Inici › Publicacions etiquetades història

història

Lo Rat Penat pospon la celebració dels Jocs Florals

Publicat el per

Valéncia, 27-02-2024

LO RAT PENAT POSPON LA CELEBRACIÓ DELS JOCS FLORALS

Encara en el dolor del poble valencià per les víctimes i dagnificats per l’incendi de Campanar, i en plena activitat i dedicació de les nostres autoritats i administracions per a ajudar, acompanyar i subsanar en lo possible a totes les persones que han patit les conseqüències d’esta tragèdia, Lo Rat Penat ha decidit pospondre la celebració dels Jocs Florals que estava prevista per al pròxim dijous 29 de febrer, traslladant la data al dia 26 de març.

Lo Rat Penat se suma al dolor, pesar i tristea d’esta ciutat i de tots els valencians, en l’única prioritat d’ajudar als dagnificats i a tots els que s’han volcat i estan treballant per a fer més soportable esta desgràcia.

Concurs de Llibrets de Falla 2024

Publicat el per

Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen on l’humor, l ́ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d ́esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal. En l’expedient de la UNESCO de declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, entre els aspectes de la festa a protegir, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este certamen.
Este centenari concurs, en el que es repartiran els premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Levante-EMV, La Casa de Los Falleros, Actualidad Fallera, Camping Les Palmeres, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Delmonte, Família Alapont, Família Ramon-García i Família Alandes-Casa.

DATES DE PRESENTACIÓ

– 1 de febrer de 2024, últim dia per a l’entrega de 7 còpies dels originals en vers i en llengua valenciana, en format A4, totalment anònims i en un lema, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, per a ser evaluats pels membres de jurat.
– 1 de març, últim dia per a l’entrega de 10 eixemplars dels llibrets impresos i tal com van a ser distribuïts. Igualment últim dia per a l’entrega d’originals que participen en el Premi de Portada.

INSCRIPCIÓ

Podran participar totes les comissions de falla que ho desigen, sempre que estiguen censades com a tals en la Junta Central Fallera. En la Secció “Regne de Valéncia” només podran participar els llibrets de les falles que no estiguen integrades en la Junta Central Fallera.
Els treballs hauran d’estar escrits en vers i en llengua valenciana. En primer lloc se presentaran escrits a màquina, en format A4, totalment anònims, en un lema, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 – 46003 Valéncia, Tel. 96 391 09 92, per la vesprada de 17 h a 21 h, quedant automàticament descalificats els treballs que porten seudònims o firma que permeta al jurat identificar a l’autor. Se  presentaran SÈT còpies dels treballs. La data per a la presentació dels treballs finalisarà improrrogablement el dia 1 de febrer de 2024, a les 21 h.
Entre els dies 5 de febrer al 1 de març de 2024, totes les comissions hauran de presentar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers no 9 de Valéncia, Tel. 96 391 09 92, per la vesprada de 17 h a 21 h, DÈU eixemplars dels llibrets, impresos i tal com van a ser distribuïts. En Lo Rat Penat se comprovarà que els treballs presentats coincidixen en els que se van a divulgar, quedant automàticament descalificats tots aquells que sofrixquen modificacions, aixina com aquells que no hagueren aportat els eixemplars editats. En tots els llibrets editats haurà de figurar expressament el nom de l’autor o autora, no sent admesos els llibrets anònims o firmats per la Comissió. Els originals que participen en el Premi de Portada podran presentar-se igualment fins al dia 1 de març, valorant-se al màxim la relació del dibuix de la portada en el tema de la falla.

El jurat se reunirà en Lo Rat Penat el dia 5 de març, dimarts, i emetrà el veredicte, el qual serà inapelable. Tan sols després d’assignar la puntuació a cada treball, s’informarà als membres del jurat del nom de l’autor aixina com del de la Comissió de la falla.

SECCIONS

Les Seccions a les que se podrà concórrer seran les següents:

GENERAL: Optaran als premis extraordinaris “Bernat i Baldoví”, “Almela i Vives”, “Maximilià Thous”, “Andrés Cabrelles”, “Peris Celda”, “Esteve Victòria”, “Emili Panach (Milo)”, “Emili Camps i Gallego” i “Josep Melià Castelló”.
NOVELLS: Optaran al premi extraordinari “Josep Bea Izquierdo”.
No podran participar en esta secció aquells poetes que en anys anteriors hagen conseguit qualsevol premi extraordinari de la Secció General o Regne de Valéncia, ni aquells poetes que hagen obtingut el premi extraordinari d’esta Secció en anys anteriors.
INFANTILS GENERAL: En esta secció participaran els llibrets de les falles infantils.
Optaran als premis extraordinaris “Josefina Lázaro”, “Pere Delmonte i Hurtado”, “Anfós Ramon” i “Elena Casa i Llàcer”.
INFANTILS NOVELLS: En esta secció participaran els llibrets de les falles infantils realisats per autors novells. Optaran al premi extraordinari “Raül Alapont”. Este premi està destinat a promoure als autors novells que comencen el seu camí en la redacció de llibrets de falla, part fonamental de la lliteratura en llengua valenciana, per lo que únicament podran participar en esta Secció aquells poetes que en anys anteriors no hagen conseguit qualsevol premi extraordinari de qualsevol secció.
REGNE DE VALÉNCIA: Optaran al premi extraordinari “Excma. Diputació de Valéncia”. En esta Secció participen els llibrets de les falles plantades fòra del terme municipal de la ciutat de Valéncia que no estiguen integrades en la Junta Central Fallera. Igualment les falles infantils optaran al premi extraordinari d’esta Secció.
PREMI DE PORTADA: Optaran al premi extraordinari “Armando Serra” a la millor portada de llibret. Podran participar els llibrets que s ́hagen presentat a qualsevol de les atres seccions del concurs, valorant-se al màxim la relació del dibuix de la portada en el tema de la falla. Els originals hauran de presentar-se fins al dia 1 de març de 2024, en la Secretaria de Lo Rat Penat i podran estar realisats en qualsevol tècnica artística. El tamany de l’original serà del gust de l’autor. Els originals no premiats podran ser retirats fins el dia 30 d’abril de 2024, data des de la qual Lo Rat Penat no es responsabilisarà dels referits treballs.
PREMI EXTRAORDINARI DE LO RAT PENAT “REGNE DE VALÉNCIA”: Per a optar ad este premi extraordinari, els llibrets -sense contar la publicitat- hauran d’estar totalment escrits en llengua valenciana, i es concedirà ad aquell llibret de falla que havent obtingut qualsevol dels premis extraordinaris o ordinaris, siga considerat, per un jurat que es nomenarà per al cas, el millor en el seu conjunt.

