Este divendres s’estudia la figura de Gabriel Ciscar. La ciència valenciana en Europa.

Continuant en el Curs d’Història de Valéncia, l’Aula d’Història de Lo Rat Penat, per motiu de la pandèmia del Covid-19 se celebra enguany de forma telemàtica. Cada divendres se penjarà en la web de Lo Rat Penat el tema realisat pel Prof. D. Fernando Millán, director de l’Aula.

El programa “Símbols de la nostra Història” presenta la conferència:

“Gabriel Ciscar. La ciència valenciana en Europa”

Per a vore la versió en valencià, puncha l’enllaç de baix:

28 Gabriel Ciscar

Per a vore la versió en castellà, puncha l’enllaç de baix:

28 Gabriel Ciscar

“Gabriel Ciscar és u dels autèntics hòmens extraordinaris desconegut per la major part dels valencians.
El seu quefer com a marí és en sí mateixa prou per a passar a la nostra història com el continuador de l’obra de Jorge Juan. Els dos conseguiren que la marina espanyola se convertira en la segona del món tras la marina anglesa.
Gabriel Císcar és també el matemàtic seleccionat per Espanya per a que formara part del comité europeu que dugué a terme el treball necessari per a crear el sistema mètric decimal que servix a tots els països occidentals.
Pero lo que és desconegut per tots els valencians és el paper eixercit per Gabriel Císcar com a membre de la Junta Central de Defensa que dirigí la lluita contra Napoleó Bonaparte. Ell fon qui conseguí el pacte en Anglaterra que feu possible la definitiva lliberació d’Espanya.
Com tants atres grans hòmens muigué en l’exili al que el conduí la tirania de Ferrando VII.”

                                                                                             Fernando Millán

També pots sentir en vídeo, la presentació del professor Fernando Millán en el següent enllaç:

 

El Prof. Fernando Millán atendrà preguntes, dubtes, consultes i comentaris sobre els temes de l’Aula d’Història en el correu electrònic: secretaria@loratpenat.org

 

Lo Rat Penat expressa el seu recolzament al Ministre de Cultura

LO RAT PENAT EXPRESSA EL SEU RECOLZAMENT AL MINISTRE DE CULTURA

I DEMANA A L’AVL QUE DONE LA CARA I DEFENGA LA LLENGUA VALENCIANA

Rodríguez Uribes ha segut atacat per una organisació pancatalanista per defendre la denominació llegal i estatutària del valencià

Valéncia 12-11-2020.- Lo Rat Penat ha enviat un escrit al ministre de Cultura expressant-li el seu recolzament davant dels furibunts atacs que ha rebut des d’una organisació pancatalanista, subvencionada per la Generalitat catalana, per parlar del valencià com a una llengua d’Espanya, tal com marca la llei i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

És inacceptable que s’ataque a la personalitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana en el context de les llengües que se parlen en Espanya, pel desig del nacionalisme català d’anexionar-se la llengua dels valencians, la primera de la península Ibèrica en tindre un Sigle d’Or, sentida com a tal des de fa sigles pels valencians i reconeguda oficialment en l’Estatut.

Lo Rat Penat demana igualment a l’AVL, que deixe el seu silenci còmpliç i colaboracioniste en el pancatalanisme i que done la cara i defenga l’entitat pròpia de la llengua valenciana front als anexionistes catalans, perque és la seua obligació moral i llegal tal com marca la seua llei de creació. Igualment demanem a l’AVL i al Govern valencià que exigixca la versió en llengua valenciana de totes les webs oficials de l’Estat.

LO RAT PENAT ESTUDIA DENUNCIAR PER PREVARICACIÓ AL PRESIDENT DE LA AVL

LO RAT PENAT ESTUDIA DENUNCIAR PER PREVARICACIÓ AL PRESIDENT DE LA AVL

Lo Rat Penat estudia plantejar accions llegals per prevaricació contra el president i acadèmics de la AVL que han decidit materialisar un acort de cooperació en l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Universitat de les Illes Balears per a una “normativa llinguística inclusiva i unitària”.

