Inici › Publicacions etiquetades Crit de la Llengua

Crit de la Llengua

Lo Rat Penat commemora el 9 d’Octubre

Publicat el per

Divendres, 7 d’octubre, 19:00 h.

Solemne

Te Deum en el Real Monasteri de la Santíssima Trinitat

i entrega del premi « Crit Valencià de l’Any 2022 »

Dins de les celebracions al voltant del Dia de la Pàtria Valenciana, enguany acodirem al Real Monasteri de la Santíssima Trinitat de Valéncia per a celebrar el Solemne Te Deum d’acció de gràcies.

Igualment farem entrega del premi “Crit Valencià de l’Any 2022” al periodiste Julio Tormo Ases per la seua aportació a la difusió de festes i tradicions que formen part del patrimoni cultural del Regne de Valéncia.

A les 19 h. se farà una visita històrica-cultural ad est Real Monasteri que està declarat com a Monument Nacional declarat Be d’Interés Cultural, a on descansa, sor Isabel de Villena, primera abadesa del convent i autora del Vita Christi, tesor de la lliteratura en llengua valenciana.

9 D’OCTUBRE, DIA DE LA PÀTRIA VALENCIANA

Te Deum i Processó Cívica

A les 10:30 h. baixada de la Real Senyera de Lo Rat Penat des del balcó de la nostra sèu i en comitiva acodirem a la Catedral per a la celebració del Solemne Te Deum.

A les 11 h. se celebrarà el solemne Te Deum del 9 d’Octubre en la S.I. Catedral de Valéncia que presidirà la Real Senyera de Lo Rat Penat. A on el Cardenal Arquebisbe de Valéncia, D. Antonio Cañizares, rebrà a la Real Senyera en les portes dels Ferros de la S.I. Catedral per a la celebració del Te Deum, i una volta finalisat el Sr. Cardenal resarà un respons davant la tomba d’Ausias March, el gran poeta de la Llengua Valenciana, a on el President de Lo Rat Penat, depositarà una corona de llorer.

Finalisat est acte, partirem cap a la Plaça de l’Ajuntament, on depositarem una corona de llorer en l’estàtua de Vinatea. A continuació s’incorporarem en la Comitiva Oficial de la Processó Cívica del 9 d’Octubre en la Real Senyera i homenage al rei D. Jaume

Lo Rat Penat presenta alegacions al proyecte del Cens d’Entitats de Foment del Valencià

Publicat el per

La conselleria de Marzà i de Trenzano preten excloure a les entitats que no acaten a la catalanista AVL

Lo Rat Penat ha presentat alegacions al proyecte del conseller d’Educació i Cultura per a la creació d’un cens d’entitats del foment del valencià del que quedarien excloses aquelles entitats valencianistes que no acaten els dictats de l’AVL.

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, ha indicat que “… des de l’independència de Lo Rat Penat i el dret d’expressió que li ampara volem denunciar que l’única justificació que subjau en la creació d’este cens és un intent més d’obligar a totes les entitats a sometre’s als criteris llingüístics pancatalanistes de l’AVL, ya que esta ha declarat el català com la llengua dels valencians. És un plantejament pervers i contradictori ya que en lloc de defendre la llengua valenciana com marca el nostre Estatut, exigix en reiteració el sometiment a una AVL que proclama la unitat de la nostra llengua en la de Catalunya i Balears, seguint la llínea de la corrent politica dels “països catalans” per a conseguir l’aspiració del nacionalisme independentiste català “un país, una llengua”.

Esteve ha indicat que ”…este proyecte de cens del conseller Marzà obedix a la finalitat illegal de continuar imponent el català con a llengua dels valencians, a més de discriminatori en les entitats que com Lo Rat Penat no accepten eixa imposició de caràcter polític.

Segons este proyecte de cens, Lo Rat Penat, que du des del sigle XIX ensenyant, promovent i fomentant la llengua valenciana, no passaria el filtre de “catalanitat” que preten impondre el conseller Sr. Marzà i el seu director de Política Llingüística, Sr. Trenzano.”

Lo Rat Penat expressa la seua queixa a la Directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya

Publicat el per

Una exposició califica de lliterats catalans als autors del Sigle d’Or de la llengua valenciana

El president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, ha enviat una carta de protesta a la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) per l’exposició titulada “La Luz de la Edad Media en la literatura catalana” en la que se califica de lliterats catalans als grans autors del Sigle d’Or de la llengua valenciana.

