La pigota de la mona: mits i realitats

La pigota de la mona: mits i realitats

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

La pigota de la mona (monkeypox en anglés) és una malaltia infecciosa causada per un virus del gènero Orthopoxvirus, que produïx una erupció cutànea dolorosa acompanyada de febra. Es tracta d’una zoonosis; és dir, una malaltia o infecció que és transmesa dels animals al hòmens.

Degut a l’aument de casos que hem tengut en els últims mesos en la nostra societat, és important conéixer els mits i les realitats d’este virus, puix hi han moltes informacions contradictòries que únicament provoquen por i desinformació.

Mits sobre la pigota de la mona

És una malaltia únicament de transmissió sexual: ❌ fals

Es tracta d’una malaltia que es contagia per atres vies, no únicament pel sexe. Les vies de contagi són: contacte físic estret en les lesions dèrmiques i els fluïts corporals, gotícules respiratòries, tocar objectes utilisats per persones infectades (llançols, roba), contacte en un animal contagiat i com ya s’ha dit, per mig de les relacions sexuals.

És una malaltia nova: ❌ fals

La pigota de la mona es va detectar per primera volta en les mones en Dinamarca l’any 1958, i per això el seu nom. No obstant, fon en 1970 quan va aparéixer el primer cas en humans en la República Dominicana del Congo.

És una malaltia altament letal: ❌ fals

En la majoria de malalts, els síntomes desapareixen al cap de dos o quatre semanes i, en molt poques ocasions, els casos greus poden causar la mort.

Realitats sobre la pigota de la mona

Els síntomes apareixen entre la primera i la tercera semana despuix del contacte: ✅ verdader

A vegades, apareixen síntomes molts similars a la grip (febra, miàlgies, mal de cap, tos, mal de gola) que precedixen l’erupció cutànea, pero no sempre és aixina, atres vegades poden aparéixer les lesions cutànees sense tindre síntomes previs. L’erupció cutànea es caracterisa per l’aparició d’unes taques planes que posteriorment evolucionen a vesícules doloroses. Eixes vesícules desapareixen posteriorment i es formen costres, que finalment se desprenen de la pell, i l’epidermis i la dermis es restituïxen.

La malaltia es dona per curada quan desapareixen les lesions dèrmiques: ✅ verdader

La malaltia es dona per curada quan ya han desaparegut tots els síntomes i les costres han caigut per complet, més o manco entre dos i quatre semanes despuix de contraure l’infecció.

La prevenció és importantíssima per a evitar contagiar-se: ✅ verdader

Efectivament, com en tota malaltia infectocontagiosa, la prevenció és lo més important. Es tracta de tindre les mateixes precaucions que es prenen front a una persona que contraga la pigota borda o be la pigota comuna. Fonamentalment, la prevenció es basa en eliminar el contacte estret en la persona infectada i evitar compartir objectes comuns.

La següent pàgina web que s’indica té per objectiu informar d’una forma més detallada la prevenció i distribució mundial de la pigota de la mona; en concret correspon als centres per al Control i la Prevenció de Malalties (la sigla CDC en anglés). És una web que no sols aporta informació de la salut pública dels Estats Units, sino també de tota la població mundial: Mpox in the United States and Around the World: Current Situation | Mpox | CDC

L’expressió “Més val previndre que curar” cobra especial rellevància en totes les malalties infectocontagioses que nos rodegen. I, si en algun cas, en la prevenció no n’hi ha prou, es recomana consultar els servicis mèdics tan pronte com escomencen els síntomes.