Esta última maniobra de la AVL, dirigida des del secessionisme catalaniste, per a implantar el català en la CV, és un greu incompliment de les funcions i obligacions que s’encomanen a esta institució i als seus acadèmics, en la Llei 7/1998 de 16 de setembre de creació de la AVL.

Els valencians no podem seguir soportant l’elevat cost econòmic de manteniment i salaris d’uns acadèmics al servici de l’expansionisme cultural i llingüístic català. Ademés d’arrogar-se una representació que no els correspon sobre el patrimoni cultural del Poble Valencià. Este pacte deslleal, excedint-se en les seues funcions, és una mostra de la seua inutilitat per a impulsar l’us de la llengua valenciana pròpia i genuïna. Llengua valenciana que triem lliurement els valencians com a vehícul de comunicació i expressió de la nostra cultura, i que ells, més que ningú, han de respectar.

Esta nova maniobra per a la creació d’una “normativa inclusiva i unitària” al servici i baix els dictàmens d’entitats catalanistes fòra de l’àmbit territorial, cultural i polític de la Comunitat Valenciana, seguix una vegada més l’estratègia anexionista del nacionalisme català, encapçalat per Torra, Puigdemont i els seus satèlits del tripartit que governa la CV.

El Poble Valencià no pot permetre que la fractura social en la que viu ara Catalunya siga exportada a la CV pels talibans i colaboracionistes del nacionalisme català. El president de la AVL, Sr. Ferrer, vol decidir una vegada més contra el Poble Valencià.

El Sr. Ferrer utilisa novament de forma impròpia i illegítima una institució que hauria d’estar al servici de la llengua valenciana impulsant el seu us i apreci. Est acort de la AVL, que torna a posar en qüestió la seua utilitat, sols contribuïx a incrementar el rebuig i desprestigi d’una institució que novament se posa al servici de l’ideari per a la creació dels països catalans: una llengua, una nació.

Comunicat de Lo Rat Penat al món faller

Lo Rat Penat insta al món faller i a tota la societat valenciana a defendre la festa de les falles front a les ingerències del pancatalanisme i demana la dimissió de l’alcalde de Valéncia, Sr. Ribó, pel seu silenci còmpliç i colaboracioniste en els interessos del nacionalisme català en una nova afrenta a la cultura valenciana i a la nostra festa més universal.

Davant les notícies aparegudes en els mijos de comunicació, en les que se denuncia l’inclusió i apropiació de la Festa de les Falles com a part de les tradicions i festes “catalanes”, en una exposició de l’Ajuntament de Barcelona, que presidix la Sra. Ada Colau, Lo Rat Penat, decana de les institucions culturals valencianes, fa públic el seu rebuig ad estes afirmacions, pagades en diners públics, per ser una manifesta falsetat, per ser una ofensa als valencians i per contribuir a proyectar una falsa image de pertinença als inexistents països catalans.

Igualment demana a l’Ajuntament de Valéncia, que oficialment i de forma contundent reclame a l’Ajuntament de Barcelona que elimine esta alusió a la festa de les falles i de qualsevol atra que incloga a les festes i tradicions valencianes dins de les catalanes. Pero, lamentablement, hem de denunciar el silenci còmpliç de l’alcalde de Valéncia, el català Sr. Ribó, que front ad esta nova agressió a una de les expressions més importants de la cultura valenciana, calla i mira cap a un atre costat com si no fora en ell la cosa, calificant-la, per fonts oficials, de “polémica ajena”.

Lo Rat Penat, se solidarisa en tot el món faller i demana a la societat valenciana la seua unió en la defensa de les senyes d’identitat valencianes, de la que la Festa de les Falles és un exponent singular i únic de la nostra cultura i que té la màxima protecció com a Patrimoni de l’Humanitat.

