Ni en vacacions se frena l’activitat de Lo Rat Penat, puix les rets socials no paren en torreta, entre atres coses, fent recordatori de les festes que se celebren en agost en la Comunitat Valenciana i que són patrimoni cultural del nostre poble, entre moltes atres, LA MOIXARANGA, ball típic originari d’Algemesí; FESTA DE LES ALFÀBEGUES de Bétera; EL MISTERI D’ELIG; MOROS I CRISTIANS de Villena; LA TOMATINA de Bunyol; EL SEXENI de Morella; LA FIRA de Xàtiva; SANT ROC, patró de vàries localitats valencianes; LA MARE DE DEU D’EL PUIG, patrona del Regne de Valéncia; CORREGUDES DE JOYES de Pinedo; CASTELL DE L’OLLA, d’Altea…
Imprescindible fon la cita en la Batalla de Flors, que posa fi a la FIRA DE JULIOL de Valéncia, per la vinculació d’esta institució en el seu naiximent, puix no debades va ser promoguda per Pasqual Frígola, president de Lo Rat Penat en 1891. ¡Va ser una gran batalla!
Carrossa de Lo Rat Penat en la Batalla de Flors 2024Batalla de Flors 2024
En llínea en l’esperit d’esta entitat, de foment i defensa de la cultura valenciana, el seu president, Josep Vicent Navarro, es va reunir en el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a tractar de la colaboració de abdós institucions a tal fi.
Entrevista entre els presidents de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, y del la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón
Despuix de 90 anys, tornen a celebrar-se els Jocs Florals de Benimaclet, que en esta edició varen contar en l’intervenció del president i vicepresident de Lo Rat Penat, el segon com a mantenedor i el primer per a entregar el premi “Carles Salvador” i dirigir també unes paraules als assistents.
Lo Rat Penat convoca de nou als poetes, als escritors i als investigadors a la 137 edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, que podran presentar els seus treballs fins al 29 de novembre pròxim. Tindrà com a novetat el certamen d’enguany, un nou premi d’investigació de la llengua valenciana, que durà el nom de Voro López, llingüiste i filòlec valencià.
Cartell dels CXXXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia
Convocada igualment la XXIX edició del Concurs d’Interpretació de Piano Mestre Josep Serrano, dirigit als jóvens pianistes de la Comunitat Valenciana, per a ajudar a la seua promoció.
S’ha obert la matrícula per als Cursos de llengua i cultura valencianes, i ya van 75 anys ensenyant i difonent el nostre idioma, sent els pioners en l’ensenyança de la llengua valenciana. Més informació en https://loratpenat.org/seccions/cursos-de-llengua/.
Cartell dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes 2024-25
Dins dels actes commemoratius del 9 d’Octubre, Lo Rat Penat celebrarà, el pròxim 4 d’octubre, el tradicional Sopar de Sant Donís, en l’Hort de Santa Maria, despuix del Te Deum en el Real Monasteri d’El Puig. Reserves: correu a secretaria@loratpenat.org.
Cartell del sopar de Sant Donís 2024
Fins ací aplega este resum. En el pròxim bolletí més, i se procurarà que millor encara.
Ans d’escomençar, m’agradaria recordar la definició d’un parell de térmens: degradació i baixar de ranc.
Tot açò nos ajudarà a comprendre millor lo que a priori pareix ser una cosa insignificant com és el redisseny d’un simple logotip, pero que té una gran importància.
Degradació:
Rebaixa o privació de la posició o el grau que una persona té en una jerarquia, especialment en la militar.
Disminució de la dignitat d’una persona o la categoria moral d’una cosa.
Baixar de ranc:
Privar a una persona de la seua dignitat o categoria; humiliar-se, rebaixar-se, envilir-se.
La pena de degradació militar consistix en senyalar formalment que la persona condenada és indigna i per això és despullada del seu grau, uniforme, armes, insígnies, condecoracions, dignitats, honors, remuneracions i beneficis corresponents, quedant expulsada de l’institució militar.
La pena de degradació ha segut qüestionada com a violadora dels drets humans, raó per la qual alguns països l’han eliminada de la seua llegislació militar, com són els casos de l’Argentina i Espanya.
Com si d’una sentència militar es tractara en ple sigle XXI i de la manera més sotil, en un sol clic de ratolí, publicaren un nou logotip de la Generalitat Valenciana i, automàticament, per eixa simplificació gràfica, passàrem del major ranc que es pot ostentar a una baixada de ranc humiliant, és dir, de rei a vescomte.
Els títuls nobiliaris disponen d’una jerarquia que designa els rancs dins de la noblea que és la següent:
Com es pot observar, la baixada ha segut dràstica i sospitosa, ya que nos coloca just per baix d’un comte ¿Trobeu el paralelisme? Comtat de Barcelona i Regne de Valéncia. En este canvi passem a ser Vescomtat de Valéncia i nos coloquem per baix de Catalunya.
