Lo Rat Penat, decana de les societats culturals valencianes, fundada en 1878, i propietària per donació familiar del piano del Mestre Serrano, per a honrar la memòria de l’ilustre músic valencià, convoca el XXIX CONCURS D’INTERPRETACIÓ PIANÍSTICA. El present Concurs va dirigit a tots els pianistes que estiguen cursant, o hagen finalisat els seus estudis, en Conservatoris o Escoles musicals de la Comunitat Valenciana d’acort en les bases que se poden descarregar a continuació.
Lo Rat Penat ha rebut subvenció de la regidoria de Festes i Tradicions de l’Ajuntament de Valéncia per les activitats desenrollades en l’any 2024
LO RAT PENAT CONVOCA A POETES I ESCRITORS A PARTICIPAR EN LA CXXXVII EDICIÓ DELS JOCS FLORALS
Com ve fent-se des de 1879, l´entitat cultural Lo Rat Penat convoca la CXXXVII (137) edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i fa la tradicional crida als poetes, als investigadors i als escritors que s´interessen per la Cultura Valenciana a participar en este certamen lliterari i d’investigació. En el cartell figuren dotze premis de diferent temàtica: poesia, teatre, novela, ensaig, narrativa, a més de diversos temes d´investigació. El cartell anunciador és obra del reconegut cartelliste valencià Martín Forés.
Fe, Pàtria i Amor són els pilars sobre els que es fonamenta el certamen poètic dels Jocs Florals des de que naixqueren en la Renaixença. En l’apartat dels Premis Ordinaris destaca la Flor Natural, màxim guardó del certamen, aixina com la Viola d’Or i l’Englantina d’Or. Dins dels Premis Extraordinaris figuren, entre atres, el de l’Excm. Ajuntament de Valéncia, al millor treball d’investigació de tema valencià, el Premi Josep Maria Bayarri d’ensaig de l’Excma. Diputació de Valéncia, aixina com un nou premi d’investigació sobre la llengua valenciana que durà el nom del llingüiste i filòlec valencià “Voro López”.
Els Jocs Florals conten en el patrocini i colaboració d´institucions oficials valencianes, i entitats culturals: Excm. Ajuntament de Valéncia, Excma. Diputació de Valéncia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Corts Valencianes, Arquebisbat de Valéncia, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Amics del Corpus, Ateneu Mercantil de Valéncia, Casino d’Agricultura, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Associació Cardona i Vives de Castelló, Associació Vicent Blasco Ibáñez.
El poeta que guanye la Flor Natural tindrà l´honor d´oferir-li-la a la que serà la CXXXVII Regina dels Jocs Florals i acompanyar-la a la Cadira d´Or en la tradicional cerimònia que es celebrarà en data que oportunament s´anunciarà.
Seran admesos treballs fins al dia 29 de novembre de 2024, en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers, nº 9, 46003 Valéncia. Per a rebre més informació o solicitar el cartell en els diferents premis i les bases del certamen poden dirigir-se al teléfon de Lo Rat Penat 96 391 09 92, o be per e-mail: secretaria@loratpenat.org
Per Mª José Julio Llopis
Numeroses són les activitats que promou o en les que participa Lo Rat Penat, totes elles tendents a la defensa i promoció de l’us de la nostra llengua i a mantindre i fomentar la cultura i les tradicions valencianes, que abarquen des de la seua participació en celebracions festives de la Comunitat Valenciana, fins a la convocatòria de premis inherents a la pròpia entitat i lligats ad ella des de fa molts anys, sent difícil destacar unes d’unes atres, per lo que fem a continuació un resum dels que han tengut lloc a lo llarc del primer semestre d’enguany. No cal dir que el colofó el constituïx l’acte de clausura dels Cursos de Llengua Valenciana que s’impartixen en la seua sèu, a on, ademés, se presentarà enguany la Newsletter que comença a caminar per a us i goig de socis, professors, alumnes i tots aquells amics i seguidors de l’entitat.
Com díem, Numeroses són les activitats desenrollades per Lo Rat Penat, escomençant per enumerar els actes en els que ha participat este semestre; açò és l’ofrena a Sant Josep, l’ofrena i processó de Sant Vicent Ferrer, la processó de la Mare de Deu dels Desamparats i la processó del Corpus Christi.
S’han realisat presentacions dels següents llibres: Eduard Buil, memòria d’un poeta, de la Ret d’Estudis Valencians; Crónicas de Balansiya, de José Carlos Grau Enguita; i Ensaig de gramàtica cognitiva valenciana, de Miquel Àngel Lledó.
En la sèu de Lo Rat Penat s’han portat a cap conferències a càrrec de l’escritor i historiador En José Luis Corral Lafuente, en relació en la «Manipulació històrica: ideologia i poder», a càrrec del doctor en Filologia i catedràtic de Filologia Llatina de l’Universitat de Valéncia, En Xaverio Ballester Gómez, sobre «AVL: crònica d’un llingüicidi», i d’En José M. Ricart Lumbreras, sobre «Colonialisme en el sigle XXI. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua», emmarcades estes dos dins del cicle de conferències «Desmontant la AVL», a càrrec de N’Òscar Rueda Pitarque, vicepresident de Lo Rat Penat, en la casa de cultura de Torrent, dins de la série d’actes dedicats al poeta Anfós Ramon, en l’any del centenari del seu naiximent, titulada «Anfós Ramon i Garcia: centenari d’un poeta en llengua valenciana», a càrrec d’En Fernando Millán, professor i escritor, sobre el tema «Valéncia sigle XIX: la guerra de l’independència».
Dins del cicle “Més que música”, s’han oferit concerts en la sèu de l’entitat, pel Trio Cygnus-Mozart i Shubert, per Freddie Benedicta Jazz Trio; recital d’oboe i piano de l’oboiste Francisco José Valero Castells i el pianiste Murani, concert «El canto español», de la soprano Belén Roig i el pianiste Carlos Gosálbez; concert de primavera de l’Orquesta de pols i pua de Lo Rat Penat; concert de Jóvens Talents de Geum Quintet, del Conservatori Superior de Música de Castelló; recital de piano i violí del Dúo Leopoldo, i organisat junt en la M.I. Acadèmia de la Música Valenciana, es va oferir un recital de clarinet i piano a càrrec de Luis Fernández i Carlos Apellaniz, actuacions totes estes que han segut un èxit de públic i que han fet les delícies dels assistents.
