Per Emilio Alonso
La loteria sol associar-se a ilusió, superstició i ensomis de riquea. Pero, darrere de molts premis, també hi ha històries manco conegudes: disputes, denúncies, fraus i inclús dilemes familiars que acaben en els tribunals. El recent cas de la grossa de Villamanín és un eixemple clar.
Un dècim de loteria, o una participació, és un document al portador: qui té el billet és l’amo llegítim, i per a cobrar-lo solament té que presentar-lo. Pero les coses no sempre són tan fàcils com pareixen: ¿qué passa si és un dècim perdut o, pijor encara, furtat? ¿o si està deteriorat? ¿o si està compartit en un grup d’amics i el posseïdor se nega a repartir el premi?
El dècim llavat
Si alguna volta descobrixes que en la bojaca del pantaló acabant de llavar hi ha un dècim que en acabant resulta premiat, no hi ha cap problema: cal dur-lo a l’administració a on se comprà, que remetrà el dècim deteriorat a Loteries i Apostes de l’Estat per a determinar si és vàlit o no. Si està molt fet malbé, serà la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre la que dictaminarà.
El dècim compartit
El cas anterior és fàcil de solucionar. No és tan senzill quan un grup de persones compartixen un dècim premiat, i qui té el dècim se nega a repartir el premi, qüestió que ha aplegat als tribunals en més ocasions de lo que u puga pensar. El punt de partida per a solucionar este cas és el ya mencionat: el posseïdor és l’amo. A partir d’ahí, qui pretenga tindre algun dret sobre el premi, tindrà que demostrar-ho. Qualsevol prova admissible en dret servirà, pero ¡conte!: en dret civil la prova reina és la documental, no tant la testifical. Els juges no solen exigir contractes formals, que rarament existixen, sino indicis sòlits: mensages de whatsap, pagaments previs, costums repetides durant anys… En més d’una ocasió, un simple “com sempre, juguem tots” en un mensage ha sigut suficient per a repartir un premi millonari… i per a trencar amistats de décades.
En qualsevol cas, una lliçó important és seguir el proverbi llatí: “Verba volant, scipta manent” (equivalent a “No queda lo dit sino lo escrit”), i també el consell castiç: “No et fies ni de ton pare”. Quan se compartix un número de loteria deu quedar, d’alguna forma, constància escrita i firmada de les persones que juguen i la proporció en que participen, en una còpia per a cada u.
El dècim perdut
El cas del dècim perdut és més complex. Pero, encara que a primera vista parega que no hi ha res a fer, no tot està tan perdut. El Tribunal Suprem ha admés que, quan està acreditada l’adquisició del dècim premiat, si s’ha perdut i ningú ha percebut l’import del premi dins del temps senyalat per ad això, procedix l’abonament a pesar de la falta de presentació física del billet agraciat.
Loteries i Apostes de l’Estat aconsella que, si perdem un dècim de loteria, és recomanable presentar denúncia en comissaria. Si més tart el dècim resultara premiat, el comprador pot acodir al jujat en la denúncia per a que s’inicie el procés corresponent, sempre, clar està, que puga provar l’adquisició i demés extrems indicats.
El dècim trobat
¿I si trobem un dècim perdut que resulta premiat? Pot paréixer un colp de sòrt, pero no ho és: intentar cobrar-lo pot constituir un delicte d’apropiació indeguda. Dependrà de si el propietari ha segut diligent i presentà la corresponent denúncia quan pergué el dècim. Alguns premis han quedat bloquejats durant anys mentres s’investigava quí era el verdader amo.
El dècim “divorciat”
¿Qué ocorre quan toca la loteria en mitat d’un procés de divorç? En matrimonis baix règim de bens de guany, els juges solen ser clars: el premi és d’abdós, encara que el dècim fora comprat solament per un dels cònjuges. En parelles de fet, la resposta depén de les proves: economia compartida, intenció quan se comprà la bolleta, acorts previs… Ya veus, en alguns casos la loteria no solament no arregla la relació, sino que la fa definitivament impossible.
Conclusió: la sòrt no està fòra de la llei
La loteria es basa en la sòrt, pero les seues conseqüències no. Cada dècim implica propietat, acorts, responsabilitats i, a voltes, conflictes molt humans: codícia, confiança trencada, recorts borrosos d’una promesa… Per això, quan la sòrt somriu, convé recordar que la justícia sempre està mirant. I que, en ocasions, el premi no és solament els diners… sino mantindre les relacions familiars o d’amistat, i no acabar davant un juge.