Inici › Bolletí Cursos › Llistat de Salut

Salut

L’ansietat, una epidèmia del sigle XXI

Publicat el per
L'ansietat, una epidèmia del sigle XXI

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Se tracta d’una paraula molt repetida en els últims temps pero… ¿qué és l’ansietat?, ¿és una malaltia? L’ansietat és una reacció normal que experimenta el nostre organisme front a una situació de perill extern o intern. No obstant, esta reacció es convertix en un trastorn si es manté en el temps de forma continuada.

L’ansietat patològica és una sensació d’excessiva preocupació per situacions habituals del dia a dia. Esta resposta del cos no és proporcional a l’estímul que la pot provocar i, la majoria de les vegades, no podem identificar la causa que la genera. Esta reacció nos bloqueja, condiciona la nostra vida i en moltes ocasions  nos costa saber cóm podem frenar-la; és un estat d’hiperalerta constant.

El problema de salut mental més freqüent és este trastorn, ya que afecta al 10% de la població; en concret, un 14% de dònes i un 7% d’hòmens, segons les sifres del Ministeri de Sanitat. Respecte als jóvens, u de cada tres, entre els 13 i els 18 anys, ya presenten este síntoma. Les consultes als Servicis d’Urgències són cada vegada més freqüents i l’us d’ansiolítics forma part (per desgràcia) de la vida de moltes persones. L’hiperpreocupació pel treball per no complir unes expectatives, la baixa autoestima, els consum de drogues, l’abús d’alcohol, la preocupació extrema per l’image i la dependència de les rets socials, són les causes més habituals que relaten els pacients que acodixen solicitant ajuda.

Esta última causa mereix una especial atenció, ya que en el sigle XXI, les rets socials s´han convertit en un mig de comunicació del que ningú podem escapar. Les rets socials ben utilisades nos poden ajudar en moltíssimes coses, pero mal utilisades formen part d’una autoexigència i una dependència de mostrar contínuament lo que fem, i la majoria de vegades lo que no som; una felicitat contínua sense altibaixos. Esta necessitat de aparentar seguit seguit, produïx en els nostres jóvens (i no tan jóvens) una autoexigència que deriva en l’ansietat. Era llògic pensar que el progrés i els nous mijos de comunicació nos durien a una vida més cómoda, pero res més llunt de la realitat. És recomanable consultar lo més pronte possible a un professional quan una persona es troba en una situació d’ansietat mantenguda en el temps, ya que mantindre la salut mental és fonamental per a poder viure de forma saludable. Tan important és mantindre la tensió arterial en sifres òptimes i el colesterol en nivells correctes, com mantindre una salut mental equilibrada. L’ansietat s´ha convertit, sense donar-nos conte, en una autèntica epidèmia del sigle XXI. 

¿Per qué he de fer deport per a estar sà?

Publicat el per
¿Per qué he de fer deport per a estar sà?

Per El mege del fege

Sifres i dades

  • L’activitat física regular és molt beneficiosa per a la salut física i mental.
  • En els adults ajuda a previndre i controlar les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis, reduïx els síntomes de la depressió i l’ansietat; i favorix la salut mental i el benestar general.
  • En els chiquets i adolescents, promou la salut dels ossos, estimula el creiximent i el desenroll saludable dels músculs i millora l’evolució motora i cognitiva.
  • El 31% dels adults i el 80% dels adolescents no complixen els nivells recomanats d’activitat física.
  • Segons les estimacions, si no s’aumenta l’eixercici físic els sistemes públics de salut soportaran una despesa d’uns 300.000 millons d’euros entre 2025 i 2035 (prop de 27.000 millons d’euros anuals).

Situació actual

La OMS definix activitat física com a tot moviment corporal produït pels músculs, que requerix consumir energia.

En la pràctica consistix en qualsevol moviment, realisat inclús en el temps d’oci, que s’efectua per a desplaçar-se a determinats llocs.

L’activitat física, tant moderada com intensa, millora la salut. Entre les activitats físiques més comunes cal mencionar:

  • Caminar
  • Montar en bicicleta
  • Pedalejar
  • Deports en general: fútbol, bàsquet, tenis…

Aixina com l’activitat física és beneficiosa per a la salut i el benestar, quan no es practica aumenta el risc de patir malalties i atres problemes de salut.

BENEFICIS DE L’ACTIVITAT FÍSICA

L’activitat física és un dels principals factors de risc de mortalitat.

Les persones que no fan prou eixercici presenten un risc de mortalitat un 20-30% superior a les que són suficientment actives.

Estos són els beneficis de l’activitat física:

  • En el chiquet i l’adolescent: millora la forma física, la salut cardiometabòlica i dels ossos, la capacitat cognitiva i la salut mental. Reduïx el greix corporal.
  • En l’adult i l’ancià: reduïx el risc de mortalitat per totes les causes i per malalties cardiovasculars, reduïx l’aparició d’hipertensió arterial, de càncers, de diabetis, de caigudes. Millora la salut mental, la salut cognitiva, la sòn i el greix corporal.
  • En les dònes durant i despuix de l’embaràs: reduïx el risc de preeclàmpsia, d’hipertensió gestacional, de diabetis gestacional, l’aument excessiu de pes durant l’embaràs, les complicacions durant el part, la depressió pospart i les complicacions del bebé.

RISCS DEL SEDENTARISME

El sedentarisme consistix en realisar activitats de baix gasto d’energia com ara assentar-se o gitar-se. Els modos de vida de hui en dia són cada volta més sedentaris degut al transport motorisat, les faenes estàtiques, l’us de pantalles en el treball o l’oci.

