El dia 9 d’Octubre, Dia de la Pàtria Valenciana, Lo Rat Penat publica en la seua web este particular homenage que han volgut fer els poetes valencians a l’emblema de la Pàtria Valenciana.
En est any, que per motiu de la pandèmia no podrà celebrar-se la tradicional Processó Cívica en la Real Senyera, festa que se recuperà en el segle passat a iniciativa de Lo Rat Penat, els Poetes Valencians han volgut realisar una ofrena poètica a l’ensenya de la Comunitat Valenciana.
Este particular homenage se podrà seguir des d’ací i les diferents rets socials.
POEMES A LA REAL SENYERA
CANT D’UNA MARE
¡Veniu fills cap als meus braços!
¡Acosteu-se ad estes faldes!
Sentiu les carícies caldes
que esvaren des dels meus dits.
res demane, res implore,
tan sol vos voldria vore
baix el meu amor units.
Veniu puix fills del riu Turia
acosteu-se sens demora
i en la jota abellidora
banyeu-me de sentiment.
Dueu-me la vostra història,
el soroll de la memòria
i vostres veus fetes vent.
Emboliqueu-me en les nafes
de les Planes i Riberes,
i en les ones i bromeres
que juguen rullant la mar.
Porteu-me l’olor a terra,
el fòc adins d’una gerra
i el cor de moro i cristià.
Torrons endolcint corones,
bresques de mel fetes llengua,
flors a on la pau no mai mengua
i a on sempre sou benvinguts.
I porteu-me fills i filles
dels ulls les nines o llilles
que són els vostres menuts.
I yo, Valenta, animosa,
entre roses i verbenes
eixugaré vostres penes
quan tots com germans vingau.
Puix del Racó a la Costera
yo soc la vostra Senyera
coronada sobre el blau.
Ampar Cabrera i Sanfélix
***
A LA SENYERA VALENCIANA
Tu dus, entre els doblecs, lleal Senyera
colors de sanc i d’or i de cel blau
i vens a ser l’emblema de la pau
d’un Regne que et respecta i te pondera.
Ta image representa i reverbera
la força i la raó d’un poble brau
que lluita per a no ser mai esclau
i entre el sentir demòtic te venera.
Senyera que en honors jamai s’inclina
i que, per ser augusta i valentina,
unix als valencians i els agermana.
I al dur en els teus plecs la nostra Història
demane als valentins llaors i glòria
¡a l’ilustre Senyera Valenciana!
Joan Antoni Alapont i Pérez
***
NOTES DE TRISTOR
(A LA SENYERA VALENCIANA)
L’aire pren les callades notes de tristor velles
sobre una pau fictícia que adorna l’ambient nostre:
potser s’oïm el càlit pregar d’un Parenostre
i un cant a nostra pàtria farcit per mel d’avelles.
Traure’t a mans germanes; els besos baix les celles;
Lo Rat Penat, letícia de valencià calostre,
volguera, com fa sempre, duent ben alt el rostre
rendir-te un homenage reblit d’albes novelles.
Pero enguany la pandèmia, bròfec virus infecte,
no permet que Valéncia sumergint-se en el plor,
per instint se vincule baix els plecs de l’afecte
que es desprén de l’ombrage del teu blau, que no mor…
Mes pensant en ta image, reviurem el trayecte,
cadascú des de casa; cadascú des del cor…
Josep Albert Aymemir i Casasús
***
SENYERA
¡Senyera! Mant sagrat de nostra història
brodat pels fils dorats de rica essència
que al blau del cel s’aboca en enyor íntima
i exalta tot l’orgull de sa riquea.
¡Senyera! Vell guió fet partitura
que canta els madrigals a nostra terra
llançant a l’aire els gojos des dels màstils
que porten orgullosos quan flameja.
¡Senyera! Fort penó, testic gloriós
de fets intrascendents gravats en pedra,
de gremis menestrals, de llauradors,
d’artistes, de marchants i de noblea.
¡Senyera! Cau que acull les ilusions
d’aquells veïns, llavors d’una solera
i arrels d’una collita ciutadana
que fou Cap i Casal d’una conquesta.
Bandera de la nau que transportara
les velles tradicions baix una llengua
que va formar la parla en melodia
i el fet dels seus escrits en trascèndencia.
Bastió ferm i indeleble testimoni
que ni una Nova Planta tornà en cendra
puix quan el llar és foc de bon breçol
perviu a la riada de tormenta.
Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.
Orgull del poble sa perqué és l’emblema
de ferma voluntat de ser i estar
d’un Regne en magnitut noble i eterna.
Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.
Divisa per a un poble que progressa
que pese als enemics que d’ell reneguen
serà l’ensenya eterna de Valéncia.
Donís Martín i Albizúa
***
SENYERA VALENCIANA
Senyera valenciana
en blau, en roig i en groc.
Blau de clau;
blau de cau;
blau de pau.
Roig de boig;
roig d’estoig;
roig de goig.
Groc de toc;
groc de lloc;
groc de fòc.
Bandera en clau de goig donant un toc.
Senyera tornant boig el fòc del cau.
Flameig omplint el lloc de pau; estoig.
Senyera valenciana
en blau, en roig i en groc,
que a la patria agermana
i a mí… ¡me diu qué soc!
Manolo Navarro i Navarro
***
LA SENYERA
La nostra Real Senyera
desfila sempre imponent
fent que es pose en peu la gent
que en la provessó l’espera.
Així es respecta i venera
nostra ensenya beneïda.
Per ella es dona la vida
perque sempre estiga dreta,
puix com va dir el poeta:
“… rasgada sí,
¡pero jamás vencida!”
Joan Vicent Chenoll i Gonzàlez
***
EN UN RACÓ DEL MEU COR
En un racó del meu cor valencià
te guardaré per sempre, Real Senyera,
puix eres el bell símbol que venera
el fill naixcut en este bell replà.
Per tu glatix del modo més ufà,
fruint de l’orgull patri, aquell que espera
que sigues la més grata primavera
per a l’enchís més gran que Deu creà.
Senyera Valenciana, amor i fòc
que sempre units hauran d’entrar en joc
per al demà que al teu poble ilusiona.
El que anhela gojar sempre de pau
en el teu roig i groc, i en eixe blau
lluint la majestàtica corona.
Rafael Melià i Castelló
***
SENYERA
Símbol que com a poble em representa
parlant-me del passat cap al futur,
animant-me a seguir el camí dur.
Eres la llum del sol que nos espenta.
Solemne quan nos mostres ta corpenta
puix ni forçada pel desig obscur
dels qui manaren en contra del fur
t’inclinares en mig de la tormenta.
Una emoció que el pit eixampla i plena
unint-nos baix ses plecs en ample niu;
mare amorosa que nos agermana.
L’ànima de la Pàtria per tu alena
i per tu sap món cor glatir ben viu
¡ensenya de la terra valenciana!
Maria Jesús Coves i Torralba.
***
SENYERA DEL MEU COR, SENYERA MEUA.
Al vol del meu llevant voles senyera,
mostrant ta galania en or i flama,
a un cel que sap de lluita i que té fama,
de tindre una paraula, i… verdadera.
Breçol de vida i horta, que enchisera,
al moro captivares lo seu cor,
per tu donà sa sanc, sa vida i or,
des de lo blau del mar fins a la serra,
per ser símbol d’amor, goig d’una terra,
que brolla al vent d’un cor, feta una flor.
Enric Vicent Almero i Zanón
***
“… I GLÒRIA”
¡Ni te nomene…!
Arrere pensaments d’incert futur,
de dol per un present que nos fustiga,
d’agror i d’impotència que ens consum
i gira del revés la nostra vida.
‘Pandèmic i invisible’, sens pietat
ens vols esclavisar en ton deliri.
Ya veus que hui, t’ignore i alce el cap
mirant al cel fugint del teu domini.
Aixina me delecte de l’albor,
blancor que pinta l’ànima en respecte
el Gran Dia en Valéncia, el més gloriós,
enguany… trist i enredrat d’atípic repte.
Mes, cap motiu podrà trencar el fil
que nugue el meu fervor, passió que espleta
i lligue lletra a lletra en vers sentit
lloant-te ben de cor… ¡Real Senyera!
La glòria Gran Senyera et presidis,
narrada i historiada i exalçada
mes hui te vullc parlar en veu subtil
d’enyor i fer-te un cant a l’esperança.
¿M’escoltes…?
Somie en eixe dia en que, entre trons
de salves i les notes reiterades
de l’Himne vas baixant poquet a poc
des del balcó en silenci d’homenage.
Trencant-se este en ardents aplaudiments
quan ya, sense inclinar-te i arborada
mamprens en provessó nostres carrers
rebent al teu pas vítols de lloança.
Seguint-te en la mirada et veig passar
per Sant Vicent, la Plaça la Reina.
Somie que vas a la Catedral
tal com la tradició diu d’esta festa.
