Per Mª Ángeles Viñas Gimeno
La reanimació cardiopulmonar és un conjunt de maniobres i tècniques destinades a restablir el cicle cardíac en patir, una persona, una parada cardiorrespiratòria. En Espanya, s’estima que, anualment, se produïxen 52.300 parades cardíaques; és dir, una mija de 128 diàries.
Es definix com a parada cardíaca aquella situació en la que el cor cessa de glatir de forma súbita. La sanc deixa de fluir cap al cervell i atres òrguens vitals, per lo que les conseqüències d’esta situació són altament letals si no s’actua de manera ràpida. Es tracta d’una emergència mèdica. Qualsevol persona pot ajudar a disminuir la letalitat d’esta patologia si sap actuar correctament de forma primerenca. El coneiximent de les maniobres resucitadores inicials i l’escomençament d’estes de manera immediata a l’identificació han demostrat aumentar considerablement la supervivència.
Els motius pels quals se pot patir una parada cardiorrespiratòria són múltiples, pero la causa més provable és que siga per un infart miocàrdic.
Lo primer que hem de fer quan una persona ha patit una pèrdua de coneiximent és comprovar si respon a estímuls o respira. Si esta pregunta resulta afirmativa, devem colocar a la persona en posició lateral de seguritat fins que aplegue l’ajuda mèdica, tal com indica l’image de baix.
Si la persona no respon a estímuls o no respira, devem iniciar la reanimació cardiopulmonar bàsica. Prèviament a la realisació de les compressions, hem de tocar al servici d’emergències 112 per a comunicar-li el cas i fer-li saber que nos disponem a mamprendre una reanimació cardiopulmonar, aixina com la nostra localisació.
Colocarem a la persona en la posició de decúbit supí i, a nivell de la llínea intermamilar, colocarem el taló d’una mà i posarem damunt l’atra mà, enllaçant els dits de les dos mans entre sí, tal com mostra l’image. Realisarem 30 compressions a un ritme de 100-120 glatits per minut. Una volta fetes les 30 compressions, durem a terme dos ventilacions en la maniobra “boca a boca”. En una mà taparem les coanes nassals i en l’atra baixarem el mentó per a mantindre oberta la via aérea. Posteriorment a les dos ventilacions, mamprendrem de nou les compressions fins que aplegue l’ajuda mèdica.
Per tant, farem cicles continuats “30-2” (30 compressions, 2 insuflacions).
És molt important que, al mateix temps que escomencem a realisar la reanimació cardiopulmonar, localisem un desfibrilador extern semiautomàtic (DESA). Es tracta d’un desfibrilador que analisa de manera autònoma el ritme i emet una descàrrega si la parada cardíaca està produïda per una arrítmia desfibrilable. Es deuen seguir les indicacions mostrades en el dispositiu per aplicar-lo de forma correcta. L’explicació de l’utilisació d’est aparat es tractarà en un pròxim artícul.