Presentació “Aire, fòc i desig” i Homenage a Vicent Lluís Simó Santonja

Huit anys més tart de la presentació de “Li ho diguí a la nit” (“Se lo dije a la noche”, poemari traduït a totes les llengües ibèriques) en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, el seu autor, el burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, torna a la capital valenciana a presentar “Aire, fòc i desig” (“Aire, fuego y deseo”), un proyecte poètic-musical compromés en la dignificació i defensa dels drets llingüístics dels habitants d’Ibèria.

Este poemari, publicat per “Edicions Beta III Mileni” en l’any 2016, conta en un llarc recorregut de presentacions, han segut vint ciutats d’Ibèria (Espanya, Portugal i Andorra), aixina com en Tel Aviv, encontre cultural en la comunitat sefardita d’Israel, organisat per l’Institut Cervantes i vàries associacions sefardites, com “Sefarad” o la “Autoridad Nasionala del Ladino”, entre unes atres.

El pròlec, escrit en ladino, és obra de les poetes sefardites Matilda Matilda Koén-Sarano y Margalit Matitihau. Ha inclòs en el llibre versos en tots els idiomes de la península i en algunes varietats llingüístiques, aquelles en una important trayectòria lliterària: valencià, català, portugués, gallec, a fala (llengua del Valle de Jálama, al noroest de la província de Càceres, junt a Portugal), asturleonés, extremeny, vasc, aragonés, occità de la Vall d’Aran, murcià o anglés (oficial en Gibraltar). Ademés, incorpora poemes traduïts al romaní (llengua dels gitanos) i inclús al ladino o sefardita, en homenage als prop de 150.000 judeus que mantenen viva esta llengua gestada en Espanya des de fa més de 500 anys.

Per part del valencià, els traductors han segut Bernat Arlandis i Mañó, Gonzalo Romero Casaña (en representació de l’Associació Cardona Vives), Vicent Ramon Calatayud i Tortosa, Josep Cubells Puertes, Josué Damià Ferrer i Ortells, Josep Lluís Garcia Ferrada, Josep Vicent Garrido, Josep Esteve Rico Sogorb, Joan Benet Rodríguez Manzanares, Daniel Sala Giner, Joan Ignaci Serrano i Sànchez, Vicent Lluís Simó Santonja i Nelo Solís i Martínez. Aixina mateix, el duo Josep Cubells & Isabel Doceda i el cantautor Vicent Savall varen colaborar en el CD que acompanya al poemari (33 cançons), versions musicals d’algunes de les seues poesies en les distintes llengües ibèriques.

La velada poètic-musical, que rendirà homenage a u dels traductors al valencià de “Aire, fòc i desig”, el juriste, professor, investigador, escritor i decà d’honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Vicent Lluís Simó Santonja (Alcoy, 1932 – Valéncia, 2014), se celebrarà el dijous, 12 de decembre, a les 19:30 hores, en la sèu de Lo Rat Penat, ubicada en el carrer del Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

L’autor castellà serà presentat per Òscar Rueda i Pitarque, director dels Cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat i vicepresident de Formació de l’entitat, als qui acompanyaran alguns dels traductors al valencià, com Josep Vicent Garrido, Joan Benet Rodríguez Manzanares i Joan Ignaci Serrano i Sànchez. També recitaran poemes en valencià l’articulista i escritora Ana Maria Bayot i Carrascosa, l’escritora Maria Jesús Coves, la rapsoda Imma Frías i Fenollosa i el cantautor Vicent Savall Vidal, mentres que Ángeles de Lamo Corredor (integrant del Grup Lliterari de Paraules a Poemes de Quart de Poblet) ho farà en castellà. Ademés de proyeccions musicals d’algunes cançons del CD “Aire, fòc i desig”, podrem gojar en directe de l’actuació musical de Josep Cubells & Isabel Doceda. Tancarà l’acte Enric Esteve i Mollà, president de Lo Rat Penat.

FALLO DEL JURAT DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FALLA 2019

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat ha convocat este certamen lliterari faller i festiu fent l´anual crida a les Comissions Falleres i als poetes valencians per a participar en este Concurs de Llibrets on l´humor, l´ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d´esta part fonamental de la lliteratura en Llengua Valenciana i de la nostra Festa més universal.

