Ricart Lumbreras: “Un intent de colonisació escandalós”

José Manuel Ricart Lumbreras (Valéncia, 1935), advocat i president del Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ha segut i és una figura molt important per al valencianisme, entenent esta realitat com la defensa de la nostra identitat i la lluita contra el procés de catalanisació. D’això precisament parlarà el pròxim dimarts 18 de juny en la sèu de Lo Rat Penat, de la catalanisació encarnada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que a dia de hui i des de fa molts anys, complix a la perfecció en els seus motius fundacionals. Per a anar obrint boca abans de l’esperada conferència, parlem en ell, que en poques paraules nos oferix un mapa conceptual de lo que hem cedit com a poble i el gran treball que encara queda per a dignificar el nostre passat i salvaguardar el nostre llegat.

Benvengut. Aixina ràpidament, ¿de qué parlarà en la conferència?

Explicaré lo que significa la AVL en el procés de catalanisació.

¿Quina importància creu que té parlar clar i ras de la colonisació catalanista?

La nostra responsabilitat és parlar en fermea d’això perque és el problema més greu que té Valéncia. Gran part de la societat valenciana encara no ho ha captat del tot, creu que és una descarada intromissió dels catalanistes o inclús errors, pero és una batalla que nos presenten sense escrúpuls, en ànsies de dominació i convençuts de que nos van a subyugar.

¿Algú ho nega a dia de hui?

Per desgràcia, sí. Hi ha cegos i colaboracionistes. Primerament estan els propis catalanistes de fòra, i despuix tenim als que colaboren des de dins. Tracten de dissimular-ho argumentant pareguts i similituts culturals, reals, exagerades o inexistents. També ho neguen ocultant-ho i no parlant d’això. Uns atres diuen que són “fantasmes”, pero ara tot està clar i defugir el tema és una forma de recolzar el procés de catalanisació.

¿Fins a quàn aguantar esta mentira que nos han impost en colador?

No devem aguantar-la, sino combatre-la. És absolutament necessari fer-ho en tots els mijos al nostre alcanç, i això nos obliga a tots, no es pot recórrer a la fàcil excusa de que hi ha entitats, institucions o persones encarregades d’això, s’ha comprovat que no és la solució, és insuficient. Hem de colaborar tots com a valencians implicats, entregant hores de treball sense alegar atencions familiars o personals que tots tenim. Cal dedicar una part del nostre temps per a tornar a la nostra societat lo que hem heretat i devem deixar als nostres fills. Defendre Valéncia no solament és un deure sino també un honor.

Ha parlat de les ingerències externes des de la política catalanista i també d’agressions des de la pròpia casa. Explique-nos més sobre açò.

Hem segut i som objecte d’una agressió escandalosa. La dels polítics catalanistes es troba directament en les seues actuacions. Els valencians, polítics i no polítics, són els colaboracionistes que es donen sempre en situacions d’agressió o despulla. N´hi hagueren en la Batalla de Valéncia i seguixen havent-ne.

Davant està complexa i complicada situació, ¿quines ferramentes tenim com a poble valencià?

La llegítima defensa i la Llei, pero n’hi han moltes més. La primera és protestar sempre, una i una atra volta, davant qualsevol violació, mentira o distorsió que perjudique la nostra identitat i cultura. Hem de comentar-ho tot en els nostres familiars, amics i companyers de treball. No són poques les persones que desconeixen cóm colaborar. Poden informar-se anant a les institucions i associacions genuïnament valencianes com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, la Cardona Vives i tantes atres. A este respecte, recupere una cita de Julián San Valero Aparisi, figura extraordinària del valencianisme: “Si som lo que som, serem, si no som lo que som, mai serem”.

Havent deixat clar este punt, ¿quin reclam llances als valencianistes per a que assistixquen a la conferència de la semana que ve?

Eixe és el punt clau, perque eixe procés nos afecta com a valencians i espanyols. Precisament, perque eixes glòries que defenem nos exigixen defendre-les, perque corren perill de desaparéixer com a valencianes. Part d’elles són presentades com a catalanes, sense cap tipo de pudor. La realitat és que, lo que s’ataca i no es defén, es pert. És per això que no a soles n’hi ha prou en ser amant d’eixes glòries, sino també defensor.

Són tants anys, tantes lluites…¿és possible revertir esta injustícia?

Per supost, la colonisació catalanista es revertirà. Pero és fonamental posar tota la voluntat i l’esforç que siga possible. Res és debades i menys el resultat d’una lluita que encara serà llarga, pero la tenen perduda. Per ací han passat pobles i circumstàncies adverses, i ací estem i seguirem. Tenim la raó i la veritat està de la nostra part, lo que nos dona la força moral que nos manté fidels a la nostra terra i a nosatres mateixos.

Ha deixat clar que la força motriu del canvi està en el propi poble valencià. Pero, ¿quin paper juguen els governs?

Aixina és, fonamentalment depén de nosatres. Respecte als poders polítics, primerament el nostre govern autonòmic ha de complir en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Si no és aixina, ha de ser el poble valencià el que es moga, perque no es tracta d’una mera discussió llingüística, sino d’un procés que es va iniciar per la llengua, va seguir per la cultura i ara ya va a pel territori i la nostra pròpia identitat, és dir, la nostra desaparició com a poble en patrimoni històric i identitat pròpia i diferenciada entre els demés pobles d’Espanya, és dir, els “països catalans”.

Estem parlant per tant de la societat civil en peu per eixa mateixa levitat política.

Sí, la societat ha de lluitar si els polítics no complixen lo que han jurat defendre.

