I així era vist pels valencians del sigle XVI que al fer l’edició del Aureum Opus, al peu del gravat a on apareix el rei com a cavaller anant a conquistar Valéncia, feren d’ell, en llatí, la següent descripció que ací traduïda:
Si no ho saps, yo soc aquell rei en Jaume, que me digueren el bo, que havent subjugat per les armes tres regnes de infidels, el de les Baleares primer, després el de Valéncia i finalment el de Múrcia, en ells dixe dos mil temples, que els moros denominen mesquites, convertits en iglésies de la fe catòlica i restiruïts al cult cristià, i a eixemple de Cayo César, en el meu propi càlam i teixí la meua història. (1)
Junt al retrat moral podríem afegir també la descripció física, i fem cas a la que el croniste Bernat Desclot, pròxim al rei feu del monarca en la seua Crònica. Diu aixina:
Aquest rei en Jacme d’Arago fo lo pus bell hom del mon; que ell era major que altre hom un palm, e era molt be format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara, e vermella, e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents, belles e blanques, que semblaven perles, e els ulls vairs, e bells cabells rossos, semblants de fil d’aur, e gran espatlles, e llong cors e delgat, e els brasses grossos e ben feits, e belles mans, e llongs dits, e les cuixes grosses, e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint causans. E fo molt ardit, e prous de ses armes, e forts, e valent, e llarg de donar, e agradable a tota la gent e molt misericordios; e hac tot son cor e tota sa volentat de guerrejar ab sarríns (Desclot, pàg. 421)
(1) Cf. L. Alanya, Aureum Opus Regalium Privilegiorum Civitatis et Regni Valentie, ed. Mª D. Cabanes, “Textos Medievales, 33”, Valéncia 1515/1972, pàg. 16
Transcrit de la conferència de clausura de la LVII edició dels Cursos de Llengua i Cultura valencianes de Lo Rat Penat (2009), “Jaume I, història i fantasia” de Maria dels Desamparats Cabanes Pecourt.