Valéncia, 12 d’abril. Ahir, l’Iglésia Parroquial del Santíssim Crist de l’Agonia de Forn d’Alcedo albergà el tradicional acte poètic que Lo Rat Penat dedica cada any a la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels Poetes Valencians.
Enguany, l’acte tingué un caràcter especialment sentit en celebrar-se en Forn d’Alcedo, parròquia que acull temporalment als feligresos de La Torre, pedania durament afectada per la recent DANA. Durant la velada, es compartiren paraules de consol i testimoni, en un ambient de reflexió i germandat.
Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, en el seu parlament, declarà que “Mos impressiona com esteu superant el dol i refent les vostres vides, és eixemplar la vostra força i enterea, i encara que mai hem d’oblidar als que ya no estan entre nosatres, gràcies a Deu, tenim la Fe, que nos dona consol i calor maternal que trobem junt a la Verge dels Dolors, ella nos recorda el camí de patiment de Crist, un camí ple d’esperança en la redenció i que nos du a la pau i a la resurrecció”.
Recordant també que “Les poesies dels poetes valencians entorn a la Passió del Senyor i sa mare, la Verge Dolorosa, nos ajuden a trobar-nos en Maria i en la Passió, la Mort i la Resurrecció de Crist”.
L’alcaldesa pedànea de Forn d’Alcedo, Consuelo Tarazona, es va sumar al numerós públic assistent, arropant en la seua presència als veïns i poetes valencians que varen rendir homenage a la Verge dels Dolors en versos carregats de sentiment.
L’acte contà en la participació de l’Ilm. I Rvt. Sr. D. Álvaro Almenar Picallo, vicerrector de la Real Basílica de la Mare de Deu de Valéncia i canonge de la S.I. Catedral de Valéncia i pel Rvt. Sr. D. Salvador Pastor Abril, rector de les Parròquies de La Torre i de Forn d’Alcedo, que realisaren la salutació, apertura i glossa de la velada.
Ademés, com és tradició, l’acte fon presidit per la CXXXVII Regina dels Jocs Florals,Maria Garcia Vallcanera i la seua Cort d’Amor.
Des de Lo Rat Penat, volem agrair profundament a tots els assistents la seua presència i als poetes la seua entrega i sensibilitat en est event tan especial, aixina com al retor, Salvador Pastor Abril, per la seua colaboració i obrirnos als ratpenatistes la seua parròquia.
Com ve fent des de 1903, Lo Rat Penat convoca el tradicional Concurs de Llibrets de Falla fent l’anual crida a les Comissions Falleres i als nostres poetes per a participar en este certamen a on l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos són els protagonistes d’esta part fonamental de la llengua i cultura valencianes i de la nostra Festa més universal.
Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era la societat Lo Rat Penat la que premiava a les millors falles. La UNESCO ha declarat a la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, i entre els aspectes a protegir que figuren en l’expedient de la declaració se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets que potencia la lliteratura satírica en llengua valenciana.
Des de Lo Rat Penat volem expressar-vos el nostre agraïment per la massiva participació en el Concurs de Llibrets de Falla. Enguany s’ha tornat a conseguir un nou èxit de participació en el Concurs de Llibrets, ya que les Comissions Falleres han presentat un total de 276 llibrets per a competir en les diverses seccions del certamen.
Este centenari concurs, en que es repartiran un total de 250 premis en estandart per a les falles, és possible gràcies a la colaboració dels següents patrocinadors: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Las Provincias, Albaes Indumentària Tradicional, Actualidad Fallera, Camping Les Palmeres, Siglo XVIII Valencia, Armando Serra, Família Peris, Família Camps, Família Delmonte, Família Alapont i Família Ramon-García i Família Alandes-Casa.
No, no estem per a películes. La pantalla s’ha quedat en blanc, un blanc lluent que tracta d’ocultar la magnitut d’una tragèdia. Pero sona una música suau que nos va volta i nos espenta. Eixirem d’esta, tornarem a eixir com ho hem fet atres voltes. Els jóvens nos han indicat el camí, i no els fallarem.
Fa poc més d’un any, en el Festival Cinema Jove de Valéncia, se presentà Olvido (2023), una película d’Inés París que transcorre durant els dies que varen seguir a la gran riuada de Valéncia, el 14 d’octubre de 1957. Olvido, una periodista local, junt en un policia, es veu immersa en una conspiració, despuix de la troballa d’uns cadàvers que no pareix que hagen mort per l’efecte de l’aigua. Rodada en els primers mesos de 2023, els seus exteriors es varen filmar en la ciutat de Valéncia, en Sueca, Burjassot i Sagunt; i en l’antiga factoria El Cano es varen construir, entre uns atres: el periòdic a on treballa Olvido, la comissaria de policia i alguns carrers de la ciutat.
