Valéncia, Balears i Nàpols reivindiquen la seua identitat llingüística en l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat

El passat dimarts 25 de setembre tingué lloc l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. Baix el lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de la Secció de Llengua de la RACV; Joan Pons, Director de Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de l’Acadèmia Napolitana, debateren entorn dels problemes comuns que afecten a les llengües dels seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director dels Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, els ponents destacaren que les tres llengües, ademés de ser vehícul viu d’expressió de pobles en antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeiximent oficial i de prejuïns idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejuïns que intenten presentar estes llengües com a suposts dialectes “informals”, “vulgars”, “coloquials” o “de poble”, justificant d’esta manera la discriminació oficial als parlants i les associacions culturals que intenten posar en valor este patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix el seu desenroll com a llengües oficials i de cultura, i potencia el seu abandonament per part dels seus parlants tradicionals.

Les entitats representades en el coloqui anunciaren la posada en marcha d’accions conjuntes a nivell internacional per a que la situació de minorisació llingüística i de conculcació dels drets llingüístics que es viu en estos i uns atres territoris de l’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Tancà l’acte el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar als ponents per les seues intervencions, obsequiant al  president de l’Acadèmia Napolitana i al director de Sa Fundació Jaume III, en un eixemplar numerat del llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editado por Lo Rat Penat, i animant a tots els valencians a participar en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de la centenària institució.

El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

      Per a commemorar enguany el dia de la Pàtria Valenciana que celebrem al voltant del 9 d’Octubre, el Cor Popular de Lo Rat Penat els oferix un programa que creem i esperem que els agrade.

      Cantarem dos barrejats de cançons festives que escomencen un per A la fira no vages si no portes diners i l’atre per Dolores tenia un nóvio seguides d’unes atres cançons.

      Cançó de breçol. Una cançoneta que vaig improvisar mentres tenia en els meus braços a la meua neteta Andrea quan apenes contava en uns pocs mesos d’edat.

      En el programa figuren tres havaneres. Allà en l’Havana, en la que se parla dels “amorios” que una mulata casada té en un home blanc en detriment del seu marit. No veges com se va posar este quan se va enterar de l’engany. Cançó cantada en les dos llengües oficials de la nostra Comunitat. A la muerte de Granero. Cançó molt popularisada en la que se narra la tràgica mort del torero ídol del poble valencià que fon Manuel Granero. Va morir el 7 de maig de 1922 d’una cornada en el coll rebuda del bou Pocapena de la ganaderia de Veragua.

      Cançó d’amor. Recorts en el que un matrimoni ya major rememora els seus anys de joventut.

      Alacantines. Selecció de cançons arreplegades en les comarques de L’Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta.

      Cançons patriòtiques: Cant a la terra. El Cardenal Benlloch (Juan Benlloch i Vivó, Valéncia 29/12/1869-Madrit 14/02/1926) va compondre per a la colònia valenciana en Burgos un himne dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats al qual li va posar com a títul “A la Verge dels Desamparats” en text original de Francisco Bou. Ya en l’any 1998, el gran i admirat poeta Pere Delmonte li va posar lletra patriòtica. Finalisarem la primera part cantant la Cançó de lluita, cançó composta contra l’opressió  catalanista que ya existia a príncipis del S.XX.

      ¿Quí me compra una barraca? Cançó arreplegada en Tavernes de la Valldigna en la que el primer tema és profunt i impressionant.

      Antigament, quan una cançó se fea molt popular, el poble valencià li posava lletra en llengua valenciana que no tenia res que vore en l’original. Este és el cas d’una cançó de la sarsuela “La del Soto del Parral” en la que se “transformà” en una cançó pasqüera. Lo mateix passa en una cançó de la sarsuela “La Montería” que la va convertir en un duo d’un gat i una gata.

      María la O és una romança de la sarsuela del mateix nom que va compondre l’autor cubà Ernesto Lecuona.

      La Maredeueta. Cançó que ha calat profundament en el poble valencià.

      Mirando al mar. Preciosa cançó del cantant de nom artístic Jorge Sepúlveda.

      Castelloneres. Tres cançons populars de Castelló: “Marineries”, “Me’n vaig a la Marjaleta” i “Jota de Castelló”.