Pots descarregar-te les bases sanceres en estandarts i premis en l’enllaç de baix:

BASES CONCURS LLIBRETS FALLA 2024

Crida de Lo Rat Penat al poble valencià en motiu del 9 d’Octubre

Publicat el per

Com cada any, Lo Rat Penat llança la crida anual al Poble Valencià per a commemorar el 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana. Un dia per a gojar, units en la nostra diversitat. Per a recordar lo que som i d’a ón venim. Per a proyectar cap al futur les nostres ilusions, les nostres necessitats, els nostres anhels com a poble.

Lo Rat Penat, des de la seua fundació en 1878, ha tengut com a objectius bàsics la recuperació, protecció i difusió de la llengua valenciana, de la nostra lliteratura i la nostra música, de les nostres festes i tradicions. I aixina ho han fet generacions de ratpenatistes: organisant els Jocs Florals des de 1879, el Concurs de Llibrets de Falla (hui Patrimoni de l’Humanitat, dins de les Falles) des de 1903, o els Cursos de Llengua Valenciana des de 1949.

Pero també, des de la transversalitat ideològica, Lo Rat Penat sempre ha reivindicat el progrés i el benestar del poble valencià, la seua autonomia política i el dret dels valencians a ser justament governats. Un conservador (Llorente), un lliberal (Pizcueta) i un republicà (Llombart) foren, junt a molts atres prohoms i profèmines, els fundadors d’una entitat que sempre ha actuat en llealtat institucional cap als governants, en germanor cap als demés pobles d’Espanya, pero sense deixar d’exigir, de manera clara, lo que en justícia nos pertoca als valencians.

De fet, Lo Rat Penat fon l’impulsor ya en el sigle XIX de la commemoració de la festivitat del 9 d’Octubre i de la recuperació, en 1922, de la Processó Cívica anual de Sant Donís, que havia segut abolida per Felip V en 1707. Una processó a la que, generosament, la nostra entitat convidà a l’Ajuntament del Cap i Casal i a la Diputació, per a que se recuperara de forma oficial, tornant aixina a la costum de l’época foral.

Des d’aquell moment, els ratpenatistes sempre mantingueren la celebració, cada dia de Sant Donís, com a testimoni de valencianitat cívica, alegre i festiva, en la presència central de la Real Senyera en els carrers de la ciutat i en el Te Deum en la Sèu, en independència del major o menor interés que els governants de cada época mostraren per la commemoració.

Aixina, els valencianistes del sigle XIX estarien orgullosos de vore onejar hui la Senyera en tots els edificis oficials a lo llarc i ample de la nostra terra; de constatar la recuperació de la nostra autonomia política; d’admirar, a lo manco sobre el paper, la consideració cooficial de l’idioma valencià junt al castellà; de vore els carrers dels nostres pobles i ciutats plens de persones celebrant el Dia de la Pàtria Valenciana. Les reivindicacions ratpenatistes de tantes décades, per sòrt, no han caigut en sac trencat.

Pero per baix d’eixa apariència s’amaga una realitat complicada i adversa. Una realitat de fets consumats, d’actes deshonests i d’enganys evidents, en la que Valéncia continua sent moneda de canvi. Una moneda de canvi, especialment, en les mans d’aquells responsables polítics disposts a transgredir l’ètica més elemental, i inclús l’orde constitucional, per a assegurar-se la continuïtat en el poder o per a conseguir els seus obscurs objectius ideològics.

Mentres el nostre futur se decidix una volta més fòra de la nostra terra, d’esquenes als valencians, Valéncia continua sent la comunitat més infrafinançada de l’Estat; el corredor mediterràneu que nos deu comunicar en Europa continua sense completar-se; el port de Valéncia, infraestructura vital per a la nostra economia, veu amenaçat el seu desenroll; i els sectors productius valencians afronten en incertea el seu futur.

Mentres l’antivalencianisme catalaniste nega l’existència de l’idioma valencià com a llengua cooficial en Espanya i Europa, alguns responsables polítics ho aplaudixen, i uns atres titubegen en mensages contradictoris. Mentres el consens per la recuperació definitiva del dret civil valencià és pràcticament total en Valéncia, els nostres diputats continuen oblidant, també en este tema, la seua condició de naixença quan travessen Contreres, a l’hora de reivindicar-lo en Madrit.

Mentres alguns intenten botar-se per la porta de darrere la lletra i l’esperit del nostre Estatut (que parla clarament de “idioma valencià”), uns callen, uns atres dubten, i certa minoria autoinvestida de falsa autoritat “acadèmica” directament clama per un fictici “consens estatutari”, que ells mateixos s’encarreguen de trencar quan nomenen “català” al nostre idioma, “país valencià” com a part dels “països catalans” a la nostra terra, o neguen el simbolisme històric i territorial a la Real Senyera, que es conta entre les banderes més antigues i millor documentades del món.

Són eixos mateixos els que fomenten la divisió entre els valencians, els que alimenten l’animadversió de les comarques contra el Cap i Casal, el conflicte entre valenciaparlants i castellaparlants, o de les tres províncies valencianes entre sí. Els que no volen que Valéncia s’escriga oficialment com Valéncia sempre s’ha dit i s’ha pronunciat; els que reprimixen i censuren a entitats i escritors per l’únic fet d’usar la llengua valenciana i no el català: eixos que, des dels anys xixanta del sigle passat, impedixen, en el seu absurt pancatalanisme, el creiximent d’un valencianisme verdaderament arraïlat en el sentiment i la llengua viva del poble. Eixe llastre catalaniste que, en paraules lliterals de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, qui fon president de Lo Rat Penat, “és un element dissolvent i retardatari del nostre moviment de renaixença, element que cal bandejar del valencianisme enèrgicament”.

El canvi polític que els valencians determinaren les urnes el passat mes de maig duya implícit, en una part important dels votants, un anhel de canvi clar, incontestable, en les polítiques culturals, llingüístiques i educatives d’esta terra. Duya implícit el blindage llegal i definitiu de la llengua valenciana com a idioma cooficial, diferent i diferenciat, i el seu us en totes les administracions públiques. Duya implícit el promés retorn de l’oficialitat als títuls de llengua valenciana de Lo Rat Penat, injustament retirada per motius ideològics en 1983. Duya implícit el reconeiximent oficial de les normes de la RACV: unes normes valencianes per a una llengua valenciana viva, en un model idiomàtic basat en el bon valencià de totes les comarques del Sénia al Segura, que recupera i posa al dia el consens de les Normes de 1914. Duya implícits la descatalanisació i la revalencianisació del sistema educatiu; el foment de la transmissió intergeneracional del valencià en lloc de la ridiculisació oficial del valencià vernàcul per considerar-lo “vulgar”; la vehiculació d’un model oficial, lliterari, audiovisual, assumible i pròxim al valencià real, que fomente el consum cultural en el nostre idioma.