Un parell de mesos abans de la tragèdia que assola la província de Valéncia, es va estrenar l’episodi 8 de Respira, la nova série de Netflix, centrada en un imaginari hospital valencià de nom Joaquim Sorolla. Est episodi, titulat “Gota fría”, nos mostra la resposta a la catàstrofe des de la perspectiva de l’hospital, en certes similituts en lo ocorregut el 29 d’octubre passat.
A pesar de las coincidències i del temps, pareix obvi que llamentablement no pareix que hajam deprés massa fins ací.
Vore les imàgens en les diferents cadenes de televisió i sentir moltes de les històries dels afectats, no dona una idea cabal del desastre humà al que nos enfrontem, al que s’enfronta la gent dels pobles destruïts. El cine de catàstrofes, de películes famoses, mostra aixina la seua indubtable “corporeïtat” de cartó pedra.
Pero tornarem a eixir d’esta, com ya ho vàrem fer en atres ocasions; com eixírem de la gran epidèmia de còlera que assotà Valéncia en 1885, o despuix de la pantanada de Tous de 1982… En l’espirit que dona sentit a les nostres Falles, tornarem a alçar-nos i a afrontar els nous reptes; junts, en la mirada posada en el futur. Els jóvens, eixes generacions nomenades de cristal, de rets socials i d’aparent individualitat, nos han mostrat el camí; i no podem defraudar-los.
I un nou bagage personal i colectiu se sumarà a la nostra memòria. Com eixa riuada del 57 que, 67 anys més tart, seguix viva en el nostre recort, encara que ni tan sols l’hajam vixcut personalment. No, l’oblit no és una opció. Cal seguir avant per ells, per tots els que ho varen sofrir en primera persona, pels jóvens i el seu futur. Per tots nosatres.
Valéncia, en l’época romana fon una illa fluvial del riu Túria, en les montanyes més pròximes a 12 i 25 km del centre de la ciutat.
En els pobles limítrofs de la zona nordest de Valéncia, els tossals no superen els 70 metros d’altitut sobre el nivell de la mar. En ells, està, per una banda, l’Horta Nort, formada per diversos pobles, el més alt dels quals és El Puig, i, per l’atra, els pobles limítrofs del sur, situats en una plana, i que formen l’Horta Sur i l’Albufera.
Els romans sabien que eren terres inundables pel riu Túria, de fet, per a defendre’s, construïren un braç del riu Túria, per a tindre aixina la ciutat totalment rodejada d’aigua i protegida.
“L’aigua del riu sempre torna al seu caixer”, “A la vora del riu, no faces niu”, són dits que sempre nomenaven els nostres yayos. Inclús, pot ser que tinguera lloc un sumani en 1250, quan el santíssim Crist del Salvador fon rescatat de les aigües del riu Túria surant contra la corrent. El Túria és impredicible.
Fixeu-vos en el dibuix: el braç del riu Túria estaria ans del pont de Sant Josep o Nou, a on està hui situat el IVAM, tota l’horta regada per este braç, que baixaria per lo que hui és el carrer de la Bosseria, passaria per davant de la Llonja de Mercaders cap al carrer de les Barques i d’ahí a la que hui és la plaça d’Amèrica, a on tornaria a ajuntar-se en el riu.
El riu Túria ha tengut, a lo llarc del temps, moltíssimes creixcudes. Des del 1321, tal com està constatat en els llibres de Consell, hi han hagut 25 riuades fins a 1957, esta última la tenim documentada en fotos antigues en blanc i negre.
Quan açò ocorregué, els polítics s’esforçaren i proyectaren el Pla Sur, la desviació del riu Túria a un nou caixer, més gran, per a desviar-lo de la ciutat de Valéncia pel costat del sur, d’a on li ve el nom, i la financiació basada, sobretot, en els sagells Pla Sur de Valéncia.
En aquella calamitat, un locutor de ràdio de Múrcia feu una rifa per a obtindre diners i ajudar als damnificats. En aquell moment, se movilisà a tot el Govern, militars o no, i vingué gent de tota Espanya, igual que ara també n’ha vengut. Se demanà pa a tota Espanya; hui s’ha demanat de tot, especialment aigua.
En 1957, el cabal del riu Túria superà els 3.700 metros cúbics per segon, sifra que triplicava la capacitat del caixer per dins de Valéncia.
Els ponts vells tenien trencaaigües, mentres que els nous no ne tenien i la pressió de canyes, carros i arbres eixercien la pressió suficient per a trencar la construcció fluvial.
