Se repetix l’història

Se repetix l'història

Per Edu Vanacloig

Fa tres anys, just per estes mateixes dates, escrivia un artícul titulat “Sentiments enfrontats”, per desgràcia no es pot recuperar, ya que el mig a on se publicà no existix a hores d’ara.

Pero be, vos relataré breument el seu contengut; en ell, explicava la situació que vixquí com a pare en assistir a la cerimònia de graduació del meu fill en el pas de primària a la ESO.

En principi deuria haver segut un dia inoblidable, un dia per a recordar i fruir del moment de vore el teu fill passar a una nova etapa.

I aixina estava sent, fins al moment en el que escomençaren a llegir els chiquets un escrit.

Òbviament l’havia redactat el seu tutor, per a posar-vos una miqueta en situació, diré que, per aquell temps, el seu tutor tindria uns 25 anys, o siga, que vos podreu fer una idea de l’enfocament en la seua formació acadèmica en matèria llingüística referent al valencià.

El citat text que llegiren els chiquets, cada u un fragment, estava avivat de catalanismes , “aleshores, doncs, aquest, avui, etc.”.

La primera que sentí fon “avui”, i m’aplegaà com si em colpejaren la cara, a cada lletra que llegien més nerviós me posava, mirava a un costat i a l’atre i a soles vea cares de felicitat dels pares, cap mostrava ni el més mínim signe de preocupació per lo que estaven sentint.

Crec que era l’únic que era conscient de l’atrocitat llingüística que s’estava cometent, al assistents restants, o directament ni els importava el contengut d’eixes paraules, més allà de vore feliços els seus fills, o simplement tenien tan interiorisat tot eixe tipo de paraules que les assimilaven com a pròpies; a tal punt ha aplegat la catalanisació que les senten com si foren genuïnes.

Intentí oblidar-me del tema i fruir del moment, no parar atenció a lo que estaven dient, solament a la cara del meu fill, a la felicitat del moment, pero m’era impossible, a cada paraula que sentia se me regiraven els budells.

Per un moment desigí no tindre informació al respecte, no entendre del tema i ser com qualsevol atre pare: “un borrego més”, pero per desgràcia no era el cas.

Com si d’una correguda de bous se tractara, l’estocada final me l’assentaren quan sentí la cançó que posaren de banda sonora, en un vídeo molt emotiu que el tutor s’havia preocupat de preparar, com era d’esperar ya que casi la totalitat dels grups musicals en Llengua Valenciana són catalanistes, esperava les típiques paraules catalanes, pero per a acabar-ho d’apanyar estava cantat directament en català, i en buscar el grup per internet la seua pàgina web era “.cat”.

Res més que comentar senyoria.

En fi, tres anys més tart li ha aplegat el dia al meu fill chicotet, esta volta em proponguí prendre-m’ho d’una atra forma, no parar atenció a lo que cap atre pare assistent li anava a parar atenció.

I tot pareixia escomençar be, no sé si pel resultat en les votacions de “castellà o valencià”, en les que en la classe del meu fill ixqué castellà, o perque n’hi ha prou chiquets de fòra de Valéncia enguany i per a que els familiars ho entengueren millor; la qüestió és que esta volta l’escrit preparat pel tutor del meu fill era en castellà.

Enguany elegiren a un chiquet i a una chiqueta per a llegir el text i fer de presentadors de l’acte, ¿endevineu quin chiquet fon l’elegit?

Correcte, fon el meu fill, i el llegí en castellà, sí, ya sé que molts pensareu que seria més llògic ya que som valencians fer-ho en la nostra llengua materna, pero més val castellà que català.

Fins llavors pareixia que esta volta me n’aniria manco calent, tot havia anat millor, a lo manco, llevat que en eixe saló sempre acabem tots suant, sobre haver aire acondicionat fa la sensació d’estar en un forn.

Aplegava el moment de vore el vídeo emotiu en fotos de l’evolució dels chiquets des d’inicis de primària a hores d’ara, aclariré abans que no es tracta del mateix tutor que tingué el meu major, encara que sí són de la mateixa edat més o menys i ademés són molt amics.