Seguint en la música, com cada any, s’ha convocat el XXVIII Certamen de Piano Mestre Josep Serrano. Els guanyadors han oferit un magnífic concert en el Palau de la Música de Valéncia.
Va celebrar-se també un homenage a Vicente Ruiz, El Soro, per la seua trayectòria professional, que ha passejat el nom de Valéncia per totes les places d’Espanya i part de l’estranger.
Enguany ha pogut tornar a participar l’entitat en la Fira del Llibre, dins de la qual va tindre lloc una taula redona entorn al llibre 50 cites sobre la Llengua Valenciana, escrit per Javier Navarro i Òscar Rueda, i coeditat per Lo Rat Penat.
Igualment hem d’alegrar-nos de que els emblemàtics i benvolguts Jocs florals, que Lo Rat Penat celebra des de l’any 1879, han tornat a tindre com a escenari el Teatre Principal de Valéncia, sent la Regina Marta Alonso, i han contat en la presència de l’alcaldesa de Valéncia, M.ª José Catalá, que va anunciar que l’Ajuntament impulsarà la declaració dels jocs com a Be d’Interés Cultural. Els escritors i poetes participants són ilustres representants de la nostra cultura. La guanyadora de la Flor Natural ha segut Amparo Cabrera.
Com ve fent des de 1903, se convocà el Concurs de Llibrets de Falla, concurs que forma part de la declaració de la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat. La participació fon d’un total de 288 comissions i la calitat de les obres, entregant-se els premis a l’humor, l’ingeni, la gràcia, la rima i la tècnica en la Gala que se celebra a tal fi. Més recentment s’ha remamprés el Concurs de Llibrets de Fogueres.
Lo Rat Penat i la Junta Vicentina organisen el Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer, patró del Regne de Valéncia, que fomenta l’us de la llengua valenciana en la gent menuda, puix són chiquets i chiquetes els actors d’estes representacions, joya del teatre valencià.
El Concurs de les Creus de Maig és un atre dels tradicionalment convocats per esta entitat, en colaboració en l’Ajuntament i la Diputació de Valéncia, omplint-se la ciutat de l’aroma i el color de les flors que adornen les creus distribuïdes pels diferents barris, concurs complementat per les Danses de la Santa Creu oferides pel Grup de Danses de Lo Rat Penat.
Recentment, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana ha celebrat un recital poètic baix el títul «Un atre món».
Complint-se cent anys del naiximent del nostre benvolgut poeta Anfós Ramon i Garcia, venen celebrant-se diversos actes d’homenage a la seua figura, dins de l’Any Anfós Ramon, que per fi ha rebut el reconeiximent mereixcut, puix després d’uns quants anys d’insistència, ya hi ha una plaça en Valéncia en el seu nom, en la Ciutat Fallera i, ademés, se li ha dedicat una pàgina web per a donar a conéixer millor a tan important personage de la nostra cultura. Mereix resenya en artícul a banda l’homenage que se li va tributar el 7 de juny en la sèu de Lo Rat Penat.
Perdoneu-me si m’he deixat alguna cosa en el calaix, puix haurà segut, sense dubte, involuntari.
Per Mª José Julio Llopis
Com que la vida i la trayectòria d’Anfós Ramón varen estar fortament lligades a Lo Rat Penat ―no debades va ser vicepresident de l’entitat i president de la Secció dels Jocs Florals, autor del seu himne i guardonat en innumerables ocasions pels seus treballs―, no podia faltar est homenage a tan insigne i prolífic poeta valencià, considerat un referent en la poesia en llengua valenciana del sigle XX. L’acte s’emmarcà en les celebracions que, a lo llarc d’enguany, Any Anfós Ramon, organisen diverses entitats culturals i associacions valencianes, en el centenari del seu naiximent.
L’acte va omplir el Saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat, a on va tindre lloc el passat 7 de juny. Va contar en la presència de la família de l’homenajat, i va ser presentat pel vicepresident de l’entitat, Òscar Rueda i Pitarque, que es va encarregar de cedir la paraula als intervinents, Ampar Orellano i Alapont, que tingué la difícil tasca de resumir la llarga vida i l’abundant obra del personage; Remigi Pons i Tudela, que nos va delectar en la declamació d’obres del mestre; Ampar Cabrera i Sanfèlix, que recità un sentit poema compost per ella mateixa i dedicat ad ell; i, finalment, va tancar l’acte l’Honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro i Raga, que, a pesar de tot lo que s’havia dit sobre l’autor, encara trobà paraules per a resaltar la seua figura.
En acabant de donar les gràcies al públic assistent, a la família d’Anfós Ramon, als representants d’entitats i associacions valencianistes, i a amics i seguidors de Lo Rat Penat, Ampar Orellano escomençà fent un recorregut més íntim per l’infància i la joventut d’Anfós Ramon i Garcia. Naixcut en el barri de Russafa de Valéncia, en el sí d’una família numerosa que tingué que lluitar bona cosa per a poder tirar avant, fon educat en el catolicisme, fet que li marcà la vida i l’obra, fins al punt de guanyar-se la fama de beat en el barri. Començà la vida laboral molt jovenet, i va passar per diferents faenes, truncades algunes per la Guerra Civil espanyola. Una d’elles en la famosa Torroneria Galiana, fins a la seua jubilació en l’empresa Bur-Ben, despuix de vintitrés anys. En el mateix barri de Russafa encontrà l’amor en Rosa. Se coneixien des de chicotets i formaren una família que l’omplí per complet. Rosa fon còmpliç de l’activitat lliterària d’Anfós, de la que se sent orgullosa; de fet, guardà com una relíquia els poemes que per quatre anys consecutius li dedicà el seu marit cada 27 de juny, activitat creativa que també practicava per a celebrar dates destacades de la vida de familiars i amics, que precisament foren els qui l’animaren a presentar-se als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Va mamprendre a escriure en castellà, pero passà a fer-ho en valencià per influència de son tio Donís, a banda de fer-ho també per la seua valenciania, per supost. Començà a estudiar la llengua valenciana pel seu conte i no l’abandonà des d’eixe moment. Fon un poeta costumista, puix escrivia en la llengua del poble per a que tots l’entengueren, com els poetes d’espardenya de la Renaixença valenciana, i continuà fent-ho fins a l’últim dia prolíficament ―diuen els que el conegueren que qualsevol paperet que li caïa en les mans era bo per a plasmar en ell l’idea que li rodava pel cap en eixe moment.
