Quan tatuar era un treball d’artesania (capítul 5)

Quan tatuar era un treball d'artesania (Capítul 5)

Per Edu Vanacloig

Si fins ara vos ha paregut tot açò de les màquines un embroll, hui vos parlaré d’un atre embroll, pero està volta en el sentit més lliteral, parlem de l’embroll de cables que formen les bobines encarregades de generar la corrent per al funcionament de les màquines de tatuar.

Les bobines són el cor electromagnètic de la màquina. La seua funció principal és crear un camp magnètic que, en activar-se i colapsar repetidament, atrau i llibera el martell, generant el moviment de pujada i baixada de l’agulla.

El núcleu de la bobina sol ser cilíndric i deu estar fet d’un material ferromagnètic, com el ferro o l’acer. El ferro dolç es considera ideal per les seues propietats magnètiques. És crucial que este material siga magnètic; per eixemple, l’acer inoxidable no servix per ad este propòsit, ya que no és magnètic. La calitat del material del núcleu és vital per a evitar problemes com l’histéresis, que és un retart en la desmagnetisació del núcleu que pot fer que el martell se quede pegat i la màquina falle.

Quan sentim parlar dels wraps se referix a les capes d’aram de coure esmaltat que s’enrolla al rededor del núcleu. La configuració d’estes voltes, 8, 10 o 12 wraps és fonamental per al comportament de la màquina.

Per norma general, 8 voltes s’utilisa per a llínees, donant major velocitat, colp més suau i menor potència.

Les de 10 voltes són per a us mixt (llínees i ompliment) donant un equilibri entre velocitat i potència.

I les de 12 voltes per a ompliments, donant major potència i colp més contundent, pero menor velocitat.

Respecte a l’altura, les bobines més baixes oferixen més velocitat pero un colp més suau, mentres que les bobines més altes proporcionen més potència, movent l’agulla de forma més llenta pero contundent.

Aclariré que quant major altura i major número de voltes necessitarem major potència de corrent per a poder moure el martell.

Condensadors
Condensadors

Si tot açò fora poc, apareix un atre component, el condensador.

El condensador és un component menut pero essencial per al correcte funcionament del circuit elèctric, la seua funció principal és suprimir la purna que es genera en el punt de contacte (entre el fleix davanter i el clau de rosca de contacte) quan el camp magnètic de les bobines colapsa i el circuit s’interromp. Sense ell, vories un arc elèctric constant en eixe punt, que danyaria els components en el temps.

El valor en microfaradis definix la capacitat del condensador i la seua selecció es tria en funció del comportament desijat.

Per eixemple, condensadors menuts (10-22 µF) s’usen normalment en màquines de llínees, per ser més ràpides, el seu cicle de càrrega és més curt i un condensador menut és suficient per a suprimir la purna eficaçment.

I condensadors grans (22-47 µF) són comuns en màquines d’ombres i ompliment, ya que les màquines són més llentes, dissenyades per a potència, tenen un cicle de càrrega més llarc. Un condensador més gran no solament suprimix millor la purna en estos casos, sino que també pot ajudar a impulsar la potència, especialment útil per a agrupacions d’agulles grans.

És un error comú pensar que el voltage controla la velocitat. En realitat, el voltage controla la potència o la força del colp de l’agulla. La velocitat està determinada per la configuració mecànica (geometria, fleixos i distància entre punts).

Per hui tenim prou d’informació, ya profundisarem més avant sobre la proporcionalitat entre potència, velocitat i voltage.

Nos veem en el següent capítul.