Enguany s’ha tornat a conseguir un nou èxit de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 303 llibrets per a participar en les diverses seccions del certamen.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve ha declarat “… nos ompli d’orgull eixa confiança del món faller en la nostra institució cultural, que des de la seua fundació en 1878 té com a objectius la defensa, promoció, ensenyança i difusió de la llengua, cultura i tradicions valencianes. Este concurs s’ha convertit, a lo llarc de més de cent anys, en el referent de la lliteratura festiva en Llengua Valenciana”.

Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles.

Entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració la UNESCO de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.

Este centenari concurs, en el que es repartiran els premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Melià, Família Delmonte, Família Alapont, Família Bea i Família Ramon-García.

 

Per a descarregar-te el veredicte del jurat en pdf, ací baix.

Fallo Concurs Llibrets Falla 2019

 

FALLO DEL JURAT DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FALLA 2018

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen a on l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d’esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal.
Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles. La UNESCO ha declarat a la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, i entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.
Des de Lo Rat Penat volem expressar-vos el nostre agraïment per la massiva participació en el Concurs de Llibrets de Falla. Enguany s’ha tornat a conseguir un nou récort de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 310 llibrets per a competir en les diverses seccions del certamen.
Este centenari concurs, en que es repartiran un total de 250 premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Patronat de la RACV, Camping Les Palmeres, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Melià, Família Delmonte, Família Alapont, Família Bea i Família Ramon-García.


Valéncia, 6 de març de 2018

Per a descarregar-te el veredicto del jurat en pdf ací baix

Veredicte Jurat Llibrets 2018

Lo Rat Penat per la recuperació del Dret Civil Valencià

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, ha rebut al president de l’Associació de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella, qui li ha expressat les accions i gestions que estan realisant en institucions, ajuntaments i societat civil valenciana per a conseguir el màxim recolzament per a que s’inicien les accions necessàries per a recuperar plenament el Dret Civil Valencià, i corregir aixina una injustícia que s’allarga des del sigle XVIII en la pèrdua dels Furs. Una injustícia que encara ho és més, quan atres comunitats que també el pergueren ya fa temps que el recuperaren.

Des de Lo Rat Penat s’ha recolzat esta iniciativa, celebrant conferències, Foro d’Opinió,.. per a concienciar a la societat valenciana de la necessitat de l’unió per a reclamar lo que nos correspon.

La centenària institució cultural demana l’unió i l’implicació de tots els grups polítics que tenen representació en les Corts Valencianes per a conseguir que la Generalitat Valenciana recupere la plena competència per a llegislar en matèria de Dret Civil Valencià, realisant les gestions necessàries per a la reforma constitucional que ho faça possible.

(Fotografia: Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, José Ramon Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, Fernando Millán i Òscar Rueda, vicepresidents de Lo Rat Penat.)

Equilibri entre extrems

Repassant, per circumstàncies casuals, el text de l’història de Lo Rat Penat –139 anys del devindre de Valéncia– al mateix temps que es succeïen notícies inquietants per a la pau i l’estabilitat social, u es dona conte de fins a quin punt la nostra història recent ha contat en moments de pareguda sossobra.

Lo Rat Penat naixqué baix l’influx de tres personalitats ben diferents: Teodor Llorente –conservador–, Feliu Pizcueta –lliberal– i Constantí Llombart –republicà–. L’entitat no naixia, per tant, com a representant d’una tendència ideològica o social concreta, sino en aspiracions de transversalitat, com transversals són l’identitat, la llengua o les costums de tot un poble. Per cert: un poble format per persones individuals, que no es definixen en funció de lo que voten o de l’equip de fútbol al que seguixen –si és que voten o els agrada el fútbol– sino per interessos en part més bàsics i en part prou més complexos que els que marquen com a ‘ortodoxos’ els creadors oficials d’opinió política.