En quant a la faceta de lliterat, destacà la seua poesia patriòtica, aixina com la satírica, que aprofita per a denunciar el meninfotisme del poble valencià front als llops que l’amenacen. També és rellevant la seua poesia religiosa, en la que s’ampara en Jesús, Maria i el Pare Vicent, pregant per nosatros com a poble conformista que som. Respecte a l’obra en prosa, la més desconeguda, puix la poètica l’eclipsà per complet, no hem d’oblidar que escrigué en el diari Al Dia i en la revista Som, a banda del fet que fon un gran orador, mantenedor i prologuiste. Sa poesia jocfloralesca va rebre multitut de premis del certamen, fins a l’extrem que quan va ocupar la mereixcuda presidència dels Jocs Florals, els demés escritors li ho agraïren, puix el fet d’ocupar la presidència li impedia presentar la seua obra, de manera que els deixava el camí lliure. La poesia festiva dels llibrets de falla és de les més abundants d’Anfós Ramon. Ell podia escriure un llibret en una vesprada, de tal forma que en va escriure una fotracada. Fon el més guardonat en el concurs que convoca Lo Rat Penat, per lo que en el centenari del concurs s’acunyà una medalla en bronze que porta en el anvers el bust de Bernat i Baldoví, primer autor de llibrets i que dona nom al premi extraordinari, i el bust d’Anfós Ramon com el més premiat.
Un fantàstic Remigi Pons va declamar, com a soles ell sap, en tot lo cor i domini de la nostra dolça llengua, obres de diferents temàtiques de l’extensa producció d’Anfós Ramon: de denúncia i crítica, satíriques, intimistes i religioses, emocionant-se especialment al recitar “La Casa Vella”, que nos va aborronar a tots els presents.
La preciosa poesia recitada i dedicada per Ampar Cabrera a l’homenajat resumix perfectament al personage que, fart de promeses incertes, trencà el silenci, no se doblegà a la derrota i tingué una casa vella al poble a on se va criar, que rememora la seua infància.
Tancà l’acte l’Honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, que va trobar l’essència d’Anfós Ramon. Segons digué, tingué la sòrt de conéixer-lo personalment, i resaltà d’ell la seua personalitat singular, impetuosa, irònica, inteligent i atractiva, compromesa en les reivindicacions valencianistes. Aixina mateixa, també afirmà que sempre abrigà l’esperança que no es perdrien els valors valencians als que tan adherit va estar emocionalment i lluità per mantindre viva la llengua valenciana, una llengua singular i diferenciada, de la qual no es va apartar mai. Finalment, es va referir al reconeiximent institucional que se li nega, i que es mereix obtindre, puix és ell, junt en tots els atres escritors en llengua valenciana, un referent per a les noves generacions de lliteraris que prendran el relleu.
Com a colofó, va sonar la cançó “La Casa Vella”, basada en la poesia del mateix títul, que Vicent Savall va musicar en tant de gust i que no te canses de sentir mai.
Presidia l’escenari el retrat d’Anfós Ramon, en el seu característic bigot i el somriure que sempre l’acompanyava. No hi ha dubte que la seua figura perviurà en el temps, puix els valencians i les entitats valencianistes que defenen la seua trayectòria no ho permetran, aixina com tampoc caurà en l’oblit la memòria de tots aquells patriotes que han fet possible, en tot l’orgull i fermea, la continuïtat de la cultura, de les tradicions i de la llengua valenciana.
¡Gràcies, Anfós!
Òscar Rueda Pitarque (Valéncia, 1976), és ingenier de formació, actiu professor universitari, escritor i colaborador periodístic, pero lo que més nos interessa ara, actualment ocupa membresia en la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, aixina com la vicepresidència de Lo Rat Penat i la seua Secció de Formació, i la direcció de Cursos de Llengua i Cultura Valenciana de l’entitat centenària.
Benvengut, Òscar. Un atre any més i una satisfacció que, com be has expressat públicament, “no es compra en diners”.
Moltes gràcies. Aixina és: una sana satisfacció que no podrien comprar tots els diners del món. I això que, en el deshonest propòsit de fer desaparéixer la llengua valenciana, han corregut i corren molts diners amunt i avall…
¿Heu notat alguna diferència notòria respecte a atres voltes?
Sí: hem superat per primera volta des de fa anys els 100 matriculats en els diferents nivells; unes sifres impressionants si considerem que els nostres títuls continuen fòra de l’oficialitat. I estem experimentant una demanda creixent de formació en municipis de fòra de Valéncia, que preveem posar en marcha a partir de setembre.
Alguna cosa s’està movent, i no podem afluixar el nostre esforç, a pesar de que hem hagut de resistir durant décades sense més ajudes que el treball desinteressat i altruiste dels nostres professors en el seu temps lliure, i l’ilusió d’uns alumnes que saben que no van a trobar el nostre producte en ningun atre lloc: l’ensenyança de la verdadera llengua valenciana.
I açò últim, per desgràcia, perque res nos agradaria més que vore la llengua valenciana correctament ensenyada en qualsevol escola, institut o acadèmia de poble a lo llarc i ample de la nostra terra.
Entenem que l’alegria dels professors creix proporcionalment a l’implicació de la gent en esta complicada responsabilitat de deprendre la llengua valenciana no normativa.
Disculpa’m que te faça una correcció, i me ve molt be perque en ocasions hi han dubtes sobre açò: la llengua valenciana que ensenyem en Lo Rat Penat és perfectament normativa, perque seguix la norma que dicta i recomana la Secció de Llengua de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Una atra cosa és que en este moment eixa normativa no tinga una consideració oficial per part de l’administració valenciana. Pero que una normativa o un idioma no siguen oficials en un moment històric donat, no són ningun motiu per a discriminar o cancelar als seus parlants i als seus escritors.