Davant est atac a la llengua valenciana, a la seua identitat i denominació, des d’una institució de l’Estat, que paguem tots els espanyols, el president de Lo Rat Penat demana a la directora de la BNE que no es deixe manipular pels interessos del nacionalisme independentiste català, i que corrigga l’error interessat en el títul i contingut d’eixa exposició que deuria de denominar-se  de “la literatura valenciana”.

Davant est atac al patrimoni cultural dels valencians, des de Lo Rat Pernat també s’anima als valencians a que difonguen i expressen el seu malestar tant a la directora de la BNE (email: directora@bne.es) com a través de les seues rets socials.

CRIDA DE LO RAT PENAT AL POBLE VALENCIÀ EN MOTIU DEL 9 D’OCTUBRE

Publicat el per

Des de Lo Rat Penat llancem la crida anual al Poble Valencià per a commemorar el 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, enguany en un temps de pandèmia que afecta a tota la nostra societat.

Volem recordar a tots els que nos han deixat com a conseqüència d’esta inesperada pandèmia, provocada pel Covid 19. Una malaltia vírica que marcarà per a sempre l’història dels valencians i del món en este 2020 i que desgraciadament continua entre nosatres; per això des de Lo Rat Penat volem expressar el més sentit recort a les valencianes i valencians que enguany no podran celebrar este 9 d’Octubre entre nosatres i als que trobarem en falta i recordarem especialment per haver perdut la vida de tan sorpresiva i injusta manera. La soletat i l’abandó en que han mort molts dels nostres majors és una cosa que no debem oblidar.

Al mateix temps des de Lo Rat Penat nos agradaria abraçar i estar junt als familiars que han patit estes pèrdues i també junt als malalts i les seues famílies, reconeixent i agraint la llabor dels que els atenen: meges, personal d’enfermeria i servicis i a tots els que treballen en els hospitals i centres de salut de la Comunitat Valenciana, que han demostrat una elevada capacitat de treball i entrega en unes difícils i perilloses condicions. També és un moment per a agrair la llabor especialment difícil realisada per policies, militars, sacerdots, entre uns atres, a tots els que d’una forma o una atra treballen per a paliar i minimisar els efectes d’esta malaltia, persones, treballadors i treballadores que en sacrifici i entrega posen lo millor de sí mateixos, arriscant en ocasions la seua salut i inclús les seues vides.

El Covid 19 nos ha recordat la fragilitat del ser humà i també ha fet evident, desgraciada i llamentablement, l’incapacitat dels nostres governants per a protegir i cuidar eficaçment als seus ciutadans. Com en cap atre moment des de fa molts anys la salut i l’economia dels valencians està amenaçada i en greu risc, nos enfrontem a un present i un futur en una incertea com mai havíem vixcut. Per això, en este dia de tots és un bon moment per a cridar al Poble Valencià a mantindre el seu esperit positiu, creatiu, vital, esperançador, lluitador, voluntariós,… més que mai la nostra societat necessita lo millor de tots nosatres, individualment i com a poble. Hem d’estar units treballant per a superar l’epidèmia i les seues conseqüències, hem de posar tota la nostra esperança i esforç en eixir avant i eixir reforçats com a poble per a afrontar els reptes i les necessitats que se nos plantegen, siguen les que siguen, en les nostres capacitats, en la nostra tenacitat, en la nostra lluita, … units i en esperança eixirem avant com sempre hem fet.

