Inici › Bolletí Cursos › Llistat de Art

Art

¿T’acabes de fer un pírcing i no saps cóm curar-te’l?

Publicat el per
¿T'acabes de fer un pírcing i no saps cóm curar-te’l?

Per Edu Vanacloig

Si has anat a un bon professional, deuria d’haver-te explicat cóm curar-te’l, pero per si este no és el teu cas, hui te contaré lo que li recomane yo als meus clients.

Escomençarem fent un poc d’història i desmontant mits.

¿Tinc que pegar-li voltes al pírcing per a que no se me quede apegat?

La resposta és prou senzilla; rotundament no.

L’orige d’esta creència es remonta a molts anys arrere, abans que els pírcings, tal com els coneixem hui en dia, es feren populars; és dir, quan només se feen forats en els peçons de les orelles. El meu primer pírcing, a que abans li díem orellal, me’l feu ma yaya quan yo tenia tretze anys (ya fa trenta anys d’això). De primer, enfilà una agulla en un fil de seda; en acabant, netejà en un cotompel chopat en alcohol tant l’agulla com el peçó; a continuació, el traspassà punchant-lo al mig i, finalment, me deixà el fil nugat com si fora un cercolet.

¡Este és el fil al que s’havia de pegar voltes a poc espai per a que no es quedara apegat!

La creència es feu popular i hui en dia tot lo món es pensa que s’ha de fer. Ademés, era lo que recomanaven les farmàcies quan te feen un orellal en la pistola. La falta de formació en el tema de les persones que duyen a terme l’operació propicià que encara s’estenguera més la recomanació d’eixa mala costum. Per cert, la pistola per a fer un pírcing està totalment prohibida per sanitat en qualsevol part del cos, llevat del que es fa en el peçó, que es manté per tradició únicament i exclusiva. Açò ací, en Lo Regne de Valéncia, perque tenim una normativa obsoleta, pero hi han comunitats que l’han prohibida totalment perque, encara que pareix manco perillosa, la realitat és que forada esgarrant per pressió, fet que provoca més traumatisme que si es foradara en l’agulla, puix la perforació és més neta i no s’inflama tant. Per no entrar en les condicions higienicosanitàries dels llocs a on te fan el pírcing en la pistola, perque, per més que siga una farmàcia, no poden fer-te’l assentat en una cadira davant de tots. El local té que reunir uns requisits mínims com mana la llegislació, pero, parlarem d’este tema un atre dia en deteniment.

Per desgràcia, hi han molts llocs en els que et fan el pírcing en la pistola allà a on càpia per a posar-te una peça gens apropiada que, en el major part dels casos, acaba donant problemes i ferides perque es clava la femella que porta en la pell.

Recorda sempre anar a un bon professional, en un local autorisat, puix bo i barat s’han barallat.

Pistola vs agulla
Pistola vs agulla

Ara passem a explicar la curació. Hi han moltes maneres d’obtindre el mateix resultat, per això cada pircier té la seua manera particular d’explicar-ho, despuix de vint anys d’experiència en la professió estes són les pautes que yo aconselle seguir:

  • Lo primer que haveu de fer és no tocar-vos-el en les mans brutes; recordeu: les mans sempre estan brutes, només quan nos les llavem podrem manipular-lo sense risc.

Que no vos diguen que teniu que pegar-li voltes perque, com ya havem dit adés, no és necessari, puix l’acer no és porós i no s’apegarà. Lo únic que vos pot passar és que se vos infecte per toquejar-lo massa pronte.

  • Aixina que, ya sabeu, tres voltes al dia: desdejuni, dinar i sopar, llaveu-vos be les mans i, en acabant, el pírcing; de primer, en sèrum fisiològic i en acabant en clorhexidina.

Convé aclarir que, si la zona està molt bruta, és aconsellable llavar-la be, de primer, en sabó neutre i, en acabant, eixugar-lo.

  • Si el pírcing és en el llavi s’haurà de curar per fòra com acabem de dir i per dins com en la llengua que anem a explicar a continuació.
  • Si el pírcing és en la llengua no podem curar la ferida aixina, s’ha de fer en un colutori bucal.