Està demostrat que el sedentarisme s’associa en els següents efectes en la salut:

  • En el chiquet i adolescent:
    • Aument de greix corporal.
    • Deteriorament de la salut cardiometabòlica.
    • Deteriorament de la forma física.
    • Deteriorament del comportament social.
    • Reducció de calitat i duració de la sòn.
  • En l’adult:
    • Aument de la mortalitat per qualsevol causa.
    • Aument de la mortalitat per causes cardiovasculars.
    • Aument de la mortalitat per càncer.
    • Aument de malalties cardiovasculars.
    • Aument de molts tipos de càncer.
    • Aument de diabetis tipo 2.

¿QUÀNTA ACTIVITAT FÍSICA S’HA DE REALISAR?

SEGONS LA OMS:

  • En chiquets i adolescents:
    • A lo manco 60 minuts d’activitat física moderada o intensa al dia.
    • Mínim 3 dies a la semana activitat intensa.
  • En adults:
    • A lo manco 150 a 300 minuts d’activitat física moderada a la semana.
    • Equivaldria a 75 a 150 minuts a la semana d’activitat intensa.
    • Els adults també han de fer eixercicis d’enfortiment muscular 2 o 3 dies a la semana.

IMPORTANT: FER UN POC D’EIXERCICI ÉS MILLOR QUE NO FER-NE GENS…

Travessers
Travessers

Us racional dels antibiòtics

Publicat el per
Us racional dels antibiòtics

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Estem en febrer i els nomenats comunament constipats (les infeccions víriques) estan en el seu punt més àlgit. La grip i uns atres virus conviuen en nosatros especialment en esta época de l’any. El malestar general i la febra són els principals síntomes d’estes infeccions i el tractament correcte és el dirigit a paliar els síntomes, ya que la curació de la viriasis la realisa el nostre propi organisme. “M’he tingut que prendre antibiòtic perque el constipat no es curava”és una frase que sentim constantment i que, al mateix temps, és una asseveració errònea.

Els antibiòtics no són uns fàrmacs dirigits a tractar les infeccions víriques. En moltes ocasions, la duració dels síntomes dura més de lo que voldríem i és en este moment quan molta gent consumix, per pròpia iniciativa, antibiòtic pensant-se que aixina es curarà: res més llunt de la realitat. Els antibiòtics a soles són útils si el procés infecciós és d’orige bacterià. Pot ser que una viriasis es complique i evolucione en una infecció bacteriana, pero no és lo més freqüent. En els casos a on el procés víric es mantinga més de 7-10 dies és recomanable solicitar cita en el mege per a obtindre una nova valoració. És ací, en este moment, quan el mege decidirà solicitar determinades proves i pautar antibiòtics per una possible sospita d’infecció bacteriana.

¿I per qué és tan important no prendre antibiòtic quan no és necessari?

Perque es creen les nomenades resistències bacterianes.

La resistència bacteriana és un procés pel qual les distintes bactèries es fan resistents a qualsevol tipo d’antibiòtic, raó per la qual estos fàrmacs acaben sent ineficaços en el moment que es necessiten. Açò és un problema molt greu i la OMS (Organisació Mundial de la Salut) ho considera com una de les principals amenaces per a la salut pública a la que s’enfronta l’humanitat.

Per tant, mostrem ací 5 senzilles recomanacions per a fer un us racional dels antibiòtics:

  • Els antibiòtic són fàrmacs que deuen ser prescrits sempre per un mege. No es deu automedicar ningú mai.
  • Es deu respectar la pauta recomanada pel facultatiu, i no acurtar o prolongar el tractament, segons el pacient considere.
  • No es deu utilisar un tractament antibiòtic que ha segut pautat per a un atre pacient. Cada patologia bacteriana requerix un tractament bacterià específic.
  • No s’ha d’acodir a la farmàcia per a solicitar estos fàrmacs de forma autònoma.
  • Els antibiòtics no són útils per a tractar infeccions víriques.

Seguir estes recomanacions és fonamental, ya que, si tractem de forma correcta les infeccions bacterianes, no es crearan resistències que puguen fer que els antibiòtics ya no siguen útils. Actuar com toca està en les nostres mans.

¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?

Publicat el per
¿Per qué tinc una malaltia de Crohn?

Per El mege del fege

La malaltia de Crohn és una patologia intestinal crònica de causa no totalment clarificada. Afecta a qualsevol tram del tracte digestiu, des de la boca a l’ano. No obstant, la zona a que més afecta és a la regió ileocecal: íleo (part final del budell prim) i cego (part final del còlon, el budell gros).

Esta afecció altera el sistema digestiu, pero també pot alterar unes atres parts del cos: pell, boca, ulls…, que és lo que se coneix com a manifestacions extraintestinals.

Afecta a totes les capes de la paret intestinal; és dir, a tota la grossària del budell, lo que pot condicionar l’aparició de estretament de l’intestí, que se coneix com a estenosis, i inclús a voltes, tancament complet del pas, que se coneix com a oclusió intestinal.

CAUSA DE LA MALALTIA DE CROHN

L’orige és una resposta inadequada del sistema immune contra el propi organisme. L’inici d’esta alteració immune encara és desconegut, pero estan involucrats factors genètics i ambientals:

  • Tabac, que favorix la malaltia.
  • Antibiòtics.
  • Anticonceptius orals.
  • Antiinflamatoris.
  • Flora intestinal.

El resultat final és que les cèlules immunitàries reconeixen les bactèries habituals del budell com a estranyes, desenrollant una resposta inflamatòria contra elles que, mantenguda, provoca la malaltia.

