Òscar Rueda: La clausura dels cursos “és un acte d’afirmació de la personalitat diferenciada” del valencià

Òscar Rueda Pitarque (Valéncia, 1976), és ingenier de formació, actiu professor universitari, escritor i colaborador periodístic, pero lo que més nos interessa ara, actualment ocupa membresia en la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, aixina com la vicepresidència de Lo Rat Penat i la seua Secció de Formació, i la direcció de Cursos de Llengua i Cultura Valenciana de l’entitat centenària.

Benvengut, Òscar. Un atre any més i una satisfacció que, com be has expressat públicament, “no es compra en diners”.

Moltes gràcies. Aixina és: una sana satisfacció que no podrien comprar tots els diners del món. I això que, en el deshonest propòsit de fer desaparéixer la llengua valenciana, han corregut i corren molts diners amunt i avall…

¿Heu notat alguna diferència notòria respecte a atres voltes?

Sí: hem superat per primera volta des de fa anys els 100 matriculats en els diferents nivells; unes sifres impressionants si considerem que els nostres títuls continuen fòra de l’oficialitat. I estem experimentant una demanda creixent de formació en municipis de fòra de Valéncia, que preveem posar en marcha a partir de setembre.

Alguna cosa s’està movent, i no podem afluixar el nostre esforç, a pesar de que hem hagut de resistir durant décades sense més ajudes que el treball desinteressat i altruiste dels nostres professors en el seu temps lliure, i l’ilusió d’uns alumnes que saben que no van a trobar el nostre producte en ningun atre lloc: l’ensenyança de la verdadera llengua valenciana.

I açò últim, per desgràcia, perque res nos agradaria més que vore la llengua valenciana correctament ensenyada en qualsevol escola, institut o acadèmia de poble a lo llarc i ample de la nostra terra.

Entenem que l’alegria dels professors creix proporcionalment a l’implicació de la gent en esta complicada responsabilitat de deprendre la llengua valenciana no normativa.

Disculpa’m que te faça una correcció, i me ve molt be perque en ocasions hi han dubtes sobre açò: la llengua valenciana que ensenyem en Lo Rat Penat és perfectament normativa, perque seguix la norma que dicta i recomana la Secció de Llengua de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Una atra cosa és que en este moment eixa normativa no tinga una consideració oficial per part de l’administració valenciana. Pero que una normativa o un idioma no siguen oficials en un moment històric donat, no són ningun motiu per a discriminar o cancelar als seus parlants i als seus escritors.

Tota llengua de cultura que ha d’ensenyar-se en les escoles, que es gasta en l’administració o els mijos de comunicació, que és vehícul de creació lliterària, ha de tindre una norma, un estàndart de referència, i eixe és el cas de la llengua valenciana, en un estàndart com el nostre, el que dictamina la RACV, basat en el consens normatiu públic de 1914, que eleva a la categoria de norma lo que és normal en tot el valencià general i viu, partint dels grans dialectes septentrional, central i meridional de l’idioma, des del Maestrat fins al Segura.

Al contrari que el (incorrectament nomenat) “normalitzat” oficial, la llengua valenciana normativisada segons la codificació de la RACV reforça als valenciaparlants en el seu idioma matern, en lloc de fer-los creure que no saben parlar be. Recupera i posa en valor les paraules i els girs de totes les comarques valencianes, el ric parlar dels nostres majors. Vehicula a tots els nivells eixes particularitats valencianes, que, com afirmà Fullana, tot bon valencià deu defendre.

En definitiva, és el millor vehícul per a perpetuar en les noves generacions el nostre més gran tesor cultural: la llengua valenciana.

I efectivament: la major alegria dels nostres professors és vore que els alumnes acaben en aprofitament els cursos, a pesar de les obligacions i ocupacions personals que tots tenim en el nostre temps lliure. Lo millor és vore que l’amor a la llengua valenciana els motiva a seguir any darrere d’any en les nostres aules.

¿Seguix intacte l’objectiu de que l’administració torne d’una volta per totes l’oficialitat a estos cursos?

Per supost. Els nostres titulats estan perfectament capacitats per a l’us de l’idioma valencià en els respectius nivells que acreditem.

És intolerable que la Generalitat Valenciana encara estiga convalidant, com si acreditaren el coneiximent de la llengua valenciana, els títuls del catalaniste Institut Ramon Llull obtenguts en Granada o Londres, o els que otorga l’Universitat Pompeu Fabra, i que no es vullga retornar eixe reconeiximent oficial que els títuls de Lo Rat Penat ya tingueren en l’etapa de la Transició, fins que Ciprià Ciscar els el retirà per motius ideològics en 1983.

És una cosa que resulta incomprensible i indignant. Esperem que els polítics complixquen la paraula donada de manera clara, pública i concreta. No podríem entendre atra cosa.

Ya que lluiteu contra un autèntic mònstruo com és la normalisació i llegalisació de les Normes del 32, ¿sents algun tipo d’impotència?

Novament me permetràs que faça una matisació. Les bases del 32, efectivament, baix un pretext falaç d’acabar en l’anarquia regnant, i abusant de la bona voluntat del valencianisme cívic, conseguiren introduir l’ortografia catalana de Fabra per a escriure la llengua valenciana en paraules com verd, cotxe, corretja, il·lusió, panxa o amarg. Pero al mateix temps, les bases del 32 permetien escriure formes plenament valencianes com lo, atre, vosatres, vixca, oferixques, organisar, Valéncia…

La realitat és que actualment aquelles bases del 32 no les usa ningú, i la mateixa AVL les considera incorrectes.

