Lo Rat Penat amplia la data d’entrega de treballs per a participar en els Jocs Florals

Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penat, ha convocat la CXXXIV edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i ha fet la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s´interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d´investigació.

La data llímit d´entrega de treballs per a participar en els CXXXIV Jocs Florals, i per tal de donar més temps als poetes, investigadors i escritors per a la preparació dels seus treballs, s´amplia fins al dia 6 de novembre, dilluns. Els treballs, tal com indiquen les bases, hauran de presentar-se en triplicat eixemplar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia, Tel. 96 391 09 92. Els treballs no aniran firmats, pero portaran indicador del premi al que es presenten i un lema que es repetirà en l´exterior d´un sobre tancat, dins del qual figurarà el nom de l´autor.

Per a rebre mes informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden visitar la web: www.loratpenat.org, dirigir-se al teléfon de Lo Rat Penat 96 391 09 92, o be per e-mail: secretaria@loratpenat.org

En el cartell figuren onze premis de diferent temàtica: poesia, teatre, novela, ensaig, narrativa, a més de diversos temes d´investigació. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià, i el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia.

Seran admesos treballs fins al dia 6 de novembre de 2017, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, nº 9, 46003 Valéncia.

El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la que serà la CXXXIV Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia dels Jocs Florals en data que oportunament s´anunciarà.

XXIII Concurs de Piano Mestre Josep Serrano 2017

Lo Rat Penat, decana de les societats culturals valencianes, fundada en 1878, i propietària per donació familiar del piano del Mestre Serrano, per a honrar la memòria de l’ilustre músic valencià, convoca el XXIII CONCURS D’INTERPRETACIÓ PIANÍSTICA.

El present Concurs va dirigit a tots els pianistes que estiguen cursant, o hagen finalisat els seus estudis, en Conservatoris o Escoles musicals de la Comunitat Valenciana d’acort en les bases que se desenrollen a continuació en l’archiu PDF que podeu descarregar-vos.

Per a descarregar-te les bases en pdf puncha ací baix.

Concurs de Piano Mestre Serrano 2017

La festa de Sant Donís

El 9 d’Octubre és molt important en Valéncia puix que, precisament eixe dia se conmemora l’entrada en la capital de Jaume I, data en que l’església celebra la festivitat del màrtir i bisbe de París, Sant Donís. La ciutat començà a celebrar este fet des de 1338, any en el qual el Consell General decidí que es festejara l’efemèrides solemnement, en un processó general i fent donació d’almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

En els primers temps, la festa va consistir en la celebració de processons al Monasteri de Sant Vicent Màrtir, en la realisació de funcions religioses i distribució d’almoines. Mes avant, se va instituir la costum de pronunciar i escoltar un sermó de caràcter històric en la Sèu (el conegut Sermó de la Conquesta). Este és un acte de caràcter religiós el qual consistia en un discurs evangèlic que es predicava als fidels, fent referència a l’efemèrides històrica, i per això se’l nomenava de la Conquesta. Estos podien ser impresos, com passà en el sermó pronunciat en 1666 pel Dr. Gaspar Blay Arbuixech i que portava el títul del “Sermo de la Sancta Conquista de la molt insigne, noble, lleal e coronada ciutat de Valencia”.

Des de el punt de vista lliterari, els sermons constituïxen les primeres aportacions a l’oratòria que es realisen en Valéncia, remontant-se els primers al segle XIV.

En el sigle XV, la festa va adquirir un caràcter més alegre: des dels principals edificis es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons. En posterioritat, els mestres confiters de la ciutat crearen uns dolços especials per ad eixe dia: les piuletes i els tronadors, aixina com fruites i figuretes de massapà.

També es va establir la costum de que els jóvens obsequiaren a les seues novies en la « Mocaorà », present que consistia en un mocador gran de seda o d’un atre teixit que, nugat per les seus quatre puntes, anava ple d’estos productes de confiteria. Els més rics els nugaven en una joya. Les pasticeries, de forma ya tradicional, decoren les seues vitrines en estos productes típics i característics, elaborats en massapà, lo que ha motivat la creació d’un Concurs pel Gremi de Mestres Sucrers per a premiar la millor composició decorativa.

Transcrit del llibre “9 d’Octubre dia nacional valencià” de M. Ferrandis i J. Moreno, i editat per Lo Rat Penat en el patrocini de l’Institut Valencià de la Joventut, en l’any 1994.

El divendres 6, Te Deum i Sopar de Sant Donís en El Puig

L’associació cultural Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius al voltant del 9 d´Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, celebrarà el tradicional Sopar de Sant Donís en El Puig el pròxim divendres dia 6 d’octubre.

