Per El mege del fege
La malaltia celíaca és una malaltia inflamatòria multisistèmica d’orige autoimmune que afecta a la mucosa (capa més interna) del budell prim, en pacients genèticament susceptibles i que tenen com a desencadenant l’ingesta de gluten.
El síntomes són molt variats.
¿Qué vol dir que és multisistèmica?
Vol dir que poden afectar-se atres sistemes del cos i no a soles l’aparat digestiu. Açò justifica l’aparició dels síntomes intestinals (gasos, diarrea, dolor abdominal, etc.) i extraintestinals (dermatitis herpetiforme, artritis, cefalea, etc.).
¿Qué significa autoimmune?
Significa que el desenroll de la malaltia se deu a un erro del sistema immunitari. Darrere de l’ingesta de gluten, el sistema immunitari ataca i danya la mucosa intestinal, destruint vellositats intestinals, lo que impedix la correcta absorció de nutrients.
¿En quí es pot donar?
La malaltia es presenta tant en chiquets (lo més típic) com en adults.
És de 2 a 3 voltes més comú que es done en dònes que en hòmens.
És més prevalent en països europeus i la prevalència aumenta fins al 4,5% en població d’alt risc, com, per eixemple, familiars de primer grau de pacients celíacs. Els bessons i germans de pacients celíacs són els que tenen major risc.
¿Quins són els síntomes?
Hi han molts síntomes.
Des de casos greus, en diarrea, desnutrició, edemes i cansanci; fins a casos sense síntomes.
SÍNTOMES POSSIBLES (se’n poden tindre uns quants, u o cap).
- Dispèpsia: dolor abdominal i distensió abdominal.
- Diarrea.
- Estrenyiment.
- Anèmia.
- Fatiga, cansanci.
- Elevació de transaminases (enzimes del fege).
- Infertilitat.
- Alteracions neurològiques: cefalea, neuropatia perifèrica, atàxia.
- Osteoporosis.
- Talla baixa en chiquets.
- Defectes en esmalt dental.
- Dermatitis herpetiforme.
¿Cóm se diagnostica?
Lo més fàcil és la regla 4 de 5. És dir, s’han de complir 4 criteris dels 5 següents:
- Algun síntoma (val qualsevol).
- Anticossos antitransglutaminasa positius.
- Estudi genètic positiu: presència de HLA DQ2 o DQ8 positius.
- Biòpsia de budell prim en afectació al microscopi (se prenen biòpsies en una gastroscòpia).
- Milloria dels síntomes en retirar el gluten.
¿Cóm se tracta la celiaquia?
La base fonamental del tractament és la dieta sense gluten.
S’ha d’evitar el blat, l’ordi (“civada”) i el centeno.
Encara que l’avena no està relacionada en estos cereals, s’han descrit casos de sensibilitat creuada en pacients altament sensibles. Ademés en la producció dels aliments en avena, sol haver contacte creuat en cereals rics en gluten.
Aixina, s’aconsella una dieta sense avena el primer any, i una volta el pacient està asintomàtic i l’analítica és normal, reintroduir-la en cantitats moderades, comprovant que l’avena és pura, no contaminada.
La recuperació del budell és lenta. Si es torna a biopsiar el budell, hi ha una recuperació del 34% dels casos als 2 anys, 66% als 5 anys i 90% als 9 anys despuix de l’inici de la dieta sense gluten.
La dieta sense gluten no és fàcil de seguir. Molts pacients no seguixen la dieta estrictament, per haver d’evitar aliments en traces de gluten, pel major cost dels aliments i per ser poc apetible.
¿Quins aliments contenen gluten?
Com ya s’ha nomenat són els cereals que contenen blat, l’ordi i el centeno. També els seus híbrits: espelta, kamut, triticale.
Se troben en pans, pastes, pizzes, galletes, pasticeria i cervesa. També en productes processats com salses, embotits, fideus, sopes o cereals per a desdejunis.
És fonamental revisar etiquetes i només prendre aliments certificats com a “sense gluten”, per evitar contaminació creuada, especialment en l’avena.
ATENCIÓ, PODEN CONTINDRE GLUTEN
- Productes empanats o reboçats.
- Productes processats: companages, chocolates, llepolies, gelats.
CEREALS SENSE GLUTEN
- Dacsa.
- Arròs.
- Quinoa.
- Mill.
- Amarant.
- Blat sarraí.