És fals, per tant, que la AVL defenga aquelles extintes bases del 32 o “de Castelló”. És una mentira més. La AVL defén una versió potestativa, edulcorada i contaminada del model idiomàtic de l’Institut d’Estudis Catalans, que és molt pijor que aquelles fugaces bases del 32; res més. Els valencians no es deurien deixar enganyar.

Per eixemple, tenim la recent reacció del poble d’Alfarp, que ha votat de manera absolutament desbordant a favor de mantindre el seu topònim com sempre s’ha dit i s’ha escrit en valencià durant 800 anys (és dir, Alfarp), front a la forma “Alfarb” que es pretén impondre per la AVL, condicionada per una etimologista ortografia i pronunciació fabriana. És un bon eixemple de que l’actual normativa oficial és perjudicial per al manteniment del geni de l’idioma, i induïx a l’erro en la pronunciació, ademés d’erosionar les llegítimes diferències entre valencià i català.

Pero la llengua és molt més que ortografia: és lèxic, morfologia, sintaxis, fonètica. Tot és igualment important per a la definició d’un idioma, i la codificació de la RACV blinda per igual tots els aspectes que el definixen, front a la multiplicitats de formes de la AVL que sempre acaben obviant les formes més habitualment valencianes, i consolidant les catalanes corresponents.

No solament és ensenyar les Normes d’El Puig, que són les originals, sino també recuperar l’autoestima d’eixa llengua materna que han volgut menysprear…

Absolutament. Les normes d’El Puig, la normativa de la RACV de 1979 recolzada massivament en 1981 en el Monasteri d’El Puig, que posà al dia el consens ortogràfic que els erudits pactaren públicament en 1914 en els locals de Lo Rat Penat, no són un fi en sí mateixes, sino l’instrument per a conseguir (ací sí) la plena normalisació social del valencià.

L’autoestima del valenciaparlant matern està per terra: cada volta s’utilisa manco de manera oral inclús entre els amics o dins de la família, cada volta més pocs chiquets tenen el valencià com a llengua materna, el valencià no té ninguna visibilitat a nivell estatal o internacional, no es generen contenguts audiovisuals, doblages, materials infantils ni tan sols en la normativa entreverada de la AVL. Eixe és el resultat de les polítiques llingüístiques dels últims 40 anys: desvalencianisació total.

I és perentori vehicular un model idiomàtic de referència com el que ensenyem en Lo Rat Penat, clarament caracterisat com a valencià, en el que s’identifique el verdader valenciaparlant de Burriana o Ontinyent, de Crevillent o Llíria, de L’Alcora o Cullera, d’Onil o El Cabanyal.

¿Vos trobeu molts alumnes o possibles alumnes que desconeixen el procés de catalanisació sofrit per la nostra llengua des de fa tantes décades?

No tant en els alumnes, sí en moltes de les persones que s’acosten per primera volta a Lo Rat Penat i s’interessen pels nostres cursos, o en estudiants que estan redactant el seu treball fi de grau o de màster i demanen informació sobre la nostra postura llingüística.

En este sentit, és especialment reconfortant la matrícula que cada any tenim d’estrangers de moltes nacionalitats que tenen en Lo Rat Penat el seu primer vehícul d’aproximació a la llengua valenciana, especialment en el nivell Bàsic.

¿Falta una consciència més profunda i àmplia de l’injustícia que s’ha comés en la nostra llengua i cultura?

Completament. Dins i fòra de les nostres fronteres. Com diu l’amic Vicent Iranzo, hem de conseguir que el valencià siga un poble llingüísticament informat, i al mateix temps la nostra situació ha de conéixer-se, difondre’s i denunciar-se fòra de les nostres fronteres.

En particular, hem oferit cursos accelerats de llengua i llingüística valenciana als nostres polítics, per a fer-los un bon “reciclage”… Esperem tindre bona matrícula l’any que ve, perque voldrà dir que els que nos governen o els que nos poden governar són els primers en interessar-se per l’informació, la formació, per fer les coses be i per actuar en coneiximent.

¿És més difícil canviar eixes paraules intruses que ensenyar les bones a algú que no sap res de valencià?

És difícil, especialment, si el parlant no té el valencià com a llengua materna. Un valenciaparlant matern té la referència dels pares o els yayos, pot visualisar perfectament el divorç entre la llengua tradicional i l’inventada en les escoles des de 1983, coneix l’immensa majoria de les formes valencianes encara que potser no les gaste perque en l’escola li han dit que són incorrectes o “barbarismes”.

Pero qui no és valenciaparlant matern i ha adquirit el valencià per atres mijos, és molt provable que només conega eixe artefacte oficial que mescla el valencià del sigle XV i el català del XXI junt a paraules inexistents en els dos. I en ocasions, és possible que inclús observe en molèstia o rebuig que el valencià real és prou diferent del que li han ensenyat… ¡Tants anys estudiant i d’esforç per a res!

Hem de ser comprensius en totes les persones que tenen la bona voluntat de parlar o escriure valencià, pero ho fan entremesclant paraules arcaiques o no valencianes. No han tengut la sòrt de que els ensenyaren el valencià com toca, el valencià real; provablement no viuen en un ambient valenciaparlant, i ara és el moment de que es revalencianisen, com proclama u dels nostres cursos en més èxit. Ahí és a on juguem el nostre paper, ya que l’administració pública no el juga com deuria.

¿Quins són les vostres expectatives de cara al curs que ve?

Volem aumentar novament el número de matriculats, pero especialment volem posar en marcha una nova plataforma online i volem inaugurar algunes delegacions de cursos fòra del Cap i Casal.

