Per Jorge García Higuera
Enguany, 2025, és la quarta volta en l’història recent que no s’ha pogut celebrar la Provessó Cívica del Nou d’Octubre, esta volta a causa del mal orage, les pluges i les condicions meteorològiques adverses.
Des de finals de setembre, la Comunitat Valenciana ha segut visitada per dos fenòmens meteorològics adversos: les recialles de l’huracà Gabrielle —el qual, convertit en borrasca en aplegar al nostre regne, provocà una alerta roja de pluges i obligà a suspendre classes llectives escolars i feu que moltes empreses tingueren que posar en marcha una atra volta els mecanismes de teletreball dels seus empleats— i, posteriorment, la que s’ha conegut com a dana Alice —que ha obligat estos dies a suspendre les celebracions de la Processó Cívica del Nou d’Octubre i tots els actes institucionals tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament de Valéncia— provocà una alerta taronja.
Passats els dies senyalats, podem vore cóm ha quallat en la ciutadania una por inconfessable mai vista en les generacions anteriors a les pluges per lo ocorregut durant l’any passat en la crisis de la riuada que assolà la província de Valéncia i tots els seus pobles de l’Horta Sur, per l’incompetència d’un president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no avisà i no posà en marcha com tocava el sistema ES-Alert que té com a finalitat previndre este tipo d’emergències i avisar en temps a la població de que es pot produir una catàstrofe, pecant de conducta errònea i, per si fora poc, també la mala fe, traïció i conducta presuntament delictiva i dolosa d’un president del Govern, Pedro Sánchez, qui declarà aquells dies la famosa frase: “Si volen ajuda, que la demanen”, mostrant a tots els espanyols la seua mala consciència, no posant en marcha els mecanismes de la Llei del sistema nacional de protecció civil, que establix que quan sobrepasse l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma el dit fenomen meteorològic, o siga una catàstrofe de tal magnitut, que requerixca una atenció d’interés nacional (art. 28.3), el Govern està obligat a declarar l’emergència d’interés nacional i assumir les competències que, en un cas ordinari, corresponen a les comunitats autònomes.
Ací tot és tirar-li la culpa al canvi climàtic i, despuix, no fer absolutament res, puix tenim que, passat un any, no s’ha eixecutat cap obra d’infraestructura en el barranc del Poyo per a canalisar els excedents d’aigua quan la pluja que ve de l’interior, lo que provoca les grans inundacions despuix en la conca del Túria i rius adjacents, com el riu Magre i que, en tan bona prosa nos relatava a finals del sigle XVIII el botànic Antoni Josep de Cavanilles en la seua magna obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia, en el que nos relata la riuada ocorreguda en 1775. Els nostres polítics han renunciat a fer obres d’infraestructura que, molt provablement, salvarien vides, com totes les que s’enunciaven en el Pla Hidrològic Nacional de 2001.
Hem de recordar d’a ón venim i no per això afonar-nos anímicament. Ací hem anat a l’escola diluviant, inclús nevant, puix un servidor recorda com quan era chicotet, 12 anys a penes, a finals del mes de giner de 2007, caigué sobre la ciutat de Valéncia una pedregada que acabà quallant en nevada i, no per això, se suspengueren les classes de la vesprada ni les empreses suspengueren la seua activitat de curs normal.
En la por no s’alvança, i tenim que tindre la suficient voluntat per a acometre les obres d’infraestructura que protegixquen a la població, aixina com acabar de fer els treballs de neteja que durant tot l’any que ha transcorregut des de la riuada del 29 d’octubre de 2024 no s’han fet, puix en un any, en la població de la zona 0 com és Paiporta, els albellons continuen igual d’enfangats que fa un any despuix de la riuada, per lo tant, caldria netejar-los.
Valéncia necessita ajuda, i solament des de la fermea i la passió que cal posar a coses com estes, en la solidaritat del poble valencià, podrem conseguir que els efectes de les riuades no afecten tant a la població normal, que es faça la presa de Vilamarchant com estava previst en el Pla Sur de 1957 i que es facen mecanismes d’adaptació a un clima que, no anem a negar-ho, se troba en canvi, pero no per raons antropogèniques com alguns molt interessadament apunten, sino perque el clima sempre està en constant canvi i no podem infondre la por en la població de que té que rebaixar la seua calitat de vida per a satisfer els desijos de grups ideologisats, sino que la classe mija en Valéncia i en tota Espanya té que sostindre’s en la llibertat de mamprendre i en la llibertat de treballar i crear riquea, sense menyscapte de la deguda protecció social als més vulnerables.