Per El mege del fege
La malaltia de Crohn és una patologia intestinal crònica de causa no totalment clarificada. Afecta a qualsevol tram del tracte digestiu, des de la boca a l’ano. No obstant, la zona a que més afecta és a la regió ileocecal: íleo (part final del budell prim) i cego (part final del còlon, el budell gros).
Esta afecció altera el sistema digestiu, pero també pot alterar unes atres parts del cos: pell, boca, ulls…, que és lo que se coneix com a manifestacions extraintestinals.
Afecta a totes les capes de la paret intestinal; és dir, a tota la grossària del budell, lo que pot condicionar l’aparició de estretament de l’intestí, que se coneix com a estenosis, i inclús a voltes, tancament complet del pas, que se coneix com a oclusió intestinal.
CAUSA DE LA MALALTIA DE CROHN
L’orige és una resposta inadequada del sistema immune contra el propi organisme. L’inici d’esta alteració immune encara és desconegut, pero estan involucrats factors genètics i ambientals:
- Tabac, que favorix la malaltia.
- Antibiòtics.
- Anticonceptius orals.
- Antiinflamatoris.
- Flora intestinal.
El resultat final és que les cèlules immunitàries reconeixen les bactèries habituals del budell com a estranyes, desenrollant una resposta inflamatòria contra elles que, mantenguda, provoca la malaltia.
¿ÉS HEREDITÀRIA?
Com que és una patologia en alteracions genètiques, estes se poden transmetre als descendents. És relativament freqüent que determinades races o famílies tinguen una major provabilitat de tindre-la. Pero no se considera una malaltia hereditària com a tal, ya que influïxen molts factors externs.
Ademés, són molts gens els que estan involucrats, per lo que la provabilitat d’herència directa és molt reduïda: els familiars de primer grau (fills, pares o germans) tenen un risc de patir-la d’un 5% si un dels dos progenitors patix la malaltia. Si són els dos progenitors, el risc aumenta a un 20%. Si són familiars de segon grau el risc és molt menor.
SÍNTOMES DE LA MALALTIA
Esta patologia és crònica, alternant periodos d’activitat (brots) i periodos de remissió o inactivitat. Els síntomes són:
- Diarrea: u dels síntomes més freqüents. Està definida per més de tres deposicions diàries, més molles de lo habitual.
- Dolor abdominal: també molt freqüent. Lo més habitual en la part dreta baixa de l’abdomen, pero com que la malaltia afecta a qualsevol part de l’aparat digestiu, pot donar-se en tot l’abdomen.
- Rectorràgia o hemorràgia rectal.
- Febra: en els periodos de brot.
- Anèmia: que se manifesta en malestar general, cansament, fatiga, irritabilitat i color pàlit de la pell.
- Pèrdua de pes: per la diarrea, pel procés inflamatori…
- Retart en el creiximent i la maduració sexual en els chiquets.
- Síntomes perianals: fissures, fístoles o abscessos de pus. Les molèsties són mal d’ano, sanc en la femta, febra…
- També poden donar-se alteracions d’unes atres parts de l’organisme: pell, ulls, articulacions i fege.
¿QUÉ HE DE MENJAR?
Si estic en un periodo d’inactivitat de la patologia, només he d’evitar el tabac, els antiinflamatoris i alcohol en grans cantitats.
¿QUÉ HE DE MENJAR SI ESTIC EN BROT?
- Cinc menjades al dia, no molta cantitat, espai i relaixat.
- Beure molta cantitat de líquits. Evitar alcohol i cafeïna.
- Llimitar el consum d’aliments rics en fibra: fruita, verdura, cereals, productes integrals…
- Consumir cereals de fàcil digestió i evitar productes de pasticeria que tinguen llavors o fruits secs.
- Evitar l’excés de greixos.
- Mantindre l’aportació de proteïnes i calories: carn, peix, ous, yogurts…
- Millor cuinar al vapor o torrat, que fregit.
TRACTAMENTS
El tractament és molt divers, segons l’activitat de la malaltia, l’edat del pacient, si és fumador, les cirugies prèvies, etc.
En pacients en poca activitat de la patologia, confirmat en ecografia, analítiques i/o colonoscòpia, se pot deixar sense tractament i observar evolució.
En casos en activitat moderada, se poden usar cicles de corticoides, salicilats o immunosupressors.
Quan hi ha un brot greu o afectació important en les proves, se poden usar fàrmacs biològics, que són medicacions complexes que tallen l’inflamació i se deixen de manera contínua uns quants anys.
Tota la malaltia de Crohn, pero especialment el tractament, és complex, i s’ha d’invidualisar, i comentar en un mege d’aparat digestiu, especialisat en malaltia inflamatòria intestinal.