Va a resultar un esforç ingent per a persones que, com te comentava, tenim el nostre desenroll professional propi, i que hem d’atendre estes qüestions de manera altruista, exclusivament en el nostre temps lliure.

Pero al mateix temps, estos últims anys hem pogut ampliar el cos de professors titulats, lo que permetrà assumir l’aument de demanda i exigències.

La semana passada es varen complir els 600 anys de la mort de Jordi de Sant Jordi. Llevat Lo Rat Penat i algun usuari valencianiste, cap menció dels poders polítics. ¿Cóm pot ser sabent que és un autor imprescindible del sigle d’Or?

No està molt clara la data exacta, pero sí que entorn a 1424 faltà Jordi de Sant Jordi: un autor imprescindible i fascinant. Fill de musulmans conversos, conseguí entrar en el círcul de confiança de la Corona aragonesa, i escrigué els seus millors poemes empresonat en Itàlia.

Pero no cal remontar-se al Sigle d’Or: ahí tenim el cas sagnant d’Anfós Ramon. En 2024, l’any del seu centenari, ignorat per la majoria d’administracions públiques i especialment per institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o l’Institució Alfons el Magnànim, que només tenen ulls per a escritors el major mèrit dels quals és, segurament, que no han parat de proclamar als quatre vents la seua “catalanitat” idiomàtica i identitària.

Eixa és la realitat que tenim. Per a mi resulta incomprensible i duc décades de ma vida intentant comprendre el procés mental que fa que un valencià puga renegar de la seua identitat tradicional per a dir que se sent català o que parla català.

I pijor encara: el procés que fa que els nostres polítics, per acció o omissió, pensen que això és lo canònic, lo correcte, lo “intelectual”. Tinc la meua teoria, i té un punt de tristor, pero la deixarem per a un atre moment.

Al marge d’homenages, ¿creus que els polítics han de fer més per revertir esta situació antinatural?

Moltíssim més. Sabem que no és fàcil, que hi ha una inèrcia perniciosa de molts anys, pero en ocasions pense que deurien deixar-se aconsellar més pels que, modestament, sabem que podríem assessorar-los en ple coneiximent de causa, sense tocar d’oït ni perdre-nos en qüestions cosmètiques de poc de profit.

Per eixemple, crec que no és de rebut que continuen havent bases de concursos públics que discriminen especificament, en 2024, a entitats i escritors que usem la normativa de la RACV, deixant-los expressament sense ajudes i subvencions a les que tenen perfecte dret com a contribuents valencians que són. És un total estat d’excepció democràtica, contrari a les llibertats d’expressió i de creació lliterària que consagra la Constitució.

Uns atres, quan entraren a governar, no tardaren tant en prendre decisions, no tardaren tant en actuar i en tallar de raïl lo que no els agradava, en 1983 o en 2015. ¿Serà que el grau d’interés no és el mateix? M’agradaria enganyar-me. Vorem.

¿Qué podem esperar enguany de la Conferència de Clausura del Curs?

La clausura dels cursos de Lo Rat Penat és un acte d’afirmació de la personalitat diferenciada de l’idioma valencià, i de defensa dels drets dels seus parlants. És un acte d’alegria en el que entreguem els diplomes als estudiants, i enguany ademés nos mirarem en l’espill dels 75 anys de cursos de llengua valenciana que commemorarem a lo llarc del curs que ve. Un bon colofó ans d’anar-nos-en de vacacions.

¿I del doctor en llingüística Vicent Iranzo?

Farà una charrada interessantíssima en la que compararà els casos de valencià i català front a gallec i portugués. Dos situacions bessones des del punt de vista llingüístic, sociollingüístic i històric, en una gran diferència: Portugal sempre ha respectat la personalitat llingüística dels gallecs i la seua lliure determinació idiomàtica i identitària. Catalunya, des de principis del sigle XX, casi mai ho ha fet respecte als valencians. Una falta de respecte, ademés, femada en molts millons d’euros. Pero, com digué Casp, ací estem i estarem, perque som, tant si volem com si no volem, que sí que volem, valencians,

Iranzo, doctor en Llingüística, és una de les figures principals de l’investigació filològica valenciana. I obrirà nous camins a seguir en la reivindicació de la llengua valenciana. Al temps.

En definitiva, ¿ha segut un curs satisfactori?

Cansat, ardu, treballat, pero immensament satisfactori. Anem a pel següent.

Lo Rat Penat obri la matrícula per als seus Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2022-23

Lo Rat Penat inicia un any més els seus Cursos de Llengua i Cultura Valencianes en la seua LXXIII (73) edició. Una nova edició dels Cursos que organisem des de 1949, seguint en la trayectòria de difusió de la Llengua i Cultura Valencianes, d’acort en el Pla d’Estudis que a continuació es detalla.

Enguany se mantenen les classes presencials en tots els nivells  Paralelament, se seguiran oferint els cursos a distància i de manera telemàtica en tots els nivells (a excepció de la Tertúlia de Cultura Valenciana i el curs d’Interpretació i Direcció Escènica, que seran només presencials), de manera que cada persona puga triar la modalitat que més li convinga.

Un esforç especial per a adaptar-nos a la situació actual, dut a terme per un equip conformat per 14 professors especialisats en els diferents nivells a impartir.