La celebració s’iniciarà a partir de les 21.00 h. en un solemne Te Deum presidit per l’històrica Senyera de Lo Rat Penat en el Real Monasteri de Sta. Maria d´El Puig, el qual serà oficiat pel Rvt. Sr. D. Antonio Ros Talaero, rector de la pàrroquia Assunció de Nostra Senyora de Museros, i serà cantat pel Cor Popular de Lo Rat Penat, dirigit per Jesús Madrid.

La Regina dels Jocs Florals, Noelia Durbán Martín, acompanyada per la seua Cort d’Amor realisarà una ofrena floral a la Mare de Deu d’El Puig, Patrona del Regne de Valéncia. Igualment se depositarà una corona de llorer en la tomba del pare Gilabert Jofré, fundador en Valéncia fa més de 600 anys del primer hospital psiquiàtric del món.

Igualment, al finalisar el Te Deum, se farà entrega del premi “Crit Valencià de l’Any” en el que Lo Rat Penat reconeix la llabor de valenciania de persones o institucions. Enguany Lo Rat Penat ha decidit premiar a l’Interagrupació de Falles de Valéncia pel seu treball en favor de la grandea i la proyecció de la nostra festa més universal.

A continuació, s’assistirà al tradicional Sopar de Sant Donís en el Restaurant Huerto de Santa María. En el transcurs del sopar el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, farà la tradicional crida del 9 d’Octubre encorajant al poble valencià a participar en el solemneTe Deum de la catedral (11:00 h) i la Processó Cívica (12:00 h.) acompanyant a la Real Senyera, com a l’entitat promotora de la recuperació d’esta festa commemorativa que s’ha convertit en el Dia de la Pàtria Valenciana. La Senyera de Lo Rat Penat eixirà en tots els honors a les 10:30 h. del matí de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers per a acodir a la catedral de Valéncia on presidirà el solemne Te Deum del 9 d’octubre que oficiarà el cardenal arquebisbe de Valéncia.

En el Sopar es realisarà el sorteig de diversos obsequis, gentilea d’artistes, empreses i colaboradors. Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de la Casa de los Falleros i de Juan Boluda S. A.

Des de la centenària associació els responsables de l’organisació del sopar han indicat que esperen contar “en una gran assistència de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians”.

COMUNICAT DE LO RAT PENAT

Davant dels greus acontenyiments que s’estan produint en Catalunya, motivats per la convocatòria el 1 d’octubre d’un Referèndum illegal que posa en qüestió l’unitat d’Espanya; davant l’acossament que estan patint els catalans que pretenen lluitar per la llegalitat Constitucional.

La Junta de Govern de Lo Rat Penat expressa:

El seu més ferm recolzament a l’unitat d’Espanya des del respecte a la seua pluralitat de llengües, identitats i ideologies; a les decisions del Tribunal Constitucional; a l’actuació dels juges i fiscals; a les forces i cossos de Seguritat de l’Estat.

I el seu més profunt rebuig a les actuacions dels separatistes catalans que en el més absolut despreci a la Constitució i a les lleis, a l’opinió del conjunt dels espanyols, estan amenaçant la pau que disfruta el nostre País des de l’instauració de la Democràcia.

Igualment demana a tots els valencians l’unió activa en la defensa de la Comunitat Valenciana, històric Regne de Valéncia, en el mateix pla d’igualtat que el restant de les nacionalitats històriques, aixina com de les nostres senyes d’identitat, arreplegades en el nostre Estatut, contínuament amenaçades pels interessos i ingerències del nacionalisme expansioniste català i dels seus colaboracionistes en Valéncia.

Valéncia a 27 de setembre de 2017

L’Interagrupació de Falles rebrà el Premi “Crit Valencià de l’Any”

La Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes ha decicit concedir el Premi “Crit Valencià de l’Any” en la seua edició de 2017 a l’Interagrupació de Falles de Valéncia, en reconeiximent a la seua entrega, dedicació, treball i esforç en benefici de la Festa de les Falles, de la seua grandea i de la seua proyecció, com una part fonamental de la cultura del Poble Valencià, que per mig de les seus festes i tradicions proyecta al món lo millor de la seua forma de ser i viure.

Igualment en la concessió d’este guardó que cada any en motiu de la celebració del 9 d’Octubre entrega Lo Rat Penat, se vol deixar constància de la valenta, ferma i decidida actuació de l’Interagrupació de Falles de Valéncia per denunciar i fer front als intents d’utilisació política de la Festa de les Falles, defenent l’honorabilitat, la diversitat i els valors culturals i democràtics de tot el colectiu faller.

