Per Edu Vanacloig
Hui nos adinsarem en el temut món dels fleixos, ¿cóm una cosa aparentment tan senzilla pot tindre tanta complicació?
I és que en realitat per a poder parlar de fleixos tenim que contar també en una peça que es diu martell i en el clau de rosca de contacte.
El martell és una peça metàlica que s’unix al fleix posterior, fent este de moll per a contrarrestar el moviment cara avall que efectuen les bobines en imantar-se i atraure el martell. Este fleix posterior realisarà el moviment contrari cara amnt per la tensió del metal que rebota, durant este recorregut de moviments de dalt a baix, el clau de rosca de contacte, que actua sobre el fleix davanter, hi ha un moment en el que quan les bobines fan baixar el martell, el clau de rosca no toca el fleix, i quan el fleix posterior fa el moviment contrari cara amunt, el fleix davanter torna a pujar cara amunt tocant el clau de rosca de contacte, inclús flexionant-se per la força de rebot del fleix posterior.
Lo que provoca que les bobines s’imanten i facen que el martell baixe cara avall és realment el contacte del fleix davanter en eixe clau de rosca, creant un moviment en bucle.
El martell baixa per l’atracció de les bobines en imantar-se per la corrent, i al mateix temps que baixa el martell fa que el fleix davanter deixe de tocar el clau de rosca de contacte, de tal manera que talla el fluix de corrent i provoca, en conseqüència, que les bobines deixen d’atraure el martell, fet que dona peu al fleix posterior a que torne al seu estat normal rebotant cara amunt i fent que el fleix davanter torne a tocar el clau de rosca de contacte, i torne a escomençar una atra volta.
Si et pares a pensar, en realitat és un sistema molt senzill sense aparent complicació.
Pero depenent de la grossària del fleix posterior i la seua amplària tindrà més o manco resistència sobre el martell, que farà que les bobines necessiten més o manco corrent per a fer que baixe el martell.
D’esta manera, quant més poc grossa siga manco resistència generarà per a que el martell baixe, pero també manco força de rebot cara amunt tindrà i, depenent de la grossària i el pes del martell pot ser que no treballe adequadament.
L’amplària del fleix també tindrà el mateix efecte que la grossària, per lo que tindrem dos factors per a anar combinant entre sí: igual grossària, diferent amplària, o igual amplària, diferent grossària, i totes les possibles combinacions que ya alvance que no en són poques.
Soc conscient de que est artícul va a resultar molt enredrat i difícil d’entendre, pero imaginar lo complicat que pot aplegar a ser calibrar una màquina, si ya la seua explicació és un embolic.
En el martell tenim la mateixa història; depenent de com siga de llarc deixarà més o manco espai de fleix que estiga en l’aire sense tocar el chassis, i açò repercutirà en que quant més separació més poca resistència, i quant menor siga la separació hi haurà més resistència.
La grossària i pes, com ya he comentat adés, influirà en el voltage necessari en que tenen que treballar les bobines per a que l’atraguen, encara que de les bobines ya parlarem en una atra ocasió, junt en el restant de components per a tancar el circuit elèctric.
Nos queda el fleix davanter, que es comporta de manera similar al posterior, pero en una complicació afegida, que sobre este actua el clau de rosca de contacte, que, depenent de lo ajustat que estiga deixarà més o manco espai de recorregut del martell des del punt més baix quan les bobines l’han atret, fins al punt més alt quan el fleix posterior ha provocat un rebot en sentit contrari.
I per a enredrar més la madeixa: influirà lo llarc o curt que siga este fleix, la grossària i l’amplària que, ademés, com que acaba en punta, també influirà l’àngul en el que estiga tallat.
A tot lo explicat li afegim que tant el fleix davanter com el posterior s’ha de doblegar una miquiua en direcció oposta a les bobines, per lo que novament dependrà de lo molt o poc que es dobleguen que tinguen major o menor resistència; fet que tornarà a influir en el comportament de l’agulla; és dir, més o manco fort el colpeig i més o manco velocitat, en funció del voltage al que treballen les bobines.
Com podeu vore, ademés de ser artiste cal ser ingenier industrial si vols comprendre el funcionament i aventurar-te no a soles a calibrar una maquina, sino a construir-la des de zero.
Referent a la venda de fleixos, cada marca sol tindre uns fleixos d’unes mides concretes i adequades, puix prèviament els constructors ya han decidit quines són les mides apropiades.
Pero també hi havien marques com Eikon, que venien barres de fleixos llarcs de diferents amplàries i grossàries per a que tu mateixa els tallares i adaptares al teu gust, treball que era artesà, ya que implicava tallar en tisores de chapa, perforar, i fins usar radial.
Lo més provable és que si li veus negres les ungles al tatuador no és per la tinta, sino per treballar el metal.
No vos pergau la pròxima edició i seguiré contant-vos més coses sobre el tema.