Tota llengua de cultura que ha d’ensenyar-se en les escoles, que es gasta en l’administració o els mijos de comunicació, que és vehícul de creació lliterària, ha de tindre una norma, un estàndart de referència, i eixe és el cas de la llengua valenciana, en un estàndart com el nostre, el que dictamina la RACV, basat en el consens normatiu públic de 1914, que eleva a la categoria de norma lo que és normal en tot el valencià general i viu, partint dels grans dialectes septentrional, central i meridional de l’idioma, des del Maestrat fins al Segura.
Al contrari que el (incorrectament nomenat) “normalitzat” oficial, la llengua valenciana normativisada segons la codificació de la RACV reforça als valenciaparlants en el seu idioma matern, en lloc de fer-los creure que no saben parlar be. Recupera i posa en valor les paraules i els girs de totes les comarques valencianes, el ric parlar dels nostres majors. Vehicula a tots els nivells eixes particularitats valencianes, que, com afirmà Fullana, tot bon valencià deu defendre.
En definitiva, és el millor vehícul per a perpetuar en les noves generacions el nostre més gran tesor cultural: la llengua valenciana.
I efectivament: la major alegria dels nostres professors és vore que els alumnes acaben en aprofitament els cursos, a pesar de les obligacions i ocupacions personals que tots tenim en el nostre temps lliure. Lo millor és vore que l’amor a la llengua valenciana els motiva a seguir any darrere d’any en les nostres aules.
¿Seguix intacte l’objectiu de que l’administració torne d’una volta per totes l’oficialitat a estos cursos?
Per supost. Els nostres titulats estan perfectament capacitats per a l’us de l’idioma valencià en els respectius nivells que acreditem.
És intolerable que la Generalitat Valenciana encara estiga convalidant, com si acreditaren el coneiximent de la llengua valenciana, els títuls del catalaniste Institut Ramon Llull obtenguts en Granada o Londres, o els que otorga l’Universitat Pompeu Fabra, i que no es vullga retornar eixe reconeiximent oficial que els títuls de Lo Rat Penat ya tingueren en l’etapa de la Transició, fins que Ciprià Ciscar els el retirà per motius ideològics en 1983.
És una cosa que resulta incomprensible i indignant. Esperem que els polítics complixquen la paraula donada de manera clara, pública i concreta. No podríem entendre atra cosa.
Ya que lluiteu contra un autèntic mònstruo com és la normalisació i llegalisació de les Normes del 32, ¿sents algun tipo d’impotència?
Novament me permetràs que faça una matisació. Les bases del 32, efectivament, baix un pretext falaç d’acabar en l’anarquia regnant, i abusant de la bona voluntat del valencianisme cívic, conseguiren introduir l’ortografia catalana de Fabra per a escriure la llengua valenciana en paraules com verd, cotxe, corretja, il·lusió, panxa o amarg. Pero al mateix temps, les bases del 32 permetien escriure formes plenament valencianes com lo, atre, vosatres, vixca, oferixques, organisar, Valéncia…
La realitat és que actualment aquelles bases del 32 no les usa ningú, i la mateixa AVL les considera incorrectes.
És fals, per tant, que la AVL defenga aquelles extintes bases del 32 o “de Castelló”. És una mentira més. La AVL defén una versió potestativa, edulcorada i contaminada del model idiomàtic de l’Institut d’Estudis Catalans, que és molt pijor que aquelles fugaces bases del 32; res més. Els valencians no es deurien deixar enganyar.
Per eixemple, tenim la recent reacció del poble d’Alfarp, que ha votat de manera absolutament desbordant a favor de mantindre el seu topònim com sempre s’ha dit i s’ha escrit en valencià durant 800 anys (és dir, Alfarp), front a la forma “Alfarb” que es pretén impondre per la AVL, condicionada per una etimologista ortografia i pronunciació fabriana. És un bon eixemple de que l’actual normativa oficial és perjudicial per al manteniment del geni de l’idioma, i induïx a l’erro en la pronunciació, ademés d’erosionar les llegítimes diferències entre valencià i català.
Pero la llengua és molt més que ortografia: és lèxic, morfologia, sintaxis, fonètica. Tot és igualment important per a la definició d’un idioma, i la codificació de la RACV blinda per igual tots els aspectes que el definixen, front a la multiplicitats de formes de la AVL que sempre acaben obviant les formes més habitualment valencianes, i consolidant les catalanes corresponents.
No solament és ensenyar les Normes d’El Puig, que són les originals, sino també recuperar l’autoestima d’eixa llengua materna que han volgut menysprear…
Absolutament. Les normes d’El Puig, la normativa de la RACV de 1979 recolzada massivament en 1981 en el Monasteri d’El Puig, que posà al dia el consens ortogràfic que els erudits pactaren públicament en 1914 en els locals de Lo Rat Penat, no són un fi en sí mateixes, sino l’instrument per a conseguir (ací sí) la plena normalisació social del valencià.
L’autoestima del valenciaparlant matern està per terra: cada volta s’utilisa manco de manera oral inclús entre els amics o dins de la família, cada volta més pocs chiquets tenen el valencià com a llengua materna, el valencià no té ninguna visibilitat a nivell estatal o internacional, no es generen contenguts audiovisuals, doblages, materials infantils ni tan sols en la normativa entreverada de la AVL. Eixe és el resultat de les polítiques llingüístiques dels últims 40 anys: desvalencianisació total.
I és perentori vehicular un model idiomàtic de referència com el que ensenyem en Lo Rat Penat, clarament caracterisat com a valencià, en el que s’identifique el verdader valenciaparlant de Burriana o Ontinyent, de Crevillent o Llíria, de L’Alcora o Cullera, d’Onil o El Cabanyal.
¿Vos trobeu molts alumnes o possibles alumnes que desconeixen el procés de catalanisació sofrit per la nostra llengua des de fa tantes décades?
No tant en els alumnes, sí en moltes de les persones que s’acosten per primera volta a Lo Rat Penat i s’interessen pels nostres cursos, o en estudiants que estan redactant el seu treball fi de grau o de màster i demanen informació sobre la nostra postura llingüística.
En este sentit, és especialment reconfortant la matrícula que cada any tenim d’estrangers de moltes nacionalitats que tenen en Lo Rat Penat el seu primer vehícul d’aproximació a la llengua valenciana, especialment en el nivell Bàsic.
