Els poetes valencians realisen un homenage a la Real Senyera

El dia 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat publica en la seua web este particular homenage que han volgut fer els poetes valencians a l’emblema de la Pàtria Valenciana.

En est any, que per motiu de la pandèmia no podrà celebrar-se la tradicional Processó Cívica en la Real Senyera, festa que se recuperà en el segle passat a iniciativa de Lo Rat Penat, els Poetes Valencians han volgut realisar una ofrena poètica a l’ensenya de la Comunitat Valenciana.

Este particular homenage se podrà seguir des d’ací i les diferents rets socials.

 

POEMES A LA REAL SENYERA

CANT D’UNA MARE

¡Veniu fills cap als meus braços!

¡Acosteu-se ad estes faldes!

Sentiu les carícies caldes

que esvaren des dels meus dits.

res demane, res implore,

tan sol vos voldria vore

baix el meu amor units.

Veniu puix fills del riu Turia

acosteu-se sens demora

i en la jota abellidora

banyeu-me de sentiment.

Dueu-me la vostra història,

el soroll de la memòria

i vostres veus fetes vent.

Emboliqueu-me en les nafes

de les Planes i Riberes,

i en les ones i bromeres

que juguen rullant la mar.

Porteu-me l’olor a terra,

el fòc adins d’una gerra

i el cor de moro i cristià.

Torrons endolcint corones,

bresques de mel fetes llengua,

flors a on la pau no mai mengua

i a on sempre sou benvinguts.

I porteu-me fills i filles

dels ulls les nines o llilles

que són els vostres menuts.

I yo, Valenta, animosa,

entre roses i verbenes

eixugaré vostres penes

quan tots com germans vingau.

Puix del Racó a la Costera

yo soc la vostra Senyera

coronada sobre el blau.

Ampar Cabrera i Sanfélix

***

A LA SENYERA VALENCIANA

Tu dus, entre els doblecs, lleal Senyera

colors de sanc i d’or i de cel blau

i vens a ser l’emblema de la pau

d’un Regne que et respecta i te pondera.

Ta image representa i reverbera

la força i la raó d’un poble brau

que lluita per a no ser mai esclau

i entre el sentir demòtic te venera.

Senyera que en honors jamai s’inclina

i que, per ser augusta i valentina,

unix als valencians i els agermana.

I al dur en els teus plecs la nostra Història

demane als valentins llaors i glòria

¡a l’ilustre Senyera Valenciana!

Joan Antoni Alapont i Pérez

***

NOTES DE TRISTOR

(A LA SENYERA VALENCIANA)

L’aire pren les callades notes de tristor velles

sobre una pau fictícia que adorna l’ambient nostre:

potser s’oïm el càlit pregar d’un Parenostre

i un cant a nostra pàtria farcit per mel d’avelles.

Traure’t a mans germanes; els besos baix les celles;

Lo Rat Penat, letícia de valencià calostre,

volguera, com fa sempre, duent ben alt el rostre

rendir-te un homenage reblit d’albes novelles.

Pero enguany la pandèmia, bròfec virus infecte,

no permet que Valéncia sumergint-se en el plor,

per instint se vincule baix els plecs de l’afecte

que es desprén de l’ombrage del teu blau, que no mor…

Mes pensant en ta image, reviurem el trayecte,

cadascú des de casa; cadascú des del cor…

Josep Albert Aymemir i Casasús

 ***

SENYERA

¡Senyera! Mant sagrat de nostra història

brodat pels fils dorats de rica essència

que al blau del cel s’aboca en enyor íntima

i exalta tot l’orgull de sa riquea.

¡Senyera! Vell guió fet partitura

que canta els madrigals a nostra terra

llançant a l’aire els gojos des dels màstils

que porten orgullosos quan flameja.

¡Senyera! Fort penó, testic gloriós

de fets intrascendents gravats en pedra,

de gremis menestrals, de llauradors,

d’artistes, de marchants i de noblea.

¡Senyera! Cau que acull les ilusions

d’aquells veïns, llavors d’una solera

i arrels d’una collita ciutadana

que fou Cap i Casal d’una conquesta.

Bandera de la nau que transportara

les velles tradicions baix una llengua

que va formar la parla en melodia

i el fet dels seus escrits en trascèndencia.

Bastió ferm i indeleble testimoni

que ni una Nova Planta tornà en cendra

puix quan el llar és foc de bon breçol

perviu a la riada de tormenta.

Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.

Orgull del poble sa perqué és l’emblema

de ferma voluntat de ser i estar

d’un Regne en magnitut noble i eterna.

Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.

Divisa per a un poble que progressa

que pese als enemics que d’ell reneguen

serà l’ensenya eterna de Valéncia.

Donís Martín i Albizúa

***

SENYERA VALENCIANA

Senyera valenciana

en blau, en roig i en groc.