Són massa anys perduts, massa esperances trencades, massa enganys aprofitant la bona voluntat i l’esperit de concòrdia del poble valencià. El valencianisme cívic no va a pegar ni un pas arrere, no va a esperar ni un minut més, no vol cap mentira més, i exigix que, d’una volta per totes, se materialise tot lo que fa més de 40 anys que deuria haver segut una realitat.

Perque és just per al nostre poble. Perque és bo per a la nostra terra.

L’advertència està feta. Qui pot i deu actuar, que actue. O ara, o mai.

¡¡¡ VIXCA VALÉNCIA!!!                                                                                  LO RAT PENAT

                                                                                                                             9 d’Octubre de 2023

Pots descarregar-t’ho en pdf en l’enllaç

Crida de Lo Rat Penat 9 d’Octubre 2023

Comunicat de Lo Rat Penat

Publicat el per

Comunicat de LO RAT PENAT davant les declaracions de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió

 

La nova presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió del càrrec, ha declarat hui que “quiero manifestar mi compromiso con el castellano, el catalán,el euskera y elgallego, y la riqueza linguistic que suponen“, ademés de “preserver y respetar la diversidad” d’Espanya.

Davant d’estes declaracions, que ometen de manera flagrant la consideració de la llengua valenciana com a llengua cooficial de l’Estat des de 1982, i per tant, desprecien una part fonamental de la diversitat cultural i llingüística d’Espanya, LO RAT PENAT recorda que:

  • La Constitució Espanyola de 27 de decembre de 1978, en el seu artícul 3.1, establix que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i que «tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la»; en el punt 2 dispon que «les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en els seus Estatuts»; i afig en el punt 3 que «la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció».
  • El Poble Valencià, seguint la tradició històrica del Regne de Valéncia i dins del marc de la Constitució Espanyola, obtingué l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, promulgat per Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol.

Com el propi preàmbul de l’Estatut diu, este “fon fruit del consens de les principals forces polítiques valencianes que volgueren recuperar l’autogovern del nostre poble”.

  • L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu artícul sext, dispon que: “– La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.

2.- L’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyança del, i en, idioma valencià”.

L’acatament d’este consens, en questions de denominació del territori, simbologia i nom del nostre idioma, són punts bàsics que feren possible l’autonomia i han fet possible la convivència democràtica.

El respecte dels valencians pel marc jurídic i constitucional ha segut una constant sempre. El nostre Estatut d’Autonomia és una Llei Orgànica de l’Estat que desenrolla la Constitució Espanyola i forma part per tant del marc constitucional espanyol, i com a tal, ha de ser estrictament respectat pels diputats i diputades del Congrés, atenent a la jura o promesa del seu càrrec.

  • Segons el mateix estatut artícul primer, punt 4, “La Comunitat Valenciana, com a regió d’Europa, assumix els valors de l’Unió Europea i velarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus”.

Per tant, totes les institucions europees també han d’assumir els nostres valors i velar pel compliment de lo establit en el nostre marc jurídic constitucional i estatutari, en el que la llengua dels valencians, per voluntat majoritària dels valencians, no té una atra denominació oficial que la de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, com a reflex de la seua tradició històrica, l’us habitual pels valencians de tots els temps, I la seua entitat com a modalitat llingüística diferenciada.

  • Per una atra banda, la Llei 4/1983 de 23 de novembre, d’Us i Ensenyança del Valencià, també denomina “valencià” a la llengua pròpia a lo llarc de tota la seua redacció, reconeixent-la com a llengua pròpia en el seu artícul 2:

“El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions en les instàncies públiques”.

A la vista de lo anterior, LO RAT PENAT vol recordar que:

  • La denominació de “valencià” és, dins del marc jurídic estatutari i constitucional, l’única aplicable en organismes oficials per a la llengua pròpia del poble valencià.

Un marc clarament delimitat per les normes llegals de més alt ranc de l’Estat Espanyol, les quals no poden ser contradites per l’interpretació forçada de dictàmens sense valor jurídic, pels usos particulars d’entitats o partits politics en eixercici de la seua llibertat d’expressió, ni, menys encara, per interpretacions particulars, que no són més que afirmacions de part.

  • Eixa entitat oficialment diferenciada de la llengua valenciana deu tinder el seu reflex en les seues pròpies versions llingüístiques oficials, que són distintes de les catalanes, com la pròpia Advocacia de l’Estat ha reconegut recentment, senyalant que el valencià és només la llengua oficial de la Comunitat Valenciana i distinta, per tant, del català com a llengua cooficial de Catalunya i les Illes Balears.
  • Aixina puix, mai en ambits oficials, com el Congrés dels Diputats, el Senat, el Parlament Europeu o el Consell d’Europa, pot usar-se una denominació del nostre idioma distinta a l’oficial, ni tampoc produir-se l’omissió de la llengua valenciana en versions I traduccions oficials pròpies, si volem assegurar el respecte a la llei i a la convivència democràtica I pacífica.

Per tot açò, LO RAT PENAT insta a la presidenta del Congrés dels Diputats a que, en el desenroll del seu càrrec, utilise i respecte la denominació oficial, estatutària i constitucional de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, i també garantise la seua consideració diferenciada respecte al català en les versions oficials orals i escrites que emeta el Congrés dels Diputats, en les mateixes consideracions i prerrogatives que el restant de llengües cooficials d’acort en els respectius Estatuts d’Autonomia.

Igualment, instem als diputats i senadors valencians, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Espanyol, al Govern Valencià i, en general, a tots els valencians, a que exigixquen públicament l’estricte compliment de la llegalitat vigent en esta matèria, per damunt d’opinions particulars o partidistes.

En Valéncia, a 17 d’agost de 2023

LO RAT PENAT

Ací baix tens el comunicat en pdf.