La zona alta de Valéncia, eixa que tenien els romans amurallada, no patí pràcticament l’impacte del desbordament, puix la plaça de la Reina i de la Mare de Deu quedaren intactes. Podem vore en un dibuix fins a quina altura arribà l’aigua. En memòria d’eixa riuada se feren taulellets per a senyalar els llímits de l’aigua.
La plaça d’Alfons el Magnànim queda coberta per l’aigua fins als tres metros i vint centímetros. Podem vore hui en dia cóm quedaria un home baix les aigües. En Capitania a mitan porta. En el pati de la finca que fa cantó en el carrer de la Mar, per damunt de les portes.
Altura de l’aigua en els edificis de Valéncia, en la riuada de 1957
Riuada de 1957 Solaz ValénciaRiuada de 1957. Arhiu de Las Provincias.
Fa por quan arriba la nit, el silenci, foscor… me fa por.
El riu Túria és com el semblant valencià, calmat, mentres no li vinga ningú a fer-li la col, perque en eixe moment s’unfla, esclata, s’escarota i se n’ix.
Rajoles del carrer del Museu
Senyalant a on hauria arribat l’aigua i a on pot arribar en el 2100, sí no se posen els mijos per a detindre-la.
Ya ho escrigué el botànic Cavanilles. En la pàg. 68 de Las Observaciones de Cavanilles 200 anys despuix diu: “Corto es el número de llanuras en el reyno, y aun estas estrechas, hallánose casi siempre entre el mar y las raices de los montes, así los rios para atravesar el reyno se ven preciados a correr por profundos cauces…”.
I és just en estos pobles del sur a on ha passat esta última tragèdia. Els barrancs que venen de la zona oest normalment sempre van buits i desemboquen en l’Albufera. El barranc del Poyo ve de Chiva i passa pel costat de la A-3, a l’altura del km 342; se desvia a Torrent, que està més alt que Alaquàs, Aldaya, Chirivella, i passa per Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja, tota la zona inundada, puix ningú podia pensar que més amunt de Chiva podien caure més de 600 litros per metro quadrat.
La força de l’aigua abundant que va caure va descendir cap a la desembocadura a tota velocitat arramblant coches, contenidors i tot lo que trobà a lo llarc del seu violent recorregut.
En una catàstrofe aixina se nos en van els recorts, els mobles de la yaya, les cortines que nos feu, les fotos, els moments vixcuts entre eixes parets… retornarem la casa, pero ya res tornarà a ser lo mateix.
Recordem les paraules d’Anfós Ramon en la Casa Vella, algunes d’elles:
Allí tinc un lloc propici per reviure la costum. Tinc el recort i l’indici d’una vida i un ofici ple de terra i ple de llum.
Es una casa que obliga a recordar als majors. Una casa molt antiga que sap del gra i de l’espiga i de frets i de calors.
Tornareu …, més forts.
Esperem que lo passat en estos pobles, dels que puc oferir algunes fotografies que mostren la magnitut de la força que duya l’aigua i de la cantitat de vides humanes que s’ha endut, més de 200 persones, no torne a succeir, que les infraestructures per a detindre la violència de l’aigua es duguen a terme finalment. I les alarmes nos indiquen, segons a on estigam, a ón tenim que anar a refugiar-nos.
Carrer de CatarrojaCarrers de CatarrojaCarrer Trinquet 45 de CatarrojaTot enfangatTot enfangatMontonades de mobles enfangatsDe tot arrastrava l’aiguaGaraig inundatObjectes trobatsCoche en PaiportaChiqueta netejantCamí de Paiporta, portant menjar i aiguaGaraig inundatLa destrossa dels cochesMontanyes d’objectes i fanc
Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penat, ha convocat la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i ha fet la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s´interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d´investigació.
La data llímit d´entrega de treballs per a participar en els CXXXVII Jocs Florals, i per tal de donar més temps als poetes, investigadors i escritors per a la preparació dels seus treballs, s´amplia fins al dia 8 de giner de 2025. Els treballs, tal com indiquen les bases, hauran de presentar-se en triplicat eixemplar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, Tel. 96 391 09 92. Els treballs no aniran firmats, pero portaran indicador del premi al que es presenten i un lema que es repetirà en l´exterior d´un sobre tancat, dins del qual figurarà el nom de l´autor.