De nou, seguint fixat recorregut
ya pel carrer La Pau fins el Parterre
un atre acte entranyable i cóm no, august,
aviven el meu cor glatint d’afecte.
Les hores imparables van furtant
el temps d’enaltiment que s’assossega.
Famílies al complet van al teu pas
enfites d’emoció que el goig festeja.
El sol la pell nos besa complaent.
Senyeres en les mans al vent li ballen
marcant la melodia del regrés
en notes de nostàlgia que t’aclamen.
La pólvora serà lluent fermall
d’aromes valencians i de conquestes,
de glòries, tradicions i caminars
cap a un destí de pau i honor per sempre.
¡Ai, Real Senyera…!
Desperten llagrimosos els meus ulls,
plorosos per tan trista i fosca albada.
Enguany conjugarem distint discurs
encara que igualment acompanyada.
El cor dels valencians u per u ¡tots!
farem la provessó pero… distinta,
units t’aclamarem rendint-te honors
i en ta casa serà nostra visita.
Mes, front l’adversitat d’estos moments
creem la teua ajuda necessària
puix junts demostrarem baix els teus plecs
la força que pot tindre nostra Pàtria.
El Nou d’Octubre, gran celebració
i, punt d’inici d’esta escaramussa,
de nou sigues ¡Penó Conquistador!
guanyem-li el pols trobant la nostra cura.
Mudem esta folia que en vivim,
curant desaforat capitalisme,
fer pau en la natura és fi precís
i que l’amor, respecte… junts caminen.
¡Gràcies Real Senyera!
¡Vixca nostra Bandera!
Roser Lacruz Caplliure
***
LA REAL SENYERA
La llum trau els color de l’Albufera,
quan cau de la vesprada, el gran ponent.
El cel de roig i el sol groc imponent,
junt al blau que aigualós, fa la Senyera.
Colors de nostra ensenya que s’esmera
per fer recort d’història latent,
puix fon, és i serà de nostra gent,
en nostre cor, amada, la primera.
Els segles te contemplen coronada
portant-te dins del pit a foc llaurada,
mirant cap al futur en llibertat.
Flameja al vent com signe de l’honor,
d’un regne que t’admira en pur amor,
mirant-te des d’alt lo Rat Penat.
Carles Bori i Escuriet
***
JUNTS BAIX ELS PLECS DE LA NOSTRA SENYERA
Volguda ensenya nostra sobirana,
el virus malaït també t’esguita
i ens impedix fruir en eixa cita
del dia de la Pàtria Valenciana.
Pero en el 9 d’Octubre que desgrana
l’essència d’una terra que concita
una passió i orgull que és infinita,
el poble que t’admira s’engalana.
Si no vore’t baixar dona corage,
tin per segur rebràs just homenage
de tots els bons naixcuts conciutadans,
perque tindràs de forma virtual
provessó per històrica i Real
¡mes siga dins del cor dels valencians!.
Josep Ferran Gil i Navarro
***
EL MEU NOU D’OCTUBRE
Orgull de que em recórrega les venes,
la sanc que en estos versos fa esclafit,
que en vers de glòria, música i encant,
i goig, dins me rebull i m’ompli el pit.
Arriba en taciturna primavera,
pintant de vius colors el paraís,
que deixa arrere dies de calina,
i guarda les delícies de ses nits.
Que té el blau de la mar en el seu lema,
el groc intens del sol on troba espill,
i el roig més viu que s’haja vist en sigles,
que crida i acapara els cinc sentits.
Deixeu-me que vos diga en sensacions,
allò que intensament m’arriba a mi,
que fa fermosa gala en nostra lluna,
i arrastra d’eixa perla el seu enchís.
No dorm els dies de pacient espera,
s’encontra per les places o els camins,
ni es gita en qualsevol que en ombra obscura,
la ma li estenga bruta de tarquim.
La meua festa és pura i sobirana,
és mare de les festes i adalit,
del cor i de la terra valenciana,
i tot bon valencià la porta dins.
I aixina com ningú oblida a una mare,
no es pot tampoc deixar caure en l’oblit,
la brisa que acaricia el bell silenci,
l’olor gràcil que entrega el fi gesmil.
La feu Nostre Senyor plena de gràcies,
immensament preciosa en grans jardins,
que en mig les riberes al crepúscul,
encenen de l’Edén el bell tapís.
Ya van eixint les gents cap al carrer,
el Regne s’engalana i relluïx,
ya va arribant el dia del festeig,
i ya van els balcons donant avís.