Blau de clau;

blau de cau;

blau de pau.

Roig de boig;

roig d’estoig;

roig de goig.

Groc de toc;

groc de lloc;

groc de fòc.

Bandera en clau de goig donant un toc.

Senyera tornant boig el fòc del cau.

Flameig omplint el lloc de pau; estoig.

Senyera valenciana

en blau, en roig i en groc,

que a la patria agermana

i a mí… ¡me diu qué soc!

Manolo Navarro i Navarro

*** 

LA SENYERA

La nostra Real Senyera
desfila sempre imponent
fent que es pose en peu la gent
que en la provessó l’espera.
Així es respecta i venera
nostra ensenya beneïda.

Per ella es dona la vida
perque sempre estiga dreta,
puix com va dir el poeta:

“… rasgada sí,
¡pero jamás vencida!”

 

Joan Vicent Chenoll i Gonzàlez

*** 

EN UN RACÓ DEL MEU COR

En un racó del meu cor valencià
te guardaré per sempre, Real Senyera,
puix eres el bell símbol que venera
el fill naixcut en este bell replà.

Per tu glatix del modo més ufà,
fruint de l’orgull patri, aquell que espera
que sigues la més grata primavera
per a l’enchís més gran que Deu creà.

Senyera Valenciana, amor i fòc
que sempre units hauran d’entrar en joc
per al demà que al teu poble ilusiona.
El que anhela gojar sempre de pau
en el teu roig i groc, i en eixe blau
lluint la majestàtica corona.

 

Rafael Melià i Castelló

***

SENYERA

Símbol que com a poble em representa
parlant-me del passat cap al futur,
animant-me a seguir el camí dur.
Eres la llum del sol que nos espenta.

Solemne quan nos mostres ta corpenta
puix ni forçada pel desig obscur
dels qui manaren en contra del fur
t’inclinares en mig de la tormenta.

Una emoció que el pit eixampla i plena
unint-nos baix ses plecs en ample niu;
mare amorosa que nos agermana.

L’ànima de la Pàtria per tu alena
i per tu sap món cor glatir ben viu
¡ensenya de la terra valenciana!

 

Maria Jesús Coves i Torralba.

*** 

SENYERA DEL MEU COR, SENYERA MEUA.

Al vol del meu llevant voles senyera,
mostrant ta galania en or i flama,
a un cel que sap de lluita i que té fama,
de tindre una paraula, i… verdadera.

Breçol de vida i horta, que enchisera,
al moro captivares lo seu cor,
per tu donà sa sanc, sa vida i or,
des de lo blau del mar fins a la serra,
per ser símbol d’amor, goig d’una terra,
que brolla al vent d’un cor, feta una flor.

 

Enric Vicent Almero i Zanón

*** 

“… I GLÒRIA”

¡Ni te nomene…!

Arrere pensaments d’incert futur,

de dol per un present que nos fustiga,

d’agror i d’impotència que ens consum

i gira del revés la nostra vida.

‘Pandèmic i invisible’, sens pietat

ens vols esclavisar en ton deliri.

Ya veus que hui, t’ignore i alce el cap

mirant al cel fugint del teu domini.

Aixina me delecte de l’albor,

blancor que pinta l’ànima en respecte

el Gran Dia en Valéncia, el més gloriós,

enguany… trist i enredrat d’atípic repte.

Mes, cap motiu podrà trencar el fil

que nugue el meu fervor, passió que espleta

i lligue lletra a lletra en vers sentit

lloant-te ben de cor… ¡Real Senyera!

La glòria Gran Senyera et presidis,

narrada i historiada i exalçada

mes hui te vullc parlar en veu subtil

d’enyor i fer-te un cant a l’esperança.

¿M’escoltes…?

Somie en eixe dia en que, entre trons

de salves i les notes reiterades

de l’Himne vas baixant poquet a poc

des del balcó en silenci d’homenage.

Trencant-se este en ardents aplaudiments

quan ya, sense inclinar-te i arborada

mamprens en provessó nostres carrers

rebent al teu pas vítols de lloança.

Seguint-te en la mirada et veig passar

per Sant Vicent, la Plaça la Reina.

Somie que vas a la Catedral

tal com la tradició diu d’esta festa.

De nou, seguint fixat recorregut

ya pel carrer La Pau fins el Parterre

un atre acte entranyable i cóm no, august,

aviven el meu cor glatint d’afecte.

Les hores imparables van furtant

el temps d’enaltiment que s’assossega.

Famílies al complet van al teu pas

enfites d’emoció que el goig festeja.

El sol la pell nos besa complaent.

Senyeres en les mans al vent li ballen

marcant la melodia del regrés

en notes de nostàlgia que t’aclamen.

La pólvora serà lluent fermall

d’aromes valencians i de conquestes,

de glòries, tradicions i caminars

cap a un destí de pau i honor per sempre.