Comunicat de LO RAT PENAT

Lo Rat Penat presenta alegacions al proyecte del Cens d’Entitats de Foment del Valencià

Publicat el per

La conselleria de Marzà i de Trenzano preten excloure a les entitats que no acaten a la catalanista AVL

Lo Rat Penat ha presentat alegacions al proyecte del conseller d’Educació i Cultura per a la creació d’un cens d’entitats del foment del valencià del que quedarien excloses aquelles entitats valencianistes que no acaten els dictats de l’AVL.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, ha indicat que “… des de l’independència de Lo Rat Penat i el dret d’expressió que li ampara volem denunciar que l’única justificació que subjau en la creació d’este cens és un intent més d’obligar a totes les entitats a sometre’s als criteris llingüístics pancatalanistes de l’AVL, ya que esta ha declarat el català com la llengua dels valencians. És un plantejament pervers i contradictori ya que en lloc de defendre la llengua valenciana com marca el nostre Estatut, exigix en reiteració el sometiment a una AVL que proclama la unitat de la nostra llengua en la de Catalunya i Balears, seguint la llínea de la corrent politica dels “països catalans” per a conseguir l’aspiració del nacionalisme independentiste català “un país, una llengua”.

Esteve ha indicat que ”…este proyecte de cens del conseller Marzà obedix a la finalitat illegal de continuar imponent el català con a llengua dels valencians, a més de discriminatori en les entitats que com Lo Rat Penat no accepten eixa imposició de caràcter polític.

Segons este proyecte de cens, Lo Rat Penat, que du des del sigle XIX ensenyant, promovent i fomentant la llengua valenciana, no passaria el filtre de “catalanitat” que preten impondre el conseller Sr. Marzà i el seu director de Política Llingüística, Sr. Trenzano.”

Acte d’Apertura del Curs 2021-22 en Lo Rat Penat

Publicat el per

Divendres, 1 d’octubre de 2021, a les 18 :30 h. Saló d’actes Constantí Llombart

Després de la paralisació de les activitats presencials en motiu de la pandèmia i dels cursos realisats de forma telemàtica, reprenim el nou curs en l’ilusió i l’esperança de poder desenrollar en la major normalitat possible les classes, cursos, activitats i convocatòries culturals i festives que habitualment organisa Lo Rat Penat, observant sempre les normes que en cada moment marquen les autoritats sanitàries.

En este sentit, el pròxim dia 1 d’octubre, divendres, a les 18 :30 h. i en el Saló Constantí Llombart (afor llimitat) de la nostra sèu se celebrarà l’acte d’apertura del Curs 2021-22.

L’Hble. Sr. President de Lo Rat Penat, D. Enric Esteve i Mollà, donarà la benvinguda a tots els asssistents i s’informarà dels cursos, activitats i convocatòries per al nou curs : Cursos de Llengua i Cultura Valencianes, Escola de Danses Mª Teresa Oller, Aula d’Història, Taller de Lliteratura, Jocs Florals, Escola de Cant Valencià Victòria Sousa, Concurs de Piano Mestre Serrano,… aixina com de les activitats per a commemorar la festivitat del 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana.

La conferència d’apertura estarà a càrrec del Prof. D. Fernando Millán, director de l’Aula d’Història de Lo Rat Penat qui parlarà sobre el tema :

La Valéncia del sigle XX

que  serà l’introducció a la temàtica de l’Aula d’Història que es desenrollarà a lo llarc del curs i en el que s’estudiaran els personages valencians que marcaren el passat sigle.

Lo Rat Penat expressa la seua queixa a la Directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya

Publicat el per

Una exposició califica de lliterats catalans als autors del Sigle d’Or de la llengua valenciana

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, ha enviat una carta de protesta a la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) per l’exposició titulada “La Luz de la Edad Media en la literatura catalana” en la que se califica de lliterats catalans als grans autors del Sigle d’Or de la llengua valenciana.

Davant est atac a la llengua valenciana, a la seua identitat i denominació, des d’una institució de l’Estat, que paguem tots els espanyols, el president de Lo Rat Penat demana a la directora de la BNE que no es deixe manipular pels interessos del nacionalisme independentiste català, i que corrigga l’error interessat en el títul i contingut d’eixa exposició que deuria de denominar-se  de “la literatura valenciana”.

Davant est atac al patrimoni cultural dels valencians, des de Lo Rat Pernat també s’anima als valencians a que difonguen i expressen el seu malestar tant a la directora de la BNE (email: directora@bne.es) com a través de les seues rets socials.

Lo Rat Penat edita un díptic com a Ofrena a la Mare de Deu i a Sant Josep en est any de pandèmia

Publicat el per

Lo Rat Penat ha volgut sumar-se i solidarisar-se en eixe sentiment faller que per motiu de la pandèmia no podrà expressar-se en estes dates com sap fer el poble valencià.

Com a cant d’esperança en la superació d’esta crisis sanitària i en el recolzament i la solidaritat en totes les comissions falleres i en tots els artistes, artesans i professionals que fan gran la festa de les Falles, Lo Rat Penat ha editat com a Ofrena un díptic en les imàgens de la Mare de Deu i de Sant Josep. En ell figura el poema titulat “Prec a la Mare dels Desamparats” del poeta Donís Martín, decà dels poetes fallers, demanant l’ampar de la nostra Patrona en este temps de pandèmia. Igualment, havent segut declarat enguany l’Any de Sant Josep, Patró de l’Iglésia Universal, el díptic arreplega l’oració del Papa Francisco al sant Patriarca.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve ha indicat que des de la centenària institució cultural “hem volgut fer esta Ofrena a la Mare de Deu i a Sant Josep, patrons de Valéncia i de les Falles. Ad ells preguem en este temps de pandèmia, per tots els fallers i falleres i per tots els valencians, junt en el nostre recort i les nostres oracions per a tots els que nos han deixat. I al mateix temps és també un cant d’esperança i d’ànim per a totes les comissions falleres per a que quan superem esta pandèmia pugam tornar a celebrar com toca la gran festa de les Falles.”

                                                                                                                     

D’esta forma emotiva se suma enguany Lo Rat Penat ad eixa Ofrena particular a la Mare de Deu que de forma individual podrà realisar-se en les distintes parròquies de la ciutat. El díptic ha segut enviat a les distintes parròquies de la ciutat per a la seua distribució als fidels.

Per a descarregar-te el díptic en pdf, baix:

Díptic OFRENA LO RAT PENAT

LO RAT PENAT POSA LA SEUA SÈU A DISPOSICIÓ DE LES AUTORITATS VALENCIANES PER A SER UTILISADA EN LA CAMPANYA DE VACUNACIÓ CONTRA EL COVID-19

Publicat el per

El president de Lo Rat Penat ha enviat un escrit al president de la Generalitat, a la consellera de Sanitat, a l’alcalde la ciutat i al president de la Diputació, oferint la sèu social de la centenària institució cultural en el centre històric de Valéncia per a lo que puga ser d’utilitat en la lluita contra la pandèmia i en especial per a ser utilisada en la campanya de vacunació contra el COVID-19.