¿Falta una consciència més profunda i àmplia de l’injustícia que s’ha comés en la nostra llengua i cultura?
Completament. Dins i fòra de les nostres fronteres. Com diu l’amic Vicent Iranzo, hem de conseguir que el valencià siga un poble llingüísticament informat, i al mateix temps la nostra situació ha de conéixer-se, difondre’s i denunciar-se fòra de les nostres fronteres.
En particular, hem oferit cursos accelerats de llengua i llingüística valenciana als nostres polítics, per a fer-los un bon “reciclage”… Esperem tindre bona matrícula l’any que ve, perque voldrà dir que els que nos governen o els que nos poden governar són els primers en interessar-se per l’informació, la formació, per fer les coses be i per actuar en coneiximent.
¿És més difícil canviar eixes paraules intruses que ensenyar les bones a algú que no sap res de valencià?
És difícil, especialment, si el parlant no té el valencià com a llengua materna. Un valenciaparlant matern té la referència dels pares o els yayos, pot visualisar perfectament el divorç entre la llengua tradicional i l’inventada en les escoles des de 1983, coneix l’immensa majoria de les formes valencianes encara que potser no les gaste perque en l’escola li han dit que són incorrectes o “barbarismes”.
Pero qui no és valenciaparlant matern i ha adquirit el valencià per atres mijos, és molt provable que només conega eixe artefacte oficial que mescla el valencià del sigle XV i el català del XXI junt a paraules inexistents en els dos. I en ocasions, és possible que inclús observe en molèstia o rebuig que el valencià real és prou diferent del que li han ensenyat… ¡Tants anys estudiant i d’esforç per a res!
Hem de ser comprensius en totes les persones que tenen la bona voluntat de parlar o escriure valencià, pero ho fan entremesclant paraules arcaiques o no valencianes. No han tengut la sòrt de que els ensenyaren el valencià com toca, el valencià real; provablement no viuen en un ambient valenciaparlant, i ara és el moment de que es revalencianisen, com proclama u dels nostres cursos en més èxit. Ahí és a on juguem el nostre paper, ya que l’administració pública no el juga com deuria.
¿Quins són les vostres expectatives de cara al curs que ve?
Volem aumentar novament el número de matriculats, pero especialment volem posar en marcha una nova plataforma online i volem inaugurar algunes delegacions de cursos fòra del Cap i Casal.
Va a resultar un esforç ingent per a persones que, com te comentava, tenim el nostre desenroll professional propi, i que hem d’atendre estes qüestions de manera altruista, exclusivament en el nostre temps lliure.
Pero al mateix temps, estos últims anys hem pogut ampliar el cos de professors titulats, lo que permetrà assumir l’aument de demanda i exigències.
La semana passada es varen complir els 600 anys de la mort de Jordi de Sant Jordi. Llevat Lo Rat Penat i algun usuari valencianiste, cap menció dels poders polítics. ¿Cóm pot ser sabent que és un autor imprescindible del sigle d’Or?
No està molt clara la data exacta, pero sí que entorn a 1424 faltà Jordi de Sant Jordi: un autor imprescindible i fascinant. Fill de musulmans conversos, conseguí entrar en el círcul de confiança de la Corona aragonesa, i escrigué els seus millors poemes empresonat en Itàlia.
Pero no cal remontar-se al Sigle d’Or: ahí tenim el cas sagnant d’Anfós Ramon. En 2024, l’any del seu centenari, ignorat per la majoria d’administracions públiques i especialment per institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o l’Institució Alfons el Magnànim, que només tenen ulls per a escritors el major mèrit dels quals és, segurament, que no han parat de proclamar als quatre vents la seua “catalanitat” idiomàtica i identitària.
Eixa és la realitat que tenim. Per a mi resulta incomprensible i duc décades de ma vida intentant comprendre el procés mental que fa que un valencià puga renegar de la seua identitat tradicional per a dir que se sent català o que parla català.
I pijor encara: el procés que fa que els nostres polítics, per acció o omissió, pensen que això és lo canònic, lo correcte, lo “intelectual”. Tinc la meua teoria, i té un punt de tristor, pero la deixarem per a un atre moment.
Al marge d’homenages, ¿creus que els polítics han de fer més per revertir esta situació antinatural?
Moltíssim més. Sabem que no és fàcil, que hi ha una inèrcia perniciosa de molts anys, pero en ocasions pense que deurien deixar-se aconsellar més pels que, modestament, sabem que podríem assessorar-los en ple coneiximent de causa, sense tocar d’oït ni perdre-nos en qüestions cosmètiques de poc de profit.
Per eixemple, crec que no és de rebut que continuen havent bases de concursos públics que discriminen especificament, en 2024, a entitats i escritors que usem la normativa de la RACV, deixant-los expressament sense ajudes i subvencions a les que tenen perfecte dret com a contribuents valencians que són. És un total estat d’excepció democràtica, contrari a les llibertats d’expressió i de creació lliterària que consagra la Constitució.
Uns atres, quan entraren a governar, no tardaren tant en prendre decisions, no tardaren tant en actuar i en tallar de raïl lo que no els agradava, en 1983 o en 2015. ¿Serà que el grau d’interés no és el mateix? M’agradaria enganyar-me. Vorem.
¿Qué podem esperar enguany de la Conferència de Clausura del Curs?
La clausura dels cursos de Lo Rat Penat és un acte d’afirmació de la personalitat diferenciada de l’idioma valencià, i de defensa dels drets dels seus parlants. És un acte d’alegria en el que entreguem els diplomes als estudiants, i enguany ademés nos mirarem en l’espill dels 75 anys de cursos de llengua valenciana que commemorarem a lo llarc del curs que ve. Un bon colofó ans d’anar-nos-en de vacacions.
¿I del doctor en llingüística Vicent Iranzo?
Farà una charrada interessantíssima en la que compararà els casos de valencià i català front a gallec i portugués. Dos situacions bessones des del punt de vista llingüístic, sociollingüístic i històric, en una gran diferència: Portugal sempre ha respectat la personalitat llingüística dels gallecs i la seua lliure determinació idiomàtica i identitària. Catalunya, des de principis del sigle XX, casi mai ho ha fet respecte als valencians. Una falta de respecte, ademés, femada en molts millons d’euros. Pero, com digué Casp, ací estem i estarem, perque som, tant si volem com si no volem, que sí que volem, valencians,
Iranzo, doctor en Llingüística, és una de les figures principals de l’investigació filològica valenciana. I obrirà nous camins a seguir en la reivindicació de la llengua valenciana. Al temps.
