Lo Rat Penat presenta el seu informe d’alegacions a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre.

La societat Lo Rat Penat ha elevat a la Conselleria d’Educació un informe relatiu a la declaració com a BIC Immaterial de la Processó del 9 d’Octubre. L’entitat valencianista ha solicitat personar-se en el procediment per ser part directament interessada, puix fon gràcies a les seues gestions que l’històrica processó anual, abolida en 1707, va ser recuperada en 1922 en participació oficial de l’Ajuntament i la Diputació de Valencia.

Lo Rat Penat fa valdre ademés la seua condició d’institució consultiva de l’Administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural, d’acort en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998 modificada per la Llei de Senyes d’Identitat, que ara el tripartit pretén abolir.

L’informe d’esmenes a l’exposició de motius publicada per la Conselleria en el DOCV el passat més d’octubre de 2015 se centra en quatre grans blocs. Per una banda, se critica la reducció errònea que es pretén fer de l’àmbit simbòlic de la Senyera i de la processó a únicament la ciutat de Valéncia, quan és evident que tant una com atra són símbol identitari i patrimoni de tots els valencians.

En segon lloc, se detecta en l’exposició de motius de la Conselleria dos inexactituts històriques importants. Per una banda, l’afirmació de que “des del sigle XVII s’ha celebrat quasi ininterrompudament”, quan la realitat és que la processó fon prohibida en 1707 per les noves autoritats borbòniques i que des d’aquell moment fins ben entrat el sigle XX només se celebrà en 1738 i 1838. Per una atra banda, l’afirmació de que fon recuperada en participació de l’ajuntament en 1931 (sense fer menció a l’entitat valencianista), quan la realitat és que fon en 1922 i gràcies als esforços de Lo Rat Penat, motiu pel qual dita entitat ocupa des d’aquell moment una posició preeminent en el desenroll de la mateixa.

Ademés, Lo Rat Penat troba  inadmissible que s’obvie la presència de la Senyera en la Sèu com a constant històrica central de la Processó del Nou d’Octubre, tant en l’época foral com des de la recuperació definitiva de l’acte en la tercera década del sigle XX. L’informe també menciona una série de detalls adicionals i inexactituts (com per eixemple l’us, en l’exposició de motius de la Conselleria, de la numeració barcelonina dels reis forals en lloc de la valenciana), la correcció dels quals també se solicita.

L’informe complet està a disposició del públic punchant ací.