Lo Rat Penat, en este temps de pandèmia que estem patint, vol posar-se a disposició de tota la societat valenciana que lluita en esperança per eixir avant i superar les seues conseqüències, sabedors de que la rapidea en el procés de vacunació pot ser la millor forma d’eixir d’esta crisis sanitària, econòmica i social que tant de mal nos està causant i que tantes vides s’està emportant, sumint en el dolor a tantes i tantes famílies.

En l’agraïment i en el reconeiximent a tots els que d’una forma o una atra treballen per a paliar i minimisar els efectes d’esta malaltia, Lo Rat Penat s’oferix a la societat valenciana posant a disposició de les autoritats valencianes les seues instalacions per a lluitar contra la pandèmia.

Lo Rat Penat expressa el seu recolzament al Ministre de Cultura

Publicat el per

LO RAT PENAT EXPRESSA EL SEU RECOLZAMENT AL MINISTRE DE CULTURA

I DEMANA A L’AVL QUE DONE LA CARA I DEFENGA LA LLENGUA VALENCIANA

Rodríguez Uribes ha segut atacat per una organisació pancatalanista per defendre la denominació llegal i estatutària del valencià

Valéncia 12-11-2020.- Lo Rat Penat ha enviat un escrit al ministre de Cultura expressant-li el seu recolzament davant dels furibunts atacs que ha rebut des d’una organisació pancatalanista, subvencionada per la Generalitat catalana, per parlar del valencià com a una llengua d’Espanya, tal com marca la llei i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

És inacceptable que s’ataque a la personalitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana en el context de les llengües que se parlen en Espanya, pel desig del nacionalisme català d’anexionar-se la llengua dels valencians, la primera de la península Ibèrica en tindre un Sigle d’Or, sentida com a tal des de fa sigles pels valencians i reconeguda oficialment en l’Estatut.

Lo Rat Penat demana igualment a l’AVL, que deixe el seu silenci còmpliç i colaboracioniste en el pancatalanisme i que done la cara i defenga l’entitat pròpia de la llengua valenciana front als anexionistes catalans, perque és la seua obligació moral i llegal tal com marca la seua llei de creació. Igualment demanem a l’AVL i al Govern valencià que exigixca la versió en llengua valenciana de totes les webs oficials de l’Estat.

Els poetes valencians realisen un homenage a la Real Senyera

Publicat el per

El dia 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat publica en la seua web este particular homenage que han volgut fer els poetes valencians a l’emblema de la Pàtria Valenciana.

En est any, que per motiu de la pandèmia no podrà celebrar-se la tradicional Processó Cívica en la Real Senyera, festa que se recuperà en el segle passat a iniciativa de Lo Rat Penat, els Poetes Valencians han volgut realisar una ofrena poètica a l’ensenya de la Comunitat Valenciana.

Este particular homenage se podrà seguir des d’ací i les diferents rets socials.

 

POEMES A LA REAL SENYERA

CANT D’UNA MARE

¡Veniu fills cap als meus braços!

¡Acosteu-se ad estes faldes!

Sentiu les carícies caldes

que esvaren des dels meus dits.

res demane, res implore,

tan sol vos voldria vore

baix el meu amor units.

Veniu puix fills del riu Turia

acosteu-se sens demora

i en la jota abellidora

banyeu-me de sentiment.

Dueu-me la vostra història,

el soroll de la memòria

i vostres veus fetes vent.

Emboliqueu-me en les nafes

de les Planes i Riberes,

i en les ones i bromeres

que juguen rullant la mar.

Porteu-me l’olor a terra,

el fòc adins d’una gerra

i el cor de moro i cristià.

Torrons endolcint corones,

bresques de mel fetes llengua,

flors a on la pau no mai mengua

i a on sempre sou benvinguts.

I porteu-me fills i filles

dels ulls les nines o llilles

que són els vostres menuts.

I yo, Valenta, animosa,

entre roses i verbenes

eixugaré vostres penes

quan tots com germans vingau.

Puix del Racó a la Costera

yo soc la vostra Senyera

coronada sobre el blau.

Ampar Cabrera i Sanfélix

***

A LA SENYERA VALENCIANA

Tu dus, entre els doblecs, lleal Senyera

colors de sanc i d’or i de cel blau

i vens a ser l’emblema de la pau

d’un Regne que et respecta i te pondera.

Ta image representa i reverbera

la força i la raó d’un poble brau

que lluita per a no ser mai esclau

i entre el sentir demòtic te venera.

Senyera que en honors jamai s’inclina

i que, per ser augusta i valentina,

unix als valencians i els agermana.

I al dur en els teus plecs la nostra Història

demane als valentins llaors i glòria

¡a l’ilustre Senyera Valenciana!

Joan Antoni Alapont i Pérez

***

NOTES DE TRISTOR

(A LA SENYERA VALENCIANA)

L’aire pren les callades notes de tristor velles

sobre una pau fictícia que adorna l’ambient nostre:

potser s’oïm el càlit pregar d’un Parenostre

i un cant a nostra pàtria farcit per mel d’avelles.

Traure’t a mans germanes; els besos baix les celles;

Lo Rat Penat, letícia de valencià calostre,

volguera, com fa sempre, duent ben alt el rostre

rendir-te un homenage reblit d’albes novelles.

Pero enguany la pandèmia, bròfec virus infecte,

no permet que Valéncia sumergint-se en el plor,

per instint se vincule baix els plecs de l’afecte

que es desprén de l’ombrage del teu blau, que no mor…

Mes pensant en ta image, reviurem el trayecte,

cadascú des de casa; cadascú des del cor…

Josep Albert Aymemir i Casasús

 ***

SENYERA

¡Senyera! Mant sagrat de nostra història

brodat pels fils dorats de rica essència

que al blau del cel s’aboca en enyor íntima

i exalta tot l’orgull de sa riquea.

¡Senyera! Vell guió fet partitura

que canta els madrigals a nostra terra

llançant a l’aire els gojos des dels màstils

que porten orgullosos quan flameja.

¡Senyera! Fort penó, testic gloriós

de fets intrascendents gravats en pedra,

de gremis menestrals, de llauradors,

d’artistes, de marchants i de noblea.

¡Senyera! Cau que acull les ilusions

d’aquells veïns, llavors d’una solera

i arrels d’una collita ciutadana

que fou Cap i Casal d’una conquesta.

Bandera de la nau que transportara

les velles tradicions baix una llengua

que va formar la parla en melodia

i el fet dels seus escrits en trascèndencia.

Bastió ferm i indeleble testimoni

que ni una Nova Planta tornà en cendra

puix quan el llar és foc de bon breçol

perviu a la riada de tormenta.

Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.

Orgull del poble sa perqué és l’emblema

de ferma voluntat de ser i estar

d’un Regne en magnitut noble i eterna.

Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.

Divisa per a un poble que progressa

que pese als enemics que d’ell reneguen

serà l’ensenya eterna de Valéncia.

Donís Martín i Albizúa

***

SENYERA VALENCIANA

Senyera valenciana

en blau, en roig i en groc.

Blau de clau;

blau de cau;

blau de pau.

Roig de boig;

roig d’estoig;

roig de goig.

Groc de toc;

groc de lloc;

groc de fòc.

Bandera en clau de goig donant un toc.

Senyera tornant boig el fòc del cau.

Flameig omplint el lloc de pau; estoig.

Senyera valenciana

en blau, en roig i en groc,

que a la patria agermana

i a mí… ¡me diu qué soc!

Manolo Navarro i Navarro

*** 

LA SENYERA

La nostra Real Senyera
desfila sempre imponent
fent que es pose en peu la gent
que en la provessó l’espera.
Així es respecta i venera
nostra ensenya beneïda.

Per ella es dona la vida
perque sempre estiga dreta,
puix com va dir el poeta:

“… rasgada sí,
¡pero jamás vencida!”

 

Joan Vicent Chenoll i Gonzàlez

*** 

EN UN RACÓ DEL MEU COR

En un racó del meu cor valencià
te guardaré per sempre, Real Senyera,
puix eres el bell símbol que venera
el fill naixcut en este bell replà.

Per tu glatix del modo més ufà,
fruint de l’orgull patri, aquell que espera
que sigues la més grata primavera
per a l’enchís més gran que Deu creà.

Senyera Valenciana, amor i fòc
que sempre units hauran d’entrar en joc
per al demà que al teu poble ilusiona.
El que anhela gojar sempre de pau
en el teu roig i groc, i en eixe blau
lluint la majestàtica corona.

 

Rafael Melià i Castelló

***

SENYERA

Símbol que com a poble em representa
parlant-me del passat cap al futur,
animant-me a seguir el camí dur.
Eres la llum del sol que nos espenta.

Solemne quan nos mostres ta corpenta
puix ni forçada pel desig obscur
dels qui manaren en contra del fur
t’inclinares en mig de la tormenta.

Una emoció que el pit eixampla i plena
unint-nos baix ses plecs en ample niu;
mare amorosa que nos agermana.

L’ànima de la Pàtria per tu alena
i per tu sap món cor glatir ben viu
¡ensenya de la terra valenciana!

 

Maria Jesús Coves i Torralba.

*** 

SENYERA DEL MEU COR, SENYERA MEUA.

Al vol del meu llevant voles senyera,
mostrant ta galania en or i flama,
a un cel que sap de lluita i que té fama,
de tindre una paraula, i… verdadera.

Breçol de vida i horta, que enchisera,
al moro captivares lo seu cor,
per tu donà sa sanc, sa vida i or,
des de lo blau del mar fins a la serra,
per ser símbol d’amor, goig d’una terra,
que brolla al vent d’un cor, feta una flor.

 

Enric Vicent Almero i Zanón

*** 

“… I GLÒRIA”

¡Ni te nomene…!

Arrere pensaments d’incert futur,

de dol per un present que nos fustiga,

d’agror i d’impotència que ens consum

i gira del revés la nostra vida.

‘Pandèmic i invisible’, sens pietat

ens vols esclavisar en ton deliri.

Ya veus que hui, t’ignore i alce el cap

mirant al cel fugint del teu domini.

Aixina me delecte de l’albor,

blancor que pinta l’ànima en respecte

el Gran Dia en Valéncia, el més gloriós,

enguany… trist i enredrat d’atípic repte.

Mes, cap motiu podrà trencar el fil

que nugue el meu fervor, passió que espleta

i lligue lletra a lletra en vers sentit

lloant-te ben de cor… ¡Real Senyera!

La glòria Gran Senyera et presidis,

narrada i historiada i exalçada

mes hui te vullc parlar en veu subtil

d’enyor i fer-te un cant a l’esperança.

¿M’escoltes…?

Somie en eixe dia en que, entre trons

de salves i les notes reiterades

de l’Himne vas baixant poquet a poc

des del balcó en silenci d’homenage.

Trencant-se este en ardents aplaudiments

quan ya, sense inclinar-te i arborada

mamprens en provessó nostres carrers

rebent al teu pas vítols de lloança.

Seguint-te en la mirada et veig passar

per Sant Vicent, la Plaça la Reina.

Somie que vas a la Catedral

tal com la tradició diu d’esta festa.

De nou, seguint fixat recorregut

ya pel carrer La Pau fins el Parterre

un atre acte entranyable i cóm no, august,

aviven el meu cor glatint d’afecte.

Les hores imparables van furtant

el temps d’enaltiment que s’assossega.

Famílies al complet van al teu pas

enfites d’emoció que el goig festeja.

El sol la pell nos besa complaent.

Senyeres en les mans al vent li ballen

marcant la melodia del regrés

en notes de nostàlgia que t’aclamen.

La pólvora serà lluent fermall

d’aromes valencians i de conquestes,

de glòries, tradicions i caminars

cap a un destí de pau i honor per sempre.

¡Ai, Real Senyera…!

Desperten llagrimosos els meus ulls,

plorosos per tan trista i fosca albada.

Enguany conjugarem distint discurs

encara que igualment acompanyada.

El cor dels valencians u per u ¡tots!

farem la provessó pero… distinta,

units t’aclamarem rendint-te honors

i en ta casa serà nostra visita.

Mes, front l’adversitat d’estos moments

creem la teua ajuda necessària

puix junts demostrarem baix els teus plecs

la força que pot tindre nostra Pàtria.

El Nou d’Octubre, gran celebració

i, punt d’inici d’esta escaramussa,

de nou sigues ¡Penó Conquistador!

guanyem-li el pols trobant la nostra cura.

Mudem esta folia que en vivim,

curant desaforat capitalisme,

fer pau en la natura és fi precís

i que l’amor, respecte… junts caminen.

¡Gràcies Real Senyera!

¡Vixca nostra Bandera!

Roser Lacruz Caplliure

 ***

LA REAL SENYERA

La llum trau els color de l’Albufera,

quan cau de la vesprada, el gran ponent.

El cel de roig i el sol groc imponent,

junt al blau que aigualós, fa la Senyera.

Colors de nostra ensenya que s’esmera

per fer recort d’història latent,

puix fon, és i serà de nostra gent,

en nostre cor, amada, la primera.

Els segles te contemplen coronada

portant-te dins del pit a foc llaurada,

mirant cap al futur en llibertat.