¿ÉS HEREDITÀRIA?

Com que és una patologia en alteracions genètiques, estes se poden transmetre als descendents. És relativament freqüent que determinades races o famílies tinguen una major provabilitat de tindre-la. Pero no se considera una malaltia hereditària com a tal, ya que influïxen molts factors externs.

Ademés, són molts gens els que estan involucrats, per lo que la provabilitat d’herència directa és molt reduïda: els familiars de primer grau (fills, pares o germans) tenen un risc de patir-la d’un 5% si un dels dos progenitors patix la malaltia. Si són els dos progenitors, el risc aumenta a un 20%. Si són familiars de segon grau el risc és molt menor.

SÍNTOMES DE LA MALALTIA

Esta patologia és crònica, alternant periodos d’activitat (brots) i periodos de remissió o inactivitat. Els síntomes són:

  • Diarrea: u dels síntomes més freqüents. Està definida per més de tres deposicions diàries, més molles de lo habitual.
  • Dolor abdominal: també molt freqüent. Lo més habitual en la part dreta baixa de l’abdomen, pero com que la malaltia afecta a qualsevol part de l’aparat digestiu, pot donar-se en tot l’abdomen.
  • Rectorràgia o hemorràgia rectal.
  • Febra: en els periodos de brot.
  • Anèmia: que se manifesta en malestar general, cansament, fatiga, irritabilitat i color pàlit de la pell.
  • Pèrdua de pes: per la diarrea, pel procés inflamatori…
  • Retart en el creiximent i la maduració sexual en els chiquets.
  • Síntomes perianals: fissures, fístoles o abscessos de pus. Les molèsties són mal d’ano, sanc en la femta, febra…
  • També poden donar-se alteracions d’unes atres parts de l’organisme: pell, ulls, articulacions i fege.

¿QUÉ HE DE MENJAR?

Si estic en un periodo d’inactivitat de la patologia, només he d’evitar el tabac, els antiinflamatoris i alcohol en grans cantitats.

¿QUÉ HE DE MENJAR SI ESTIC EN BROT?

  • Cinc menjades al dia, no molta cantitat, espai i relaixat.
  • Beure molta cantitat de líquits. Evitar alcohol i cafeïna.
  • Llimitar el consum d’aliments rics en fibra: fruita, verdura, cereals, productes integrals…
  • Consumir cereals de fàcil digestió i evitar productes de pasticeria que tinguen llavors o fruits secs.
  • Evitar l’excés de greixos.
  • Mantindre l’aportació de proteïnes i calories: carn, peix, ous, yogurts…
  • Millor cuinar al vapor o torrat, que fregit.

TRACTAMENTS

El tractament és molt divers, segons l’activitat de la malaltia, l’edat del pacient, si és fumador, les cirugies prèvies, etc.

En pacients en poca activitat de la patologia, confirmat en ecografia, analítiques i/o colonoscòpia, se pot deixar sense tractament i observar evolució.

En casos en activitat moderada, se poden usar cicles de corticoides, salicilats o immunosupressors.

Quan hi ha un brot greu o afectació important en les proves, se poden usar fàrmacs biològics, que són medicacions complexes que tallen l’inflamació i se deixen de manera contínua uns quants anys.

Tota la malaltia de Crohn, pero especialment el tractament, és complex, i s’ha d’invidualisar, i comentar en un mege d’aparat digestiu, especialisat en malaltia inflamatòria intestinal.

Santiago Ramón y Cajal: Un Nobel en la Facultat de Medicina de Valéncia

Publicat el per
Santiago Ramón y Cajal: Un Nobel en la Facultat de Medicina de Valéncia

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Santiago Ramón y Cajal fon un mege i científic espanyol naixcut l’any 1852 en Petilla de Aragón (Navarra). Estudià la carrera de medicina en l’Universitat de Saragossa i, anys més tart, en concret en decembre de l’any 1883, obtingué la càtedra d’Anatomia de l’Universitat de Valéncia, lloc a on fins a l’any 1887 desenrollaria la seua activitat docent. Aixina mateixa, fon durant esta época quan Cajal inicià els seus estudis d’investigació en histologia, donant-li en un futur els seus fruits, i fon el primer premi Nobel de Medicina espanyol en l’any 1906.

Junt en Camilo Golgi, mege italià, Cajal rebé el premi Nobel de Medicina l’any 1906 pels descobriment de l’estructura del sistema nerviós; en concret, el paper de les denominades neurones, unitats bàsiques de les estructures nervioses que es comuniquen entre sí formant les sinapsis. El valencià Lluís Simarro Lacabra fon un històlec molt important en l’obra científica de Cajal, ya que, segons pareix, en el seu laboratori ensenyà a Santiago Ramón y Cajal la tècnica de tinció de Golgi per a descobrir les cèlules nervioses durant els anys que el Nobel estigué en Valéncia. Ademés, Cajal tingué l’ajuda del doctor Joan Bartual Moret, mege valencià i primer discípul del Nobel. Per tots estos acontenyiments, Valéncia s’establix com a punt de partida de la seua gran obra científica, posteriorment reconeguda.

Cajal tingué una vida social molt activa durant els seus anys en Valéncia. S’instalà provisionalment en una casa situada en la plaça del Mercat, molt prop de la Llonja de la Seda. Posteriorment, vixqué algun temps en el carrer de les Avellanes i, per últim, abans de la seua partida, s’instalà en el carrer de Colon. Durant estos quatre anys, tingué una relació molt estreta en l’Institut Mèdic Valencià, a on publicà les seues primeres investigacions microscòpiques inicials, i mantingué una relació molt productiva en est institut, inclús una volta acabat el periodo de la seua estància en Valéncia. Ingressà en la Real Acadèmia de Medicina, fon soci del Cassino d’Agricultura i participà en activitats de l’Ateneu.