Es veuen en tropell els afalacs,
i tot fester partícip els fruïx,
puix torna la Senyera a regalar,
l’honor de convertir-se en paladí,
que deixa en esta mínima expressió,
d’allò que es commemora i conta el fil,
l’honor que sent quan parle de qui soc,
l’honor que sent també quan dic d’on vinc.
Quan ya no sé si parle de Valéncia,
dels seus pobles, virtuts o dels seus fills,
o faig la reverència ad eixa història,
per ser tot lo que inclou el meu festí.
I encara que no siga Nou d’Octubre,
l’orgull mereix que el poble llance el crit.
Mes, veja el món sancer este llinage,
de pàtria, fe i amor… en Sant Donís.
Donís Salvador i Chàfer
***
UN NOU D’OCTUBRE DIFERENT.
En any de sofriment i de dolor,
els valencians, amant les tradicions,
traurem a les finestres i als balcons
la Senyera Real, la tricolor.
Que porta baix la mar, la sanc i l’or
de nostra terra, bells i grans racons,
recull d’alba de trenc i d’emocions
omplint al que la veu, el cor d’amor.
En este Nou d’Octubre dos mil vint,
en tanta prohibició que estem sofrint,
tindrem que demostrar valenciania.
¡Deixem d’estar la gent acomplexada!
¡Alcem al blau del Cel la Coronada
tornant la nostra nit claror de dia!
Isidre-Vicent López Cruz
***
POEMA A LA REAL SENYERA
Tres colors i un sentiment
d’amor per nostra senyera,
d’un poble que te venera
com a símbol més podent.
Te varen fer diferent
-pel nostre caràcter brau-
coronan-te sobre blau,
puix només el groc i el roig
no nos permeten el goig
de ser lliures, viure en pau.
Xavier Salvador i Chàfer
***
A LA NOSTRA SENYERA
Versos escric a nostra Senyera,
versos d’enardiment,
versos que manifesten al vent
quant ad ella es venera.
Els seus brodats d’or al cel flamegen
mostrant en tot l’honor
una rica història, tesor
que certs veïns envegen.
Emblema és d’un poble que vol viure
treballant, creant, lliure,
puix som valencians.
¡Senyera!, penó de la victòria
que a Valéncia portarà a la glòria
¡units com a germans!
Ramiro Gómez i Jiménez
***
TOTS A UNA VEU
Valéncia, ya s’acosta el temps promés
d’alçar les veus negant farses i tretes.
D’uns juges de fals pleit i ànim confés,
amics rebordonits de les desfetes.
Mes ya és l’hora, d’instar el crit d’un clam
fet des de l’evidència més palpable,
que nos done la força del lligam
nugat en l’argument sòlit i estable.
I en lo cor la Senyera per bregar,
als peus de sa corage i forta espenta.
¡ Vingau ya, Valencians a lluitar!
i fer del cau fugir a qui nos tenta.
Valéncia, Mare Pàtria d’un deler,
passió que unix als fills d’un poble digne.
¡ Alçat ya !, del fugaç somi albixer,
i fes gran, un present despert i insigne.
Que mai dorga en l’oblit el ser i el som
d’un poble ple d’història, que demana;
l’unió d’un ferm futur que en dur aplom
nos porte al cor… ¡ la Pàtria valenciana !
Joan Josep Serra i Martí
***
POEMA A LA REAL SENYERA
Símbol gloriós que agermana,
acovilant fins als orps
que han cegat tots eixos corps
que nos du la tramuntana.
La Senyera Valenciana
hui proclama als quatre vents
el grapat de sentiments
del poble que no es doblega,
puix fuig d’aixar en la brega
contra marors vehements.
Manuel Lagardera i Ramis
***
A LA NOSTRA REAL SENYERA
És hora de mirar Nostra Senyera;
¡Símbol de llibertat!
¡Reflex de Nostra Albufera
i l’alé de l’Unitat!
Bandera altiva i fermosa
que dus la sanc de mil guerres
i el groc i el vert d’estes terres,
¡lluint al cel orgullosa!
Baix els plecs de la Senyera
som del blau que trau la mar
i una Pàtria verdadera
¡de barraques com a llar!
¡Som el poble i tu l’Emblema
far i guia del meu cor!
D’este Regne eres poema,
¡i l’amor encés en flor!
Admireu-la que és la Glòria
que en orgull tenim com far,
¡¡És la Senyera i l’Història
que defén el Centenar!!
¡¡Desperteu poble adormit
i junteu en Fe les mans
perque mai caiga en l’oblit
el tesor dels valencians!!
¡¡Vixca la Real Senyera!!
¡¡Vixca el poble valencià!!
Sito Sanchis