Jesús A. Madrid

 

 

                                                                     I PART
Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó de breçol Jesús Andrés Madrid García
Allà en L’Havana Fortaleny
Alacantines Banyeres, Muro d’Alcoy, Gata de
Gorgos, Vergel, Pedreguer i La Xara
Cant a la terra Pere Delmonte/Juan Benlloch i Vivó
Cançons rialleres Massarrojos, Cullera, Villalonga,
Xàtiva, Carcaixent, Guadassuar i
Valéncia
¿Quí me compra una barraca? Tavernes de la Valldigna
A la muerte de Granero Alfara del Patriarca
La del Soto del Parral Soutullo i Vert
(Cançó de Pasqua de Nasaret) Lletra popular valenciana
Cançó de lluita Maximilià Thous/Miquel Asensi
 

II PART

Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó d’amor Jesús A. Madrid García
La Maredeueta José Santonja/Manuel Penella Raga
La Montería Jacinto Guerrero
(Marramiau) Lletra popular valenciana
María la O Gustavo Sánchez/Ernesto Lecuona
Mirant la mar Luis Sancho Monleón
Adap. i lletra en valencià: Jesús A. Madrid
Castelloneres Popular de Castelló
Lo Rat Penat Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià M. Thous/ José Serrano

 

HIMNE DE LO RAT PENAT

Lletra: Anfós Ramon i Garcia

Música: Jesús A. Madrid i Garcia

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.

¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.

Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.

Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

 

Mª TERESA OLLER BENLLOCH (1920-2018)

La Junta de Govern de Lo Rat Penat, vos comunica que ha faltat l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). La capella ardent estarà oberta hui 4 de setembre, a partir de les 18 h. i fins al tancament, en el Conservatori de la Plaça de Sant Esteve, 3. Demà dimecres, a les 16 h. missa en el Cementeri General.

Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Descanse en pau.

A Mª TERESA OLLER BENLLOCH

(1920-2018)

Valéncia, 3 de setembre de 2018

Lo Rat Penat vol adherir-se al pesar de tot un poble per la mort de l’ilustre musicòloga valenciana Mª Teresa Oller Benlloch (1920-2018). Mª Teresa, millor que ningú, va saber captar l’ànima i el sentir del poble valencià a través d’eixa expressió popular que és el folclor, eixe esperit que nos fa com som, del sentir i del viure format per generacions de valencians a través del temps i dels avatars de l’història del Regne de Valéncia.

Mª Teresa mai deixà de treballar per la cultura valenciana, a Valéncia dedicà la seua vida, arreplegant l’ànima del poble valencià en la seua expressió quotidiana, en tots els valors que això comporta, de senzillea, de naturalitat i d’humanitat.

La seua relació en Lo Rat Penat es remonta a la seua infància, perque des de ben chicoteta acodia en son pare a la sèu de la societat, en la plaça de Manises, en el Palau de la Scala, que ara és sèu de la Diputació. Són pare Manuel Oller fon regidor de l’Ajuntament de Valéncia en vàries llegislatures, sempre independent, i també fon directiu de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ocupant diferents càrrecs; en 1929 fon nomenat vicepresident i en 1931 ocupà eventualment la presidència. I fon també Mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, el certamen que Lo Rat Penat organisa des de 1879.

 En eixos anys, la menuda Mª Teresa mentres jugava s’impregnava ya en les velles parets de Lo Rat Penat d’eixe amor i estima per Valéncia i per la seua cultura que l’han acompanyada a lo llarc de la seua vida. Allí començà a sentir Mª Teresa eixe interés per la música mentres escoltava ensajar al Cor de Lo Rat Penat… i li dia a son pare que ella també volia cantar en eixe cor, i ho dia en eixa alegria i en eixa espenta que ella sempre ha sabut transmetre a tots els que l’han rodejat i que era una de les característiques que marcaren el seu caràcter….

 

Infatigable, tenaç i treballadora, Mª Teresa Oller, se sorprenia en els cants, balls, romanços, dites, sentències i pregons que se sentien pels carrers dels pobles i ciutats del Regne de Valéncia, que encara formen part de les vivències i de la memòria dels nostres majors, i que gràcies a la seua llabor d’estudi, recolecció i recopilació han quedat registrats per a que no es perguen i preservar la nostra memòria colectiva, aixina com facilitar la llabor dels estudiosos.

La llabor de tota una vida, la de Mª Teresa Oller, ha segut de capital importància per ad eixa part fonamental del nostre patrimoni cultural com és el folclor valencià.

Per la seua banda Lo Rat Penat sempre ha reconegut el valor i l’importància de la seua llabor. Mª Teresa Oller era des de 1980 presidenta de la Secció de Musicologia de Lo Rat Penat, tenint les màximes distincions de l’institució i sent membre de l’Honorable consistori de Prohoms i Profèmines de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, del que formen part aquelles personalitats que se destaquen pels seus mèrits o servicis prestats al poble valencià. Igualment l’Escola de Danses de Lo Rat Penat du des de la seua fundació el nom de “Mª Teresa Oller” com a reconeiximent i homenage a la gran musicòloga.

Gràcies Mª Teresa per haver segut un eixemple de fidelitat i llealtat al teu poble i a les seues arrels. En Lo Rat Penat estem molt orgullosos d’haver contat sempre en tu i d’haver-te expressat el nostre carinyo i la nostra admiració.

Descansa en pau Mª Teresa,…-i com ya estaràs en el cel demana-li a la Mareta pels seus fills de Valéncia, per la Pàtria Valenciana que s’ampara baix son mant.

 

Enric Esteve i Mollà

President de Lo Rat Penat