¡Ai, Real Senyera…!

Desperten llagrimosos els meus ulls,

plorosos per tan trista i fosca albada.

Enguany conjugarem distint discurs

encara que igualment acompanyada.

El cor dels valencians u per u ¡tots!

farem la provessó pero… distinta,

units t’aclamarem rendint-te honors

i en ta casa serà nostra visita.

Mes, front l’adversitat d’estos moments

creem la teua ajuda necessària

puix junts demostrarem baix els teus plecs

la força que pot tindre nostra Pàtria.

El Nou d’Octubre, gran celebració

i, punt d’inici d’esta escaramussa,

de nou sigues ¡Penó Conquistador!

guanyem-li el pols trobant la nostra cura.

Mudem esta folia que en vivim,

curant desaforat capitalisme,

fer pau en la natura és fi precís

i que l’amor, respecte… junts caminen.

¡Gràcies Real Senyera!

¡Vixca nostra Bandera!

Roser Lacruz Caplliure

 ***

LA REAL SENYERA

La llum trau els color de l’Albufera,

quan cau de la vesprada, el gran ponent.

El cel de roig i el sol groc imponent,

junt al blau que aigualós, fa la Senyera.

Colors de nostra ensenya que s’esmera

per fer recort d’història latent,

puix fon, és i serà de nostra gent,

en nostre cor, amada, la primera.

Els segles te contemplen coronada

portant-te dins del pit a foc llaurada,

mirant cap al futur en llibertat.

Flameja al vent com signe de l’honor,

d’un regne que t’admira en pur amor,

mirant-te des d’alt lo Rat Penat.

Carles Bori i Escuriet

***

JUNTS BAIX ELS PLECS DE LA NOSTRA SENYERA

Volguda ensenya nostra sobirana,

el virus malaït també t’esguita

i ens impedix fruir en eixa cita

del dia de la Pàtria Valenciana.

Pero en el 9 d’Octubre que desgrana

l’essència d’una terra que concita

una passió i orgull que és infinita,

el poble que t’admira s’engalana.

Si no vore’t baixar dona corage,

tin per segur rebràs just homenage

de tots els bons naixcuts conciutadans,

perque tindràs de forma virtual

provessó per històrica i Real

¡mes siga dins del cor dels valencians!.

 

Josep Ferran Gil i Navarro

 *** 

EL MEU NOU D’OCTUBRE

 

Orgull de que em recórrega les venes,

la sanc que en estos versos fa esclafit,

que en vers de glòria, música i encant,

i goig, dins me rebull i m’ompli el pit.

Arriba en taciturna primavera,

pintant de vius colors el paraís,

que deixa arrere dies de calina,

i guarda les delícies de ses nits.

Que té el blau de la mar en el seu lema,

el groc intens del sol on troba espill,

i el roig més viu que s’haja vist en sigles,

que crida i acapara els cinc sentits.

Deixeu-me que vos diga en sensacions,

allò que intensament m’arriba a mi,

que fa fermosa gala en nostra lluna,

i arrastra d’eixa perla el seu enchís.

No dorm els dies de pacient espera,

s’encontra per les places o els camins,

ni es gita en qualsevol que en ombra obscura,

la ma li estenga bruta de tarquim.

La meua festa és pura i sobirana,

és mare de les festes i adalit,

del cor i de la terra valenciana,

i tot bon valencià la porta dins.

I aixina com ningú oblida a una mare,

no es pot tampoc deixar caure en l’oblit,

la brisa que acaricia el bell silenci,

l’olor gràcil que entrega el fi gesmil.

La feu Nostre Senyor plena de gràcies,

immensament preciosa en grans jardins,

que en mig les riberes al crepúscul,

encenen de l’Edén el bell tapís.

Ya van eixint les gents cap al carrer,

el Regne s’engalana i relluïx,

ya va arribant el dia del festeig,

i ya van els balcons donant avís.

Es veuen en tropell els afalacs,

i tot fester partícip els fruïx,

puix torna la Senyera a regalar,

l’honor de convertir-se en paladí,

que deixa en esta mínima expressió,

d’allò que es commemora i conta el fil,

l’honor que sent quan parle de qui soc,

l’honor que sent també quan dic d’on vinc.

Quan ya no sé si parle de Valéncia,

dels seus pobles, virtuts o dels seus fills,

o faig la reverència ad eixa història,

per ser tot lo que inclou el meu festí.

I encara que no siga Nou d’Octubre,

l’orgull mereix que el poble llance el crit.

Mes, veja el món sancer este llinage,

de pàtria, fe i amor… en Sant Donís.

Donís Salvador i Chàfer

*** 

UN NOU D’OCTUBRE DIFERENT.

En any de sofriment i de dolor,
els valencians, amant les tradicions,
traurem a les finestres i als balcons
la Senyera Real, la tricolor.