Nivells dels cursos de Llengua (pla d’estudis anual) (inici de les classes, 17 d’octubre de 2022): 

  • Curs Bàsic: Coneiximent de la llengua valenciana a nivell oral i gramàtica bàsica, destinat a no valenciaparlants (nivell A1/A2 segons Marc europeu de referència). Especialment dirigit a practicar el valencià parlat. 2 modalitats:
    • Presencial, en dos classes semanals en la sèu de Lo Rat Penat.
    • Telemàtica, en seguiment per professor particular i en una classe semanal per videoconferència.
  • Curs Elemental: Introducció a la gramàtica i ortografia de les Normes d’El Puig (nivell B1/B2 segons Marc europeu de referència). Ha de tindre’s el Nivell Bàsic o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo. 3 modalitats:
    • Presencial, en dos classes semanals en la sèu de Lo Rat Penat.
    • Telemàtica, en seguiment per professor particular i en una classe semanal per videoconferència.
    • A distància, en seguiment per professor particular i en seminaris periòdics per videoconferència. 
  • Curs Mig: Curs de perfeccionament de l’escritura. Profundisació en diversos aspectes de la nostra llengua (nivell C1/C2 segons Marc europeu de referència). Ha de tindre’s el Nivell Elemental o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo. 3 modalitats:
    • Presencial, en dos classes semanals en la sèu de Lo Rat Penat.
    • Telemàtica, en seguiment per professor particular i en una classe semanal per videoconferència.
    • A distància, en seguiment per professor particular i en seminaris periòdics per videoconferència.

 

  • Curs Superior – Història de la Llengua i la Lliteratura Valenciana: Diverses matèries relacionades en l’història de la llengua valenciana, la lliteratura valenciana, la dialectologia valenciana i la sociollingüística aplicada al cas valencià. 2 modalitats:
    • Presencial, en una classe semanal en la sèu de Lo Rat Penat.
    • Telemàtica, en seguiment per professor particular i en una classe semanal online.
  • Curs de Professorat: Curs d’especialisació llingüística i treball final d’investigació / docència dirigit per un mestre del claustre, en seguiment per professor particular i en seminaris periòdics presencials o per videoconferència. Deuen haver-se superat tant el Nivell Mig com el Superior-Història de la Llengua i la Lliteratura Valenciana per a poder cursar-lo.

Curs d’Introducció a la Poesia (inici novembre 2022): Introducció al món de la poesia valenciana i millora de les tècniques poètiques. Dos nivells: elemental i alvançat. S’impartirà a distància, en seminaris periòdics per videoconferència i algun seminari presencial.

Curs d’Interpretació i Direcció Escènica (inici novembre 2022): Introducció al món del teatre i de les actuacions teatrals. S’impartirà de manera presencial.

Curs de Revalencianisació Llingüística (inici novembre 2022). Dirigit a persones que ya conten en el títul “Mitjà” de la “Junta Qualificadora” pero desigen revalencianisar la seua ortografia, lèxic, morfosintaxis i fonètica d’acort en la normativa valenciana. La superació en aprofitament d’este curs se convalida en el certificat de Nivell Mig de Lo Rat Penat. D’acort en les preferències dels alumnes matriculats podrà impartir-se presencialment, a distància o en les dos modalitats.

Tertúlia de cultura valenciana – pràctica del valencià oral (inici octubre 2022). Estructurat en forma de tertúlies a l’entorn d’un tema sobre la llengua o la cultura valenciana, està dirigit especialment a persones que sense seguir un pla d’estudis concret, o be una volta s’ha superat el pla d’estudis general, vullguen centrar-se en la pràctica i perfeccionament del valencià oral.

Proves de nivell:

Existix la possibilitat de realisar proves de nivell, que permeten l’accés directe al nivell Elemental i al nivell Mig. El cost de matrícula d’esta prova es descontarà de la matrícula del curs, si finalment se decidix cursar-lo.

Convocatòries:

Els alumnes que desigen obtindre el corrresponent títul deuran superar el corresponent examen final, tenint dret a dos convocatòries d’examen.

Seminaris formatius:

A lo llarc del curs s’organisaran seminaris formatius i jornades sobre un tema concret de la normativa de la llengua valenciana o de la seua història. S’informarà en antelació de la seua realisació.

 

Accions formatives específiques:

Podeu propondre a la Secció de Cursos l’organisació d’accions formatives específiques sobre aspectes concrets de la normativa de la llengua valenciana, de la seua història, o be d’una extensió dels cursos de llengua en alguna localitat, sempre que s’acredite l’interés en matricular-se d’un número mínim de 5 persones.

Llista de correu sobre informació de cursos, seminaris i jornades:

Si vols estar puntualment informat de la celebració de cursos, seminaris i jornades, solicita que et donem d’alta en la nostra llista de correu enviant-nos un e-mail en el teu nom a cursos@loratpenat.org, indicant-nos preferiblement en quina classe d’accions formatives estàs especialment interessat.

Matrícula:

Els alumnes poden matricular-se a partir de la segona quinzena de setembre a través del correu electrònic cursos@loratpenat.orgal qual deuran enviar tota la documentació.

La matrícula per als seminaris i cursos que escomencen a partir de novembre de 2022, estarà oberta fins una semana ans d’escomençar cada acció formativa.

Per a més informació pots remetre-nos un correu electrònic a cursos@loratpenat.org

Presentació “Aire, fòc i desig” i Homenage a Vicent Lluís Simó Santonja

Huit anys més tart de la presentació de “Li ho diguí a la nit” (“Se lo dije a la noche”, poemari traduït a totes les llengües ibèriques) en l’Ateneu Mercantil de Valéncia, el seu autor, el burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, torna a la capital valenciana a presentar “Aire, fòc i desig” (“Aire, fuego y deseo”), un proyecte poètic-musical compromés en la dignificació i defensa dels drets llingüístics dels habitants d’Ibèria.