L’entrega d’este guardó s’efectuarà en el transcurs dels actes que en motiu del Dia de la Pàtria Valenciana celebrarà Lo Rat Penat en El Puig el pròxim dia 6 d’octubre, divendres: solemne Te Deum que s’oficiarà en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig a les 21 h. i seguidament celebració del tradicional Sopar de Sant Donís en el Huerto de Santa María.

El tíquet-donatiu per al sopar serà de 35 € per als socis i 40 € per als no socis, ya es pot reservar i retirar a partir del dia 26 de setembre fins al dia 4 d’octubre en la nostra sèu social (Tel. 96 391 09 92).
Les dònes, com és costum, seran obsequiades en la tradicional Mocadorà, gentilea de Juan Boluda S.A. i de La Casa de los Falleros.

Esperem contar en l’assistència del major número de socis, amics i simpatisants per tal de compartir una nit tan entranyable al voltant d’este dia tan senyalat per als valencians.

Enric Esteve: “La llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII”

Fragment del discurs del president de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, en els CXXI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Ya n’hi ha prou de claudicar, ya n’hi ha prou de deixar fer als colaboracionistes del pancatalanisme en Valéncia, ya n’hi ha prou de que continuen escampant la mateixa mentira, la mateixa cantinela una i mil voltes repetida de la suposada i “científica” -i per supost mai demostrada- unitat de la llengua catalana, mentira que sols amaga la maniobra política d’absorció de la llengua i cultura valencianes per a major glòria de lo que ells voldrien la gran Catalunya, la dels seus fantasmagòrics països catalans.

I hem de dir prou, perque una mentira, encara que mil voltes repetida, no deixa de ser mai una mentira. Perque la llengua valenciana deriva del baix llatí, documentada des del segle XIII en que es redacten els nostres Furs.

Llengua en la que escrigueren Sant Pere Pasqual, llengua en la que a mitat del sigle XIV es redactava el Llibre de Consolat de Mar, llengua en la que predicava Sant Vicent Ferrer per tota Europa occidental, llengua en la que el seu germà Bonifaci Ferrer va escriure en la cartoixa de Portaceli la traducció completa de la Bíblia, llengua en la que Ausias March escrigué el més alts versos que traspassaren les fronteres de la Corona d’Aragó, llengua en la que escrigué Jaume Roig el seu Espill, llengua en la que Sor Isabel de Villena feu el seu Vita Christi, llengua en la que Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch, la novela de cavalleries que Cervantes tant alaba en el “Quijote”, llengua valenciana en la que s’edità el primer llibre imprés en Espanya en 1474, les “Trobes en Lahors de la Verge Maria” i llengua en la que es va presentar la primera Bíblia impresa quatre anys després.

Tots estos autors i molts atres dotaren a la lliteratura en llengua valenciana d’un Sigle d’Or, mentres la populosa i rica ciutat de Valéncia, cap i casal del Regne, es convertia en el centre cultural més important de la península.

¿Sabies que les Joventuts Ratpenatistes foren les precursores de la Processó Cívica del 9 d’Octubre?

Foren les Joventuts Ratpenatistes les que, en 1917, realisaren un primer acte d’ofrena en el monument a Jaume I, i que fon la societat Lo Rat Penat qui animà, en els primers anys vint, un homenage que responguera a l’increment de consciència valencianista de la societat. Serà en 1922 quan l’Ajuntament i la Diputació s’unixen per fi a Lo Rat Penat i acodixen en corporació, per primera volta, acompanyats de la Real Senyera, a l’ofrena a Jaume I.

1922 és, per tant, el primer any en que, gràcies a Lo Rat Penat, es recupera la Processó del 9 d’Octubre en un cerimonial homologable al de l’época foral.

(DOGV, Núm.7892. Declaració de la Processó del 9 d’Octubre com a Be d’Interés Cultural Immaterial)

Activitats del dia 29 de setembre de 2017

– AULA D’HISTÒRIA DE LO RAT PENAT

El pròxim divendres 29 de setembre, a les 18:30h., l’Aula d’Història de Lo Rat Penat inaugurarà el Curs 2017-2018, oferint una conferència sobre “La Reforma i la Contrarreforma. Joan Lluís Vives. Sant Francesc de Borja” que impartirà el professor D. Fernando Millán.

L’acte es celebrarà en el Saló Constantí Llombart de la centenària entitat cultural, en el carrer Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

– PRESENTACIÓ “ARRÒS I TARTANA”

A les 19:30h. se presentarà la versió en llengua valenciana de l’obra de Vicent Blasco Ibañez, “Arròs i Tartana” realisada per Antoni Ruiz Negre, qui serà presentat per Ricart Folgado. Tancarà l’acte el President de Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà.