Que porta baix la mar, la sanc i l’or
de nostra terra, bells i grans racons,
recull d’alba de trenc i d’emocions
omplint al que la veu, el cor d’amor.

En este Nou d’Octubre dos mil vint,
en tanta prohibició que estem sofrint,
tindrem que demostrar valenciania.

¡Deixem d’estar la gent acomplexada!
¡Alcem al blau del Cel la Coronada
tornant la nostra nit claror de dia!

 

Isidre-Vicent López Cruz

*** 

POEMA A LA REAL SENYERA

 

Tres colors i un sentiment

d’amor per nostra senyera,

d’un poble que te venera

com a símbol més podent.

Te varen fer diferent

-pel nostre caràcter brau-

coronan-te sobre blau,

puix només el groc i el roig

no nos permeten el goig

de ser lliures, viure en pau.

Xavier Salvador i Chàfer

*** 

A LA NOSTRA SENYERA

Versos escric a nostra Senyera,

versos d’enardiment,

versos que manifesten al vent

quant ad ella es venera.

Els seus brodats d’or al cel flamegen

mostrant en tot l’honor

una rica història, tesor

que certs veïns envegen.

Emblema és d’un poble que vol viure

treballant, creant, lliure,

puix som valencians.

¡Senyera!, penó de la victòria

que a Valéncia portarà a la glòria

¡units com a germans!

 

Ramiro Gómez i Jiménez

*** 

TOTS A UNA VEU

Valéncia, ya s’acosta el temps promés
d’alçar les veus negant farses i tretes.
D’uns juges de fals pleit i ànim confés,
amics rebordonits de les desfetes.

Mes ya és l’hora, d’instar el crit d’un clam
fet des de l’evidència més palpable,
que nos done la força del lligam
nugat en l’argument sòlit i estable.

I en lo cor la Senyera per bregar,
als peus de sa corage i forta espenta.
¡ Vingau ya, Valencians a lluitar!
i fer del cau fugir a qui nos tenta.

Valéncia, Mare Pàtria d’un deler,
passió que unix als fills d’un poble digne.
¡ Alçat ya !, del fugaç somi albixer,
i fes gran, un present despert i insigne.

Que mai dorga en l’oblit el ser i el som
d’un poble ple d’història, que demana;
l’unió d’un ferm futur que en dur aplom
nos porte al cor… ¡ la Pàtria valenciana !

 

Joan Josep Serra i Martí

*** 

POEMA A LA REAL SENYERA

Símbol gloriós que agermana,

acovilant fins als orps

que han cegat tots eixos corps

que nos du la tramuntana.

La Senyera Valenciana

hui proclama als quatre vents

el grapat de sentiments

del poble que no es doblega,

puix fuig d’aixar en la brega

contra marors vehements.

Manuel Lagardera i Ramis

*** 

A LA NOSTRA REAL SENYERA

És hora de mirar Nostra Senyera;

¡Símbol de llibertat!

¡Reflex de Nostra Albufera

i l’alé de l’Unitat!

Bandera altiva i fermosa

que dus la sanc de mil guerres

i el groc i el vert d’estes terres,

¡lluint al cel orgullosa!

Baix els plecs de la Senyera

som del blau que trau la mar

i una Pàtria verdadera

¡de barraques com a llar!

¡Som el poble i tu l’Emblema

far i guia del meu cor!

D’este Regne eres poema,

¡i l’amor encés en flor!

Admireu-la que és la Glòria

que en orgull tenim com far,

¡¡És la Senyera i l’Història

que defén el Centenar!!

¡¡Desperteu poble adormit

i junteu en Fe les mans

perque mai caiga en l’oblit

el tesor dels valencians!!

¡¡Vixca la Real Senyera!!

¡¡Vixca el poble valencià!!

Sito Sanchis

 

 

CRIDA DE LO RAT PENAT AL POBLE VALENCIÀ EN MOTIU DEL 9 D’OCTUBRE

Des de Lo Rat Penat llancem la crida anual al Poble Valencià per a commemorar el 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, enguany en un temps de pandèmia que afecta a tota la nostra societat.

Volem recordar a tots els que nos han deixat com a conseqüència d’esta inesperada pandèmia, provocada pel Covid 19. Una malaltia vírica que marcarà per a sempre l’història dels valencians i del món en este 2020 i que desgraciadament continua entre nosatres; per això des de Lo Rat Penat volem expressar el més sentit recort a les valencianes i valencians que enguany no podran celebrar este 9 d’Octubre entre nosatres i als que trobarem en falta i recordarem especialment per haver perdut la vida de tan sorpresiva i injusta manera. La soletat i l’abandó en que han mort molts dels nostres majors és una cosa que no debem oblidar.