Necessitaríem moltíssimes pàgines per a contar l’obra del gran Nobel. Estes pàgines a soles són un breu resum dels quatre anys que estigué en la nostra ciutat, ya que fon durant este periodo quan inicià els primers estudis, que el durien a conseguir, l’any 1906, el dit premi.

Actualment, la Facultat de Medicina conta en la seua entrada principal en un bust d’ell. Un bust que representa en molt d’orgull la presència d’un mege i catedràtic com ell en la Facultat de Medicina de Valéncia. Ell fon un impulsor nat de l’activitat científica en el seu camp deixant una impronta molt important en aquells alumnes que s’impregnaren del seu saber.

Per a tots els que hem estudiat en esta facultat, vore el seu bust en l’entrada de l’edifici nos produïx un enorme orgull i nos anima a voler més encara l’art de la medicina.

¿Qué he de menjar per a que me baixe el colesterol?

Publicat el per
¿Qué he de menjar per a que me baixe el colesterol?

Per El mege del fege

La principal causa de mort en la Comunitat Valenciana són les malalties cardiovasculars; és dir, infarts al cor, ictus cerebral (trombosis cerebral o hemorràgia cerebral), i totes les malalties causades per l’obstrucció de les artèries de tot el cos. Estes patologies estan causades per factors de risc ben coneguts: la pressió arterial elevada, el depòsit de colesterol en les artèries o la diabetis mellitus.

Hui parlarem de lo que podem fer per a millorar un d’estos factors de risc: el colesterol.

RECOMANACIONS GENERALS

  • Abundants fruites, verdures i cereals.
  • Reduir sobrepés, en dieta baixa en calories.
  • Disminuir consum de carn roja, llet sancera i derivats (gelats de nata, yogurts sancers, formages curats, manteca…).
  • Se poden ingerir 2-3 ous a la semana.
  • Consumir oli d’oliva, i evitar oli de coco i palma.
  • Evitar fregits, aliments precuinats i pasticeria.
  • Aumentar ingesta de peix en general, i especialment peix blau: sardina, tonyina, salmó, cavalla, truita.
  • Evitar alcohol.
  • Molt important: NO FUMAR.
  • Fer deport de forma regular. Mínim 3 dies a la semana. Recomanable 6.

MANERA DE CUINAR

  • Usar poc d’oli per a cuinar. Gastar oli d’oliva. Segona opció girasol, no uns atres.
  • Evitar fregits i guisar.
  • Preferible torrat o plancha.
  • Retirar el greix visible de la carn abans de cuinar-la.

FREQÜÈNCIA DE TIPO DE CARN

  • Carn roja: 1 dia a la semana.
  • Pollastre, tito sense pell o conill: 2-3 dies a la semana.

CONDIMENTS

  • Se poden usar tot tipo d’espècies i condiments, pero no sal.
  • Sal en escassa cantitat.

ALCOHOL

  • Anar a un atre bolletí en un únic artícul al respecte.
  • Màxim 1 got de vi o un terç de cervesa diari.
  • Desaconsellable totalment alcohol en dònes embarassades, sobrepés i pacients en hipertrigliceridèmia.

ESTA DIETA ÉS ADEQUADA PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA, PERO NO PER A CHIQUETS SENSE SOBREPÉS.

ALIMENTS QUE PODEN CONSUMIR-SE A DIARI

  • Pa, cereals, arròs (millor integrals).
  • Dacsa, galletes integrals.
  • Fruita i verdura.
  • Llegums especialment recomanades: cigrons, faves, pésols, fesols,…
  • Anous, prunes seques, albercocs, dàtils. Ull, perque són hipercalòrics.
  • Llet desnatada, yogurts desnatats, clara d’ou.
  • Peix.
  • Oli d’oliva.
  • Melades, mel, sucre. Ull, són hipercalòrics.
  • Aigua.
  • Sucs naturals. Ull, són hipercalòrics.
  • Infusions.
  • Café o té: màxim 3 al dia.
  • Qualsevol espècie; pebre, mostalla, herbes, vinagre, allioli (este hipercalòric).

ALIMENTS A LLIMITAR: 2 VOLTES SEMANA

  • Cereals en sucre.
  • Pasta en ou.
  • Pasticeria casolana en oli d’oliva o girasol.
  • Olives.
  • Albocats (podrien ser 4 a la semana).
  • Armeles, castanyes, avellanes, cacau.
  • Ous sancers, 3 a la semana.
  • Formage fresc o baix en greix.
  • Llet i yogurts semidesnatats.
  • Abadejo salat.
  • Sardines i cavalla en llanda.
  • Calamars, gambes, llangostins i marisc.
  • Vedella, bou, porc, corder (parts sense greix), pernil (parts sense greix), embotit de pollastre o vedella.
  • Conill, pollastre i tito sense pell.
  • Oli de girasol, dacsa; margarina vegetal.
  • Caramelos, flam sense ou, fruites en almibre, torró, pasticeria casolana feta en oli d’oliva o girasol.
  • Begudes zero o sense sucre.
  • Mayonesa o bechamel.

