tindrà com a protagonistes a Voro López, Lluís Fornés i Sergi Núñez de Arenas, moderats pel president de la Secció de Cursos i vicepresident de l’entitat, Òscar Rueda, tindrà per tema REFLEXIONS SOBRE L’ALIENACIÓ ELITISTA (EN MEMÒRIA DE CONSTANTÍ LLOMBART).

“Alienació vol dir patir l’imposició com a propi d’allò que nos és alié o estrany, i patir l’expropiació i l’estranyament de lo que nos és propi“. D’això parlaran els nostres contertulians: de l’importància i la repercussió social del treball fet per Llombart i de la seua visió de la llengua i la cultura valencianes. I de cóm s’ha interpretat la proposta llombartiana. ¿Els valencians actuals hem seguit els camins que marcà el mestre? ¿Els hem sabut interpretar? ¿El valencianisme actual té en conte les propostes de Constantí Llombart? ¿Qué ha causat l’alienació elitista? ¿Per qué es va produir? ¿Quines repercussions ha tingut en la societat valenciana? ¿Quina relació hi ha entre l’alienació elitista i la manca d’identitat valenciana?

L’anàlisis que farà la taula sobre l’alienació elitista pretén ser una aportació que conduïxca el conflicte identitari valencià cap a un nou punt d’inflexió, que òbriga la societat valenciana a una nova etapa en positiu: la de l’autoestima, l’agermanament i el futur.