Al mateix temps des de Lo Rat Penat nos agradaria abraçar i estar junt als familiars que han patit estes pèrdues i també junt als malalts i les seues famílies, reconeixent i agraint la llabor dels que els atenen: meges, personal d’enfermeria i servicis i a tots els que treballen en els hospitals i centres de salut de la Comunitat Valenciana, que han demostrat una elevada capacitat de treball i entrega en unes difícils i perilloses condicions. També és un moment per a agrair la llabor especialment difícil realisada per policies, militars, sacerdots, entre uns atres, a tots els que d’una forma o una atra treballen per a paliar i minimisar els efectes d’esta malaltia, persones, treballadors i treballadores que en sacrifici i entrega posen lo millor de sí mateixos, arriscant en ocasions la seua salut i inclús les seues vides.

El Covid 19 nos ha recordat la fragilitat del ser humà i també ha fet evident, desgraciada i llamentablement, l’incapacitat dels nostres governants per a protegir i cuidar eficaçment als seus ciutadans. Com en cap atre moment des de fa molts anys la salut i l’economia dels valencians està amenaçada i en greu risc, nos enfrontem a un present i un futur en una incertea com mai havíem vixcut. Per això, en este dia de tots és un bon moment per a cridar al Poble Valencià a mantindre el seu esperit positiu, creatiu, vital, esperançador, lluitador, voluntariós,… més que mai la nostra societat necessita lo millor de tots nosatres, individualment i com a poble. Hem d’estar units treballant per a superar l’epidèmia i les seues conseqüències, hem de posar tota la nostra esperança i esforç en eixir avant i eixir reforçats com a poble per a afrontar els reptes i les necessitats que se nos plantegen, siguen les que siguen, en les nostres capacitats, en la nostra tenacitat, en la nostra lluita, … units i en esperança eixirem avant com sempre hem fet.

És 9 d’Octubre i a pesar de la prioritat que plantegen uns atres problemes, des de Lo Rat Penat no podem deixar també de recordar i d’alertar sobre una atra pandèmia que nos afecta des de fa anys i que encara no hem segut capaços de superar. El virus del catalanisme, també depredador i feroç, que intenta acabar en la nostra identitat i voluntat de ser valencians, com a comunitat històrica dins d’Espanya i en l’unió i germanor en el restant de ciutadans i ciutadanes de la nostra gran nació. Hui més que mai en el virus del Botànic, que s’ha instalat en algunes de les nostres institucions, conselleries i ajuntaments, patim una malaltia que intenta socavar la nostra identitat com a poble diferenciat i autònom, valencians dins d’Espanya, espanyols dins de Valéncia. Un virus, el del catalanisme, que està separant-nos de les nostres arrels autòctones valencianes i espanyoles per a suplantar-les en mentires i relats de laboratori pancatalaniste, en uns experiments perillosos i mortals per al poble valencià, un virus que intenta expandir per les nostres terres els seus trastornats i destrellatats somis de països catalans. Botànic catalaniste i separatiste és l’enfermetat que intenta contagiar als nostres chiquets i jóvens manipulant l’història del poble valencià i suplantant la Llengua Valenciana per un baix dialecte barceloní; eixa enfermetat que du als benpagats acadèmics de no se sap quina acadèmia ni de quina llengua a malvendre’ns al servici de l’Institut d’Estudis Catalans; eixa enfermetat que du a plegar-se i a callar la boca al Consell en les seues reivindicacions de finançació justa per als valencians, acallats pel caudillisme del doctor Sánchez i el seu govern “frankenstein” al servici dels separatistes i colpistes catalans, que una vegada més governa en contra dels interessos dels valencians; esta enfermetat catalanista que torna a mostrar la seua pijor cara negant-nos l’ampliació del Port de Valéncia per a favorir els interessos catalans front als valencians, i que mostra la pijor image dels polítics pancatalanistes que nos governen i que baixen el cap i callen, eixa enfermetat… Eixe virus catalaniste que intenta pervertir l’esperit d’amor i entrega dels ciutadans d’Alacant, Castelló i Valéncia, a les nostres dos pàtries, Valéncia i Espanya, per una societat rencorosa, desfeta, dividida, enfrontada i perversa com la que és hui en dia i a la que pretenen vendre-nos.

Demanem a la societat valenciana que reaccione, a la burguesia i empresariat valencià que desperte, lidere i defenga els interessos econòmics, socials i culturals de la nostra Comunitat: el Port, el corredor Mediterrani, la recuperació del sistema financer valencià, la recuperació del Valencia CF, el salvament de l’Albufera, l’eixecució del Parc Central,…

Valencianes i valencians, hem de sumar esforços per a véncer les dos pandèmies que nos afligen, Covid 19 i Botànic, una nos furta la vida i l’atra nos furtarà l’ànima. Unim les nostres forces, els nostres braços, els nostres caps, els nostres cors i la nostra ànima per a superar en seguritat i en esperança tots els problemes que nos amenacen, recuperant lo millor i més vital dels nostres valors, de la nostra Pàtria Valenciana.

