Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 6)

Quan tatuar era un treball d'artesania (Capítul 6)

Per Edu Vanacloig

Hui toca parlar del grip.

El grip és eixa peça que servix de mànec per a agarrar la màquina pero al mateix temps servix per a que passe per dins l’agulla i utilisar-la com si fora un bolígraf.

Devem entendre que igual que les màquines han anat canviant en el pas dels anys el grip també ha tengut la seua evolució. A lo primer l’estàndart era un grip d’acer inoxidable en un diàmetro prou fi, normalment els vint milímetros era la mida més usada, ya que la creència era que contra més fi més fàcil d’agarrar i menor pes per a treballar.

Encara que raó llògica no li’n faltava, l’experiència nos ha demostrat que no ho era tant perque com que és tan fi acaba provocant mal de mà i de tendons, ya qye obliga, per la construcció mateixa, a tindre la mà tancada i fent prou força per a compensar el pes de les màquines tradicionals de bobines que pesen molt.

A poc a poc se donaren conte de que si aumentes el diàmetro i el pes, compenses el centre de gravetat a la mà, i aixina necessites fer manco força per al contrapés, i per lo tant se cansa manco la mà.

Com que cada persona som d’una manera i no a tots nos servix el mateix tipo de grip en pes, forma i tamany, els fabricants escomençaren a crear multitut de varietats.

Existixen tants tipos de grips com estreles hi ha en lo cel. Hi han grips fins, grossos, texturisats, en ralles, acabats en punta o redonencs, i un llarc etcétera que no acabaríem mai. També el material de construcció varia; alumini, plàstic, acer, silicona, i un atre llarc etcétera del que profundisarem més en est artícul.

Per a escomençar a diferenciar-los entendrem que hi han grips per al sistema tradicional d’agulla i grips per al cartuig d’agulla, que és el més utilisat hui en dia.

El grip per a l’agulla tradicional, independentment de la forma i material del que estiga fabricat l’agarrador, sempre ha de tindre un tubo en la part de dalt en una mida estàndart, que normalment de 8 mm, per a que encaixe en la varietat de tancadors de les màquines.

Despuix el tip tindrà una forma determinada depenent de per a quin tipo d’agulla siga eixe grip, és dir: per a agulles RL, RS, Magnum, etc. Tal com vos estic dient que hi ha multitut de combinacions, podem trobar que tant el tip com el tubo posterior van en una sola peça, que entra per dins del grip apretant-se en un clau de rosca per a que no es solte o el tubo posterior i el tip en dos peces distintes. En acabant, vindrien els materials, si s’usa d’acer inoxidable cal esterilisar-lo, pero també hi han opcions de posar un tip en el tubo posterior tot en una peça rebujable de plàstic que ve en envasos esterilisats, d’esta manera solament tindries que cobrir l’agarrador del grip per a protegir-lo per a que no es contamine i eixe tip, en acabar, se tiraria, puix seria d’un sol us.

També es fabricaren grips sancers, en una peça: tubo posterior i tip, i el grip complet de plàstic rebujable d’un sol us esterilisat. Estos grips que venien esterilisats també es comercialisaren directament en l’agulla dins, els compraves en paquets de X cantitat directament ya en el grip en l’agulla incorporada, d’esta manera obries el paquet, treballaves i el rebujaves en acabant.

Grip tipo rosca Cheyenne i en tubo estàndart
Grip tipo rosca Cheyenne i en tubo estàndart

L’atre sistema de grips és el que es fabrica per a cartuchos, ací tenim dos versions; els grips en rosca tipo Cheyenne i els grips que tenen el tubo de 8 mm estàndart per a tot tipo de màquines. Al final, el més utilisat és el de tipo Cheyenne, perque crearen adaptadors que anaven a la brida de la màquina en el tubo en una rosca, d’esta manera podies utilisar els grips de les màquines Cheyenne i més tart tota la série de marques que imitaren o crearen els seus propis grips compatibles en les màquines Cheyenne en eixos adaptadors podies usar-los per a tot tipo de màquines.

La diferència d’estos grips en els de les màquines tradicionals, independentment del seu agarrador, és el tipo. Estos no duen tip, sino que tenen un forat en la part baixa de forma cònica per a que encaixe l’agulla, i donant-li mija volta crea una pressió que es manté subjecta.

Per ad este tipo de grips també crearen multitut de formes, tamanys, diàmetros i materials, encara que en estos s’utilisaren materials més llaugers ya que la majoria de màquines que escomençaven a usar este sistema eren més llaugeres i no tenia trellat crear un grip molt pesat d’acer que t’estaria incomodant i no donant-te el benefici que et donarien per al contrapés en les atres màquines. També se fabricaren per als dos tipos de grips, els tradicionals i els de màquines de cartuchos, unes fundes de silicona que engrossaven el tamany, d’esta manera tu podies tindre un grip fi, per eixemple de 20 mm, i posar-li eixa funda de silicona i aumentar-lo a 30 o 35 mm depenent de la gruixa que et siga més cómoda de treballar, pero sense aumentar tant el pes.

Encara que com dic, hi han milers de combinacions de tot tipo, cada volta es tendix a utilisar màquines de tipo Pen en les que canvia completament la funció del grip, ya que no existix com a tal, és la mateixa màquina que té per la seua construcció una forma d’agarrador com el grip pero el seu cos sancer és el mateix chassis.

Encara que d’açò ya parlarem un atre dia.