Este poemari, publicat per “Edicions Beta III Mileni” en l’any 2016, conta en un llarc recorregut de presentacions, han segut vint ciutats d’Ibèria (Espanya, Portugal i Andorra), aixina com en Tel Aviv, encontre cultural en la comunitat sefardita d’Israel, organisat per l’Institut Cervantes i vàries associacions sefardites, com “Sefarad” o la “Autoridad Nasionala del Ladino”, entre unes atres.

El pròlec, escrit en ladino, és obra de les poetes sefardites Matilda Matilda Koén-Sarano y Margalit Matitihau. Ha inclòs en el llibre versos en tots els idiomes de la península i en algunes varietats llingüístiques, aquelles en una important trayectòria lliterària: valencià, català, portugués, gallec, a fala (llengua del Valle de Jálama, al noroest de la província de Càceres, junt a Portugal), asturleonés, extremeny, vasc, aragonés, occità de la Vall d’Aran, murcià o anglés (oficial en Gibraltar). Ademés, incorpora poemes traduïts al romaní (llengua dels gitanos) i inclús al ladino o sefardita, en homenage als prop de 150.000 judeus que mantenen viva esta llengua gestada en Espanya des de fa més de 500 anys.

Per part del valencià, els traductors han segut Bernat Arlandis i Mañó, Gonzalo Romero Casaña (en representació de l’Associació Cardona Vives), Vicent Ramon Calatayud i Tortosa, Josep Cubells Puertes, Josué Damià Ferrer i Ortells, Josep Lluís Garcia Ferrada, Josep Vicent Garrido, Josep Esteve Rico Sogorb, Joan Benet Rodríguez Manzanares, Daniel Sala Giner, Joan Ignaci Serrano i Sànchez, Vicent Lluís Simó Santonja i Nelo Solís i Martínez. Aixina mateix, el duo Josep Cubells & Isabel Doceda i el cantautor Vicent Savall varen colaborar en el CD que acompanya al poemari (33 cançons), versions musicals d’algunes de les seues poesies en les distintes llengües ibèriques.

La velada poètic-musical, que rendirà homenage a u dels traductors al valencià de “Aire, fòc i desig”, el juriste, professor, investigador, escritor i decà d’honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Vicent Lluís Simó Santonja (Alcoy, 1932 – Valéncia, 2014), se celebrarà el dijous, 12 de decembre, a les 19:30 hores, en la sèu de Lo Rat Penat, ubicada en el carrer del Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

L’autor castellà serà presentat per Òscar Rueda i Pitarque, director dels Cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat i vicepresident de Formació de l’entitat, als qui acompanyaran alguns dels traductors al valencià, com Josep Vicent Garrido, Joan Benet Rodríguez Manzanares i Joan Ignaci Serrano i Sànchez. També recitaran poemes en valencià l’articulista i escritora Ana Maria Bayot i Carrascosa, l’escritora Maria Jesús Coves, la rapsoda Imma Frías i Fenollosa i el cantautor Vicent Savall Vidal, mentres que Ángeles de Lamo Corredor (integrant del Grup Lliterari de Paraules a Poemes de Quart de Poblet) ho farà en castellà. Ademés de proyeccions musicals d’algunes cançons del CD “Aire, fòc i desig”, podrem gojar en directe de l’actuació musical de Josep Cubells & Isabel Doceda. Tancarà l’acte Enric Esteve i Mollà, president de Lo Rat Penat.

Lo Rat Penat i la Secció de Llengua de la RACV presentaren un informe al Consell d’Europa sobre la situació de la llengua valenciana

L’informe, que es presentà públicament el dimecres 28 de noviembre de 2018 en la sèu de Lo Rat Penat, descriu la situació sociollingüística actual del valencià i denuncia l’estat de discriminació que patixen els valenciaparlants usuaris de la normativa de la RACV.
Un equip d’especialistes coordinats per Òscar Rueda, president dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, i Voro López, director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), redactà un informe de 143 pàgines en el que es descriu detalladament l’actual situació sociollingüística de la llengua valenciana, se fa un anàlisis crític dels informes periòdics que realisa el Comité d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, i es denuncia l’estat de discriminació que patixen les entitats, escritors i usuaris de la normativa de la RACV, coneguda popularment com a “Normes d’El Puig”.
L’informe, en versions en valencià, castellà i anglés i que conta en un apèndix documental d’atres 178 pàgines, fon enviat a tots els membres del Comité d’Experts, els quals ya n’acusaren rebut i estan analisant-lo de cara a la redacció del seu pròxim informe sobre la situació de les llengües minoritàries d’Europa. El document anava acompanyat d’una solicitut de reunió en els responsables del Comité d’Experts en la seua visita a Valéncia, “a fi de traslladar-los de primera mà les nostres inquietuts i la nostra visió sobre el conflicte llingüístic valencià”.
Els redactors de l’informe desijaren posar de manifest “molts aspectes que dificulten la normalisació social de la llengua valenciana i han segut omesos en informes anteriors del Comité d’Experts”. Un aspectes que “han portat a situacions de discriminació sense precedents cap a una part del món cultural valencià i dels usuaris de la llengua valenciana”.
L’informe se feu públic oficialment el 28 de noviembre de 2018 a les 20 hores en la sèu de Lo Rat Penat. El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, presentà als coordinadors de l’informe, en un acte que els promotors d’esta iniciativa preveren “multitudinari”, i en el que es donà inici a un conjunt d’accions reivindicatives del reconeiximent oficial de la normativa de la RACV i del valencià com a llengua autònoma, sense discriminacions de ninguna classe cap als seus usuaris.

La falla Molinell-Alboraya dedicà la seua Semana Cultural a Lo Rat Penat

La Falla Molinell-Alboraya decidí dedicar la seua XXIII Semana Cultural a la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, en el títul “Lo Rat Penat… cultura i falles”, en una série d’actes que es desenrollaren del 25 al 28 d’octubre de 2018 en el casal de la falla, situat en el carrer Jaca, 17 de Valéncia.

