Per El mege del fege
L’estrenyiment se definix com defecar manco de tres voltes a la semana, coincidint en femta dura, escassa i tindre que fer esforç defecatori.
És un trastorn molt freqüent, que afecta al 12-20% de la població general i perjudica el benestar i la calitat de vida de millons de persones en el món.
Se recomana per a millorar l’estrenyiment consumir aliments en alt contengut en fibra soluble (fruita, verdura, hortalices, fruits secs, pa de centeno, llegums). No obstant, s’ha de saber que, en les persones en estrenyiment per trànsit colònic lent, la fibra pot produir distensió abdominal i flatulència, per lo que es recomana no abusar d’esta mida si se produïxen estos síntomes.
La fibra aumenta el volum de la femta, la freqüència de les deposicions i reduïx el temps de trànsit intestinal. Per lo general, la fibra consumida deu tindre una proporció de 3:1 entre fibra insoluble i soluble.
La fibra insoluble se troba fonamentalment en la coberta externa dels grans de cereal, coneguda com a segó. Per això esta fibra insoluble se troba en els cereals integrals, llegums, fruits secs i fruites en pell.
Podem trobar fibra insoluble en:
- Cereals: avena (sobre tot segó d’avena) i ordi
- Llegums: pésols, fesols blancs
- Poma, sense pell
- Plàtano madur
- Nyispros, sense pell
- Suplements de Psyllium (Plantago ovata) o de metilcelulosa
Se recomana també beure bona cosa de líquits per a complementar els efectes de la fibra. Pot ser aigua, pero també camamirla, tila o menta, o caldos sense greix. Deu insistir-se més en els líquits coincidint en les menjades principals per a que la fibra insoluble que conté la dieta absorbixca aigua com una esponja i aumente el volum del pilot fecal.
També és molt important, tant per a l’estrenyiment com per a la salut cardiovascular i síquica, fer eixercici moderat, adaptat a les condicions de cada u.
Una mida important és tindre horaris regulars per a la defecació, com, per eixemple, a primera hora del matí o en haver menjat. També se recomana evitar resistir-se al desig de defecar. S’ha comprovat que la reiteració en no fer cas al desig defecatori acaba suprimint el reflex gastrocòlic i favorint l’estrenyiment.
En persones en lesions obstructives del tubo digestiu, impactació fecal o megacòlon se contraindica aumentar l’aportació de fibra.
S’han d’usar laxants només a una mala i sempre baix la supervisió del mege habitual.
Mits i veritats
Mits sobre aliments que milloren l’estrenyiment:
- Oli d’oliva en dejú: no hi han estudis que avalen la seua eficàcia. Té calories, pero és un producte sà. Cap problema en usar-lo.
- Prunes, naturals o pansides: és fruita. Molt sana. Hi han estudis que demostren la seua eficàcia.
- Aigua en dejú: l’aigua disminuïx la consistència de la femta. No hauria d’influir que fora a primera hora del dia o més tart. Lo millor seria prendre’n junt en els aliments en fibra o en un moment pròxim a la ingesta.
¿Són bons tots els productes naturals?
No. Els laxants a base de senet (Cassia obovata), zenines o clasca sagrada (Frangula purshiana), no deuen usar-se de manera permanent.
¿Els medicaments poden causar estrenyiment?
Sí, molts fàrmacs poden provocar estrenyiment. Per eixemple, els antiinflamatoris, fàrmacs per al dolor, com la codeïna; antidepressius; ferro; diurètics, fàrmacs per a l’ansietat…
¿L’estrenyiment pot causar atres malalties?
Sí. L’estrenyiment prolongat pot provocar malalties, com ara hemorroides, fissures anals, prolapse rectal (dit també posterol). Ademés és un factor de risc (i un possible síntoma) del càncer de còlon.