“Tots a una veu, germans vingau”, el nostre Himne nos traça el camí, el camí d’una Pàtria Valenciana en unió, pau i prosperitat.

Valéncia, 9 d’Octubre de 2020

En l’Any de la pandèmia

JUNTA DE GOVERN DE LO RAT PENAT

9 D’OCTUBRE, DIA DE LA PÀTRIA VALENCIANA

El dia 9 d’octubre, dimecres, a les 10:30 h. eixirà en tots els honors la Senyera de Lo Rat Penat, de la nostra sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers, per tal d’acodir a la Sèu Metropolitana on a les 11:00 h. el cardenal arquebisbe de Valéncia rebrà a la Senyera per tal de celebrar el solemne Te Deum.

Seguidament partirem cap a la plaça de l’Ajuntament per a participar a les 12:00 h. en la Processó Cívica acompanyant a la Real Senyera en l’homenage al rei D. Jaume, on Lo Rat Penat depositarà una corona de llorer en el seu monument.

Acte Commemoratiu del Dia de la Pàtria Valenciana el 4 d’octubre en El Puig

Dins dels actes commemoratius del Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat organisa el tradicional Sopar de Sant Donís, que enguany celebrarem el dia 4 d’octubre, divendres, en el següent programa:

  • 21:15 h. Te Deum en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig, acompanyat pels cants del Cor Popular de Lo Rat Penat.

Entrega del Premi Crit Valencià de l’Any 2019

  • Seguidament, Sopar de Sant Donís en el restaurant Huerto de Santa María d’El Puig.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar en la nostra sèu social:

(Tel. 96 391 09 92,  email: secretaria@loratpenat.org).

Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

(Nota: Per a facilitar l’assistència als socis que ho desigen se dispondrà d’un autobús que eixirà de Valéncia i tornarà finalisat el sopar.)

El Cor Popular de Lo Rat Penat oferirà en el Palau de la Música un Concert Extraordinari en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana

      Per a commemorar enguany el dia de la Pàtria Valenciana que celebrem al voltant del 9 d’Octubre, el Cor Popular de Lo Rat Penat els oferix un programa que creem i esperem que els agrade.

      Cantarem dos barrejats de cançons festives que escomencen un per A la fira no vages si no portes diners i l’atre per Dolores tenia un nóvio seguides d’unes atres cançons.

      Cançó de breçol. Una cançoneta que vaig improvisar mentres tenia en els meus braços a la meua neteta Andrea quan apenes contava en uns pocs mesos d’edat.

      En el programa figuren tres havaneres. Allà en l’Havana, en la que se parla dels “amorios” que una mulata casada té en un home blanc en detriment del seu marit. No veges com se va posar este quan se va enterar de l’engany. Cançó cantada en les dos llengües oficials de la nostra Comunitat. A la muerte de Granero. Cançó molt popularisada en la que se narra la tràgica mort del torero ídol del poble valencià que fon Manuel Granero. Va morir el 7 de maig de 1922 d’una cornada en el coll rebuda del bou Pocapena de la ganaderia de Veragua.

      Cançó d’amor. Recorts en el que un matrimoni ya major rememora els seus anys de joventut.

      Alacantines. Selecció de cançons arreplegades en les comarques de L’Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta.

      Cançons patriòtiques: Cant a la terra. El Cardenal Benlloch (Juan Benlloch i Vivó, Valéncia 29/12/1869-Madrit 14/02/1926) va compondre per a la colònia valenciana en Burgos un himne dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats al qual li va posar com a títul “A la Verge dels Desamparats” en text original de Francisco Bou. Ya en l’any 1998, el gran i admirat poeta Pere Delmonte li va posar lletra patriòtica. Finalisarem la primera part cantant la Cançó de lluita, cançó composta contra l’opressió  catalanista que ya existia a príncipis del S.XX.

      ¿Quí me compra una barraca? Cançó arreplegada en Tavernes de la Valldigna en la que el primer tema és profunt i impressionant.

      Antigament, quan una cançó se fea molt popular, el poble valencià li posava lletra en llengua valenciana que no tenia res que vore en l’original. Este és el cas d’una cançó de la sarsuela “La del Soto del Parral” en la que se “transformà” en una cançó pasqüera. Lo mateix passa en una cançó de la sarsuela “La Montería” que la va convertir en un duo d’un gat i una gata.

      María la O és una romança de la sarsuela del mateix nom que va compondre l’autor cubà Ernesto Lecuona.

      La Maredeueta. Cançó que ha calat profundament en el poble valencià.

      Mirando al mar. Preciosa cançó del cantant de nom artístic Jorge Sepúlveda.

      Castelloneres. Tres cançons populars de Castelló: “Marineries”, “Me’n vaig a la Marjaleta” i “Jota de Castelló”.

