Per a commemorar enguany el dia de la Pàtria Valenciana que celebrem al voltant del 9 d’Octubre, el Cor Popular de Lo Rat Penat els oferix un programa que creem i esperem que els agrade.
Cantarem dos barrejats de cançons festives que escomencen un per A la fira no vages si no portes diners i l’atre per Dolores tenia un nóvio seguides d’unes atres cançons.
Cançó de breçol. Una cançoneta que vaig improvisar mentres tenia en els meus braços a la meua neteta Andrea quan apenes contava en uns pocs mesos d’edat.
En el programa figuren tres havaneres. Allà en l’Havana, en la que se parla dels “amorios” que una mulata casada té en un home blanc en detriment del seu marit. No veges com se va posar este quan se va enterar de l’engany. Cançó cantada en les dos llengües oficials de la nostra Comunitat. A la muerte de Granero. Cançó molt popularisada en la que se narra la tràgica mort del torero ídol del poble valencià que fon Manuel Granero. Va morir el 7 de maig de 1922 d’una cornada en el coll rebuda del bou Pocapena de la ganaderia de Veragua.
Cançó d’amor. Recorts en el que un matrimoni ya major rememora els seus anys de joventut.
Alacantines. Selecció de cançons arreplegades en les comarques de L’Alcoyà, El Comtat i La Marina Alta.
Cançons patriòtiques: Cant a la terra. El Cardenal Benlloch (Juan Benlloch i Vivó, Valéncia 29/12/1869-Madrit 14/02/1926) va compondre per a la colònia valenciana en Burgos un himne dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats al qual li va posar com a títul “A la Verge dels Desamparats” en text original de Francisco Bou. Ya en l’any 1998, el gran i admirat poeta Pere Delmonte li va posar lletra patriòtica. Finalisarem la primera part cantant la Cançó de lluita, cançó composta contra l’opressió catalanista que ya existia a príncipis del S.XX.
¿Quí me compra una barraca? Cançó arreplegada en Tavernes de la Valldigna en la que el primer tema és profunt i impressionant.
Antigament, quan una cançó se fea molt popular, el poble valencià li posava lletra en llengua valenciana que no tenia res que vore en l’original. Este és el cas d’una cançó de la sarsuela “La del Soto del Parral” en la que se “transformà” en una cançó pasqüera. Lo mateix passa en una cançó de la sarsuela “La Montería” que la va convertir en un duo d’un gat i una gata.
María la O és una romança de la sarsuela del mateix nom que va compondre l’autor cubà Ernesto Lecuona.
La Maredeueta. Cançó que ha calat profundament en el poble valencià.
Mirando al mar. Preciosa cançó del cantant de nom artístic Jorge Sepúlveda.
Castelloneres. Tres cançons populars de Castelló: “Marineries”, “Me’n vaig a la Marjaleta” i “Jota de Castelló”.
Jesús A. Madrid
I PART | |
Barrejat | Selecció de cançons populars |
Cançó de breçol | Jesús Andrés Madrid García |
Allà en L’Havana | Fortaleny |
Alacantines | Banyeres, Muro d’Alcoy, Gata de |
Gorgos, Vergel, Pedreguer i La Xara | |
Cant a la terra | Pere Delmonte/Juan Benlloch i Vivó |
Cançons rialleres | Massarrojos, Cullera, Villalonga, |
Xàtiva, Carcaixent, Guadassuar i | |
Valéncia | |
¿Quí me compra una barraca? | Tavernes de la Valldigna |
A la muerte de Granero | Alfara del Patriarca |
La del Soto del Parral | Soutullo i Vert |
(Cançó de Pasqua de Nasaret) | Lletra popular valenciana |
Cançó de lluita | Maximilià Thous/Miquel Asensi |
II PART |
|
Barrejat | Selecció de cançons populars |
Cançó d’amor | Jesús A. Madrid García |
La Maredeueta | José Santonja/Manuel Penella Raga |
La Montería | Jacinto Guerrero |
(Marramiau) | Lletra popular valenciana |
María la O | Gustavo Sánchez/Ernesto Lecuona |
Mirant la mar | Luis Sancho Monleón |
Adap. i lletra en valencià: Jesús A. Madrid | |
Castelloneres | Popular de Castelló |
Lo Rat Penat | Anfós Ramón/Jesús A. Madrid García |
Himne Valencià | M. Thous/ José Serrano |
HIMNE DE LO RAT PENAT
Lletra: Anfós Ramon i Garcia
Música: Jesús A. Madrid i Garcia
Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.
Plena d’amor a Valéncia,
sempre buscant l’unitat,
defenent la nostra essència,
va nàixer Lo Rat Penat.
¡Ajuntem-nos germans d’esperances!
¡Remontem l’esperit fins al cel
que parla d’Història, de Llengua i Cultura
i d’idees nobles i afectius anhels.
Feu créixer hòmens ilustres
sa incomparable llavor.
Fon pionera en estudis
de Pàtria, de Fe i Amor.
Per això el valencià que t’admira
i t’exalta en el cor renovat,
diu obrint finestrals a la vida:
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
¡Avant per sempre Lo Rat Penat!
Plena d’amor a Valéncia,
va nàixer Lo Rat Penat.