El dijous, 25 d’octubre s’obriren els actes en la presentació d’una exposició que recorre la trayectòria històrica i cultural de la centenària institució fundada en 1878.

A l’inauguració assistiren la Regina dels Jocs Florals, Mónica Duart junt en l’Hble. President de Lo Rat Penat, Enric Esteve, les Falleres Majors de la Falla Molinell-Alboraya, Beatriz Ruvira i Natalia Gregorio, junt en els presidents Julio Cócera i Diego Moscardó. Seguidament, el president dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, Òscar Rueda, realisà una breu disertació sobre la societat cultural, finalisant en un Vi d’Honor.

El divendres 26 d’octubre, a les 20 h. i pels chiquets i chiquetes de l’Altar del Mocadoret, se representà el milacre “El Mocador”, original de Bernat i Baldoví. Ya en el sigle XIX Lo Rat Penat premiava els millors milacres, i tots els anys junt en la Junta Central Vicentina organisa i convoca el tradicional Concurs de MIlacres de Sant Vicent Ferrer per a honrar la memòria del Patró del Regne de Valéncia.

El dissabte, 27 d’octubre, a les 20 h. se celebrà un recital poètic de llibrets de falla realisat pels autors guardonats en el premi extraordinari “Bernat i Baldoví” en el centenari Concurs de Llibrets de Falla que Lo Rat Penat organisa des de 1903. Actuà el Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jésus Madrid. Participaren els poetes Donís Martin, Ampar Cabrera, Joan Antoni Alapont, Sito Sanchis i Juanjo Serra. Finalisant en un sopar valencià de germanor fallera.

El dumenge, 28 d’octubre, a les 12 h. se celebrà una gran Dansà presidida pel Grup de Danses de Lo Rat Penat, junt al grup de danses de la Falla Molinell-alboraya i atres grups de l’agrupació. El lloc de concentració fon el casal, carrer Jaca, 17, i la dansà se realisà en l’explanada que se forma al final del carrer Molinell, cantó en Almassora. A les 14 h. dinar de clausura de la Semana Cultural.

(fotos: Justo Isidro Pérez)

Valéncia, Balears i Nàpols reivindiquen la seua identitat llingüística en l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat

El passat dimarts 25 de setembre tingué lloc l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. Baix el lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de la Secció de Llengua de la RACV; Joan Pons, Director de Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de l’Acadèmia Napolitana, debateren entorn dels problemes comuns que afecten a les llengües dels seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director dels Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, els ponents destacaren que les tres llengües, ademés de ser vehícul viu d’expressió de pobles en antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeiximent oficial i de prejuïns idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejuïns que intenten presentar estes llengües com a suposts dialectes “informals”, “vulgars”, “coloquials” o “de poble”, justificant d’esta manera la discriminació oficial als parlants i les associacions culturals que intenten posar en valor este patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix el seu desenroll com a llengües oficials i de cultura, i potencia el seu abandonament per part dels seus parlants tradicionals.

Les entitats representades en el coloqui anunciaren la posada en marcha d’accions conjuntes a nivell internacional per a que la situació de minorisació llingüística i de conculcació dels drets llingüístics que es viu en estos i uns atres territoris de l’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Tancà l’acte el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar als ponents per les seues intervencions, obsequiant al  president de l’Acadèmia Napolitana i al director de Sa Fundació Jaume III, en un eixemplar numerat del llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editado por Lo Rat Penat, i animant a tots els valencians a participar en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de la centenària institució.

Equilibri entre extrems

Repassant, per circumstàncies casuals, el text de l’història de Lo Rat Penat –139 anys del devindre de Valéncia– al mateix temps que es succeïen notícies inquietants per a la pau i l’estabilitat social, u es dona conte de fins a quin punt la nostra història recent ha contat en moments de pareguda sossobra.

Lo Rat Penat naixqué baix l’influx de tres personalitats ben diferents: Teodor Llorente –conservador–, Feliu Pizcueta –lliberal– i Constantí Llombart –republicà–. L’entitat no naixia, per tant, com a representant d’una tendència ideològica o social concreta, sino en aspiracions de transversalitat, com transversals són l’identitat, la llengua o les costums de tot un poble. Per cert: un poble format per persones individuals, que no es definixen en funció de lo que voten o de l’equip de fútbol al que seguixen –si és que voten o els agrada el fútbol– sino per interessos en part més bàsics i en part prou més complexos que els que marquen com a ‘ortodoxos’ els creadors oficials d’opinió política.

De fet, en les necessàries llums i ombres de tota obra humana, si Lo Rat Penat ha conseguit aplegar ‘a vell’, a pesar d’epidèmies, castàstrofes naturals, canvis de règim, guerres i dictadures, és perque ha sabut navegar en les aigües d’un poble que mai s’ha acabat de sentir identificat en ‘els que manen’. Bàsicament, perque no sempre manen els mateixos, i perque els que manen no deixen de fer-ho en una circumstància conjuntural que canviarà tart o pronte. Lo Rat Penat participà activament en els moviments valencianistes i autonomistes de la Segona República –contant en significats membres de clar raïlam catòlic i conservador– i contra tot pronòstic conseguí mantindre’s actiu també en els anys més foscs de la dictadura franquista –a pesar de contar, igualment, en importants socis d’ideologia republicana o nacionalista valenciana–, per be que a costa d’un férreu control censurador de les autoritats; lo que no impedí que en 1949, només dèu anys més tart de la conclusió de la guerra civil, s’iniciaren les classes d’una llengua valenciana distinta a la que el règim postulava com a única susceptible de ser considerada ‘espanyola’.