L’Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica sostingué en son dia que la nova image presentada per l’institució denigra la purea de l’escut històric, puix reduïx el territori valencià de regne a vescomtat.
«El logo renovat no presenta els florons i les perles de l’elm coronat, despullant-lo del caràcter “real” i fins i tot, denigrant-lo de “Regne” a simple “Vescomtat” (un grau que es considera inferior al dels comtats catalans)». Vejam que diu la Llei 8/1984, de 4 de decembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació.
TÍTUL III De l’Emblema
Artícul 6.
L’emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l’heràldica del rei Pere II el Cerimoniós, representativa de l’històric Regne de Valéncia, tal com és blasonat a continuació:
1.1. Escut: Inclinat cap a la dreta, d’or en quatre pals de gules.
1.2. Timbre: Elm d’argent coronat; mantell que penja en assur, en una creu patada curvilínea i fixada en punta llussiada d’argent , forrat de gules, per cimera, un dragó naixent d’or, alat, llenguat de gules i dentat d’argent.
Disseny llineal del model oficial de l’emblema és el que figura en l’anex III d’esta llei.
Lo referent a impressió, acunyament, estampació, reproducció, utilisació i ocupació de l’emblema o símbol de la Generalitat Valenciana, serà desenrollat per les oportunes normes reglamentàries.
Per lo tant, queda més que demostrat que, a banda de denigrant, és illegal el dit logotip.
Ni la corona és com la del rei Pere II el Cerimoniós (ya hem vist que és de vescomte), ni la creu és patada perque, si ho fora, seria més ampla pels extrems i es faria més estreta pel centre (curvilínea), i com se veu clarament tan sols és una creu recta normal. Un atre erro, potser per a mi el més gros, és l’escut, puix, segons la descripció, és d’or en quatre pals de gules; o siga que escomençant d’esquerra a dreta tenim, de primer, un pal d’or seguit d’u de gules, or, gules, or, gules, or, gules i acaba en or, simbolisant l’or els pals de l’escut i les gules l’absència de pal. Puix be, tant en el logotip original del 1985 com en el del 2018, a soles tenen tres pals de gules i es nota prou clarament quan el posen en blanc damunt d’un fondo roig.
I qué dir del drac, en eixe paregut a un cavall de mar, més be pareix una burla que infantilisa el nostre emblema, ya que li lleva tota la seua expressió.
La tipografia, encara que no tinga la mateixa importància per no tindre una tradició històrica, crec que tampoc han segut encertats, i inclús en erros d’alineació prou senzills d’haver esmenat.
Podríem pensar que tot açò fon un erro i alluntat d’una conspiració maliciosa pancatalanista en l’objectiu d’afonar tota la glòria valenciana, pero este succés no és recent, puix esta degradació es dugué a terme en 2018 (despuix de més de trenta anys en l’anterior i llegítim logotip), per consegüent, i basant-nos en que la notícia tingué repercussió en el sector valencianiste i es produïren multitut de reclamacions a les que el Govern del tripartit, en Ximo Puig al seu front i el seu còmpliç Joan Ribó, feu cas omís, perque entenem que tingueren prou de temps per a esmenar l’erro (més encara en una cosa tan simple) i no ho feren.
Llavors, podem dir ben alt que tal conspiració pancatalanista sí que existí, fon real, pero ya fa més d’un any que el govern valencià donà un gir de 360° en quant al color polític es referix i encara no s’ha fet res per resoldre la qüestió, ni tenen cap d’intenció. I és per això que he volgut fer la meua proposta de rebranding.
U dels motius que donaren fon passar dels 22 elements (del logo de 1985) a 8 elements (en el de 2018) i aixina s’adaptaria a les noves necessitats de comunicació. Puix be, el meu logotip també ne té 8, pero manté l’expressió del drac, ya que té la corona en els florons i perles en lo mig com té que ser la d’un rei, la creu és patada curvilínea i fixada en punta llussiada i l’escut té els quatre pals de gules quan el posem en fondo roig. Ademés, la tipografia elegida és més atemporal per lo que, encara que passen anys, es vorà actual. Aixina mateixa, presenta corregits els erros, puix queden totalment alineades la G en la V inicials de paraules en la T i la A finals.
Proposta de logo per a la Generalitat Valenciana
Espere que açò ho lligga la persona indicada de l’actual govern i prenga les mides oportunes per a canviar-ho.
NOTA: a lo llarc d’est artícul m’he referit ad este emblema sempre com a logotip sense entrar en tecnicismes per a no confondre al llector com:
Isotip (element gràfic, image, símbol) que seria justament l’element a que nos hem referit en est artícul de l’heràldica del rei Pere II el Cerimoniós.
Logotip (tipografies, texts, és la part que es pot llegir) en este cas serien les lletres Generalitat Valenciana.
Imagotip (este seria el nostre cas i la paraula correcta per a nomenar-lo per ser una image en un text, pero en la suficient identitat per a reconéixer-los per separat).Isologo (image i text que tenen que anar junts perque per separat no tenen identitat).