CONSUM MOLT OCASIONAL: 1 VOLTA / MES

  • Pasticeria en general, croissants, donuts, galletes.
  • Papes o creïlles fregides.
  • Coco
  • Cacaus salats.
  • Llet sancera, nata, crema.
  • Formages curats i cremosos.
  • Peix fregit, moixama, caviar.
  • Embotits, cansalada, sagí, patés, fege, vísceres.
  • Ànet, oca, ganso.
  • Manteca, oli de palma o coco.
  • Chocolates i pastiços.
  • Postres en llet sancera, ou, manteca o sagí.
  • Begudes en sucre.
  • Sopes de sobre o llanda.
  • Salses fetes en manteca, llet sancera o greixos animals.

L’ictus: Temps és cervell

Publicat el per
L'ictus: Temps és cervell

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

L’ictus  és una malaltia cardiovascular que s’ha convertit en una de les principals causes de mort, i és la primera causa de discapacitat en Europa. Es tracta d’un accident cardiovascular en que es produïx una alteració brusca en la circulació cerebral. Est accident vascular provoca que la sanc no aplegue a totes les zones del cervell de forma correcta. De manera general, se dividix en dos tipos: l’ictus hemorràgic i l’ictus isquèmic. L’ictus hemorràgic és la conseqüència d’una hemorràgia cerebral i l’ictus isquèmic és produïx per la presència d’un trombo a nivell d’una artèria cerebral.

Abdós es manifesten per mig d’uns signes i síntomes que s’han de conéixer per a que, quan siguen evidenciats, se solicite ajuda mèdica urgent immediata, ya que “Temps és cervell”.

El temps d’evolució és molt important per a que la zona danyada siga la menor possible.

¿Quins signes o síntomes poden ser indicatius d’un ictus?

  • Problemes en l’articulació de les paraules: des de la nomenada afàsia (la persona no pot emetre cap paraula), a la disartria (dificultat per a articular paraules de forma correcta)
  • Alteració en la visió de qualsevol tipo: visió doble, absència de visió per un ull, visió borrosa.
  • Cefalea intensa: sol manifestar-se en un mal de cap molt intens, diferent als patits normalment, que pot estar acompanyat d’alteracions en la visió, nàusees i vòmits.
  • Pèrdua de força en els membres superior o inferiors: normalment se sol produir de forma unilateral. Apareix una disminució o una absència total de força a nivell d’una de les cames i/o d’un dels braços .
  • Asimetria facial: Si s’evidencia una desviació de la comissura bucal de forma repentina, se deu solicitar atenció mèdica immediata.

La dita atenció mèdica immediata es pot solicitar marcant en el teléfon el número 112, o be acodint al Servici d’Urgències de manera ràpida.

Com totes les malalties cardiovasculars, existixen unes recomanacions que es deuen tindre en conte per a previndre l’ictus.

  • Mides dietètiques: realisar una dieta cardiosaludable és clau per a previndre qualsevol malaltia cardiovascular. El consum prolongat de sucre i greixos saturats favorix  l’aparició d’accidents cardiovasculars.
  • Control de la tensió arterial: Si una persona patix d’hipertensió, deu controlar de forma diària la tensió arterial per a ajustar, junt en el mege, la medicació per a que una hipertensió mantinguda no produïxca un accident cardiovascular.
  • Control de la diabetis: una persona que patixca diabetis (allò que coloquialment es nomena “tindre sucre”) deu realisar els controls recomanats pel mege. Mantindre un nivell de sucre òptim és fonamental per a previndre estes malalties. Ademés ajuda també a controlar el pes corporal.
  • Realisar eixercici de forma periòdica: no cal que siga un eixercici intens, el simple fet de caminar durant 60-90 minuts diaris és un factor de protecció molt important.

No podem saber si patirem, o no, un accident cardiovascular a lo llarc de la nostra vida, pero lo que sí que podem fer és previndre, en la mida de lo possible, l’aparició d’estes malalties controlant determinats factors de risc.

Recordem: front a l’aparició de qualsevol signe descrit, s’ha de demanar ajuda mèdica urgent.

Temps és cervell.

Còlon irritable: ¿per qué el meu còlon s’ha enfadat?

Publicat el per
Còlon irritable: ¿per qué el meu còlon s'ha enfadat?

Per El mege del fege

El síndrome de budell irritable o còlon irritable és una patologia funcional crònica i recurrent. És molt freqüent: té una prevalència entre el 10 i el 20% de la població (lo que vol dir que el 10-20% dels valencians el tenen).

Està causat per diversos factors: alteracions de la motilitat intestinal, inflamació, trastorns sicològics i hipersensibilitat del budell. Primer s’han de descartar unes atres malalties, com el càncer de còlon, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, celiaquia o hipertiroidisme. No obstant, en la majoria dels casos els diagnòstics s’establixen a partir de criteris clínics.

¿Quins són els criteris per a dir-me que tinc còlon irritable?

Has de tindre dolor abdominal o molèstia d’abdomen a lo manco tres voltes al mes en els tres mesos previs, acompanyat de 2 o més dels següents:

  • Milloria del dolor en la defecació.
  • Inici del dolor relacionat en el canvi de la freqüència de les evacuacions.
  • Inici del dolor relacionat en el canvi de la consistència de les deposicions.
  • Els síntomes deuen escomençar a lo manco sis mesos abans del diagnòstic.

És més freqüent en dònes, i es relaciona en una disminució important de la calitat de vida i alts costs sanitaris. Només en els Estats Units es consumixen més de 20.000 millons de dólars anuals en gastos directes i indirectes.

¿Quins són els síntomes i senyes per a preocupar-me?