Flameja al vent com signe de l’honor,

d’un regne que t’admira en pur amor,

mirant-te des d’alt lo Rat Penat.

Carles Bori i Escuriet

***

JUNTS BAIX ELS PLECS DE LA NOSTRA SENYERA

Volguda ensenya nostra sobirana,

el virus malaït també t’esguita

i ens impedix fruir en eixa cita

del dia de la Pàtria Valenciana.

Pero en el 9 d’Octubre que desgrana

l’essència d’una terra que concita

una passió i orgull que és infinita,

el poble que t’admira s’engalana.

Si no vore’t baixar dona corage,

tin per segur rebràs just homenage

de tots els bons naixcuts conciutadans,

perque tindràs de forma virtual

provessó per històrica i Real

¡mes siga dins del cor dels valencians!.

 

Josep Ferran Gil i Navarro

 *** 

EL MEU NOU D’OCTUBRE

 

Orgull de que em recórrega les venes,

la sanc que en estos versos fa esclafit,

que en vers de glòria, música i encant,

i goig, dins me rebull i m’ompli el pit.

Arriba en taciturna primavera,

pintant de vius colors el paraís,

que deixa arrere dies de calina,

i guarda les delícies de ses nits.

Que té el blau de la mar en el seu lema,

el groc intens del sol on troba espill,

i el roig més viu que s’haja vist en sigles,

que crida i acapara els cinc sentits.

Deixeu-me que vos diga en sensacions,

allò que intensament m’arriba a mi,

que fa fermosa gala en nostra lluna,

i arrastra d’eixa perla el seu enchís.

No dorm els dies de pacient espera,

s’encontra per les places o els camins,

ni es gita en qualsevol que en ombra obscura,

la ma li estenga bruta de tarquim.

La meua festa és pura i sobirana,

és mare de les festes i adalit,

del cor i de la terra valenciana,

i tot bon valencià la porta dins.

I aixina com ningú oblida a una mare,

no es pot tampoc deixar caure en l’oblit,

la brisa que acaricia el bell silenci,

l’olor gràcil que entrega el fi gesmil.

La feu Nostre Senyor plena de gràcies,

immensament preciosa en grans jardins,

que en mig les riberes al crepúscul,

encenen de l’Edén el bell tapís.

Ya van eixint les gents cap al carrer,

el Regne s’engalana i relluïx,

ya va arribant el dia del festeig,

i ya van els balcons donant avís.

Es veuen en tropell els afalacs,

i tot fester partícip els fruïx,

puix torna la Senyera a regalar,

l’honor de convertir-se en paladí,

que deixa en esta mínima expressió,

d’allò que es commemora i conta el fil,

l’honor que sent quan parle de qui soc,

l’honor que sent també quan dic d’on vinc.

Quan ya no sé si parle de Valéncia,

dels seus pobles, virtuts o dels seus fills,

o faig la reverència ad eixa història,

per ser tot lo que inclou el meu festí.

I encara que no siga Nou d’Octubre,

l’orgull mereix que el poble llance el crit.

Mes, veja el món sancer este llinage,

de pàtria, fe i amor… en Sant Donís.

Donís Salvador i Chàfer

*** 

UN NOU D’OCTUBRE DIFERENT.

En any de sofriment i de dolor,
els valencians, amant les tradicions,
traurem a les finestres i als balcons
la Senyera Real, la tricolor.

Que porta baix la mar, la sanc i l’or
de nostra terra, bells i grans racons,
recull d’alba de trenc i d’emocions
omplint al que la veu, el cor d’amor.

En este Nou d’Octubre dos mil vint,
en tanta prohibició que estem sofrint,
tindrem que demostrar valenciania.

¡Deixem d’estar la gent acomplexada!
¡Alcem al blau del Cel la Coronada
tornant la nostra nit claror de dia!

 

Isidre-Vicent López Cruz

*** 

POEMA A LA REAL SENYERA

 

Tres colors i un sentiment

d’amor per nostra senyera,

d’un poble que te venera

com a símbol més podent.

Te varen fer diferent

-pel nostre caràcter brau-

coronan-te sobre blau,

puix només el groc i el roig

no nos permeten el goig

de ser lliures, viure en pau.

Xavier Salvador i Chàfer

*** 

A LA NOSTRA SENYERA

Versos escric a nostra Senyera,

versos d’enardiment,

versos que manifesten al vent

quant ad ella es venera.

Els seus brodats d’or al cel flamegen

mostrant en tot l’honor

una rica història, tesor

que certs veïns envegen.

Emblema és d’un poble que vol viure

treballant, creant, lliure,

puix som valencians.

¡Senyera!, penó de la victòria

que a Valéncia portarà a la glòria

¡units com a germans!

 

Ramiro Gómez i Jiménez

*** 

TOTS A UNA VEU

Valéncia, ya s’acosta el temps promés
d’alçar les veus negant farses i tretes.
D’uns juges de fals pleit i ànim confés,
amics rebordonits de les desfetes.

Mes ya és l’hora, d’instar el crit d’un clam
fet des de l’evidència més palpable,
que nos done la força del lligam
nugat en l’argument sòlit i estable.

I en lo cor la Senyera per bregar,
als peus de sa corage i forta espenta.
¡ Vingau ya, Valencians a lluitar!
i fer del cau fugir a qui nos tenta.

Valéncia, Mare Pàtria d’un deler,
passió que unix als fills d’un poble digne.
¡ Alçat ya !, del fugaç somi albixer,
i fes gran, un present despert i insigne.

Que mai dorga en l’oblit el ser i el som
d’un poble ple d’història, que demana;
l’unió d’un ferm futur que en dur aplom
nos porte al cor… ¡ la Pàtria valenciana !

 

Joan Josep Serra i Martí

*** 

POEMA A LA REAL SENYERA

Símbol gloriós que agermana,

acovilant fins als orps

que han cegat tots eixos corps

que nos du la tramuntana.

La Senyera Valenciana

hui proclama als quatre vents

el grapat de sentiments

del poble que no es doblega,

puix fuig d’aixar en la brega

contra marors vehements.

Manuel Lagardera i Ramis

*** 

A LA NOSTRA REAL SENYERA

És hora de mirar Nostra Senyera;

¡Símbol de llibertat!

¡Reflex de Nostra Albufera

i l’alé de l’Unitat!

Bandera altiva i fermosa

que dus la sanc de mil guerres

i el groc i el vert d’estes terres,

¡lluint al cel orgullosa!

Baix els plecs de la Senyera

som del blau que trau la mar

i una Pàtria verdadera

¡de barraques com a llar!

¡Som el poble i tu l’Emblema

far i guia del meu cor!

D’este Regne eres poema,

¡i l’amor encés en flor!