Jesús A. Madrid

 

 

                                                                     I PART
Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó de breçol Jesús Andrés Madrid García
Allà en L’Havana Fortaleny
Alacantines Banyeres, Muro d’Alcoy, Gata de
Gorgos, Vergel, Pedreguer i La Xara
Cant a la terra Pere Delmonte/Juan Benlloch i Vivó
Cançons rialleres Massarrojos, Cullera, Villalonga,
Xàtiva, Carcaixent, Guadassuar i
Valéncia
¿Quí me compra una barraca? Tavernes de la Valldigna
A la muerte de Granero Alfara del Patriarca
La del Soto del Parral Soutullo i Vert
(Cançó de Pasqua de Nasaret) Lletra popular valenciana
Cançó de lluita Maximilià Thous/Miquel Asensi
 

II PART

Barrejat Selecció de cançons populars
Cançó d’amor Jesús A. Madrid García
La Maredeueta José Santonja/Manuel Penella Raga
La Montería Jacinto Guerrero
(Marramiau) Lletra popular valenciana
María la O Gustavo Sánchez/Ernesto Lecuona
Mirant la mar Luis Sancho Monleón
Adap. i lletra en valencià: Jesús A. Madrid
Castelloneres Popular de Castelló
Lo Rat Penat Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García
Himne Valencià M. Thous/ José Serrano

 

HIMNE DE LO RAT PENAT

Lletra: Anfós Ramon i Garcia

Música: Jesús A. Madrid i Garcia

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.

¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.

Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.

Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!

Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.

 

La festa de Sant Donís

El 9 d’Octubre és molt important en Valéncia puix que, precisament eixe dia se conmemora l’entrada en la capital de Jaume I, data en que l’església celebra la festivitat del màrtir i bisbe de París, Sant Donís. La ciutat començà a celebrar este fet des de 1338, any en el qual el Consell General decidí que es festejara l’efemèrides solemnement, en un processó general i fent donació d’almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

En els primers temps, la festa va consistir en la celebració de processons al Monasteri de Sant Vicent Màrtir, en la realisació de funcions religioses i distribució d’almoines. Mes avant, se va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric en la Sèu (el conegut Sermó de la Conquesta). Este és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels, fent referència a l’efemèrides històrica, i per això se’l nomenava de la Conquesta. Estos podien ser impresos, com passà en el sermó pronunciat en 1666 pel Dr. Gaspar Blay Arbuixech i que portava el títul del “Sermo de la Sancta Conquista de la molt insigne, noble, lleal e coronada ciutat de Valencia”.

Des de el punt de vista lliterari, els sermons constituïxen les primeres aportacions a l’oratòria que es realisen en Valéncia, remontant-se els primers al segle XIV.

En el sigle XV, la festa va adquirir un caràcter més alegre: des dels principals edificis es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons. En posterioritat, els mestres confiters de la ciutat crearen uns dolços especials per ad eixe dia: les piuletes i els tronadors, aixina com fruites i figuretes de massapà.

També es va establir la costum de que els jóvens obsequiaren a les seues novies en la « Mocaorà », present que consistia en un mocador gran de seda o d’un atre teixit que, nugat per les seus quatre puntes, anava ple d’estos productes de confiteria. Els més rics els nugaven en una joya. Les pasticeries, de forma ya tradicional, decoren les seues vitrines en estos productes típics i característics, elaborats en massapà, lo que ha motivat la creació d’un Concurs pel Gremi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Transcrit del llibre “9 d’Octubre dia nacional valencià” de M. Ferrandis i J. Moreno, i editat per Lo Rat Penat en el patrocini de l’Institut Valencià de la Joventut, en l’any 1994.

El divendres 6, Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

L’associació cultural Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig el pròxim divendres dia 6 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig, el qual serà oficiat pel Rvt. Sr. D. Antonio Ros Talaero, rector de la pàrroquia Assunció de Nostra Senyora de Museros, i serà cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

La Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, acompanyada per la seua Cort d’Amor realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia fa més de 600 anys del primer hospital psiquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any” en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions. Enguany Lo Rat Penat ha decidit premiar a l’Interagrupació de Falles de Valéncia pel seu treball en favor de la grandea i la proyecció de la nostra festa més universal.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre encorajant al poble valencià a participar en el solemneTe Deum de la catedral (11:00 h) i la Processó Cívica (12:00 h.) acompanyant a la Real Senyera, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana. La Senyera de Lo Rat Penat eixirà en tots els honors a les 10:30 h. del matí de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers per a acodir a la catedral de Valéncia on presidirà el solemne Te Deum del 9 d’octubre que oficiarà el cardenal arquebisbe de Valéncia.

En el Sopar es realisarà el sorteig de diversos obsequis, gentilea d’artistes, empreses i colaboradors. Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de la Casa de los Falleros i de Juan Boluda S. A.