No sé si fon per l’àudio de la sala o per la remor moguda pels pares com a reacció a les fotos dels fills, pero a penes podia distinguir lo que dia la cançó, sé que era en valencià aixina que donaré per fet que en realitat estarien amollant catalanades, pero m’ho estava passant superbé perque centrí la meua atenció en les imàgens i no no vaig parar atenció a la lletra.

Fins que se m’ocorregué baixar una miquiua la mirada i viu en la pantalla del proyector el nom en el que el professor havia alçat el vídeo en el seu ordenador personal, “La meva pel·lícula 13”.

Pufff, no poguí evitar amollar: ¡M’agrada la fruita!

Acte seguit li feren entrega al tutor un regal dels pares en agraïment per l’adoctrinament català al que somet als nostres fills, i en resposta nos dedicà unes paraules.

Òbviament estes ya foren en català, més o manco ya estic acostumat a sentir-lo i encara que m’entra ràbia ya no em sorprén massa, pero entre tot lo que dia em quedí en una frase: “Yo ya m’he acomiadat dels vostres fills”, i vos jure que no tenia ni idea de qué volia dir, tinguí que buscar la paraula.

L’història es tornà a repetir, com l’ultima volta, me trobí en sentiments enfrontats.

¿Fins quàn seguirem tolerant estos agravis?

¡O despertem, o en dèu anys està tot perdut!

La degradació d’un Regne

Evolució dels logos de la Generalitat Valenciana, i nova proposta

Per Edu Vanacloig

Ans d’escomençar, m’agradaria recordar la definició d’un parell de térmens: degradació i baixar de ranc.

Tot açò nos ajudarà a comprendre millor lo que a priori pareix ser una cosa insignificant com és el redisseny d’un simple logotip, pero que té una gran importància.

Degradació:

  • Rebaixa o privació de la posició o el grau que una persona té en una jerarquia, especialment en la militar.
  • Disminució de la dignitat d’una persona o la categoria moral d’una cosa.

Baixar de ranc:

  • Privar a una persona de la seua dignitat o categoria; humiliar-se, rebaixar-se, envilir-se.

La pena de degradació militar consistix en senyalar formalment que la persona condenada és indigna i per això és despullada del seu grau, uniforme, armes, insígnies, condecoracions, dignitats, honors, remuneracions i beneficis corresponents, quedant expulsada de l’institució militar.

La pena de degradació ha segut qüestionada com a violadora dels drets humans, raó per la qual alguns països l’han eliminada de la seua llegislació militar, com són els casos de l’Argentina i Espanya.

Com si d’una sentència militar es tractara en ple sigle XXI i de la manera més sotil, en un sol clic de ratolí,  publicaren un nou logotip de la Generalitat Valenciana i, automàticament, per eixa simplificació gràfica, passàrem del major ranc que es pot ostentar a una baixada de ranc humiliant, és dir, de rei a vescomte.

 Els títuls nobiliaris disponen d’una jerarquia que designa els rancs dins de la noblea que és la següent:

Rei/reina, príncip/princesa, infant/infanta, archiduc/archiduquesa, duc/duquesa, marqués/marquesa, comte/comtesa, vescomte/vescomtesa, baró/baronesa, senyor/senyora.

Com es pot observar, la baixada ha segut dràstica i sospitosa, ya que nos coloca just per baix d’un comte ¿Trobeu el paralelisme? Comtat de Barcelona i Regne de Valéncia. En este canvi passem a ser Vescomtat de Valéncia i nos coloquem per baix de Catalunya.

L’Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica sostingué en son dia que la nova image presentada per l’institució denigra la purea de l’escut històric, puix reduïx el territori valencià de regne a vescomtat.

«El logo renovat no presenta els florons i les perles de l’elm coronat, despullant-lo del caràcter “real” i fins i tot, denigrant-lo de “Regne” a simple “Vescomtat” (un grau que es considera inferior al dels comtats catalans)». Vejam que diu la Llei 8/1984, de 4 de decembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació.


TÍTUL III De l’Emblema

Artícul 6.