Per a rebre mes informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden visitar la web: www.loratpenat.org, dirigir-se al teléfon de Lo Rat Penat 96 391 09 92, o be per e-mail: secretaria@loratpenat.org
Fe, Pàtria i Amor són els pilars sobre els que es fonamenta el certamen poètic dels Jocs Florals des de que naixqueren en la Renaixença. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola d’Or i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament deValéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià, el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia, aixina com un nou premi d’investigació sobre la llengua valenciana que durà el nom del llingüiste i filòlec valencià “Voro López”.
Els Jocs Florals conten en el patrocini i colaboració d´institucions oficials valencianes, i entitats culturals: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Corts Valencianes, Arquebisbat de Valéncia, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Amics del Corpus, Ateneu Mercantil de Valéncia, Casino d’Agricultura, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Associació Cardona i Vives de Castelló, Associació Vicent Blasco Ibáñez.
El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la que serà la CXXXVII Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia dels Jocs Florals en data que oportunament s´anunciarà.
Pots descarregar-te les bases en l’enllaç de baix:
GAEL CHAMORRO IGLESIAS, MÍRIAM BOUKJAA RUIZ, MARTA ANDREO MARTÍN I FERNANDO ALARCÓN BARBERÁN, HAN SEGUT ELS GUANYADORS DEL CERTAMEN
S’ha fallat el XXIXConcurs de Piano “Mestre Josep Serrano” que s’ha celebrat en el Sala “Constantí Llombart” de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes.
Este certamen, organisat per Lo Rat Penat, està dirigit als jóvens pianistes que estiguen realisant o hagen finalisat els seus estudis en conservatoris o escoles musicals de la Comunitat Valenciana, en l’objectiu d’ajudar a la promoció de les noves promeses en l´interpretació al piano. Per això conta en el recolzament de destacats professors, intèrprets i experts en piano valencians.
El concurs s´ha desenrollat en una gran participació, i un altíssim nivell interpretatiu i un gran temperament artístic per part dels concursants. Els membres del jurat han coincidit en senyalar l’increment del talent dels participants any darrere any, lo que confirma al concurs organisat per la decana de les associacions culturals valencianes com a un dels més prestigiosos en esta disciplina per a jóvens intérprets.
Lo Rat Penat, fundada en 1878, decana de les societats culturals valencianes, és propietària per donació familiar del piano del mestre de Sueca, per lo que va decidir convocar este concurs en el nom de “Mestre Josep Serrano”, u dels més grans i prolífics compositors valencians.
Els premiats per categories han segut:
* Categoria A: GAEL CHAMORRO IGLESIAS
concedit ex aequo MÍRIAM BOUKJAA RUIZ
* Categoria B: MARTA ANDREO MARTÍN
* Categoria C: FERNANDO ALARCÓN BARBERÁN
Els guanyadors rebran els seus guardons en la cerimònia dels CXXXVII Jocs Florals que se celebrarà pròximament. Aixina mateixa, els guardonats participaran en un concert extraordinari que se celebrarà la pròxima primavera en el Palau de la Música de Valéncia en data que oportunament s´anunciarà.
El concurs ha contat en el patrocini de l’Institut Valencià de Cultura, Palau de la Música de Valéncia, Ajuntament de Valéncia i Diputació de Valéncia
Els guanyadors del Concurs de Piano:
Foto 1: (d’esquerra a dreta) Míriam Boukjaa i Gael Chamorro (Cat. A)
El pròxim 4 de decembre a les 19:30 hores, la Catedral de Valéncia serà l’escenari d’un Concert Benèfic organisat per Lo Rat Penat per a recolzar a les víctimes de la DANA que recentment ha devastat la vida de tantes famílies i persones valencianes. Ademés, el concert rendirà homenage a les més de 200 víctimes mortals d’esta desgràcia.
L’event contarà en l’interpretació del Rèquiem de Mozart, a càrrec d’una orquesta i cor formats per músics i coralistes de diferents punts d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, els que han decidit unir els seus esforços per a colaborar en esta causa solidària. La part solista correrà a càrrec de la soprano Emilia Onrubia, la mezzosoprano María Rumyantseva, el baix Alfonso Baruque i el tenor Yauci Yanez, tots ells baix la direcció musical del director d’orquesta valencià Vicent Martínez Alpuente. Recaptació per a la reconstrucció i respal a les víctimes
La recaptació obtinguda es destinarà íntegrament al conte que Cáritas Diocesana ha habilitat per a ajudar a les famílies afectades, aixina com a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, una entitat que ha sofrit la pèrdua total de recursos en prop de 30 societats musicals, despuix dels danys causats en les seues sèus socials.
