Per Francisco Navarro Casas
Tenim grans referents en la moda, reconeguts en les passareles de l’alta costura mundial.
Estaríem parlant de figures de l’alta costura valenciana, com Francis Montesinos, Aníbal Laguna, Carlos Haro, Enrique Lodares, i un llarc etcétera.
Tots ells són grans professionals que han passejat per tot el món la categoria de la moda valenciana, ya que han participat en moltes passareles de la moda internacional com, per eixemple, la famosa Pasarela Cibeles.
La moda valenciana també goja d’una bona salut per al futur, puix conta en acadèmies de formació, que anualment solen organisar l’event de la Passarela dels Jóvens Dissenyadors, en el soport dels seus professors, i de manera especial, en la colaboració de l’Escola Superior de Disseny de Valéncia.
La terra valenciana sempre ha segut un poble immensament laboriós i creatiu i, com a tal, dona mostres constantment.
El nivell professional d’esta gent és verdaderament altíssim, i dic açò per la cantitat de professionals de la moda que, sense ser tan populars com els nomenats adés, no per això deixen de tindre manco qualitats que ells.
I com a mostra de lo dit tenim al mestre de mestres del disseny valencià. Ell és de Picassent, un home molt lluitador, en una gran formació i gran amor per la seua professió. És d’eixos hòmens que solen passar desapercebuts, pero té un historial de treball, i un currículum, dignes de tota admiració.
És una persona molt exigent en totes les facetes de la seua professió, com ho és el patronage o el coneiximent dels teixits, que complementa en la formació d’alumnes o en l’escritura de llibres tècnics sobre el seu treball. El seu nom és Cristóbal López Albert, que naixcut en Picassent en 1953, s’inicià en este apassionant món, en un taller de sastreria als 12 anys.
En només 14 anys feu el seu primer trage, que el lluí son pare. Més tart, decidí passar-se’n a la moda femenina, puix la gran varietat que envolta el món de la dòna li donava un camp més ample per a desenrollar la seua creativitat. En la seua trayectòria, descobrí al gran dissenyador Cristóbal Balenciaga, que el deixà maravellat, convertint-se en fidel seguidor d’ell, referent i espill a on mirar-se. Als 20 anys montà el seu taller de costura.
Viajà a París per a tindre vivències en companyers de la capital de la moda. Tingué contactes en la Maison Balmain. Estigué una temporada en casa de la gran modista valenciana Dª Carmen Vivó. Fon una época en la que l’indústria de la confecció creixia i l’indústria artesanal anava a menys. Treballà un any en el taller del famós dissenyador Juan Izquierdo.
Despuix, li va eixir un treball en Mèxic com a product manager en una botiga especialisada en trages de nóvia i de festa (Exclusivas Jesica). D’ahí passà a Nova York, per a treballar en un estudi de creació i disseny de moda femenina (Flix Arbeo Designs). Més tart, s’establí per conte propi, i li va eixir una oferta tentadora per a tornar a Valéncia, a l’empresa Fanchiula, S.A., de moda infantil en la marca Rooman Benech.
La veritat és que lo que s’esperava que fora un èxit, fon un autèntic fracàs. Més tart li oferiren un treball de professor de patronage, drapejat i costura en Shangai University-París International Institute of Fashion & Arts, Moda’Art International.
Si volem saber la seua evolució hem de descobrir-la en els llibre que té escrits sobre moda, pero hem de buscar-los en el seudònim de Chris Taylor, que és com els firmava.
Tota una història professional que no sempre se veu recompensada en l’èxit i la popularitat que uns atres conseguixen. No obstant el nivell professional d’este gran dissenyador és digne d’admiració…