Moment d’inflexió. Nostra identitat valenciana colonisada per un catalanisme independentiste que s’està dessagnant en el pas del temps. ¿Qué serà del valencianisme en eixe canvi generacional?

És possible que l’independentisme estiga perdent poder d’influència, pero el major esforç nos correspon a nosatres. El valencianisme no mor, pero cal revivar-lo.

Per a arrematar, en la sinceritat per bandera, diga’m si la creació de la AVL va tindre alguna motivació sana.

Per a Valéncia cap. La seua raó existencial sempre ha segut i és actualment la de punta de llança en el procés de catalanisació de Valéncia.

LO RAT PENAT ESTUDIA DENUNCIAR PER PREVARICACIÓ AL PRESIDENT DE LA AVL

LO RAT PENAT ESTUDIA DENUNCIAR PER PREVARICACIÓ AL PRESIDENT DE LA AVL

Lo Rat Penat estudia plantejar accions llegals per prevaricació contra el president i acadèmics de la AVL que han decidit materialisar un acort de cooperació en l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Universitat de les Illes Balears per a una “normativa llinguística inclusiva i unitària”.

Esta última maniobra de la AVL, dirigida des del secessionisme catalaniste, per a implantar el català en la CV, és un greu incompliment de les funcions i obligacions que s’encomanen a esta institució i als seus acadèmics, en la Llei 7/1998 de 16 de setembre de creació de la AVL.

Els valencians no podem seguir soportant l’elevat cost econòmic de manteniment i salaris d’uns acadèmics al servici de l’expansionisme cultural i llingüístic català. Ademés d’arrogar-se una representació que no els correspon sobre el patrimoni cultural del Poble Valencià. Este pacte deslleal, excedint-se en les seues funcions, és una mostra de la seua inutilitat per a impulsar l’us de la llengua valenciana pròpia i genuïna. Llengua valenciana que triem lliurement els valencians com a vehícul de comunicació i expressió de la nostra cultura, i que ells, més que ningú, han de respectar.

Esta nova maniobra per a la creació d’una “normativa inclusiva i unitària” al servici i baix els dictàmens d’entitats catalanistes fòra de l’àmbit territorial, cultural i polític de la Comunitat Valenciana, seguix una vegada més l’estratègia anexionista del nacionalisme català, encapçalat per Torra, Puigdemont i els seus satèlits del tripartit que governa la CV.

El Poble Valencià no pot permetre que la fractura social en la que viu ara Catalunya siga exportada a la CV pels talibans i colaboracionistes del nacionalisme català. El president de la AVL, Sr. Ferrer, vol decidir una vegada més contra el Poble Valencià.

El Sr. Ferrer utilisa novament de forma impròpia i illegítima una institució que hauria d’estar al servici de la llengua valenciana impulsant el seu us i apreci. Est acort de la AVL, que torna a posar en qüestió la seua utilitat, sols contribuïx a incrementar el rebuig i desprestigi d’una institució que novament se posa al servici de l’ideari per a la creació dels països catalans: una llengua, una nació.

Lo Rat Penat lamenta l’oficialisació de la forma catalana ‘València’ i reivindica l’us de la forma valenciana ‘Valéncia’

Una volta finalisat el procediment administratiu que ha fet oficial la forma catalana ‘València’ com a única denominació oficial de la capital valenciana, Lo Rat Penat lamenta que els interessos polítics hagen prevalgut, una volta més, sobre els arguments purament llingüístics.

La Junta de Govern de l’entitat, en representació del sentir dels socis de l’associació, se referma en el seu recolzament a l’informe tècnic que va emetre en son dia la Secció de Llengua de la RACV, en el sentit de que “És competència de les institucions valencianes prendre autònomament les seues decisions, sense la necessitat d’haver-se de subjugar a institucions o entitats no valencianes. El fet que unes atres llengües o territoris seguixquen, des dels seus principis i lícitament, uns atres criteris, no és motiu suficient per a coartar la llibertat i independència dels valencians a l’hora d’ordenar i decidir el nom dels nostres territoris segons la nostra realitat i història. I més encara, si cap, en el topònim que dona nom al nostre territori i a la nostra capital, pel seu especial simbolisme per a tots els valencians. (…) Totes les autoritats llingüístiques de diferents tendències reconeixen que el topònim Valéncia es pronuncia en e tancada, com ho fan la AVL i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. És inexplicable que si existix este consens a l’hora de reconéixer la seua fonètica, alguns pretenguen adoptar una ortografia que reflectix la pronunciació catalana del topònim, subjugant la fonètica valenciana a l’ortografia catalana.”

Per això, Lo Rat Penat continua considerant que Valéncia, en accent tancat sobre la e, és l’única forma que respecta la tradició històrica i llingüística dels valenciaparlants en general, i dels habitants del municipi en particular, i per tant, és l’única que s’ajusta als criteris de l’artícul 1.1 delDecret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern Valencià que regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis; el qual exigix expressament que “La nova denominació del municipi s’haurà d’adequar a la seua tradició històrica i llingüística.”

Per eixe motiu, Lo Rat Penat anuncia que continuarà usant la formaValéncia en tota la seua documentació, publicacions i comunicacions, i convida a totes les institucions, entitats, empreses, associacions culturals, cíviques i festives, i a tots els valencians en general, a continuar utilisant la forma valenciana Valéncia, en accent tancat sobre la e, per a referir-se tant al nostre territori com a la nostra capital; fins que, en un futur que esperem pròxim, la força de la raó i de la valencianitat conseguixca vore’s reconeguda oficialment.

En la Ciutat de Valéncia, a 15 de febrer de 2017