PER LO NOSTRE – Enric Esteve i Mollà

LA BAIXEA MORAL DE COMPROMÍS

Han publicat els mijos de comunicació que el Sr. Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació, ha utilisat les rets socials per a burlar-se cruelment de l’aspecte físic d’Eduardo Zaplana, una persona i un home que des de fa anys lluita en valor i fortalea contra la seua enfermetat.

Lo primer que el tal Nomdedéu deuria canviar-se és el llinage, ya que no tan sols se burla del dolor i del patiment dels demés, sino que l’utilisa per a fer mal a un home que no té més culpa que haver segut el President de la Comunitat Valenciana.

¿Tant odia esta gent als qui no pensen com ells? ¿Tanta maldat tenen que ni davant del patiment i de l’enfermetat expressen compassió? A pesar d’eixa baixea moral tan evident esta gent està ocupant llocs de responsabilitat en càrrecs públics.

No a soles ha segut l’immoral Nomdedéu el que s’ha burlat de la tragèdia humana, també la seua companyera, la diputada en Corts Valencianes Mireia Mollà ha tingut temps per a riure’s i aplaudir a qui no mereix ni tan sols el calificatiu de persona. Lo cert és que qui desija el mal gratuïtament sol ser per enveja, i eixa actitut no pot dur res bo.

Espere que la puritana Sra. Oltra, veu i pensament de Compromís, coalició a la que els nomenats pertanyen, utilise el seu càrrec per a anunciar la dimissió del Sr. Nomdedéu, entenent que en el conglomerat polític que dirigix no caben, segons ella, els corruptes morals.

Me sent decepcionat en el president de les Corts Valencianes. Tenia una bona opinió d’Enric Morera. Pero si no és capaç de denunciar públicament el comportament infame d’est individu, hauré de pensar que m’he equivocat i que no podré aplegar a cap enteniment en ell.

Sent el dolor d’Eduardo Zaplana perque és el dolor d’un home que en els seus encerts i els seus errors ha demostrat sempre la seua humanitat i respecte als demés.

Sr. Nomdedéu “Quien desea el mal a su vecino, tiene el suyo de camino”.

La Senyera de Lo Rat Penat presidirà en la Catedral el Solemne Te Deum del 9 d’Octubre

El cardenal arquebisbe de Valéncia ha rebut al president de la centenària institució cultural

El cardenal arquebisbe de Valéncia, D. Antonio Cañizares ha rebut a una delegació de Lo Rat Penat, encapçalada pel seu president, Enric Esteve, per tal de acordar de que enguany novament la Senyera de Lo Rat Penat, presidirà el solemne Te Deum del 9 d’Octubre, que es celebrarà a les 11 h. en la Sèu Metropolitana de Valéncia.
El president de Lo Rat Penat, vol convidar a tot el Poble Valencià a acompanyar a la Senyera de l’Institució que eixirà en tots els honors a les 10:30 h. de la sèu social en el carrer Trinquet de Cavallers, fins a la catedral per a participar en el solemne Te Deum del 9 d’Octubre.
La Senyera de Lo Rat Penat, facsímil de l’original, fon beneïda en 1923 en la Basilica de la Mare de Deu pel cardenal Reig, i pot considerar-se la segona ensenya de la Comunitat Valenciana per tots els actes patriòtics que ha presidit.
Cal recordar que Lo Rat Penat és el promotor de la recuperació de la processó cívica del 9 d’Octubre i de la celebració d’este data, que, des de la recuperació de l’autogovern, és el Dia de la Comunitat Valenciana.
Davant la negativa de l’actual tripartit que governa l’Ajuntament de Valéncia de que la Real Senyera entre en la catedral, trencant una tradició secular dels valencians en la celebració d’esta històrica data, serà la Senyera de Lo Rat Penat la que presidixca el Te Deum d’acció de gràcies.

¿Sabies que Mn. Escolano va destacar que la llengua valenciana era superior a la catalana?

Mn. Escolano, al referir-se al tema concret de la llengua que es parlava en el Regne de Valéncia, destaca dos aspectes: que es denominava llengua valenciana i que era superior a la catalana.

 Vejam com ho han fet “professors indiscutibles” i “famosos científics en lligüística”.

 Qualsevol investigador, si vol ser fidel a la seua missió, deu assumir, a favor o en contra de la tesis que sustente, la realitat dels texts, reproduint-los i respectant-los tal i com varen eixir de la mà del seu autor.