És 9 d’Octubre i a pesar de la prioritat que plantegen uns atres problemes, des de Lo Rat Penat no podem deixar també de recordar i d’alertar sobre una atra pandèmia que nos afecta des de fa anys i que encara no hem segut capaços de superar. El virus del catalanisme, també depredador i feroç, que intenta acabar en la nostra identitat i voluntat de ser valencians, com a comunitat històrica dins d’Espanya i en l’unió i germanor en el restant de ciutadans i ciutadanes de la nostra gran nació. Hui més que mai en el virus del Botànic, que s’ha instalat en algunes de les nostres institucions, conselleries i ajuntaments, patim una malaltia que intenta socavar la nostra identitat com a poble diferenciat i autònom, valencians dins d’Espanya, espanyols dins de Valéncia. Un virus, el del catalanisme, que està separant-nos de les nostres arrels autòctones valencianes i espanyoles per a suplantar-les en mentires i relats de laboratori pancatalaniste, en uns experiments perillosos i mortals per al poble valencià, un virus que intenta expandir per les nostres terres els seus trastornats i destrellatats somis de països catalans. Botànic catalaniste i separatiste és l’enfermetat que intenta contagiar als nostres chiquets i jóvens manipulant l’història del poble valencià i suplantant la Llengua Valenciana per un baix dialecte barceloní; eixa enfermetat que du als benpagats acadèmics de no se sap quina acadèmia ni de quina llengua a malvendre’ns al servici de l’Institut d’Estudis Catalans; eixa enfermetat que du a plegar-se i a callar la boca al Consell en les seues reivindicacions de finançació justa per als valencians, acallats pel caudillisme del doctor Sánchez i el seu govern “frankenstein” al servici dels separatistes i colpistes catalans, que una vegada més governa en contra dels interessos dels valencians; esta enfermetat catalanista que torna a mostrar la seua pijor cara negant-nos l’ampliació del Port de Valéncia per a favorir els interessos catalans front als valencians, i que mostra la pijor image dels polítics pancatalanistes que nos governen i que baixen el cap i callen, eixa enfermetat… Eixe virus catalaniste que intenta pervertir l’esperit d’amor i entrega dels ciutadans d’Alacant, Castelló i Valéncia, a les nostres dos pàtries, Valéncia i Espanya, per una societat rencorosa, desfeta, dividida, enfrontada i perversa com la que és hui en dia i a la que pretenen vendre-nos.

Demanem a la societat valenciana que reaccione, a la burguesia i empresariat valencià que desperte, lidere i defenga els interessos econòmics, socials i culturals de la nostra Comunitat: el Port, el corredor Mediterrani, la recuperació del sistema financer valencià, la recuperació del Valencia CF, el salvament de l’Albufera, l’eixecució del Parc Central,…

Valencianes i valencians, hem de sumar esforços per a véncer les dos pandèmies que nos afligen, Covid 19 i Botànic, una nos furta la vida i l’atra nos furtarà l’ànima. Unim les nostres forces, els nostres braços, els nostres caps, els nostres cors i la nostra ànima per a superar en seguritat i en esperança tots els problemes que nos amenacen, recuperant lo millor i més vital dels nostres valors, de la nostra Pàtria Valenciana.

“Tots a una veu, germans vingau”, el nostre Himne nos traça el camí, el camí d’una Pàtria Valenciana en unió, pau i prosperitat.

Valéncia, 9 d’Octubre de 2020

En l’Any de la pandèmia

JUNTA DE GOVERN DE LO RAT PENAT

Valéncia, Balears i Nàpols reivindiquen la seua identitat llingüística en l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat

Publicat el per

El passat dimarts 25 de setembre tingué lloc l’acte d’apertura dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. Baix el lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de la Secció de Llengua de la RACV; Joan Pons, Director de Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de l’Acadèmia Napolitana, debateren entorn dels problemes comuns que afecten a les llengües dels seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director dels Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, els ponents destacaren que les tres llengües, ademés de ser vehícul viu d’expressió de pobles en antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeiximent oficial i de prejuïns idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejuïns que intenten presentar estes llengües com a suposts dialectes “informals”, “vulgars”, “coloquials” o “de poble”, justificant d’esta manera la discriminació oficial als parlants i les associacions culturals que intenten posar en valor este patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix el seu desenroll com a llengües oficials i de cultura, i potencia el seu abandonament per part dels seus parlants tradicionals.

Les entitats representades en el coloqui anunciaren la posada en marcha d’accions conjuntes a nivell internacional per a que la situació de minorisació llingüística i de conculcació dels drets llingüístics que es viu en estos i uns atres territoris de l’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Tancà l’acte el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar als ponents per les seues intervencions, obsequiant al  president de l’Acadèmia Napolitana i al director de Sa Fundació Jaume III, en un eixemplar numerat del llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editado por Lo Rat Penat, i animant a tots els valencians a participar en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de la centenària institució.

