Per Amparo Soriano Doménech
Dels poblats marítims nos quedava Nazaret, i també el barri de Betoret, per a un atre mes.
El nom d’este barri li ve provablement del nom de Llazeret, que és el lloc en un port destinat a fer control sanitari de les mercaderies i dels passagers per a previndre l’entrada en la ciutat de Valéncia de malalties.
Antigament, era una part dels poblats marítims en unes barraques de peixcadors, prop de la plaja, tan prop que les barques les podien lligar a la reixa de la finestra; les barraques foren donades per al seu us per privilegi Real a uns quants peixcadors; desaparegudes en l’incendi de 1881, el barri tenia una preciosa plaja, un bon complex construït a mitan sigle vint, per a estiuar en el balneari Marblau. Hui tot està en ruïnes.
¿Cóm alguna cosa que fea tan de be a la població fon desfet? El complex tenia zones de bany, restaurants, terraces i jardins, activitats per a jóvens i famílies.
L’any 1957 la gran riuada afectà greument a Nazaret, el balneari va servir de refugi per a moltes famílies. És llògic que la comunitat de veïns del barri vullguen conservar el recint, be com a centre cultural o un atre us per als veïns.
Rant a vora mar, encara podem notar el salmitre, podem sentir les sirenes de les grues que duen els contenidors que desembarquen dels barcos i són apilats, fent-li un mur al barri, no són dunes d’arena, són dunes de ferro, un contenidor damunt d’un atre fent barrera.
L’ampliació del port tenia que fer-se, pero no deixant que un barri es degradara. A hores d’ara és un barri tranquil de gent treballadora, i en ilusió per vore el seu barri en coses que li donen més categoria, poder tindre una zona de bany en aigua de la mar, un poc d’aquella riquea que duya aquell complex Benimar. ¿Si és possible que l’Oceanogràfic tinga aigua de mar, per qué no una plaja artificial dins de lo que era Benimar?
Fon en esta plaja a on estava l’antic complex que tenia el balneari Marblau. Fon en aquells anys cinquanta en tot el seu bon esplendor, a on moltes famílies adinerades valencianes anaven a estiuar, fent-se una bona casa front a la mar, o llogar alguna caseta del complex Benimar.
En este barri, també podem contemplar la parròquia de la Mare de Deu dels Desamparats, a on se venera també al Crist de Nazaret. Les festes de la Mare de Deu es celebren en el mes de maig, i la del Crist a mitan setembre. També tenen la festa dels tramviers, que no es fa tots els anys i que ve des de que tornà el tramvia al barri.
Molt prop, podem vore l’horta de Nazaret, a la vora del camí del Canal, en les ultimes cases de Nazaret, que arriben fins a La Punta.
En este barri hi han coleges, pero no instituts, raó per la qual els jóvens tenen que anar als d’uns atres barris.
Nazaret no té edificis modernistes que tinguen important rellevància; només queda alguna casa feta de rajoles de colors com en el Cabanyal, per a mantindre l’humitat de la mar fòra de la casa.
El barri a hores d’ara està molt ben comunicat en el centre de Valéncia, tant pels autobusos com per la nova llínea del tramvia, eixe tramvia roig que nos durà passejant a Nazaret.
Enfront de la parada del tramvia trobem el chicotet mercat municipal, en parades de fruita fresca, una parada de carn i ous, també de formages i embotits. Nos hem de fixar en els cartells del mercat, que be nos faran riure.