 Els testimonis aduïts per Sanchis Guarner en el seu llibre La llengua dels valencians que es referixen a Mn. Gaspar Escolano són autèntics, pero diferixc radicalment de l’interpretació catalanista que ell els dona.

 D’entrada, Escolano, en el llibre primer de les seues Decadas, quan dona títul al cap. XIV, ho fa d’esta manera: “De la lengua lemosina y valenciana”, i continua dient: “La tercera y ultima lengua maesta de las España es la lemosina y más general que todas, después la castellana, por ser la que se hablaba en la provença y toda la Güianya y la Francia gótica, y la que agora se habla en el Principado de Cathaluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yviça y Sardeña” (I, XIV, 1, cols. 88,89).

 Més avant, per tal d’exaltar esta llengua llemosina, diu que es parlava en la Cort de Montpelier. Per això deduïx Mn. Escolano: “De aquí es, como nuestro venturoso conquistador el rey don Jayme se huviese criado con ella y tetadola en los pechos de su madre, en dicha corte de Montpeller; hizo tanto esfuerço la lengua en él y en su casa, que, conquistada Valencia de poder de moros y poblada de la mejor y más belicosa gente que tenía el mundo, quiso que tuviese parte su lengua en la conquista y que los nuevos pobladores huviesen de usar el lemosín” (I, XIV, 7, cols. 92.93).

 Com be es pot comprovar, en estos testimonis no apareix per a res el català.

En quant a la frase d’Escolano citada ostentosament per Sanchis Guarner, que diu: “Como fue poblado (el Regne de Valéncia) desde su conquista casi todo, de la nación catalana y tomó de ella su lengua” (I, XV, 14, col. 108), dec negar el supost de Mn. Escolano, ya que hi ha en estes paraules una clara contradicció en unes atres d’ell: “No embargante que buena pella del exército fuese de Aragón”, “poblada de la mejor y más beliciosa gente que tenía el mundo” (I, XIV, 1, 89). Pero és que, ademés d’esta contradicció i per d’amunt d’ella, està la prova científica i contundent del Dr. Antoni Ubieto i de la Dra. Cabanes, els quals han demostrat més que suficient, a base dels texts originals, que el número de catalans vinguts a la conquista de Valéncia en D. Juame fon molt reduït. Per tant, si falla el supost, falla també tota l’argumentació.

Per no allargar-me massa, aduiré només dos testimonis de Mn. Gaspar Escolano en que parla de la perfecció de la llengua valenciana i en els quals ben clara queda, per tant, la seua denominació.

El primer és: “Pero es cierto que corre parejas con ella la valenciana, siendo ésta la más pulida y cortesana dellas y la que se entiende en los pueblos mayores y ciudades” (I, XIV, 5, col.92).

 El segon és el següent: “Esta llengua (la llemosina) se comenzó a hablar en la ciuda y Reyno de Valencia y con el curso del tiempo se fue adelgazando, de suerte que, arrimado algunos vocablos gosseros que hoy en día se quedan en la catalana, poniendo en su lugar, de la latina los que bastavan, acepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen como natural, ha venido a tener nombre de por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las más dulces y graciosas del mundo” (I, XIV, 7, col. 93).

 Crec que les paraules de Mn. Escolano són tan clares que no necessiten d’explicació. A través d’elles podem interpretar el seu pensament afirmant que, més que d’unitat idiomàtica entre llengua valenciana i la catalana, es referix al fet que les dos llengües dimanen d’una mateixa arraïl i que en el seu temps, per factors determinants que d’algun modo explica en el text següent, es diversificaren present cada una la seua pròpia fisonomia: “El clima y secreta influencia del cielo en el suelo deste Reyno (hace) que todas las cosas, que a él se trasladan de otras tierras, se perfeccionen y crien con mayor fineza y lindeza que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimento en las plantas, hierbas y frutales, ha hecho tambien su prueba en la lengua. En limar y perfeccionar la propia (lengua) se ha dado  (els valencians) tan buena maña, que con ser la mesma (de la mateixa arraïl) que la catalana, se ha quedado ésta montaraz y mal sonante, y la valenciana, ha pasado a cortersana y gentil (I, XIV, 8, col.93)”.

 Encara que “aquesta suposada superioritat” no pareix que li agrade massa a Sanchis Guarner en Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XIV, XVII i XVIII, 36, ací queda la realitat del text de Mn. Gaspar Escolano.


Foto: Decada primera de la historia de la insigne y Coronada ciudad y Reyno de Valencia (Bivaldi).

Transcripció del llibre “El Crit de la llengua” de Josep Alminyana i Vallés, editat per Lo Rat Penat en l’any 1999 i per Diputació de Valéncia en 2006.