Des de la centenària associació els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians”.

L’Interagrupació de Falles rebrà el Premi “Crit Valencià de l’Any”

La Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ha decicit concedir el Premi “Crit Valencià de l’Any” en la seua edició de 2017 a l’Interagrupació de Falles de Valéncia, en reconeiximent a la seua entrega, dedicació, treball i esforç en benefici de la Festa de les Falles, de la seua grandea i de la seua proyecció, com una part fonamental de la cultura del Poble Valencià, que per mig de les seus festes i tradicions proyecta al món lo millor de la seua forma de ser i viure.

Igualment en la concessió d’este guardó que cada any en motiu de la celebració del 9 d’Octubre entrega Lo Rat Penat, se vol deixar constància de la valenta, ferma i decidida actuació de l’Interagrupació de Falles de Valéncia per denunciar i fer front als intents d’utilisació política de la Festa de les Falles, defenent l’honorabilitat, la diversitat i els valors culturals i democràtics de tot el colectiu faller.

L’entrega d’este guardó s’efectuarà en el transcurs dels actes que en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana celebrarà Lo Rat Penat en El Puig el pròxim dia 6 d’octubre, divendres: solemne Te Deum que s’oficiarà en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig a les 21 h. i seguidament celebració del tradicional Sopar de Sant Donís en el Huerto de Santa María.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).
Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

¿Sabies que les Joventuts Ratpenatistes foren les precursores de la Processó Cívica del 9 d’Octubre?

Foren les Joventuts Ratpenatistes les que, en 1917, realisaren un primer acte d’ofrena en el monument a Jaume I, i que fon la societat Lo Rat Penat qui animà, en els primers anys vint, un homenage que responguera a l’increment de consciència valencianista de la societat. Serà en 1922 quan l’Ajuntament i la Diputació s’unixen per fi a Lo Rat Penat i acodixen en corporació, per primera volta, acompanyats de la Real Senyera, a l’ofrena a Jaume I.

1922 és, per tant, el primer any en que, gràcies a Lo Rat Penat, es recupera la Processó del 9 d’Octubre en un cerimonial homologable al de l’época foral.

(DOGV, Núm.7892. Declaració de la Processó del 9 d’Octubre com a Be d’Interés Cultural Immaterial)

La Senyera de Lo Rat Penat presidirà en la Catedral el Solemne Te Deum del 9 d’Octubre

El cardenal arquebisbe de Valéncia ha rebut al president de la centenària institució cultural

El cardenal arquebisbe de Valéncia, D. Antonio Cañizares ha rebut a una delegació de Lo Rat Penat, encapçalada pel seu president, Enric Esteve, per tal de acordar de que enguany novament la Senyera de Lo Rat Penat, presidirà el solemne Te Deum del 9 d’Octubre, que es celebrarà a les 11 h. en la Sèu Metropolitana de Valéncia.
El president de Lo Rat Penat, vol convidar a tot el Poble Valencià a acompanyar a la Senyera de l’Institució que eixirà en tots els honors a les 10:30 h. de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers, fins a la catedral per a participar en el solemne Te Deum del 9 d’Octubre.
La Senyera de Lo Rat Penat, facsímil de l’original, fon beneïda en 1923 en la Basilica de la Mare de Deu pel cardenal Reig, i pot considerar-se la segona ensenya de la Comunitat Valenciana per tots els actes patriòtics que ha presidit.
Cal recordar que Lo Rat Penat és el promotor de la recuperació de la processó cívica del 9 d’Octubre i de la celebració d’este data, que, des de la recuperació de l’autogovern, és el Dia de la Comunitat Valenciana.
Davant la negativa de l’actual tripartit que governa l’Ajuntament de Valéncia de que la Real Senyera entre en la catedral, trencant una tradició secular dels valencians en la celebració d’esta històrica data, serà la Senyera de Lo Rat Penat la que presidixca el Te Deum d’acció de gràcies.

Acte Commemoratiu del Dia Nacional Valencià el 6 d’octubre en El Puig

Dins dels actes commemoratius del Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat organisa el tradicional Sopar de Sant Donís, que enguany celebrarem el dia 6 d’octubre, divendres, en el següent programa:

  • 21:00 h. Te Deum en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig, acompanyat pels cants del Cor Popular de Lo Rat Penat.

Entrega del Premi Crit Valencià de l’Any 2017.

  • Seguidament, Sopar de Sant Donís en el restaurant Huerto de Santa María d’El Puig.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).

Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

¿Sabies que…?

En els anys de la Transició, la postura ferma i decidida de Lo Rat Penat, junt a moltes atres entitats, en defensa dels símbols històrics valencians i de l’identitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana, possibilità que la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1982 arreplegara una part important de les reivindicacions del nostre poble.

Fotografia: Manolo Guallart