En definitiva, ¿ha segut un curs satisfactori?
Cansat, ardu, treballat, pero immensament satisfactori. Anem a pel següent.
CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2024
que organisa
LO RAT PENAT
Lo Rat Penat, des de la seua fundació en 1878, sempre s’ha preocupat per les expressions de la cultura popular. A finals del sigle XIX ya premiava a les millors falles, i des de 1903 organisa i convoca el Concurs de Llibrets de Falla que potencia i promou la lliteratura festiva en llengua valenciana. En l’expedient de la UNESCO de declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, entre els aspectes de la festa a protegir, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este certamen.
Lo Rat Penat també organisava en Alacant la concessió de premis als millors llibrets de les Fogueres de Sant Joan ya en els anys trenta del sigle passat, una iniciativa que en 2017 se tornà a reprendre, concedint novament estos premis, que es concedixen valorant únicament el contingut tradicional del llibret, açò és, l’explicació i relació de lo que conté la foguera (o en el seu cas de la barraca), escrita en vers i en llengua valenciana, valorant-se la sàtira, l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos.
FALLO DEL CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2024
que organisa
LO RAT PENAT
SECCIÓ GENERAL
Premi Extraordinari “LO RAT PENAT”
Foguera: CALDERON DE LA BARCA – PLAÇA D’ESPANYA
Autor del llibret: Donís Martin i Albizua
Primer Premi
Foguera: PASSEIG DE GÓMIZ
Autor del llibret: Manolo Vilaplana i Lluch
Segon Premi
Foguera: AVINGUDA DE LORING ESTACIÓ
Autor del llibret: Isidre-Vicent López i Cruz
Tercer Premi
Barraca: LA MILLOR DE TOTES
Autor del llibret: Julio Fontán i López
SECCIÓ INFANTIL
Premi Extraordinari “LO RATET PENAT”
Foguera: PASSEIG DE GÓMIZ
Autor del llibret: Manolo Vilaplana i Lluch
Primer Premi
Foguera: CALDERON DE LA BARCA – PLAÇA DE ESPANYA
Autor del llibret: Donís Martin i Albizua
Segon Premi
Foguera: AVINGUDA LORING ESTACIÓ
Autor del llibret: Isidre-Vicent López i Cruz
Igualment Lo Rat Penat concedirà un estandart extraordinari
a la millor Foguera 2024
i a la millor Foguera Infantil 2024
Pots descarregar-te el veredicte en pdf, en l’enllaç de baix:
José Manuel Ricart Lumbreras (Valéncia, 1935), advocat i president del Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ha segut i és una figura molt important per al valencianisme, entenent esta realitat com la defensa de la nostra identitat i la lluita contra el procés de catalanisació. D’això precisament parlarà el pròxim dimarts 18 de juny en la sèu de Lo Rat Penat, de la catalanisació encarnada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que a dia de hui i des de fa molts anys, complix a la perfecció en els seus motius fundacionals. Per a anar obrint boca abans de l’esperada conferència, parlem en ell, que en poques paraules nos oferix un mapa conceptual de lo que hem cedit com a poble i el gran treball que encara queda per a dignificar el nostre passat i salvaguardar el nostre llegat.
Benvengut. Aixina ràpidament, ¿de qué parlarà en la conferència?
Explicaré lo que significa la AVL en el procés de catalanisació.
¿Quina importància creu que té parlar clar i ras de la colonisació catalanista?
La nostra responsabilitat és parlar en fermea d’això perque és el problema més greu que té Valéncia. Gran part de la societat valenciana encara no ho ha captat del tot, creu que és una descarada intromissió dels catalanistes o inclús errors, pero és una batalla que nos presenten sense escrúpuls, en ànsies de dominació i convençuts de que nos van a subyugar.
¿Algú ho nega a dia de hui?
Per desgràcia, sí. Hi ha cegos i colaboracionistes. Primerament estan els propis catalanistes de fòra, i despuix tenim als que colaboren des de dins. Tracten de dissimular-ho argumentant pareguts i similituts culturals, reals, exagerades o inexistents. També ho neguen ocultant-ho i no parlant d’això. Uns atres diuen que són “fantasmes”, pero ara tot està clar i defugir el tema és una forma de recolzar el procés de catalanisació.
¿Fins a quàn aguantar esta mentira que nos han impost en colador?
No devem aguantar-la, sino combatre-la. És absolutament necessari fer-ho en tots els mijos al nostre alcanç, i això nos obliga a tots, no es pot recórrer a la fàcil excusa de que hi ha entitats, institucions o persones encarregades d’això, s’ha comprovat que no és la solució, és insuficient. Hem de colaborar tots com a valencians implicats, entregant hores de treball sense alegar atencions familiars o personals que tots tenim. Cal dedicar una part del nostre temps per a tornar a la nostra societat lo que hem heretat i devem deixar als nostres fills. Defendre Valéncia no solament és un deure sino també un honor.
Ha parlat de les ingerències externes des de la política catalanista i també d’agressions des de la pròpia casa. Explique-nos més sobre açò.
Hem segut i som objecte d’una agressió escandalosa. La dels polítics catalanistes es troba directament en les seues actuacions. Els valencians, polítics i no polítics, són els colaboracionistes que es donen sempre en situacions d’agressió o despulla. N´hi hagueren en la Batalla de Valéncia i seguixen havent-ne.
Davant està complexa i complicada situació, ¿quines ferramentes tenim com a poble valencià?
La llegítima defensa i la Llei, pero n’hi han moltes més. La primera és protestar sempre, una i una atra volta, davant qualsevol violació, mentira o distorsió que perjudique la nostra identitat i cultura. Hem de comentar-ho tot en els nostres familiars, amics i companyers de treball. No són poques les persones que desconeixen cóm colaborar. Poden informar-se anant a les institucions i associacions genuïnament valencianes com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, la Cardona Vives i tantes atres. A este respecte, recupere una cita de Julián San Valero Aparisi, figura extraordinària del valencianisme: “Si som lo que som, serem, si no som lo que som, mai serem”.