Un truc és agarrar una botelleta d’aigua chicotiua i abocar-la per a fer la mescla en el colutori, 50% d’abdós components aproximadament. En esta mescla s’ha de glopejar despuix de cada menjada i despuix de fumar (encara que millor seria no fumar).

Els menjars calents i picants propicien l’inflamació, lo mateix que el tabac i l’alcohol, aixina que es recomana evitar-los en la mida de lo possible i priorisar els menjars frets o gelats, que desinflamen.

La llengua no sol infectar-se, pero és la que més perill d’inflamació presenta, aixina que cal anar en molt de conte que això no aplegue a passar.

  • Hi han alguns pírcings que requerixen unes atencions especials, com els genitals. En estos casos se té que llavar en aigua i sabó íntim i, en acabant, posar-los betadine vaginal, ya que irrita manco les mucoses. Cal parar molta atenció i al mínim dubte posar-se en contacte en el teu pircier.
  • En la curació dels pírcings, nos enfrontem a dos enemics. El primer és l’inflamació, i l’atre és l’infecció.
  • Per a l’inflamació lo primer és dur una peça en el tamany apropiat per a que, en cas d’una chicoteta inflamació, el teixit no ocupe tota la barreta i les boletes es claven en la pell perque, si fora aixina, entraríem en un rogle viciós: les boles s’han clavat en la pell perque s’ha inflamat i l’inflamació no baixa perque les boles estan clavades i han fet una ferida que provoca inflamació. Quan tenim este problema, cal posar remei urgent i, si persistix, se tindrà que llevar el pírcing per a evitar lesions majors.

El gèl sol anar be per a baixar l’inflamació en la majoria dels casos i, si s’ha de recórrer a prendre medicaments, haurà d’estimar-ho el mege.

Sempre s’ha de posar en coneiximent, en primera instància, del teu pircier i, en acabant, si fora necessari, anar al mege.

  • Devem parar molta atenció als síntomes per a evitar que s’infecte, puix un dels més comuns és l’enrogiment. Si veem que per l’entorn del trau s’escomença a fer com un marc rojós, això vol dir que està infectant-se i cal evitar-ho tan pronte com siga possible.

Aplegats al punt en que ya hi ha infecció, se té que canviar la pauta i posar una crema antibiòtica. El pircier pot aconsellar-ne una, pero lo més convenient és anar al mege i fer les coses com toca, la salut abans que l’estètica.

  • Sempre que tingau algun tipo de dubte deveu consultar-li-ho al vostre pircier, puix és preferible preguntar i que no siga res, que no que, en acabant, siga tart i eixe pírcing se complique.

Si heu seguit totes estes pautes i tot ha anat com deu anar, en un més, si fa no fa, el vostre pírcing estarà curat per a fruir d’ell.

¿T’acabes de fer un tatuage i no saps cóm curar-te’l?

Publicat el per
¿T'acabes de fer un tatuage i no saps cóm curar-te'l?

Per Edu Vanacloig

Si has anat a un bon professional, deuria d’haver-te explicat com curar-te’l, pero per si este no és el teu cas, hui et contaré lo que li recomane yo als meus clients.
Lo primer que haveu d’entendre és que per desgràcia no n’hi ha prou en triar a soles un bon professional, ya que lluir un bon tatuage depén en un 50% de la mà del tatuador i un atre 50%, de cóm se l’ha curat el client.

Pots anar al millor tatuador del món i fer-te el millor tatuage, que, si no te’l cures apropiadament, eixe tatuage es vorà molt malament.