  1. L’emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l’heràldica del rei Pere II el Cerimoniós, representativa de l’històric Regne de Valéncia, tal com és blasonat a continuació:
    • 1.1. Escut: Inclinat cap a la dreta, d’or en quatre pals de gules.
    • 1.2. Timbre: Elm d’argent coronat; mantell que penja en assur, en una creu patada curvilínea i fixada en punta llussiada d’argent , forrat de gules, per cimera, un dragó naixent d’or, alat, llenguat de gules i dentat d’argent.
  2. Disseny llineal del model oficial de l’emblema és el que figura en l’anex III d’esta llei.
  3. Lo referent a impressió, acunyament, estampació, reproducció, utilisació i ocupació de l’emblema o símbol de la Generalitat Valenciana, serà desenrollat per les oportunes normes reglamentàries.

Per lo tant, queda més que demostrat que, a banda de denigrant, és illegal el dit logotip.

Ni la corona és com la del rei Pere II el Cerimoniós (ya hem vist que és de vescomte), ni la creu és patada perque, si ho fora, seria més ampla pels extrems i es faria més estreta pel centre (curvilínea), i com se veu clarament tan sols és una creu recta normal. Un atre erro, potser per a mi el més gros, és l’escut, puix, segons la descripció,  és d’or en quatre pals de gules; o siga que escomençant d’esquerra a dreta tenim, de primer, un pal d’or seguit d’u de gules, or, gules, or, gules, or, gules i acaba en or, simbolisant l’or els pals de l’escut i les gules l’absència de pal. Puix be, tant en el logotip original del 1985 com en el del 2018, a soles tenen tres pals de gules i es nota prou clarament quan el posen en blanc damunt d’un fondo roig.

I qué dir del drac, en eixe paregut a un cavall de mar, més be pareix una burla que infantilisa el nostre emblema, ya que li lleva tota la seua expressió.

La tipografia, encara que no tinga la mateixa importància per no tindre una tradició històrica, crec que tampoc han segut encertats, i inclús en erros d’alineació prou senzills d’haver esmenat.

Podríem pensar que tot açò fon un erro i alluntat d’una conspiració maliciosa pancatalanista en l’objectiu d’afonar tota la glòria valenciana, pero este succés no és recent, puix esta degradació es dugué a terme en 2018 (despuix de més de trenta anys en l’anterior i llegítim logotip), per consegüent, i basant-nos en que la notícia tingué repercussió en el sector valencianiste i es produïren multitut de reclamacions a les que el Govern del tripartit, en Ximo Puig al seu front i el seu còmpliç Joan Ribó, feu cas omís, perque entenem que tingueren prou de temps per a esmenar l’erro (més encara en una cosa tan simple) i no ho feren.

Llavors, podem dir ben alt que tal conspiració pancatalanista sí que existí, fon real, pero ya fa més d’un any que el govern valencià donà un gir de 360° en quant al color polític es referix i encara no s’ha fet res per resoldre la qüestió, ni tenen cap d’intenció. I és per això que he volgut fer la meua proposta de rebranding.

U dels motius que donaren fon passar dels 22 elements (del logo de 1985) a 8 elements (en el de 2018) i aixina s’adaptaria a les noves necessitats de comunicació. Puix be, el meu logotip també ne té 8, pero manté l’expressió del drac, ya que té la corona en els florons i perles en lo mig com té que ser la d’un rei, la creu és patada curvilínea i fixada en punta llussiada i l’escut té els quatre pals de gules quan el posem en fondo roig. Ademés, la tipografia elegida és més atemporal per lo que, encara que passen anys, es vorà actual. Aixina mateixa,  presenta corregits els erros, puix queden totalment alineades la G en la V inicials de paraules en la T i la A finals.

Espere que açò ho lligga la persona indicada de l’actual govern i prenga les mides oportunes per a canviar-ho.

NOTA: a lo llarc d’est artícul m’he referit ad este emblema sempre com a logotip sense entrar en tecnicismes per a no confondre al llector com:

  • Isotip (element gràfic, image, símbol) que seria justament l’element a que nos hem referit en est artícul de l’heràldica del rei Pere II el Cerimoniós.
  • Logotip (tipografies, texts, és la part que es pot llegir) en este cas serien les lletres Generalitat Valenciana.
  • Imagotip (este seria el nostre cas i la paraula correcta per a nomenar-lo per ser una image en un text, pero en la suficient identitat per a reconéixer-los per separat).Isologo (image i text que tenen que anar junts perque per separat no tenen identitat).