Empreses com l’editorial alemana Bärenreiter, la startup tecnològica valenciana Tixalia, l’empresa d’audiovisuals Kira o la d’events Alvir també s’han sumat a este proyecte. En particular, Tixalia ha posat a disposició tots els seus mijos tecnològics per a facilitar la venda d’entrades i la gestió dels donatius per a que des de qualsevol punt d’Espanya es puga donar de forma senzilla i a colp de clic. L’editorial alemana ha facilitat gratuïtament tots els materials orquestals per a este event, Kira Audiovisuals s’encarregarà de l’allumenament del recint, aixina com la creació d’un documental sobre el concert i Alvir es la responsable de la part llogística. Per supost, la Catedral ha posat tots els seus mijos a disposició d’este event solidari. Venda d’entrades
Les entrades ya estan disponibles en https://conciertorequiemdemozart.tixalia.com/concierto-benefico-a-favor-de-las-victimas-de-la-dana . Tot l’import recaptat serà destinat a les víctimes de la DANA i a les iniciatives de reconstrucció de les societats musicals afectades.
Lo Rat Penat, decana de les societats culturals valencianes, fundada en 1878, i propietària per donació familiar del piano del Mestre Serrano, per a honrar la memòria de l’ilustre músic valencià, convoca el XXIX CONCURS D’INTERPRETACIÓ PIANÍSTICA. El present Concurs va dirigit a tots els pianistes que estiguen cursant, o hagen finalisat els seus estudis, en Conservatoris o Escoles musicals de la Comunitat Valenciana d’acort en les bases que se poden descarregar a continuació.
LO RAT PENAT CONVOCA A POETES I ESCRITORS A PARTICIPAR EN LA CXXXVII EDICIÓ DELS JOCS FLORALS
Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penatconvoca la CXXXVII (137) edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i fa la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s´interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d’investigació. En el cartell figuren dotze premis de diferent temàtica: poesia, teatre, novela, ensaig, narrativa, a més de diversos temes d´investigació. El cartell anunciador és obra del reconegut cartelliste valencià Martín Forés.
Fe, Pàtria i Amor són els pilars sobre els que es fonamenta el certamen poètic dels Jocs Florals des de que naixqueren en la Renaixença. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola d’Or i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament deValéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià, el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia, aixina com un nou premi d’investigació sobre la llengua valenciana que durà el nom del llingüiste i filòlec valencià “Voro López”.
Els Jocs Florals conten en el patrocini i colaboració d´institucions oficials valencianes, i entitats culturals: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Corts Valencianes, Arquebisbat de Valéncia, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Amics del Corpus, Ateneu Mercantil de Valéncia, Casino d’Agricultura, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Associació Cardona i Vives de Castelló, Associació Vicent Blasco Ibáñez.
El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la que serà la CXXXVII Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia que es celebrarà en data que oportunament s´anunciarà.
Seran admesos treballs fins al dia 29 de novembre de 2024, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, nº 9, 46003 Valéncia. Per a rebre més informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden dirigir-se al teléfon de Lo Rat Penat 96 391 09 92, o be per e-mail:secretaria@loratpenat.org
O també pots descarregar-te’l en l’enllaç d’ací baix:
Recentment, s’ha celebrat el centenari de la prova d’atletisme més antiga de la ciutat de Valéncia. Esta carrera a peu, que es porta a cap ininterrompudament des de 1924, s’ha convertit en tot un símbol de la ciutat i en una de les cites ineludibles del calendari deportiu valencià.
La primera edició de la Volta a Peu tingué lloc el 27 d’abril de 1924, en la participació de 75 corredors, que recorregueren els carrers del centre històric de Valéncia. Des de llavors, esta prova ha anat creixent i evolucionant, fins a convertir-se en un event multitudinari que reunix a milers d’atletes i aficionats cada any.
Al llarc d’estos 100 anys, la Volta a Peu de Valéncia ha segut testic de numeroses fites i gestes deportives. Ha vist passar a algunes de les grans figures de l’atletisme valencià, espanyol i internacional, que han deixat el seu senyal pels carrers de la ciutat. Aixina mateixa, ha segut escenari de moments històrics, com quan se bateren récorts o se produïren emocionants esprints en la meta.
Per a commemorar este centenari, l’organisació preparà una programació especial carregada d’activitats i events que buscaven rendir homenage a l’història d’esta emblemàtica carrera. Des d’exposicions i conferències que repassen els orígens i l’evolució de la Volta, fins a activitats lúdiques i festives que involucren a tota la ciutadania valenciana.
Sense dubte, este any 2024 serà un any per a recordar en l’història de la Volta a Peu de Valéncia. Una oportunitat única per a celebrar i reivindicar l’importància d’este event deportiu i el seu víncul en l’identitat i la cultura de la ciutat.