Els síntomes són crònics, pero llògicament, escomencen en un moment donat. Molts pacients tenen por de patir una malaltia greu, com ara càncer o malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn o colitis ulcerosa). Hauríem de preocupar-nos si presentem sanc en la femta, hem perdut pes sense voler, vòmits en sanc o canvi en la manera de fer de ventre. La majoria de les voltes en una analítica completa de sanc i femta es descarten estes patologies més greus.

¿Quins són els tractaments més habituals?

Relació mege-pacient

Hem de confiar en els nostres meges. Un mege de família format en la Comunitat Valenciana té prou coneiximents per a diagnosticar i tractar un còlon irritable. Hem de saber que no hi ha una cura màgica per a la patologia. Pot haver dies bons i dies roïns, sense que això signifique que tenim una atra malaltia.

Dieta

Pot haver intolerància a múltiples aliments. No són recomanables les proves d’intoleràncies a aliments que es fan en la medicina privada. Sí s’ha de descartar celiaquia i intolerància al gluten. També és fàcil retirar la lactosa 2-4 semanes i vore els resultats.

Medicaments

N’hi han molts, com ara antiespasmòdics, antidiarreic, laxants, fibra, probiòtics…

Menció a banda mereixen els antidepressius. En casos moderats-greus s’han de provar i no estigmatisar este tipo de medicació.

¿Yo puc fer alguna cosa?

Per supost que sí.

Lo primer, insistixc, confiar en els meges de família. No és precís el diagnòstic per un mege de digestiu.

Lo segon, provar la medicació. Els medicaments que fan efecte són els que es prenen…

Molt important, saber que l’estrés i els nervis influïxen en els síntomes. La sicoteràpia funciona, ajuda a tractar l’ansietat i els síntomes depressius que s’associen al còlon irritable. Un sicòlec ajuda moltíssim.

També ajuden les teràpies de relaixació, com ara yoga, relaixació muscular i meditació.

És molt important el deport, la dieta sana, reduir l’alcohol i els greixos. En definitiva, el còlon irritable és una malaltia molt freqüent, no greu, pero que modifica la salut i la calitat de vida de més d’un milló de persones de l’antic Regne de Valéncia.

Malalties infeccioses causades per desastres naturals

Publicat el per
Malalties infecciones causades per desastres naturals

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

El passat dia 29 de octubre va ser, per desgràcia, un dia històric per al Regne de Valéncia. Una riuada històrica i sense precedents va arrasar més de setanta municipis valencians.

No hi han paraules per a descriure tant de dolor, ya que més de 200 persones varen pedre la vida. El mal ya està fet i, per això, és moment de previndre les conseqüències que estos desastres naturals produïxen en la nostra salut.

Com tots sabem, l’estacament de l’aigua de forma persistent pot comportar el creiximent de distints microorganismes que produïxen malalties; les més comunes: leptospirosis, hepatitis A, gastroenteritis aguts, tétanos i neumonies víriques i bacterianes. El fanc és un mig molt propici per a la propagació d’estos microorganismes, puix este fanc no soles conté terra sino també aigües fecals i matèria orgànica, fet que facilita l’aparició d’estes malalties i la seua propagació. Les epidèmies són molt freqüents en estos llocs per lo que la prevenció es torna vital.

Per mig d’una transmissió oral se poden patir gastroenteritis molt greus, persistents, en aparició de febra. Ademés, també es pot patir icterícia (coloració groga de la pell) o be la nomenada leptospirosis. Per una atra banda, per mig d’una transmissió respiratòria es poden transmetre virus i bactèries que poden produir neumonies.

¿Cóm podem previndre-les?

Front a desastres naturals que produïxen greus inundacions és necessari tindre en conte mides preventives per a no contraure malalties infectocontagioses.

  • Utilisar botes de goma, pantaló llarc i mànega llarga, maixquereta i ulleres protectores, ademés de guants i no beure ni menjar en ells posats.
  • Llavar-se les mans de forma contínua. Per supost, aquelles parts del cos impregnades en fanc, llavar-les en abundant aigua i sabó.
  • Netejar de manera contínua les superfícies en fanc.

Botes enfangades
Botes enfangades

Es deurà consultar sempre al personal sanitari si s’observa algun síntoma com els que se descriuen a continuació:

  • Febra elevada i persistent.
  • Diarrea o vòmits persistents.
  • Dolor abdominal intens.
  • Coloració groga de la pell.
  • Erupcions cutànees.
  • Ferides obertes i doloroses.
  • Confusió, desorientació.

Queda molt per fer, queda molt de fanc per retirar, pero és de vital importància previndre estes malalties que, encara que no són potencialment mortals, poden produir importants problemes en la salut dels afectats, aixina com també dels voluntaris que ajudem en estes poblacions i en definitiva de tot el poble valencià, puix es tracta d’un problema de salut pública.

No m’agradaria acabar est artícul especial sense mostrar des d’este mig de comunicació el meu sincer condol a tots els que hagen patit pèrdues personals i el meu ànim i soport incondicional a tots els meus germans (entre ells, amics) afectats de la nostra amada terra valenciana.

Estic profundament orgullosa, més que mai, de ser valenciana. El meu poble és un noble noble i lluitador, no hi ha cap desastre natural que als valencians nos puga tombar. Com diu el nostre Himne Regional: que nostra veu, la llum salude, d’un sol novell.

¡Vixca Valéncia! 