Admireu-la que és la Glòria

que en orgull tenim com far,

¡¡És la Senyera i l’Història

que defén el Centenar!!

¡¡Desperteu poble adormit

i junteu en Fe les mans

perque mai caiga en l’oblit

el tesor dels valencians!!

¡¡Vixca la Real Senyera!!

¡¡Vixca el poble valencià!!

Sito Sanchis

 

 

CRIDA DE LO RAT PENAT AL POBLE VALENCIÀ EN MOTIU DEL 9 D’OCTUBRE

Publicat el per

Des de Lo Rat Penat llancem la crida anual al Poble Valencià per a commemorar el 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, enguany en un temps de pandèmia que afecta a tota la nostra societat.

Volem recordar a tots els que nos han deixat com a conseqüència d’esta inesperada pandèmia, provocada pel Covid 19. Una malaltia vírica que marcarà per a sempre l’història dels valencians i del món en este 2020 i que desgraciadament continua entre nosatres; per això des de Lo Rat Penat volem expressar el més sentit recort a les valencianes i valencians que enguany no podran celebrar este 9 d’Octubre entre nosatres i als que trobarem en falta i recordarem especialment per haver perdut la vida de tan sorpresiva i injusta manera. La soletat i l’abandó en que han mort molts dels nostres majors és una cosa que no debem oblidar.

Al mateix temps des de Lo Rat Penat nos agradaria abraçar i estar junt als familiars que han patit estes pèrdues i també junt als malalts i les seues famílies, reconeixent i agraint la llabor dels que els atenen: meges, personal d’enfermeria i servicis i a tots els que treballen en els hospitals i centres de salut de la Comunitat Valenciana, que han demostrat una elevada capacitat de treball i entrega en unes difícils i perilloses condicions. També és un moment per a agrair la llabor especialment difícil realisada per policies, militars, sacerdots, entre uns atres, a tots els que d’una forma o una atra treballen per a paliar i minimisar els efectes d’esta malaltia, persones, treballadors i treballadores que en sacrifici i entrega posen lo millor de sí mateixos, arriscant en ocasions la seua salut i inclús les seues vides.

El Covid 19 nos ha recordat la fragilitat del ser humà i també ha fet evident, desgraciada i llamentablement, l’incapacitat dels nostres governants per a protegir i cuidar eficaçment als seus ciutadans. Com en cap atre moment des de fa molts anys la salut i l’economia dels valencians està amenaçada i en greu risc, nos enfrontem a un present i un futur en una incertea com mai havíem vixcut. Per això, en este dia de tots és un bon moment per a cridar al Poble Valencià a mantindre el seu esperit positiu, creatiu, vital, esperançador, lluitador, voluntariós,… més que mai la nostra societat necessita lo millor de tots nosatres, individualment i com a poble. Hem d’estar units treballant per a superar l’epidèmia i les seues conseqüències, hem de posar tota la nostra esperança i esforç en eixir avant i eixir reforçats com a poble per a afrontar els reptes i les necessitats que se nos plantegen, siguen les que siguen, en les nostres capacitats, en la nostra tenacitat, en la nostra lluita, … units i en esperança eixirem avant com sempre hem fet.

És 9 d’Octubre i a pesar de la prioritat que plantegen uns atres problemes, des de Lo Rat Penat no podem deixar també de recordar i d’alertar sobre una atra pandèmia que nos afecta des de fa anys i que encara no hem segut capaços de superar. El virus del catalanisme, també depredador i feroç, que intenta acabar en la nostra identitat i voluntat de ser valencians, com a comunitat històrica dins d’Espanya i en l’unió i germanor en el restant de ciutadans i ciutadanes de la nostra gran nació. Hui més que mai en el virus del Botànic, que s’ha instalat en algunes de les nostres institucions, conselleries i ajuntaments, patim una malaltia que intenta socavar la nostra identitat com a poble diferenciat i autònom, valencians dins d’Espanya, espanyols dins de Valéncia. Un virus, el del catalanisme, que està separant-nos de les nostres arrels autòctones valencianes i espanyoles per a suplantar-les en mentires i relats de laboratori pancatalaniste, en uns experiments perillosos i mortals per al poble valencià, un virus que intenta expandir per les nostres terres els seus trastornats i destrellatats somis de països catalans. Botànic catalaniste i separatiste és l’enfermetat que intenta contagiar als nostres chiquets i jóvens manipulant l’història del poble valencià i suplantant la Llengua Valenciana per un baix dialecte barceloní; eixa enfermetat que du als benpagats acadèmics de no se sap quina acadèmia ni de quina llengua a malvendre’ns al servici de l’Institut d’Estudis Catalans; eixa enfermetat que du a plegar-se i a callar la boca al Consell en les seues reivindicacions de finançació justa per als valencians, acallats pel caudillisme del doctor Sánchez i el seu govern “frankenstein” al servici dels separatistes i colpistes catalans, que una vegada més governa en contra dels interessos dels valencians; esta enfermetat catalanista que torna a mostrar la seua pijor cara negant-nos l’ampliació del Port de Valéncia per a favorir els interessos catalans front als valencians, i que mostra la pijor image dels polítics pancatalanistes que nos governen i que baixen el cap i callen, eixa enfermetat… Eixe virus catalaniste que intenta pervertir l’esperit d’amor i entrega dels ciutadans d’Alacant, Castelló i Valéncia, a les nostres dos pàtries, Valéncia i Espanya, per una societat rencorosa, desfeta, dividida, enfrontada i perversa com la que és hui en dia i a la que pretenen vendre-nos.

Demanem a la societat valenciana que reaccione, a la burguesia i empresariat valencià que desperte, lidere i defenga els interessos econòmics, socials i culturals de la nostra Comunitat: el Port, el corredor Mediterrani, la recuperació del sistema financer valencià, la recuperació del Valencia CF, el salvament de l’Albufera, l’eixecució del Parc Central,…

Valencianes i valencians, hem de sumar esforços per a véncer les dos pandèmies que nos afligen, Covid 19 i Botànic, una nos furta la vida i l’atra nos furtarà l’ànima. Unim les nostres forces, els nostres braços, els nostres caps, els nostres cors i la nostra ànima per a superar en seguritat i en esperança tots els problemes que nos amenacen, recuperant lo millor i més vital dels nostres valors, de la nostra Pàtria Valenciana.

“Tots a una veu, germans vingau”, el nostre Himne nos traça el camí, el camí d’una Pàtria Valenciana en unió, pau i prosperitat.

Valéncia, 9 d’Octubre de 2020

En l’Any de la pandèmia

JUNTA DE GOVERN DE LO RAT PENAT