De fet, en les necessàries llums i ombres de tota obra humana, si Lo Rat Penat ha conseguit aplegar ‘a vell’, a pesar d’epidèmies, castàstrofes naturals, canvis de règim, guerres i dictadures, és perque ha sabut navegar en les aigües d’un poble que mai s’ha acabat de sentir identificat en ‘els que manen’. Bàsicament, perque no sempre manen els mateixos, i perque els que manen no deixen de fer-ho en una circumstància conjuntural que canviarà tart o pronte. Lo Rat Penat participà activament en els moviments valencianistes i autonomistes de la Segona República –contant en significats membres de clar raïlam catòlic i conservador– i contra tot pronòstic conseguí mantindre’s actiu també en els anys més foscs de la dictadura franquista –a pesar de contar, igualment, en importants socis d’ideologia republicana o nacionalista valenciana–, per be que a costa d’un férreu control censurador de les autoritats; lo que no impedí que en 1949, només dèu anys més tart de la conclusió de la guerra civil, s’iniciaren les classes d’una llengua valenciana distinta a la que el règim postulava com a única susceptible de ser considerada ‘espanyola’.

La bona veritat és que tota obra que aspira a ser patrimoni de tots, i no a soles d’uns quants, no pot basar-se en la polarisació, en el desencontre, en la radicalitat, sino en el diàlec, l’acort, la convivència entre diferents. Inclús en els moments en els que més difícil pareix que puguen donar-se. Siga una entitat cultural o, més encara, l’organisació política d’un Estat. Tingam-ho clar: la polarisació social és la precursora de la catàstrofe. És mil voltes preferible un sistema en el que ningú està plenament satisfet pero que resulta soportable per al 90% de la població, que un atre sistema perfecte per al 50% i absolutament inacceptable per a l’atre 50%. Relliggam la nostra història recent per a donar-nos conte.

ÒSCAR RUEDA.-

La festa de Sant Donís

El 9 d’Octubre és molt important en Valéncia puix que, precisament eixe dia se conmemora l’entrada en la capital de Jaume I, data en que l’església celebra la festivitat del màrtir i bisbe de París, Sant Donís. La ciutat començà a celebrar este fet des de 1338, any en el qual el Consell General decidí que es festejara l’efemèrides solemnement, en un processó general i fent donació d’almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

En els primers temps, la festa va consistir en la celebració de processons al Monasteri de Sant Vicent Màrtir, en la realisació de funcions religioses i distribució d’almoines. Mes avant, se va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric en la Sèu (el conegut Sermó de la Conquesta). Este és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels, fent referència a l’efemèrides històrica, i per això se’l nomenava de la Conquesta. Estos podien ser impresos, com passà en el sermó pronunciat en 1666 pel Dr. Gaspar Blay Arbuixech i que portava el títul del “Sermo de la Sancta Conquista de la molt insigne, noble, lleal e coronada ciutat de Valencia”.

Des de el punt de vista lliterari, els sermons constituïxen les primeres aportacions a l’oratòria que es realisen en Valéncia, remontant-se els primers al segle XIV.

En el sigle XV, la festa va adquirir un caràcter més alegre: des dels principals edificis es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons. En posterioritat, els mestres confiters de la ciutat crearen uns dolços especials per ad eixe dia: les piuletes i els tronadors, aixina com fruites i figuretes de massapà.

També es va establir la costum de que els jóvens obsequiaren a les seues novies en la « Mocaorà », present que consistia en un mocador gran de seda o d’un atre teixit que, nugat per les seus quatre puntes, anava ple d’estos productes de confiteria. Els més rics els nugaven en una joya. Les pasticeries, de forma ya tradicional, decoren les seues vitrines en estos productes típics i característics, elaborats en massapà, lo que ha motivat la creació d’un Concurs pel Gremi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Transcrit del llibre “9 d’Octubre dia nacional valencià” de M. Ferrandis i J. Moreno, i editat per Lo Rat Penat en el patrocini de l’Institut Valencià de la Joventut, en l’any 1994.