L’importància de la vacunació en la primavera d’hivern

Publicat el per
L’importància de la vacunació en la primavera d’hivern

Per Mª Ángeles Viñas Gimeno

Aplega la primavera d’hivern i, junt ad ella, els nomenats constipats, que realment són infeccions respiratòries de vies altes; és dir, que afecten a nivell nassal i de la faringe. Tos, mucositat i febra són els síntomes més comuns.

Estes infeccions estan causades principalment per virus dits estacionals, ya que es manifesten en una estació concreta de l’any. Estos virus són, bàsicament, el virus de la grip i el virus respiratori sincitial. Est últim sol ser més freqüent en chiquets molt chicotets, pero també poden aparéixer en gent adulta. En gent jove o be en adults que no tenen cap de malaltia respiratòria, cardiovascular, oncològica o qualsevol atra que li provoque ser més vulnerable respecte al restant de la població, no solen durar més de 10-15 dies i, generalment, no generen complicacions.

Llavors, si tots els anys apleguen estos virus i produïxen infeccions lleus de forma general, ¿per qué és important la vacunació? Perque en les persones vulnerables que presenten malalties cròniques poden causar moltes complicacions, com ara les neumonies o inclús la mort. La vacunació ajuda a protegir especialment ad este tipo de persones i, en general, a tota la comunitat.

La grip, en totes les seues variants, és l’infecció respiratòria més freqüent en esta estació de l’any i en hivern. Les vacunes preparen el nostre sistema immunitari per a que, en cas de ser infectats, els síntomes siguen més lleus. S’ha demostrat que la vacunació front a la grip reduïx la mortalitat i l’estància hospitalària, sobretot en aquells pacients que patixen malalties cròniques respiratòries, cardiovasculars, neoplàsiques o neurològiques, aixina com en els ancians dependents.

Ademés, la vacunació és un acte de solidaritat, puix no protegix solament a qui es vacuna sino també a la família i al restant de la població.

Les vacunes són molt importants, pero també ho són les accions higièniques diàries que TOTS tenim que dur a terme, especialment en esta época de l’any, per a que la transmissió dels virus respiratoris siga la menor possible:

  • Llavar-se les mans en aigua i sabó de forma freqüent i, sobretot, abans de tindre contacte en persones vulnerables.
  • Al tossir o estarnudar, tapar-se la boca, aixina com gastar mocadors de paper.
  • Utilisar maixqueretes a l’hora de relacionar-se en persones vulnerables, especialment si tenim algun tipo de síntoma.
  • Ventilar les cases diàriament.

D’opinions respecte a la vacunació, n’hi han moltes i han segut objecte de polèmica social prou a sovint, principalment en la pandèmia del COVID-19 durant els anys 2020-2022. Ara be, la ciència avala, per mig de numerosos estudis científics, que la vacunació protegix a totes les persones, pero més encara a les més vulnerables, reduint el número de morts que estos virus anualment causen. No obstant, qualsevol dubte respecte a la vacunació poden consultar-lo en un centre sanitari.

La vacunació és una ferramenta clau en la prevenció de malalties infeccioses, ya que protegint-nos nosatros també protegim als qui més volem.

¿És bo beure un got de vi al dia?

Publicat el per
L’alcohol és un producte que està en la societat valenciana des de fa sigles.

Per El mege del fege

L’alcohol és un producte que està en la societat valenciana des de fa sigles. Les primeres begudes alcohòliques se creu que es crearen entorn a l’any 10.000 abans de Crist. En Bicorp, en la cova de l’Aranya, hi han pintures rupestres paleolítiques a on apareix mel fermentada i barrejada en aigua, lo que se coneix com a aiguamel. Es considera que és el primer alcohol dels humans, puix s’han trobat recipients que aprofitaven per a fermentar la mel.

La prevalència de consum d’alcohol alguna volta en la vida està en la Comunitat Valenciana en el 96,9% de la població general, la comunitat en major consum en tot l’Estat espanyol.

El consum d’alcohol se relaciona en moltes malalties de diferents òrguens, com ara la cirrosis hepàtica, la pancreatitis crònica, els accidents de trànsit, el càncer de mamella o la demència.

Sempre s’ha dit que consumir alcohol en cantitats reduïdes podria ser beneficiós, especialment el vi negre. Pero s’ha demostrat que el risc de diverses dolències apareix inclús en dosis baixes, com una cervesa o un got de vi al dia. Aixina, l’alcohol afecta al cor perjudicialment, en forma d’arrítmies, hipertensió arterial o miocardiopatia dilatada.

Per tot açò, l’alcohol constituïx, en tot el món, el sèptim factor de malaltia i mortalitat global, en un total de 3 millons de morts en 2016 i el primer factor que causa patologia i mort entre els 15 i els 49 anys.

Els efectes sobre la salut de l’alcohol depenen de la dosis i del patró de consum. S’ha descrit que més del 19% de les morts provocades per l’alcohol són degudes a malalties cardiovasculars. La major part de les morts causades per alcohol són per càncer i cirrosis.

Segons l’Institut Nacional de l’Abús d’Alcohol i Alcoholisme, se considera beure en baix risc prendre tres o manco begudes al dia i manco de 7 begudes a la semana en dònes, i 4 begudes al dia i manco de 14 begudes a la semana en hòmens. És ben sabut que les dònes tenen major sensibilitat als efectes tòxics de l’alcohol.

Mits sobre l’alcohol

FALS: La cervesa i el vi no són alcohol. Són bons.

FALS: El fege se regenera. “Quan tinga una cirrosis, me deixe de beure i me recupere.”

FALS: L’alcohol ajuda a eixir dels moments baixos, a superar el cansanci i a estar més animat i en forma.