Havent deixat clar este punt, ¿quin reclam llances als valencianistes per a que assistixquen a la conferència de la semana que ve?
Eixe és el punt clau, perque eixe procés nos afecta com a valencians i espanyols. Precisament, perque eixes glòries que defenem nos exigixen defendre-les, perque corren perill de desaparéixer com a valencianes. Part d’elles són presentades com a catalanes, sense cap tipo de pudor. La realitat és que, lo que s’ataca i no es defén, es pert. És per això que no a soles n’hi ha prou en ser amant d’eixes glòries, sino també defensor.
Són tants anys, tantes lluites…¿és possible revertir esta injustícia?
Per supost, la colonisació catalanista es revertirà. Pero és fonamental posar tota la voluntat i l’esforç que siga possible. Res és debades i menys el resultat d’una lluita que encara serà llarga, pero la tenen perduda. Per ací han passat pobles i circumstàncies adverses, i ací estem i seguirem. Tenim la raó i la veritat està de la nostra part, lo que nos dona la força moral que nos manté fidels a la nostra terra i a nosatres mateixos.
Ha deixat clar que la força motriu del canvi està en el propi poble valencià. Pero, ¿quin paper juguen els governs?
Aixina és, fonamentalment depén de nosatres. Respecte als poders polítics, primerament el nostre govern autonòmic ha de complir en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Si no és aixina, ha de ser el poble valencià el que es moga, perque no es tracta d’una mera discussió llingüística, sino d’un procés que es va iniciar per la llengua, va seguir per la cultura i ara ya va a pel territori i la nostra pròpia identitat, és dir, la nostra desaparició com a poble en patrimoni històric i identitat pròpia i diferenciada entre els demés pobles d’Espanya, és dir, els “països catalans”.
Estem parlant per tant de la societat civil en peu per eixa mateixa levitat política.
Sí, la societat ha de lluitar si els polítics no complixen lo que han jurat defendre.
Moment d’inflexió. Nostra identitat valenciana colonisada per un catalanisme independentiste que s’està dessagnant en el pas del temps. ¿Qué serà del valencianisme en eixe canvi generacional?
És possible que l’independentisme estiga perdent poder d’influència, pero el major esforç nos correspon a nosatres. El valencianisme no mor, pero cal revivar-lo.
Per a arrematar, en la sinceritat per bandera, diga’m si la creació de la AVL va tindre alguna motivació sana.
Per a Valéncia cap. La seua raó existencial sempre ha segut i és actualment la de punta de llança en el procés de catalanisació de Valéncia.
El pròxim dia 7 de juny, divendres, a les 19:30 h i en la sèu de Lo Rat Penat, dins dels actes commemoratius del centenari del naiximent del poeta Anfós Ramon (1924-2014), celebrarem un acte d’homenage al gran poeta valencià. El programa el trobareu en l’enllaç de baix:
Lo Rat Penat, des de la seua fundació en 1878, sempre s’ha preocupat per les expressions de la cultura popular. A finals del sigle XIX ya premiava a les millors falles, i des de 1903 organisa i convoca el Concurs de Llibrets de Falla que potencia i promou la lliteratura festiva en llengua valenciana. En l’expedient de la UNESCO de declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, entre els aspectes de la festa a protegir, se fa menció expressa a la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este certamen.
Lo Rat Penat també organisava la concessió de premis als millors llibrets de les Fogueres de Sant Joan des dels anys trenta del sigle XX, una iniciativa que en 2017 se tornà a reprendre, concedint novament estos premis, que s’otorgaran valorant únicament el contingut tradicional del llibret, açò és, l’explicació i relació de lo que conté la foguera (o en el seu cas de la barraca), escrita en vers i en llengua valenciana, valorant-se la sàtira, l’humor, l’ingeni i la gràcia, a més de la rima i tècnica dels seus versos.
DATES DE PRESENTACIÓ
INSCRIPCIÓ
Podran participar totes les Associacions de Fogueres i Barraques que ho desigen, sempre que estiguen inscrites en el registre de la Federació de Les Fogueres de Sant Joan.
Els treballs en l’explicació i relació de lo que conté la foguera, hauran d’estar escrits en vers i en llengua valenciana. En primer lloc se presentaran en format A4 en word o pdf, en el nom de l’autor i en un lema, enviant-los per e-mail a la Secretaria de Lo Rat Penat, (secretaria@loratpenat.org), per a ser evaluats pels membres de jurat. En el mateix e-mail, que servirà d’inscripció, s’indicarà el nom de la Foguera o Barraca, nom del president, direcció, teléfon, persona de contacte o responsable del llibret, aixina com el nom i teléfon de l’autor dels versos del llibret.
La data per a la presentació dels treballs finalisarà el dia 7 de juny de 2024, a les 21:00 h.
Fins al dia 14 de juny de 2024, totes les fogueres inscrites hauran de presentar en la Secretaria de Lo Rat Penat, C/ Trinquet de Cavallers nº 9 de Valéncia (CP 46003), horari d’atenció de 17 a 21 h , Tel. 96 391 09 92, 1 eixemplar del llibret, imprés i tal com va a ser distribuït.
Se comprovarà en Lo Rat Penat, que els treballs presentats coincidixen en els que se van a divulgar en el llibret imprés, quedant automàticament descalificats tots aquells que sofrixquen modificacions, aixina com aquells que no hagueren aportat l’eixemplar del llibret editat. En tots els llibrets editats haurà de figurar expressament el nom de l’autor o autora, no sent admesos els llibrets anònims o firmats per l’Associació.
El jurat se reunirà en Lo Rat Penat el dia 17 de juny i emetrà el veredicte, el qual serà inapelable.
SECCIONS
Les Seccions a les que se podrà concórrer seran les següents:
GENERAL: Optaran al premi extraordinari “LO RAT PENAT”.
INFANTIL: En esta secció participaran els llibrets de les fogueretes infantils i optaran al premi extraordinari “LO RATET PENAT”.