Debat dins del nostre Fòrum d’Opinió

Publicat el per

El pròxim dilluns dia 18 de decembre, a les 19 h, se farà un debat dins del Fòrum d’Opinió, sobre el tema:
“El problema català, el problema valencià”
a on intervendrán
D. Luis Santamaría
Diputat en les Corts Valencianes i President de la Gestora de la ciutat de Valencia del PP
D. Fernando Giner
Portaveu de Ciutadans en l’Ajuntament de Valencia i Membre de la Comissió Nacional de Ciutadans
D. José Muñoz
Diputat en les Corts Valencianes i Secretari d’organisació del PSPV-PSOE

Moderarà el debat D. Fernando Millán, Director del Foro d’Opinió de Lo Rat Penat.
L’acte tindrà lloc en el Saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat,  C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.
Esperem la vostra assistència. L’accés, com sempre, serà lliure fins a completar aforament.

¿Sabies que Mn. Escolano va destacar que la llengua valenciana era superior a la catalana?

Publicat el per

Mn. Escolano, al referir-se al tema concret de la llengua que es parlava en el Regne de Valéncia, destaca dos aspectes: que es denominava llengua valenciana i que era superior a la catalana.

 Vejam com ho han fet “professors indiscutibles” i “famosos científics en lligüística”.

 Qualsevol investigador, si vol ser fidel a la seua missió, deu assumir, a favor o en contra de la tesis que sustente, la realitat dels texts, reproduint-los i respectant-los tal i com varen eixir de la mà del seu autor.

 Els testimonis aduïts per Sanchis Guarner en el seu llibre La llengua dels valencians que es referixen a Mn. Gaspar Escolano són autèntics, pero diferixc radicalment de l’interpretació catalanista que ell els dona.

 D’entrada, Escolano, en el llibre primer de les seues Decadas, quan dona títul al cap. XIV, ho fa d’esta manera: “De la lengua lemosina y valenciana”, i continua dient: “La tercera y ultima lengua maesta de las España es la lemosina y más general que todas, después la castellana, por ser la que se hablaba en la provença y toda la Güianya y la Francia gótica, y la que agora se habla en el Principado de Cathaluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yviça y Sardeña” (I, XIV, 1, cols. 88,89).

 Més avant, per tal d’exaltar esta llengua llemosina, diu que es parlava en la Cort de Montpelier. Per això deduïx Mn. Escolano: “De aquí es, como nuestro venturoso conquistador el rey don Jayme se huviese criado con ella y tetadola en los pechos de su madre, en dicha corte de Montpeller; hizo tanto esfuerço la lengua en él y en su casa, que, conquistada Valencia de poder de moros y poblada de la mejor y más belicosa gente que tenía el mundo, quiso que tuviese parte su lengua en la conquista y que los nuevos pobladores huviesen de usar el lemosín” (I, XIV, 7, cols. 92.93).

 Com be es pot comprovar, en estos testimonis no apareix per a res el català.

En quant a la frase d’Escolano citada ostentosament per Sanchis Guarner, que diu: “Como fue poblado (el Regne de Valéncia) desde su conquista casi todo, de la nación catalana y tomó de ella su lengua” (I, XV, 14, col. 108), dec negar el supost de Mn. Escolano, ya que hi ha en estes paraules una clara contradicció en unes atres d’ell: “No embargante que buena pella del exército fuese de Aragón”, “poblada de la mejor y más beliciosa gente que tenía el mundo” (I, XIV, 1, 89). Pero és que, ademés d’esta contradicció i per d’amunt d’ella, està la prova científica i contundent del Dr. Antoni Ubieto i de la Dra. Cabanes, els quals han demostrat més que suficient, a base dels texts originals, que el número de catalans vinguts a la conquista de Valéncia en D. Juame fon molt reduït. Per tant, si falla el supost, falla també tota l’argumentació.

Per no allargar-me massa, aduiré només dos testimonis de Mn. Gaspar Escolano en que parla de la perfecció de la llengua valenciana i en els quals ben clara queda, per tant, la seua denominació.

El primer és: “Pero es cierto que corre parejas con ella la valenciana, siendo ésta la más pulida y cortesana dellas y la que se entiende en los pueblos mayores y ciudades” (I, XIV, 5, col.92).

 El segon és el següent: “Esta llengua (la llemosina) se comenzó a hablar en la ciuda y Reyno de Valencia y con el curso del tiempo se fue adelgazando, de suerte que, arrimado algunos vocablos gosseros que hoy en día se quedan en la catalana, poniendo en su lugar, de la latina los que bastavan, acepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen como natural, ha venido a tener nombre de por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las más dulces y graciosas del mundo” (I, XIV, 7, col. 93).