Hi han moltes formes d’obtindre el mateix resultat, per això cada tatuador tenim la nostra manera particular d’explicar-ho, despuix de vint anys d’experiència en la professió estes són les pautes que yo aconselle seguir:

  • Si te lleves la costra, encara que siga sense voler, es desprendrà la capa de pell a on quedarà fixada la tinta i es voran fallos; és dir, quedaran els típics rodals blancs en les zones que deurien d’estar saturades de color, o llínees parcialment borrades.
  • Per a evitar llevar-se la costra, lo que devem d’intentar és que no ixca, o que ixca lo més fina possible. La sanc que supura i la tinta sobrant, quan se sequen, formen la costra. Tapant el tatuage en un film, lo que conseguim és que la pell sue i tot lo que ha supurat no es seque i es quede com una bava viscosa per a poder retirar-la fàcilment llavant-la en aigua i sabó. Convé insistir suaument en la mà ensabonant-lo i aclarint-lo en aigua vàries voltes sense por, que no es va a borrar el tatuage. Tot lo que estiga una miqueta sec, reblanint-ho baix l’aixeta, es desfà i se’n va.
Eixemple de tatuage mal curat pel client
Eixemple de tatuage mal curat pel client
  • El film cal dur-lo 24 hores, pero canviant-lo tres voltes al dia: desdejuni, dinar i sopar, cada volta que canviem el film s’ha de llavar be com acabe d’explicar adés.
  • Durant les primeres 24 hores no cal posar crema, solament el film i que vaja supurant. Una vegada passades les primeres 24 hores el protocol a seguir serà: desdejuni, dinar i sopar, llavar-lo, eixugar-lo i posar-li molt poqueta pomada.
  • Un tatuage ben curat, se pela com quan nos cremem del sol, en pelletes molt finiues. Si ix costra grossa és perque alguna cosa no has fet be. Provablement, no s’ha llavat com pertoca i s’ha acumulat, encara que açò no vol dir que ya se t’haja llançat a perdre el tatuage, pero tens moltes més provabilitats de que, sense voler, te roces eixa costra grossa i l’arranques, raó per la qual és precís tindre molt en conte el tipo de roba o els accessoris que nos posem. Si, per eixemple, t’has fet un tatuage en la monyica, has d’evitar dur rellonges o polseres i, en determinades zones, roba que et puga roçar i es faça malbé el tatuage.
  • En la curació del tatuage, nos enfrontem a dos enemics. El primer són les rascades que poden fer que t’arranques la costra, com ya hem explicat més amunt, i l’atre és l’infecció. El principal motiu pel que un tatuage s’infecta és per llavar-lo molt o per un excés d’hidratació per posar-li massa crema.
  • Posar massa crema és casi pijor que no posar-ne, puix un excés de crema reblanix la ferida i nos pot provocar una infecció.
  • Un truc per a evitar posar-te’n molta és mirar el rellonge i deixar-la aproximadament mija hora, si passat eixe temps encara hi ha crema està perjudicant més que beneficiant, aixina que agarrarem paper de cuina i a colpets sense refregar retirarem l’excés. La crema és per a nutrir la pell i favorir la cicatrisació, pero si posem massa retarda la cicatrisació i correm el risc tal com hem explicat de que el tatuage acabe infectat.
  • Devem de parar molta atenció als síntomes per a evitar que aplegue a passar, puix un dels més comuns és l’enrogiment al rededor de les llínees. Si veem que per tot el perímetro del tatuage s’escomença a fer com un marc rojós, això vol dir que la pell s’està fent massa molla i cal posar remei.
  • No totes les cremes són bones per a curar-se un tatuage, pero hui en dia, en el mercat, n’hi han moltíssimes de bones, aixina que pregunteu-li al vostre tatuador i ell vos recomanarà la que crega més convenient.
  • Sempre que tingau algun tipo de dubte deveu de consultar-li-ho al vostre tatuador, és preferible preguntar i que no siga res a que, en acabant, siga tart i eixe tatuage estiga danyat. Si heu seguit totes estes pautes i tot ha anat com deu d’anar en, aproximadament una semana o dèu dies, el vostre tatuage estarà curat, encara que tardaran unes semanes en recuperar-se be la pell, pero ya estareu fòra de perill per a fruir del vostre tatuage.

Si heu seguit totes estes pautes i tot ha anat com deu d’anar en, aproximadament una semana o dèu dies, el vostre tatuage estarà curat, encara que tardaran unes semanes en recuperar-se be la pell, pero ya estareu fòra de perill per a fruir del vostre tatuage.