Passejant Valéncia, el barri del Botànic

Passejant Valéncia, el barri del Botànic

Per Amparo Soriano Doménech

Pechina esculpida en pedra
Pechina esculpida en pedra

Passejar pel barri del Botànic, entre l’avenguda Ferran el Catòlic, passeig de la Pechina, Guillem de Castro i el principi del carrer Àngel Guimerà.

El nom li ve pel Jardí Botànic, de l’Universitat Politècnica de Valéncia.

Un barri construït al rededor de l’antic hort de Tramoyeres,  que se podia regar a manta tradicional per la séquia de Rovella.

Conjunt de palmeres
Conjunt de palmeres

En el Jardí, l’entrada la tenim en el carrer de Quart, podrem trobar-nos en hivernàculs, per a les plantes exòtiques, també un umbràcul, una sala d’exposicions, les oficines i l’aulari, Caseta dels jardiners i servicis.

Umbràcul
Umbràcul

Contemplar una de les palmeres més grans que podem trobar-nos en un jardí botànic; en el mes de maig, pots acostar-te a l’exposició d’orquídees que casi tots els anys fan.

Orquídees zygopetalum
Orquídees zygopetalum
Orquídea Tigre
Orquídea Tigre
Orquídea Beallara
Orquídea Beallara
Orquídea Paphiopedilum
Orquídea Paphiopedilum

El jardí, te part d’horta tradicional valenciana i també  zona de cactus, de palmeres, pins, garroferes i oliveres. Fonts i escultures adornen el maravellós jardí.

Horta de tomates, pimentons
Horta de tomates, pimentons
Cadira de la sogra en flor
Cadira de la sogra en flor
Figuera jove
Figuera jove
Figa palera
Figa palera

Endur-te un llibre o música en els caixcos i relaixar-te per bon espai.

Frontera de la parròquia de San Miquel i Sant Sebastià
Frontera de la parròquia de San Miquel i Sant Sebastià

Eixint del Botànic nos trobem la parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià, construïda en 1726 d’estil barroc valencià. Cal destacar els murals de taulellets pintats en cada u dels altars laterals i les parets de la nau central.

Laterals de les capelles de la parròquia
Laterals de les capelles de la parròquia
Laterals de les capelles de la parròquia
Laterals de les capelles de la parròquia

Molt prop, entre el Botànic i el colege de Jesuïtes, nos trobem per a remodelar l’alqueria de Gaspar Bono.

Frontera de l’alqueria Gaspar Bono
Frontera de l’alqueria Gaspar Bono
Mercat municipal Rojas Clemente
Mercat municipal Rojas Clemente

En este barri tenim també un mercat municipal, el de Rojas Clemente, a on podrem fer-nos un almorzaret a mitan matí en la seua plaça, per a tornar per Guillem de Castro cara al passeig de la Pechina, a on a mà esquerra tenim  primer el centre de salut del barri, l’institut Cervantes, l’antic colege de chiquets i chiquetes,  l’antic convent del Corpus Cristi dels Carmelites, d’estil barroc, i també l’asil de Sant Joan Batiste, hui l’universitat europea, d’estil neoclàssic. Tenen importància en est edifici els mosaics de Nolla.

Institut Cervantes, antigament secció chiquets/chiquetes
Institut Cervantes, antigament secció chiquets/chiquetes
Antic asil Sant Joan Batiste hui Universitat Europea
Antic asil Sant Joan Batiste hui Universitat Europea

Al costat d’ell, per la banda de darrere, al principi del passeig de la Pechina, nos trobem en la fundació Sant Joan Batiste, a on les filles de la caritat continuen dirigint este proyecte d’acollida de chiquets i adolescents, i més avant, en el mateix passeig, se troba una atra organisació benèfica, l’Associació Valenciana de Caritat, la ONG del poble valencià, més coneguda com Casa Caritat.

També nos trobarem en una de les poques empreses dedicades al metal que queden dins de la ciutat.

I  baixant la rampa al riu podrem trobar-nos en la Pechina esculpida en pedra, d’ahí li ve el nom al passeig de la Pechina.

Exterior colege Jesuïtes i interior
Exterior colege Jesuïtes i interior
Exterior colege Jesuïtes i interior
Exterior colege Jesuïtes i interior

En Ferran el Catòlic tenim el colege dels Jesuïtes i el futur hort de Trini Simó en construcció a hores d’ara. I el jardí de Les Hespérides.

Pocs edificis tenim en este barri que siguen emblemàtics a banda dels nomenats. Només algun d’estil moderniste, puix casi tot el barri eren casetes i horts del sigle XV, que a poc a poc anaren transformant-se en noves vivendes de tres a deu altures.