Per El mege del fege
¿QUÉ ÉS EL PÀNCREES?
El pàncrees és un orgue situat en la part superior de l’abdomen, darrere de l’estómec, més prop de l’esquena i la columna que de la pell de l’abdomen.
Produïx, d’una banda, hormones, en la seua funció endocrina, com l’insulina i el glucagó, que participen en el control del sucre en la sanc entre atres funcions. També té una atra funció exocrina: produir suc pancreàtic, que conté amilasa, lipasa i atres enzimes que digerixen els greixos i els sucres del menjar.
El conducte del pàncrees (Wirsung) desemboca en el duodé: una part de l’intestí, junt en el conducte biliar (colèdoc), que porta la bilis del fege i de la vesícula biliar.
¿QUÉ ÉS UNA PANCREATITIS AGUDA?
Una pancreatitis aguda és l’inflamació brusca del pàncrees provocada per l’activació de les enzimes dins del pàncrees, lo que provoca la digestió del mateix pàncrees i del greix abdominal intern. Causa un dolor abdominal alt molt intens.
En casos greus, part del pàncrees se destruïx, en un procés que es coneix com a necrosis, que produïx una reacció inflamatòria generalisada que pot afectar a atres òrguens vitals.
¿QUINES SÓN LES CAUSES D’UNA PANCREATITIS AGUDA?
Les dos més freqüents (80%) són les pedres en la vesícula biliar (colelitiasis) i el consum excessiu d’alcohol.
Les pedres de la vesícula produïxen pancreatitis en menejar-se cap al conducte biliar i obstruir l’eixida del suc pancreàtic cap a l’intestí.
L’alcohol té un efecte tòxic directe i també pot produir pancreatitis crònica. Per a que l’alcohol provoque una pancreatitis aguda es requerix el consum persistent del tòxic.
Atres causes més rares són alguns medicaments, aument important dels nivells dels greixos en la sanc (hipertrigliceridèmia), aument mantingut del calci en la sanc (hipercalcèmia), obstruccions de l’eixida del conducte del pàncrees, colps en l’abdomen, algunes intervencions quirúrgiques i una prova que se coneix com a CPRE (colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica).
En aproximadament el 20% dels casos no es descobrix la causa. D’estos últims, només un chicotet percentage (5%) patix nous episodis de pancreatitis aguda.
¿QUINS SÍNTOMES PRODUÏX?
Se manifesta casi sempre com un dolor abdominal continu i intens, localisat en la part superior de l’abdomen, encara que pot afectar a tota la pancha. Freqüentment s’irradia a l’esquena, formant un “cinturó” de dolor. Moltes voltes ve acompanyat de nàusees i vòmits.
¿CÓM SE DIAGNOSTICA?
Fonamentalment, per mig de l’anàlisis de les enzimes pancreàtiques en la sanc (amilasa o lipasa), que casi sempre estan elevades en una pancreatitis aguda.
Atres malalties poden produir dolor abdominal i aument d’estes enzimes.
Casi sempre es realisen proves per a confirmar l’inflamació del pàncrees, sobretot un tac (tomografia axial computada), encara que a voltes pot ser útil una ecografia, la majoria de les voltes per a descartar les pedres en la vesícula.
En ocasions, pot fer-se una resonància magnètica, sobretot si hi ha alèrgia al contrast del tac, si hi ha insuficiència renal o si se vol descartar la presència d’una pedra de la vesícula enclavada en el conducte biliar (colèdoc).
¿QUINES COMPLICACIONS PODEN APARÉIXER?
En els casos greus poden aparéixer complicacions locals, del pàncrees; i d’òrguens a distància: fonamentalment cor, pulmó i renyons.
La principal complicació local és la necrosis i l’infecció d’esta necrosis. Quant més gran és la necrosis, i sobretot si s’infecta, major és el risc de fracàs d’uns atres òrguens. Al cap d’unes quantes semanes d’evolució, poden formar-se unes “bosses” que contenen el líquit inflamatori, que es denominen “seudoquistes”, que poden provocar dolor o complicar-se en una infecció, trencament, sagnat o obstrucció del tubo digestiu.
¿QUIN PRONÒSTIC TÉ?
En la major part dels casos, l’inflamació és lleu, pero en un 20% és greu.
En els casos lleus, el pronòstic és bo i la recuperació és completa.
En els pacients greus, poden morir fins a un 20%, en persones en necrosis extensa del pàncrees i insuficiència de diversos òrguens.
¿QUIN ÉS EL TRACTAMENT?
No existix un tractament específic per a l’inflamació del pàncrees. Les mides bàsiques són no donar aliments per boca, aportar abundants líquits per vena i administrar medicaments per a que minven el dolor i els vòmits.
En els casos lleus no calen més tractaments i en aproximadament una semana el pacient se recupera totalment.
En els pacients greus, se necessita una vigilància estreta en una unitat de cures intensives, en atres tractaments, com ara antibiòtics, alimentació per sonda pel nas o per vena. En alguns casos se necessita cirugia, quan la necrosis s’infecta, per a netejar el pàncrees.
¿QUÉ S’HA DE FER DESPUIX D’UNA PANCREATITIS AGUDA?
Lo més important és prendre mides per a evitar que repetixca, tractant la causa, sempre que siga possible.
S’ha d’evitar el consum d’alcohol.
Si la causa són les pedres de la vesícula es deu operar i traure-les.
Si no es coneix la causa que l’ha provocada, poden requerir-se unes atres proves per vore l’orige de la pancreatitis.