La bona veritat és que tota obra que aspira a ser patrimoni de tots, i no a soles d’uns quants, no pot basar-se en la polarisació, en el desencontre, en la radicalitat, sino en el diàlec, l’acort, la convivència entre diferents. Inclús en els moments en els que més difícil pareix que puguen donar-se. Siga una entitat cultural o, més encara, l’organisació política d’un Estat. Tingam-ho clar: la polarisació social és la precursora de la catàstrofe. És mil voltes preferible un sistema en el que ningú està plenament satisfet pero que resulta soportable per al 90% de la població, que un atre sistema perfecte per al 50% i absolutament inacceptable per a l’atre 50%. Relliggam la nostra història recent per a donar-nos conte.

ÒSCAR RUEDA.-

Inici dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2017-2018

Lo Rat Penat inicia un any més els seus Cursos de Llengua i Cultura Valencianes en la seua LXVIII (68) edició. Una nova edició dels Cursos que organisem des de 1949, seguint en la trayectòria de difusió de la llengua i cultura valencianes que caracterisa a la nostra entitat des de la seua fundació.

El pròxim divendres 22 de setembre a les 19 h se realisarà en el saló Constantí Llombart de la nostra sèu un acte inaugural informatiu, d’entrada lliure, en el que s’expondran els diferents cursos disponibles i s’atendran dubtes i demandes dels interessats en matricular-se. Ademés s’aprofitarà per a fer una charrada divulgativa de les diferents ferramentes informàtiques que tenim a la nostra disposició per a fer un us correcte de la llengua valenciana segons les normes d’El Puig.

Els alumnes dels distints nivells, tant presencials com a distància, podran matricular-se des del 18 de setembre fins al 31 d’octubre en la sèu de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, en horari de 9 h a 14 h i de 16:30 h a 21 h.

A continuació es detallen els diferents cursos disponibles:

Nivells dels cursos de Llengua (pla d’estudis anual) (inici 16 d’octubre de 2017):

  • Curs Bàsic: Coneiximent de la llengua valenciana a nivell oral i gramàtica bàsica, destinat a no valenciaparlants (nivell A2 segons Marc europeu de referència). Presencial.
  • Curs Elemental: Introducció a la gramàtica i ortografia de les Normes d’El Puig (nivell C1 segons Marc europeu de referència). Presencial i adistància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Bàsic o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Mig: Curs de perfeccionament de l’escritura. Profundisació en diversos aspectes de la nostra llengua (nivell C2 segons Marc europeu de referència). Presencial i a distància a través de plataforma “on line”. Ha de tindre’s el Nivell Elemental o be superar-se una prova de nivell per a poder cursar-lo.
  • Curs Superior: Diverses matèries relacionades en la llengua, la lliteratura i la cultura valenciana componen este curs. Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Mig per a poder cursar-lo.
  • Curs de Professorat: Curs d’especialisació llingüística i treball final d’investigació / docència dirigit per un mestre del claustre. Presencial. Ha de tindre’s el Nivell Superior per a poder cursar-lo.
  • Curs de Revalencianisació Llingüística (inici novembre 2017). Dirigit a persones que ya conten en el títul “Mitjà” de la “Junta Qualificadora” pero desigen revalencianisar la seua ortografia, lèxic, morfosintaxis i fonètica d’acort en la normativa valenciana. La superació en aprofitament d’este curs se convalida en el certificat de Nivell Mig de Lo Rat Penat.
  • Curs d’Interpretació i Direcció Escènica (inici octubre 2017): Introducció al món del teatre i de les actuacions teatrals.
  • Fòrum de cultura valenciana – pràctica del valencià oral (inici octubre 2017). Estructurat en forma de tertúlies a l’entorn d’un tema sobre la llengua o la cultura valenciana, està dirigit especialment a persones que sense seguir un pla d’estudis concret, o be una volta s’ha superat el pla d’estudis general, vullguen centrar-se en la pràctica i perfeccionament del valencià oral.
  • Curs d’Història de la Llengua i la Lliteratura valenciana (inici octubre 2017): Enguany s’obri la possibilitat de matricular-se i assistir a les classes de Nivell Superior de llengua, enfocades a l’història de la nostra llengua i lliteratura, encara que no es disponga del títul de Nivell Mig. S’acreditarà esta assistència per mig del corresponent diploma en finalisar el curs (no es convalida pel Nivell Superior, ni permet l’accés al Nivell de Professorat).
  • Curs d’Introducció a la Poesia (inici octubre 2017): Introducció al món de la poesia valenciana i millora de les tècniques poètiques. Dos nivells: elemental i alvançat
  • Existix la possibilitat de realisar proves de nivell, que permeten l’accés directe al nivell Elemental i al nivell Mig.
  • Matrícula:La matrícula per als seminaris i cursos que escomencen a partir de novembre de 2017, estarà oberta fins una semana ans d’escomençar cada acció formativa.
  • Per a més informació pots telefonejar a Lo Rat Penat (963 91 09 92) o be remetre-nos un correu electrònic a cursos@loratpenat.org

Els alumnes poden matricular-se entre el 18 de setembre i el 31 d’octubre.

Si vols estar puntualment informat de la celebració de cursos, seminaris i jornades, solicita que et donem d’alta en la nostra llista de correu enviant-nos un e-mail en el teu nom a cursos@loratpenat.org, indicant-nos preferiblement en quina classe d’accions formatives estàs especialment interessat.