FALS: El consum d’alcohol te fa entrar en calor i ajuda a combatre el fret.

FALS: L’alcohol és bo per al cor.

FALS: L’alcohol ajuda en les relacions sexuals. Al revés, provoca impotència, agressivitat, descoordinació, bacs, accidents i agressions.

FALS: L’alcohol és un aliment, i si és casolà és més sà.

Realment, l’alcohol aporta calories buides, que no són vàlides des del punt de vista energètic. Ademés la seua toxicitat depén fonamentalment de la seua graduació, no del tractament químic al que siga somés.

FALS: L’alcohol és bo per a fer la digestió.

En veritat, provoca gastritis. Quan u té una intoxicació alcohòlica presenta dolor abdominal, nàusees i vòmits.

FALS: La cervesa lleva millor la set que l’aigua i és una beguda adequada per a repondre’s en acabar de fer deport.

Lo cert és que l’alcohol, en general, és un diürètic; és dir, provoca eliminació de líquit corporal en l’orina. La cervesa en particular no és una beguda adequada per a repondre ions en fer deport.

FALS: L’alcohol ajuda a dormir millor.

És de veres que ajuda a adormir-se, perque disminuïx el nivell de consciència, pero fragmenta la sòn i la fa de menor calitat, raó per la que se descansa pijor.

FALS: No passa res per fer-se una copa de beguda alcohòlica durant el prenyat.

L’alcohol pot produir malformacions i danys en el bebé des de cantitats chicotetes, de manera que se recomana no beure’n gens durant la gestació.

FALS: Beure cervesa és bo per a la lactància. Realment, l’alcohol inhibix la producció de llet. Ademés, passa al chiquet per la llet.

Mides higienicodietètiques de l’estrenyiment

Publicat el per
Mides higienicodietètiques de l'estrenyiment

Per El mege del fege

L’estrenyiment se definix com defecar manco de tres voltes a la semana, coincidint en femta dura, escassa i tindre que fer esforç defecatori.

És un trastorn molt freqüent, que afecta al 12-20% de la població general i perjudica el benestar i la calitat de vida de millons de persones en el món.

Se recomana per a millorar l’estrenyiment consumir aliments en alt contengut en fibra soluble (fruita, verdura, hortalices, fruits secs, pa de centeno, llegums). No obstant, s’ha de saber que, en les persones en estrenyiment per trànsit colònic lent, la fibra pot produir distensió abdominal i flatulència, per lo que es recomana no abusar d’esta mida si se produïxen estos síntomes.

La fibra aumenta el volum de la femta, la freqüència de les deposicions i reduïx el temps de trànsit intestinal. Per lo general, la fibra consumida deu tindre una proporció de 3:1 entre fibra insoluble i soluble.

La fibra insoluble se troba fonamentalment en la coberta externa dels grans de cereal, coneguda com a segó. Per això esta fibra insoluble se troba en els cereals integrals, llegums, fruits secs i fruites en pell.

Podem trobar fibra insoluble en:

  • Cereals: avena (sobre tot segó d’avena) i ordi
  • Llegums: pésols, fesols blancs
  • Poma, sense pell
  • Plàtano madur
  • Nyispros, sense pell
  • Suplements de Psyllium (Plantago ovata) o de metilcelulosa

Se recomana també beure bona cosa de líquits per a complementar els efectes de la fibra. Pot ser aigua, pero també camamirla, tila o menta, o caldos sense greix. Deu insistir-se més en els líquits coincidint en les menjades principals per a que la fibra insoluble que conté la dieta absorbixca aigua com una esponja i aumente el volum del pilot fecal.

També és molt important, tant per a l’estrenyiment com per a la salut cardiovascular i síquica, fer eixercici moderat, adaptat a les condicions de cada u.

Una mida important és tindre horaris regulars per a la defecació, com, per eixemple, a primera hora del matí o en haver menjat. També se recomana evitar resistir-se al desig de defecar. S’ha comprovat que la reiteració en no fer cas al desig defecatori acaba suprimint el reflex gastrocòlic i favorint l’estrenyiment.

En persones en lesions obstructives del tubo digestiu, impactació fecal o megacòlon se contraindica aumentar l’aportació de fibra.

S’han d’usar laxants només a una mala i sempre baix la supervisió del mege habitual.

Mits i veritats

Mits sobre aliments que milloren l’estrenyiment:

  • Oli d’oliva en dejú: no hi han estudis que avalen la seua eficàcia. Té calories, pero és un producte sà. Cap problema en usar-lo.
  • Prunes, naturals o pansides: és fruita. Molt sana. Hi han estudis que demostren la seua eficàcia.
  • Aigua en dejú: l’aigua disminuïx la consistència de la femta. No hauria d’influir que fora a primera hora del dia o més tart. Lo millor seria prendre’n junt en els aliments en fibra o en un moment pròxim a la ingesta.

¿Són bons tots els productes naturals?

No. Els laxants a base de senet (Cassia obovata), zenines o clasca sagrada (Frangula purshiana), no deuen usar-se de manera permanent.

¿Els medicaments poden causar estrenyiment?

Sí, molts fàrmacs poden provocar estrenyiment. Per eixemple, els antiinflamatoris, fàrmacs per al dolor, com la codeïna; antidepressius; ferro; diurètics, fàrmacs per a l’ansietat…

¿L’estrenyiment pot causar atres malalties?

Sí. L’estrenyiment prolongat pot provocar malalties, com ara hemorroides, fissures anals, prolapse rectal (dit també posterol). Ademés és un factor de risc (i un possible síntoma) del càncer de còlon.