 Crec que les paraules de Mn. Escolano són tan clares que no necessiten d’explicació. A través d’elles podem interpretar el seu pensament afirmant que, més que d’unitat idiomàtica entre llengua valenciana i la catalana, es referix al fet que les dos llengües dimanen d’una mateixa arraïl i que en el seu temps, per factors determinants que d’algun modo explica en el text següent, es diversificaren present cada una la seua pròpia fisonomia: “El clima y secreta influencia del cielo en el suelo deste Reyno (hace) que todas las cosas, que a él se trasladan de otras tierras, se perfeccionen y crien con mayor fineza y lindeza que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimento en las plantas, hierbas y frutales, ha hecho tambien su prueba en la lengua. En limar y perfeccionar la propia (lengua) se ha dado  (els valencians) tan buena maña, que con ser la mesma (de la mateixa arraïl) que la catalana, se ha quedado ésta montaraz y mal sonante, y la valenciana, ha pasado a cortersana y gentil (I, XIV, 8, col.93)”.

 Encara que “aquesta suposada superioritat” no pareix que li agrade massa a Sanchis Guarner en Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XIV, XVII i XVIII, 36, ací queda la realitat del text de Mn. Gaspar Escolano.


Foto: Decada primera de la historia de la insigne y Coronada ciudad y Reyno de Valencia (Bivaldi).

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

¿Sabies que en el sigle XVI un catedràtic de l’Universitat valentina va reconéixer el valencià com a llengua?

Publicat el per

En la Primera part del Vocabulario del Humanista Joan Llorenç Palmireno diu expressament: “Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o Lengua Portuguesa”.

En tan poques paraules s’inclou el reconeiximent de la nostra Llengua Valenciana, per part de Joan Llorenç Palmireno, en els mateixos drets de les atres Llengües del seu entorn: Castellana, Italiana, Francesa o Portuguesa. El mèrit d’est escritor, com a argument positiu en defensa de la nostra Llengua Valenciana, està en que no és natural del nostre Regne sino del d’Aragó i, per tant, al fer una tal afirmació no el pogué moure mai cap amor patri per exagerat que fora.

Palmireno fon catedràtic de la nostra Universitat valentina durant molts anys de la seua vida i a la seua aula d’Humanitats assistien alumnes de totes les comarques del Regne. Pero això ben be pogué comprovar que la llengua que els seus alumnes parlaven i, en la qual trobava tantes i tan excelents obres dels autors valencians que el precediren, era la Valenciana, filla del mateix tronc, el llatí, i germana de les del seu voltant, denominades “llengües romanç”.

Ad est aragonés, Joan Llorenç, Palmireno, Valéncia li deu un tribut d’agraïment puix el té ben mereixcut.

El seu testimoni el crec molt important per algunes raons: en primer lloc, per ser un gran llatiniste i bon coneixedor de les llengües romanç; també per se un juge imparcial en causa alinea; i, finalment, per ser un eslabó o anell d’unió entre els testimonis dels clàssics valencians i els escritors que venien ací a continuar una tan brillant tradició.

Este nou testimoni constituïa un nou argument en defensa de la nostra Llengua Valenciana, la qual, instituïda com a llengua lliterària per haver alcançat ya l’Edat seua d’Or en estos temps de l’autor, intenten alguns reduir-la a un simple dialecte del seu germà, el català.

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.

J. Alminyana: “Bonifaci Ferrer, valencià de sanc i de cor, traduí la seua Bíblia del llatí a l’idioma valencià”

Publicat el per

El colofó de la Bíblia de Dom Bonifaci Ferrer és tan ric en contingut que, més que el final justificat d’una obra, és un detalladíssim testimoni notarial en el que se consignen tal quantitat de circumstàncies, dades, persones, llocs i, sobre tot, la llengua en que està escrit, que ve a constituir un testimoni irrefutable de tot quant s’hi diu.

Després de la devota i entranyable acció de gràcies «al omnipotent Deu e Senyor nostre Jesucrist, e a la humil e sacratissima Verge Maria, mare sua», comença la série d’afirmacions i dades inqüestionables. En primer lloc fa ben patent que es tracta d’una Bíblia verdadera i catòlica «treta d’una Biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller».