CONCURS DE LLIBRETS DE FOGUERES 2024
ORGANISAT PER LO RAT PENAT
SECCIÓ GENERAL
Segon premi dotat en estandart
Tercer premi dotat en estandart
Quart premi dotat en estandart
Quint premi dotat en estandart
SECCIÓ INFANTIL
Primer premi dotat en estandart
Segon premi dotat en estandart
Tercer premi dotat en estandart
Quart premi dotat en estandart
Quint premi dotat en estandart
Igualment Lo Rat Penat concedirà un
estandart extraordinari
a la millor Foguera 2024
i a la millor Foguera Infantil 2024
========
Primer Premi de la Secció Especial:
Primer Premi de la Secció Primera:
Premis Secció ESPECIAL:
| Primer premi: | Estadart, Diploma i 1.000 € | FALLA MESTRE GOZALBO – COMTE D’ALTEA |
| Segon premi: | Estandart, Diploma i 750 € | JUNTA DE FESTES VERGE DELS DESAMPARATS DE PATRAIX |
| Tercer premi: | Estandart, Diploma i 500 € | FALLA REGNE DE VALÉNCIA – SANT VALER |
Premis Secció PRIMERA:
| Primer premi: | Estandart, Diploma i 700 € | FESTES EN HONOR DEL SANTÍSSIM CRIST DE NASARET |
| Segon premi: | Estandart, Diploma i 500 € | COMISSIÓ DE FESTES DE LA CREU DE MISLATA |
| Tercer premi: | Estandart, Diploma i 300 € | CLAVARIS DE SANT ROC DE BENICALAP |
NOTA:
Totes les Creus inscrites i plantades, que complixquen les BASES, rebran també, 200 € en concepte de subvenció per concursar.
El jurat, després de moltes deliberacions perque el nivell d’enguany ha segut sumament alt, ha decidit, per la seua calitat, mèrits i originalitat concedir una MENCIÓ HONORÍFICA a les Creus:
En la secció ESPECIAL:
En la secció PRIMERA:
Les Creus inscrites enguany en el Concurs han segut un total de 85.
Valéncia 3 de maig de 2024
================================
Lo Rat Penat, ORGANISA i CONVOCA, en la colaboració de l’Excm. Ajuntament de Valéncia i de l’Excma. Diputació de Valéncia el present Concurs de les Creus de Maig d’acort en les següents
BASES:
Podran concórrer ad ell qualsevol entitat cultural o comercial, Juntes de Festes, Comissions Falleres, Parròquies, Coleges, i també particulars que ho desigen, sempre i quan estiguen dins del terme municipal de Valéncia. L’inscripció deu fer-se per carta dirigida a la Secretaria de Lo Rat Penat, carrer Trinquet de Cavallers, 9, 46003 Valéncia, be per correu electrònic (e-mail: secretaria@loratpenat.org), correu postal o personalment (de 17 a 21 h.), fins a les 21 hores del dia 29 d’abril, dilluns, en el qual es tancarà el determini improrrogablement. En ella deu fer-se constar el punt del carrer o plaça en que s’alçarà la Creu, com també el nom del president, director o persona en cap que la represente, firmada i en el seu domicili i teléfon mòvil o persona de contacte a qui poder dirigir-se, i un correu electrònic si tingueren.
Les Creus, com és tradicional, han d’estar confeccionades en flor natural i fresca, si be podran usar-se com a complements ornamentals la flor seca, plantes, pedra rocosa, jocs d’aigua, llum o qualsevol atre efecte que ajude a la seua noblea en el seu conjunt, quedant descalificades, per tant, les fetes en paper de seda, plàstics o materials que imiten o substituïxquen a la flor, aixina com les que no estiguen instalades quan passe el Jurat, que serà a partir de les 08:30 hores del dia 3 de maig de 2024, divendres, festivitat de l’Invenció de la Santa Creu. El Jurat tindrà en conte per a la seua valoració la quantitat i qualitat de la flor, les rarees de les espècies vegetals i florals, la composició cromàtica, la simbologia, els elements i la flora autòctona, la presència d’aigua i l’allumenació, els elements estructurals, el disseny, l’innovació, l’originalitat i, en general, tots aquells detalls que ajuden a realçar l’image de la Santa Creu.
Des de Lo Rat Penat volem colaborar i ajudar als participants en esta bellíssima tradició per lo que cada Creu inscrita i plantada tindrà una aportació de 200 €.
Segons la seua estima, el Jurat otorgarà els següents guardons:
SECCIÓ ESPECIAL
Ad esta Secció podran participar els monuments florals que superen els 3 m d’alçària i / o un presupost igual o superior de 500 €
PREMIS
Primer Premi: Estandart, Diploma i 1.000 €
Segon Premi: “ “ 750 €
Tercer Premi: “ “ 500 €
SECCIÓ PRIMERA
Ad esta Secció podran participar els monuments florals que no superen els 3 m d’alçària i/o en un presupost inferior als 500 €.
Les creus inscrites en esta secció i que a juí del Jurat superen el presupost o alçària no tindran opció a premi.
PREMIS
Primer Premi: Estandart, Diploma i 700 €
Segon Premi: “ “ 500 €
Tercer Premi: “ “ 300 €
Totes les Creus inscrites i plantades en abdós seccións tindran una ajuda de 200 Euros.
Igualment totes les Creus inscrites i plantades en abdós seccións tindran Diploma de Lo Rat Penat.
Les Creus inscrites deuran de tindre, com a mínim, un valor igual o superior a la subvenció. Aquelles Creus que, pel seu tamany, exposició inadequada, tècnica i acabat deficient i mal estat del material vegetal-floral i que a juí del Jurat no reunixquen els mèrits suficients, seran descalificades, perdent el dret a premi i a l’ajuda.
El Jurat estarà compost per un membre de Lo Rat Penat i un assessor tècnic de l’Universitat.
El veredicte del Jurat, serà inapelable i se donarà a conéixer pels mijos de comunicació i en la web de Lo Rat Penat (www.loratpenat.org). L’entrega dels premis s’anunciarà prèviament. L’entrega dels premis s’anunciarà prèviament. En dit acte d’entrega de premis s’abonaran les ajudes a cada Creu inscrita, aixina com l’import dels premis, perdent el dret al cobrament les que no se personen eixe dia.
Lo Rat Penat prega, un any més, l’entrega de fotografies de les Creus (e-mail: secretaria@loratpenat.org) per a que en els seus archius se guarde memòria històrica de totes elles i els estudiosos puguen evaluar l’evolució de la festa.
Valéncia, abril de 2024