Inici › Publicacions etiquetades història de Valéncia

història de Valéncia

Aula d’Història de Lo Rat Penat. Curs 2022-2023

Publicat el per

Continuant en el Curs d’Història de Valéncia, l’Aula d’Història de Lo Rat Penat se celebrarà en el Saló Constantí Llombart de la nostra Sèu (C/ Trinquet de Cavallers, 9 Valéncia) en la direcció del professor D. Fernando Millán, acompanyat per un grup de colaboradors.

S’iniciarà el pròxim dia 7 d’octubre de 2022, divendres, a les 18:00 h. i finalisarà el més de juny de 2023.

Les classes s’impartiran els divendres a lo llarc del curs de les 18:30 h. a 19:30 h.

Informació i matrícula:

Les inscripcions es realisaran en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, en horari de 17 a 21 h.

Per a més informació i/o reserva de plaça poden enviar correu electrònic a secretaria@loratpenat.org

El divendres 7 d’octubre, a les 18.00 h, s’inaugurarà el Curs 2022-23, en el saló Constantí Llombart de Lo Rat Penat, en la conferència:

“DÒNES EN L’HISTÒRIA DE VALÉNCIA”

que impartirà el professor Fernando Millán

COMENÇA L’AULA D’HISTÒRIA DE LO RAT PENAT

Dirigida per: Fernando Millán

El pròxim divendres 7 d’octubre, a les 18.00 h., l’Aula d’Història de Lo Rat Penat celebrarà la seua Apertura del Curs 2022-2023, en el Saló Constantí Llombart de la centenària entitat cultural, en el carrer Trinquet de Cavallers, 9 de Valéncia.

En el transcórrer del curs s’estudiarà l’influència que en l’història de Valéncia tingueren les 36 dònes que conformen les 36 conferències que s’impartiran.

Des del seu inici en el sigle XIII, Violant d’Hongria, fins el sigle XX. Figures conegudes com Maria de Luna, Isabel de Villena, Germana de Foix, Mencía de Mendoza, Bárbara de Braganza… compartiran protagonisme en unes atres menys conegudes com Consuelo Vayá, i en aquelles que transcendixen la pròpia història de Valéncia, Lucrècia Borja, Isabel de Farnesio, Maria Carbonell…

¡Vos esperem!

AULA D’HISTÒRIA DE LO RAT PENAT / CURS 2022-2023

Direcció: FERNANDO MILLÁN

PROGRAMA: “DÒNES EN L’HISTÒRIA DE VALÉNCIA”

SIGLE XIII

 

TEMA I: Violant d’Hongria. La conquista de Valéncia

TEMA II: Constança de Suabia. Sicília en la Corona d’Aragó i Valéncia

 

SIGLE XIV

 

TEMA III: Blanca de Nàpols. La pau en Roma

TEMA IV: Leonor de Castella. Front als Furs de Valéncia

TEMA V: Maria de Navarra. Valéncia, la seua etapa final

TEMA VI: Maria de Luna. La fi de la dinastia aragonesa

 

SIGLE XV

 

TEMA VII: Leonor d’Alburquerque. Al servici del nou rei

TEMA VIII: Maria de Castilla, reina d’Aragó. La reina abandonada

TEMA IX: Juana Enríquez. En el camí de l’unitat d’Espanya

TEMA X: Isabel de Castella. Valéncia i l’unitat d’Espanya

TEMA XI: Isabel de Villena. El Sigle d’Or de la Cultura Valenciana

TEMA XII: Lucrècia Borja. En defensa de la veritat històrica

 

SIGLE XVI

 

TEMA XIII: Margarita Valldaura. L’expulsió dels judeus valencians

TEMA XIV: Germana de Foix. La repressió de les Germanies

TEMA XV: Mencía de Mendoza. L’esplendor cultural del sigle XVI

TEMA XVI: Isabel de Valois. La Valéncia de Felipe II

 

SIGLE XVII

 

TEMA XVII: Margarita d’Àustria. L’expulsió dels moriscs valencians

TEMA XVIII: Isabel de Borbon. Valéncia front als Àustries

TEMA XIX: Mª Luisa d’Orleans. La fi de la dinastia austríaca

TEMA XX: Maria Rosa Ribera. La baixea d’un bastart

 