Podeu propondre a la Secció de Cursos l’organisació d’accions formatives específiques sobre aspectes concrets de la normativa de la llengua valenciana, de la seua història, o be d’una extensió dels cursos de llengua en alguna localitat, sempre que s’acredite l’interés en matricular-se d’un número mínim de 5 persones.

A lo llarc del curs s’organisaran seminaris formatius i jornades sobre un tema concret de la normativa de la llengua valenciana o de la seua història. S’informarà en antelació de la seua realisació.

Lo Rat Penat celebra l’acte de clausura dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2016-17

La conferència de clausura estarà a càrrec de José Bonet  

El dia 30 de juny, divendres, a les 19:00 h., en el saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, es celebrarà l’acte de clausura del Curs 2016-17 d’esta institució cultural.

En l’acte se repartiran els diplomes als alumnes que han superat les classes dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes, aixina com del Curs d’Iniciació a la Poesia Valenciana, Curs d’Interpretació i de Direcció Escènica, i de l’Escola de Danses “Mª Teresa Oller”.

Obrirà l’acte el President dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes, Òscar Rueda, qui donarà la benvinguda als alumnes de Lo Rat Penat que han cursat els seus estudis en est any en que se celebra el 67 aniversari d’estos Cursos que venen impartint-se en Lo Rat Penat des de 1949.

Presidirà l’acte la Regina dels CXXXIII Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, i tancarà l’acte el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà.

La conferència de clausura estarà a càrrec del Catedràtic de Dret Processal,

José Bonet

qui parlarà sobre el tema:

“El Dret Civil valencià i la Constitució espanyola”

José Bonet Navarro és catedràtic de Dret Processal en l’Universitat de Valéncia (Estudi General), a on impartix la docència des de l’any 1992. Fon també magistrat suplent de l’Audiència Provincial de Valéncia (anys 1999 a 2007); aixina com advocat en eixercici i assessor jurídic d’empresa en els seus inicis professionals. I ademés d’acadèmic en la RACV és també acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació de Madrit i vicepresident de l’Associació de Juristes Valencians.

LA FUNDACIÓ JAUME III I LO RAT PENAT INICIEN RELACIONS PER A ESTRETIR LLAÇOS ENTRE ELS POBLES BALEAR I VALENCIÀ

Coincidència en la necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de Valéncia com de Balears, a fi de salvaguardar les característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer créixer la seua autoestima colectiva.

El vicepresident segon Joan Pons i els vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representats de l’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat la sèu de l’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, a on s’han reunit en el seu president, Enric Esteve, i el director dels cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A l’encontre han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlecs membres de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Els representants balearistes i valencianistes coincidiren en la necessitat inajornable d’implantar i difondre socialment els respectius models estàndarts propis del balear i el valencià, a pesar de les creixents traves que impedixen la seua assunció per part de les instàncies oficials.

Esta vehiculació dels respectius models estàndarts propis, orals i escrits, en tots els àmbits d’us, i especialment en l’educació i els mijos de comunicació, és l’única via que permetrà la salvaguarda futura de les genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, aixina com el reforç de l’autoestima dels parlants en el seu idioma matern, l’aument del seu us social i la seua perpetuació en les generacions més jóvens.

D’esta manera, el valencianisme i el balearisme reinicien les clàssiques relacions de germanor que han caracterisat a valencians i balears de totes les époques, sempre des de l’igualtat i el reconeiximent mutu.

L’encontre enceta un camí de colaboració i sinèrgies entre les entitats que tant en Balears com en Valéncia treballen per la protecció, defensa, estímul i difusió de la cultura i la llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o anexionar les singulars i indiscutibles identitats diferenciades del poble balear i el poble valencià.

Homenage de les Joventuts Ratpenatistes a Vicent Blasco Ibáñez

En motiu de commemorar-se enguany el 150 aniversari del naiximent de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), el nostre escritor més universal, Lo Rat Penat vol recordar-lo en la celebració de diversos actes a lo llarc de l’any.

Vicent Blasco Ibáñez naixqué el 29 de giner de 1867, i per a commemorar-ho, el pròxim dumenge 29 de giner, a les 18 h., les Joventuts Ratpenatistes convoquen a la societat valenciana a celebrar un homenage a l’insigne escritor, periodiste i polític, davant del seu monument situat en la plaça dels Porchets (junt a l’avinguda Mª Cristina, entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça del Mercat), obra de l’escultor Nàssio Bayarri.

El president de les JJRR, Francesc Martínez, ha indicat que “Blasco Ibáñez és un valencià universal gràcies a les seues facetes d’escritor, periodiste i polític. Els valencians no podem deixar passar est aniversari sense homenajar a tan ilustre personage que dugué el nom de Valéncia i la seua cultura a cada racó del món a través de les seues magistrals noveles”.

En l’acte se realisarà una ofrena floral, depositant una corona de llorer en el seu monument i oferiran uns parlaments el professor Fernando Millán, vicepresident de LRP i president de l’Associació Vte. Blasco Ibáñez, i Òscar Rueda, vicepresident de LRP, que parlaran sobre la lliteratura de Blasco Ibáñez i la seua relació en LRP.

Vicent Blasco Ibáñez fon membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat i membre de l’Hble. Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals, i sense dubte un dels que més carinyo i apreci tingué sempre pel seu mestre Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat.

En 1891 Blasco Ibáñez ocupà la trona del Mantenedor dels Jocs Florals, i actuà en nom de Francesc Pi i Margall, que fon president de la I República espanyola. La Regina d’aquell any fon Maria Mascarós Abargues, que després se casà en el baró d’Alaquàs i vixqué en la casa que hui és la sèu de Lo Rat Penat en el carrer de Trinquet de Cavallers.