A més del nom exacte del propietari de la Bíblia llatina, fa constar tres dades molt interessants per a l’historiador: que és noble, és mossén i és cavaller de la distingida família valenciana dels Boïl, Senyors de Bétera, posteriorment entroncada en els Marquesos de Dos Aigües. A continuació expon el tema principal. Nos diu que la Bíblia Valenciana fon trasladada d’aquella Bíblia en llengua llatina, propietat de mossén Berenguer Vives de Boïl. Per tant, ve a dir que el text de la Bíblia fon traduit, com diríem hui, trasladat, posat en llengua vulgar, en romanç, per tal que tots els qui parlaven la Llengua Valenciana pogueren tindre en les seues mans i entendre el text de la Bíblia, revelat per Deu a tots els hòmens.

L’expressió diafana «de lengua latina en la nostra valenciana» constituix una manifestació rotunda i definitiva contra els qui intenten confondre al nostre poble negant-li la personalitat de la seua Llengua Valenciana. En les paraules d’este colofó tenim el testimoni inequívoc, la prova irrefutable de l’existència de la nostra Llengua Valenciana. Observem, si no, la precisió de la frase que no deixa lloc a dubtes ni a interpretacions veleitoses. Pero encara més, reforçant el nostre argument, podem afirmar que, en el colofó de la Bíblia, es diu que: «Es stada diligentment corregida, vista e regoneguda per lo Reverend mestre Jaume Borrell, mestre en Sacra Theologia, del Orde de Pricadors e Inquisidor en Regne de Valencia.» Per tant, el qui va fer la revisió del text –i ho feu diligentment– no fon u qualsevol, sino un home tècnic en les disciplines eclesiàstiques i en la cultura del seu temps i, per afegidura, inquisidor. Per tant, si no hi pogué deixar passar cap error contra la fe i les costums, tampoc no hi pogué consentir que es diguera que la Bíblia estava escrita o traduïda en una llengua que no existia. En conseqüència, donava per bo que la Bíblia fon traduïda del llatí a la Llengua Valenciana.

Pero encara n’hi ha unes atres dades també interessants: a saber, que la Bíblia es va traduir «en lo monestir de Portaceli»: que l’obra fon dirigida, com s’ha dit, per Dom Bonifaci Ferrer, del qual nos dona bones i prou abundants clarícies: que era «molt reverent», «micer», «doctor en cascun dret», «e en facultat de sacra theologia», «e don de tota la Cartoixa», «germa del benaventurat Sant Vicent Ferrer, de l’Orde de Pricadors». Tots estos títuls apareixen ben clars; potser el que no es comprenga tant a primera vista siga el de «don de tota la Cartoixa»; pero és prou clar que es referix al càrrec que ocupà Dom Bonifaci Ferrer després de ser prior de Porta-Coeli, ya que, tal com s’ha dit, arribà a ocupar la més gran dignitat en l’Orde Cartoixana que és la de General, i per això se’l denomina «Don de tota la Cartoixa».

Una atra dada important i que dissipa molts dubtes és que en la traducció de la Bíblia Valenciana li va ajudar a Dom Bonifaci un equip d’experts en tot lo que fa referència a la Sagrada Escritura, Teologia, Història, Llengües… Per això diu: «en la qual translacio foren e altres singulars homens de sciencia».

Finalment nos diu que la Bíblia fon impresa en Valéncia «empremtada en la ciutat de Valencia», a on floria, per aquells dies, l’art tipogràfic més pur.

També n’hi ha constància de qui pagà l’edició. Fon el magnífic senyor En Felip Vizlant, comerciant, de la Vila de Jsne (Alta Alemania), i també quins van ser els qui dirigiren l’impressió: els mestres Alfonso Fernández de Córdova, del Regne de Castella, i Lambert Palmart, alemà.

Per lo que fa a les dates de l’impressió, la cosa queda ben clara perque, com allí es diu, es començà a imprentar en el més de febrer de 1477 i s’acabà en el més de març, de 1478.

Estes són les valuosíssimes i maravelloses notes que nos oferix el colofó de la Bíblia de Dom Bonifaci Ferrer i que a l’investigador de hui li poden marcar una bona fita de llum en la labor clarificadora dels fets ya passats.

Transcrit del llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i reeditat per la Diputació Provincial de Valéncia l’any 2006 fent en motiu d’esta reedició una magnífica exposició baix el mateix títul que la publicació, en el Saló de Reines del Palau dels Scala, ya que fon durant molts anys la sèu de Lo Rat Penat.