SIGLE XVIII

 

TEMA XXI: Isabel de Farnesio. La força d’una reina

TEMA XXII: Bárbara de Braganza. La protectora de les Belles Arts

TEMA XXIII: Mª Amalia de Sajonia. El triumfo de l’Ilustració

TEMA XXIV: Mª Luisa de Parma. La Guerra de l’Independència

 

SIGLE XIX

 

TEMA XXV: Mª Cristina de Nàpols. Carlistes i lliberals

TEMA XXVI: Isabel de Borbon. El poder valencià en la Cort

TEMA XXVII: Mª Victòria d’Aosta. La Valéncia d’Amadeo de Saboya

TEMA XXVIII: Mª Cristina d’Hagsburgo. Valéncia en la Renaixença

TEMA XXIX: Maria Carbonell. La revolució educativa

 

SIGLE XX

 

TEMA XXX: Victoria Eugenia de Battenberg. L’amanéixer del nou sigle

TEMA XXXI: Maria Blasco. La companyera del geni

TEMA XXXII: Consuelo Vayà. Una valenciana en la presidència del govern

TEMA XXXIII: Inés de Benigànim. Una vida al servici de Deu

TEMA XXXIV: Lucrècia Bori. Una veu valenciana en l’Òpera

TEMA XXXV: Amparo Iturbi. La música de Valéncia en el món

TEMA XXXVI: Mª Fernanda d’Ocón. La gran dama del Teatre

¿Sabies que les “Barres d’Aragó” han segut manipulades des del punt de mira historiogràfic?

Publicat el per

“Les “barres d’Aragó” han segut molt manipulades des del punt de mira historiogràfic. Els reis d’Aragó i comtes de Barcelona tingueren com a ensenya quatre pals rojos en camp groc, donant cinc barres grogues. Quan en les époques que senyale (1854-1873) hi hagué que inventar-se una “personalitat” catalana quedava en l’aire el problema de la ensenya. Havia que portar els orígens de les “barres” a l’época de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (1131-1162), quan pel seu matrimoni en la reina Petronila d’Aragó (esposalles en 1137; matrimoni en 1150), passà a ser “príncep d’Aragó”. Se sabia en aquell temps que els primers sagells pendents coneguts corresponien precisament ad este personage. I se buscaren tots els sagells en els archius assequibles.
La sorpresa d’eixos “investigadors” degué ser mayúscula, ya que els sagells pendents de Ramon Berenguer IV no presentaven les “barres”, sino signes absolutament diferents. Davant d’esta contrarietat eixos desconeguts investigadors decidiren el camí més senzill: raspar els escuts dels sagells de Ramon Berenguer IV en objecte de poder assegurar que el “mal estat dels sagells conservats no permet comprovar l’us de les barres per part de Ramon Berenguer IV”. I aixina se publicaren tots ells en l’obra de F. Sagarra i de Siscar, “Sil.lografia catalana, Inventari, descripcio i estudis dels segells de Catalunya” (Barcelona 1915-1932). Pero estos falsificadors tingueren mala sòrt.
En motiu de la Desamortisació de Mendizabal (1836) els fondos documentals del monasteri tarragoní de Poblet passaren primer a la Delegació de Finances de Tarragona; després (1886) a l’Acadèmia de l’Història. I, al remat (1890), a l’Archiu Històric Nacional de Madrit. Açò vol dir que durant mig sigle eixos fondos documentals no estigueren a la ma dels buscadors de sagells de Ramon Berenguer IV. I entre eixos fondos ha aparegut un sagell original del citat comte, que no ha pogut ser manipulat. Per descontat, no presenta les “barres”, sino un triànguls en forma d’escames. Existix atre sagell en un atre archiu, que és idèntic al de Madrit”.
Este fragment ha segut transcrit del discurs “Història d’historiografia valenciana recent” pronunciant en l’any 1985 en la ciutat de Gandia per Antonio Ubieto Arteta i publicat més tart per Lo Rat Penat en el llibre “Raons d’Identitat. Història i Llengua”.